Ara que necessitem aigua crec que cal remarcar la diferencia entre garantir el subministrament i estalviar. Crec que s’ha de diferenciar entre garantir el subministrament d’electricitat i l’estalvi energètic, crec que s’ha de separar entre garantir la mobilitat i els estalvis d’energia i també crec que és diferent entre garantir la seguretat i reglamentar-ho tot, abolint la llibertat.
Però avui vull parlar de l’aigua. No han volgut garantir el subministrament pensant que en l’estalvi estava la solució. Ja hem estalviat i el temps ens fa una mala passada: no plou. Per tant es demostra que falla la previsió de subministrament. I quan no hi ha previsió, l’ecologia es fa malbé a través de l’emergència: Plantes desalinitzadores a Almeria, vaixells de transport, i, ja ho veurem, aigua de l’Ebre a través del mini transvasament de Tarragona a no ser que algú es pugui creure que a Tarragona hi ha pous que poden subministrar aigua per a la conurbació de Barcelona. Reso perquè plogui i molt.
1 comentari:
He llegit el teu escrit i també la contra de la vanguardia d’avui 14 de febrer de 2008, així com les declaracions del candidat Herrera a les eleccions general del 9 de març. La sensació que tinc es que hi ha determinats partits, associacions, etc que només pensen a curt termini i ni tants sols analitzen els efectes de les seves propostes de salvar el món a mitjà i llarg termini.
M’explico. Ara sembla que el que esta de moda és no créixer tant econòmicament, rebaixar el consum energètic a la meitat, etc, etc. I jo em pregunto, quines conseqüències tindrà això en els mal anomenats tercer i quart món? Ho ha previst alguna persona? Podran aquestes persones continuar menjant si les economies desenvolupades creixem menys i per tant consumeixen menys?
Crec que l’exemple del biodiesel, sense anar més lluny els hauria d’haver fet reflexionar i, com a mínim, ser més prudents a l’hora de deixar anar algunes de les polítiques que defensen. Si més no, podríem fer l’exercici de pensar quina repercussió tenen, a mig termini, les seves propostes i no a l’entorn més immediat sinó en el mundial.
S’ha lluitat perquè les classes més humils tinguessin dret a l’educació, a l’habitatge, i ara que, en el món occidental, moltes d’aquestes persones han aconseguit superar aquest llindar i viure amb una certa comoditat, que l’aire condiciona ha deixat de ser un luxe per a pocs se’ns diu que això fa malbé el medi ambient i que per tant és millor no fer servir gairebé res. En que quedem?
Amb això no vull dir que no estigui a favor de conservar el medi ambient. Ho estic, rotundament, però també estic a favor de les persones i del seu ascens cultural i econòmic i crec que això no té perquè estar contraposat.
El creixement econòmic es necessari i per tant les infraestructures són necessàries i no podem deixar a la gent en ple segle XXI a mercè de si plou o no plou. Analitzar bé els problemes, cercar solucions curoses amb el medi ambient i establir cultures com la de l’estalvi i sobretot la de l’esforç és el que aquest país necessita i ho necessita molt més que la mà de pensadors i profetes de apocalipsi que actualment inunden diaris, pagines web, ...
Espero haver-me explicat.
Gemma
Publica un comentari a l'entrada