Gràcies

Un cop han passat ja uns dies d’ençà el meu cessament com a delegat del Govern de la Generalitat a les comarques de Barcelona és un bon moment per reflexionar i valorar, en la seva justa mesura, aquesta etapa tan rica i positiva en tots els sentits. I, per damunt de tot, és un moment adient per agrair les institucions i les persones que han estat al meu costat.

En primer lloc vull donar les gràcies a Unió Democràtica de Catalunya per haver confiat en mi al llarg d’aquests dos anys que indiscutiblement se m'han fet curts i que he pogut destinar a servir el país, a la nostra gent. Vull agrair també al president de la Generalitatde Catalunya la confiança dipositada en mi, el seu tracte personal i la seva força interior. Una força que he tingut el privilegi de conèixer de primera mà, que m’ha transmès, i que ha servit per il·lusionar-me i no defallir davant les dificultats actuals. Moltes gràcies a la vicepresidenta, a les conselleres i als consellers, als directors territorials, als alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i de la resta d’administracions amb qui he tingut contacte.

A tots els alcaldes i les alcaldesses i els regidors i les regidores, del partit que siguin, pel seu acolliment, per la sinceritat amb què m’han tractat i m’han plantejat aquelles qüestions més delicades o prioritàries per als seus municipis, tot dipositant en mi la seva confiança. He viscut de molt a prop les dificultats que travessen i com, malgrat tot, cerquen solucions amb esperit constructiu i amb imaginació.

I d’una manera especial als funcionaris, interins i treballadors de la Delegació Territorial. Sovint, tal com ha expressat moltes vegades, la Delegació és "l’oli i lapalanca" de la Generalitat en un territori. Per tant, és indispensable el treball en equip i la complicitat en un objectiu comú per poder solucionar o millorar els problemes de cada municipi i dels ciutadans. Val a dir que aquesta col·laboració i esperit de servei han estat impecables.

Gràcies també als militants tant d'Unió Democràtica de Catalunya com de Convergència Democràtica de Catalunya. Heu estat l'ànima que dóna sentit a la feina. Trobar-vos,conèixer-vos, copsar els vostres sacrificis, la vostra feina, les ganes de servir al país m’han donat força i empenta. Molta d’aquesta bona gent que he conegut avui ja els considero els meus amics.

De tot cor gràcies a tots!

Cessament

Avui cesso com a Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona.

He tingut l'honor de treballar durant dos anys al servei del meu país i de la nostra gent. Vull agrair-vos que m'heu fet fàcil la feina, la vostra comprensió i la bona voluntat demostrada per solucionar problemes en benefici de la ciutadania.

He constatat l'esforç i la dedicació que esmerceu i la vocació per atendre la vostraresponsabilitat. Jo he intentat que la institució de la Generalitat la trobéssiu propera i accessible.

Ha estat la millor experiència professional que he tingut, em sento feliç i honoratd’haver-la fet i, entre vosaltres, he fet molts bons amics. Compteu amb mi, per seguir col·laborant amb tot allò que pugui. Faig meves les paraules del gran poeta  Espriu:“Em mantindré fidel per sempre més al servei d'aquest poble.”  

Com sempre us he dit, a disposar.

Fins aviat.   

Resum 2011-2012

Us faig arribar l'adreça on podeu obtenir un resum de la feina feta durant aquests dos anys. 
Molta feina, a vegades molt difícil, però molt satisfet  de haver-hi estat..
Aquesta es.     : http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Presidencia/Ambits_actuacio
/Territori/Delegacio%20del%20Govern%20a%20Barcelona/Recursos/Documentacio/
Butlleti_%20DGBarcelona22.pdf.
GraciesResum 2011-2012.  

Infraestructures i equilibri territorial

Infraestructures i equilibri territorial

Amb el triangle que assenyala Daniel Arasa en el seu article ‘Dues Catalunyes’ (La Vanguardia, 15 de gener) a partir de les grans obres viàries i ferroviàries dels darrers anys (bàsicament Eix Transversal, Eix Diagonal i el corredor ferroviari litoral) s’ha aconseguit eixamplar l’accessibilitat i l’intercanvi interterritorial de tot el país. Tothom és més a prop de tot arreu. I estem en millors condicions de competir també internacionalment. No és cap equilibri perfecte, però la millora és inqüestionable.

No hi ha una Catalunya de dues velocitats, com sosté l’articulista. Els governs de Catalunya handesenvolupat sempre projectes que cerquen l’equilibri territorial. Durant dècades, quan l’economia ho ha permès, invertint en infraestructures vertebradores de l’espai nacional. Carreteres i promocions urbanes per facilitar la mobilitat, el transport i el trànsit intercomarcal i per fomentar i eixamplar el creixement industrial i residencial en determinades zones.

És cert que Catalunya té àrees de marcat pes industrial, que ha massificat la població, i altres d’àmbit agropecuari i entorns naturals, de menys densitat d’habitants. Catalunya té una àrea metropolitana al voltant de Barcelona de marcat pesurbà fins i tot europeu, derivat de l’aglomeració urbana barcelonina i els potencials de creixement que signifiquen l’hinterland al voltant dels ports de Barcelona i Tarragona i l’aeroport de Barcelona-ElPrat de Llobregat. Per extensió, ocupen grosso modo les superfícies del Barcelonès, el Vallès Occidental i l’Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme,el Garraf i l’Alt Penedès, comarques que també conserven espais paisatgístics i mediambientalspropis i una oferta cultural i turística molt rellevant.

Catalunya gaudeix alhora d’un cert equilibri productiu, diversificat en el seu territori, que és la suma de les potencialitats de tots els racons del país. No, no n’hi ha dues Catalunya. Una altra cosa és la innegable dualitat del que s’ha anomenat la Catalunya urbana i la Catalunya rural, quelcom que encara forma part intrínseca de l’essència d’aquest país, juntament amb una xarxa de ciutats petites i mitjanes, un altres dels valors d’equilibri territorialque molt altres països voldrien.

En qualsevol cas, el Govern vol i actua per aconseguir les mateixes oportunitats i el mateix futur de benestar i de prosperitat per a tothom, tenint en compte les necessitats de tots els territoris.

Cas Pallerols

El publico, perquè com ho vaig viure, hi puc donar fe. La direcció no en tenia ni idea i fins i tot crec que la finalitat era  desmontar la direcció de l'epoca.


COMUNICAT D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

En relació amb l’acord d’ahir a l’Audiència de Barcelona al voltant de l’anomenat cas Pallerols i a l’espera de la publicació de la sentència, Unió Democràtica de Catalunya vol manifestar:

1.- l’acord acceptat per les parts en la causa, en la qual Unió Democràtica de Catalunya mai no ha estat directament imputada, reflecteix la seva responsabilitat civil a títol gratuït, posició que correspon legalment a qui actuant de bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits es beneficia dels seus efectes, motiu pel qual s’ha retornat l’import entre les parts.

2.- en conseqüència, la direcció d’Unió mai va rebre ni va tenir coneixement dels fets.

3.- Mai cap altre partit ha fet el que Unió va fer i ara farà en relació a unes acusacions de finançament. Va obrir una comissió d’investigació amb persones externes a Unió amb el degà de la facultat de Dret d’Esade, Antoni Marzal, amb el president de l’Associació de la Premsa Internacional, Ernest Udina, i amb el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, Eduard Berenguer.

De les conclusions d’aquesta comissió, es va derivar l’assumpció de responsabilitats polítiques, com l’expulsió de qui havia estat el secretari d’Organització i la dimissió del president del consell nacional, sense perjudici que altres militants implicats es van donar voluntàriament de baixa de tal manera que, entre els condemnats, no hi ha cap militant d’Unió.

A més, Unió Democràtica va encarregar al Col.legi de Censors de Comptes de Barcelona que verifiqués si era cert que hi havia algun ingrés procedent de Fidel Pallerols. A tal efecte, el Col·legi va designar d’ofici un auditor que va treballar lliurement i va elaborar un informe que negava aquesta eventualitat.

Finalment, malgrat tot, no per responsabilitat penal sinó civil subsidiària, Unió retornarà uns diners a l‘Administració, situació que no s’ha produït mai en cap altre cas.

Tot i això, lamenten la situació generada i demanem disculpes en nom dels que van intervenir encara que a hores d’ara s’hagin donat de baixa o hagin estat expulsats dels partit. Expressem el respecte escrupolós per la justícia, alhora que en demanem per al nostre partit, així com per a alguns dirigents no condemnats que durant setze anys ha sofert una constant agressió a la seva honorabilitat amb un judici paral·lel als mecanismes proce

Reflexions post electorals

  

Ens hem presentat a les eleccions amb una idea francament molt clara: l'autodeterminació. Tant Convergència com Unió han defensat aquesta fita. Unió, des de l'any 31, té una posició clara i sòlida sobre aquest concepte, doncs sempre ha reclamat el dret a l’autodeterminació. Per tant, estic absolutament convençut que en el procés cap al referèndum d’autodeterminació, Convergència i Unió i fins i tot Esquerra Republicana treballaran amb un mateix concepte cap a una mateixa finalitat.

On rau aleshores el problema? el problema recau en l'endemà. I jo no sé que pensa Esquerra Republicana ni Convergència. M'agradaria intuir per on volem anar Unió Democràtica de Catalunya. Si a la primera època, i durant molts anys, defensàvem la confederació dels pobles ibèrics, entenc que actualment aquesta postura seria difícil de defensar donada la no existència de reciprocitat o receptivitat per part de les diferents comunitats de l'Estat espanyol i  del propi Estat. Si aquesta impossibilitat és tan manifesta com ja han demostrat i autodeterminació vol dir respecte a Catalunya, com podem articular l'endemà?

L'endemà s'ha d'articular amb un Estat propi que trobi diferents sortides per encaixar Catalunya dins del món actual. Aquest encaix, segons la meva forma de veure-ho, tan sols podria ser a través de la confederació de pobles europeus.

Entenc que  Catalunya, en un futur, hauria de signar els pactes europeus per tal d’assumir la legislació europea, en economia, en política exterior, en drets humans i en totes aquelles legislacions que ja han estat aprovades per Europa. Alhora hauria de fer pactes amb l'Estat espanyol en aspectes com la recaptació d'impostos, l'energia, la representació exterior, en els llocs on no en tenim de pròpia,  la defensa, l'aigua, etc. En definitiva, una nova relació amb un tractament de tu a tu, d'igual a igual.

Que més m'agradaria, que aquest procés que engegarà Catalunya, fos un pas per diluir els estats tradicionals i iniciés el procés de creació de l'Europa dels pobles. Una veritable confederació europea.

Catalunya, per tant, només té una raó de ser en un futur que és disposar d’eines suficients per potenciar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra forma de ser, però també per recaptar els nostres impostos i distribuir-los de tal forma que siguin justos per nostra població. En altres paraules hem de poder mirar cara a cara als demés estats per defensar el que és nostre i per administrar els nostres recursos al servei de les persones a través d’una economia social de mercat dirigida i destinada al repartiment equitatiu de la riquesa per una societat del benestar el més justa possible. 

Tres reptes transcendents

El president ha anat recordant, ja des d’abans de les eleccions del 25 de novembre, però també al voltantdel debat d’investidura, que tenim tres reptes de gran transcendència i que van ben lligats: un, donar-li la volta a una recessió econòmica persistent; dos,consolidant alhora l’estat del benestar i, tres, situar el nostre país en peu d’igualtat amb altres nacions, o sigui fer efectiu el dret a decidir.

És evident que la prioritat és donar-li viabilitat alprogrés del país i, per tant, trobar fórmules efectives de reactivació i creixement econòmic. Quelcom que requereix la implicació compromesa i el protagonisme actiu de tots els sectors productius.

És de desitjar que el nou curs d’apassionant políticainiciat a partir d’aquest desembre comporti també, a més d’enfrontaments ideològics i batalles dialèctiques, acords socials de gran calat, amb solucions per als requeriments desesperants delsdrets bàsics de les persones.

Però encara que la representació parlamentària i el Govern s’hi posi, cal també disponibilitat i predisposició per part d’inversors i d’emprenedors, d’institucions i d’entitats de tota mena. Cal generositats i enginy, més que mai, per donar resposta al sacrifici dels col·lectius més afeblits.

A la fi, perquè la comunitat progressi, perquè el país esdevingui sobirà i pròsper, cal poder garantir el desenvolupament dels projectes de les famílies i de les persones que li serveixen.

Tant de bo el 2013 representi l’inici d’un canvi de cicle. Que els Mags ens portin tones d’il·lusions i de coratge.