diumenge, 12 d’octubre del 2008

Sobre l'estupidesa humana

Ahir, al vespre, vaig anar a veure una obra de teatre, un monòleg, d’una molt bona redacció literària, d'una acurada investigació tècnica i d'una interpretació complicadíssima. Una conferencia, portada amb ritme, apropant el públic i representativament fent-la interessant. L’obre de teatre portava a una reflexió sobre l’univers de l’estupidesa.

A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.

Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.

Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.

L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.