En època de bonança econòmica, les empreses tendeixen a centralitzar els processos empresarials. Tenen la idea, per a mi de curta volada, de què com més centralitzin, més diners guanyaran. El raonament és basa en la teoria de què sumant els marges de benefici dels serveis subcontractats, el benefici de l'empresa mare s'incrementarà de forma substanciosa. L'altra argument de la centralització de les empreses és el de què des de la casa mare donaran millor servei al client.
L’experiència reafirma la creença popular de "zapatero a tus zapatos". Cadascú fa millor allò en el què està especialitzat, sap fer i en el què ha de competir. A la llarga és millor un proveïdor especialitzat que ha de competir que una macro estructura empresarial acomodada.
La realitat econòmica és que en èpoques de bonança les empreses tendeixen a centralitzar i, en èpoques de crisi a descentralitzar. Ara es veu com és subroguen tots aquells processos empresarials que no son consubstancials i imprescindibles per la fabricació, comercialització i innovació. S'externalitza el transport, la producció de components del producte, la publicitat, parts de comptabilitat, etc.
Vaig treballar per un empresari que tenia el lema " tingues cura dels proveïdors i dels clients i tindràs empresa per anys, escanya’ls i guanyaràs més avui, però moriràs demà."
Al Govern central els hi ha agafat la mateixa "neura". Ara volen centralitzar-ho tot. Possiblement, potser, l'efecte immediat sigui d'un estalvi a curt ermini, però perdrem dues coses bàsiques: futur sostenible i serveis. Un cop desmuntada l'empresa qui la tornarà a crear? Un cop perduts els serveis qui els tornarà a prestar?. Cal parlar de subsidiarietat i proximitat.
Això sense entrar en el debat, d’una banda, del respecte a les competències que atorga l’Estatut d’Autonomia a Catalunya, ni de l’altra, de l’inexplicable manteniment de ministeris i d’altres organismes estatals anys després d’haver transferit totes les competències a les comunitats autònomes. La millor manera de donar exemple és començant per casa, no per la casa dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada