Accidents
Si us entreteniu veient l’històric d’escrits publicats comprovareu, com vaig manifestar que el fet de limitar la velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona era una qüestió absolutament ideològica i no tenia res que veure amb la sinistralitat.
Per fi les dades em confirmen que les víctimes mortals i ferits de gravetat han baixat un 16,2 % tot i haver regulat amb un increment lògit les entrades a la capital.
De les 622 víctimes mortals de l’any 2000, hem passat a 200 a l’any 2011. Un bon auguri i, que serveixi per seguir posant seny a les normatives i per nosaltres els conductors, seny per quan conduïm.
dimarts, 3 de gener del 2012
dimarts, 27 de desembre del 2011
Catalunya 2012
CATALUNYA 2012
Catalunya 2012 l'acabarem millor que el present 2011.
Permeteu-me dirigir un missatge positiu i esperançador que contempli que la Catalunya del 2012, serà millor que la Catalunya que ens ha tocat viure en el 2011. Sé que les expectatives són difícils de poder complir quan no estàs sol en el camí i depens d’altres factors que et poden condicionar.
Dividirem els actius de que disposem en tres grans grups, el polític, l’econòmic i el social, com els tres peus d’un tamboret que son la base per poder seure.
Des del punt de vista polític disposem d’unes novetats positives:
Estats Units i Europa se’n han adonat, per fi, que han de restablir les bases econòmiques conjuntament. Em refereixo a les ultimes declaracions d’ambdós dirigents obama i Merkel.
A Europa iniciem estratègies econòmiques a nivell de tots els estats, reduccions de dèficits, topalls, inflació, i properarament es molt possible que polítiques fiscals comunes i fins i tot, una mica mes a la llarga,laborals. Amb moneda única, aquestes son bones noves.
A Espanya, es recent dir-ho, el govern es nou, però dona la sensació que a nivell econòmic atacaran el problema del dèficit seriosament i marcaran un realista full de ruta per sortir de l’atzucac econòmic on estem situats.
Els canvis ràpids de Govern que Europa ocasiona, els moviments econòmics que planteja generen en Catalunya una manca de normatives pròpies i clares per una visió conjunta de futur. Amb això vull dir, que la política no és una eina aïllada i hermètica, fruit de les idees d’un únic Govern, sinó que el marc global genera certs canvis i adaptacions i és aquí on es veu la capacitat de gestió del Govern que actualment tenim.
A Catalunya, ja esta demostrat, s’actua amb fermesa política i amb full de ruta clar i transparent. Tenim clar que les preocupacions son tres per ordre d’emergència: liquidés, dèficit i deute. Per solucionar-ho has de parar i intentar reduir el deute. No crear-ne mes que vol dir ajustar pressupostos per no tindre dèficit (ingressos i despeses). I tot això sense deixar els cobraments i pagaments per ajustar-los a uns terminis raonables i legals. Això es dur i s’està fent. Seria mes fàcil, ràpid i just si disposem d’un pacte fiscal, però això es, com diuen els castellans, harina de otro costal.
A Catalunya tenim la sort de un full de ruta clar, sabem cap on anem i quina direcció tenim. Volem tornar a ser el puntal del sud d’europa, molts recordareu allò dels quatre motors d’europa. Hem de tornar a ser els millors del sud d’europa i de la meditaranea i hem d’estar preparats per ser els primers en sortir-nos-en.
Per aquest 2012 els objectius primordials són la cohesió social, benestar social i l’atur. De vegades semblarà que anem lents perquè ens heu donat la confiança per governar, però hem d’aconseguir el consens per governar.
Quasi he donat el tret de sortida per parlar-vos dels factors postitius de que disposem en materia econòmica.
Obviarè referir-me al passat, donç tots el coneixem prou bé.
A Catalunya sempre diem que no tenim recursos naturals, i oblidem el més important: el geogràfic que es complementa amb el climatològic i paisatgístic. Disposem d’un atractiu natural (Pirineus, Costa Brava, Empordà, Delta de l’Ebre...) que atrau empreses i directius per la qualitat de vida que comporta.
Disposem també de sectors econòmics que són capdavanters en la recuperació econòmica. Destaco la importància de les empreses catalanes exportadores, que no fa falta que siguin grans empreses, com per exemple el món del Cava, on micro empreses familiars estan superant a la crisi amb exportacions del 20% a l’estranger.
El turisme tant poc considerat en aquest anys passats, torna a ser una dels grans puntals de la nostra economia. Tot i la última setmana blanca, on hi hagut una lleu punxada, tenim els nivells més alts de visitants turístics i de despeses per visitants. Aquesta línia te continuïtat en el temps i lluitarem per mantenir-ho i millorar-ho, aprofitant els propis recursos que ens dona el nostre país.
Un puntal econòmic a mig termini és l’ensenyament, la formació professional, la investigació i desenvolupament. En aquest últim ja són un referent a nivell mundial molt per sobre del que ens correspondria per població. En Ensenyament ja han iniciat les línies series de treball per acabar amb el mal anomenat fracàs escolar. En formació professional estem creant les bases per compaginar treball i formació que és el sistema d’èxit aplicat a Europa.
L’objectiu és recuperar la nostra preponderància dins d’Europa com un dels 4 motors d’Europa, que com recordareu ja hi erem.
Aquests punts forts econòmics, i a poc que bufin una mica de bons vents a favor, navegarem en la línia de ser un referent de potència econòmica dins d’Europa.
La tercera pota d’aquest tamboret al que m’he referit anteriorment és la societat catalana. Som tots nosaltres. Som els catalans que tenim el valor, la força i el coratge d’obrir el negoci, d’emprendre'n de nous, de reimaginar-nos els que tenim i, per tant, de donar sortida a l’emprenedoria.
Nosaltres, des de CiU, posem l’exemple del botiguer. Es lleva al matí ben d’hora per obrir la botiga, el negoci, amb un gran somriure a la boca per atendre als clients, presentant el millor gènere al millor preu, i amb la il·lusió de fer calaix. I quan tanca al vespre, sinó ha anat gaire bé, pensa en millorar i en la esperança de que l’endemà farà calaix.
Per més inri tenim una societat civil que està plena de persones amb gran qualitat de valors, que s’ajunten amb entitats de voluntaris per col·laborar amb la nostra societat. Persones de gran vàlua intel·lectual i social que col·laboren, ajuden, empenyen, dirigeiexen i motiven a tota una societat com la nostra per agafar rumbs de país, de solidaritat, d’investigació, de comerç, de formació, d’atenció a les persones... Es tant extens que mereixeria un altre discurs.
Amb aquesta força social i amb el compromís del Govern, la cohesió social no pot fallar. Aquell exemple que ens feia en Pujol del tren i que no podíem deixar el vagó de cua, ara, en èpoques en que la màquina va més a poc a poc, es quan més l’hem de tibar.
En un moment com l’actual és molt fàcil referir-me a en Guardiola, que ja va marcar els valors necessaris, i que ja tenim, per tirar endavant: Esforç, treball, contància, levar-se d'hora. I ja em permeto afegir: no defallir, col.laborar entre tots, remar plegats, la integració en el pais i lluitar pel que es nostre.
Tenim clar que políticament estem ben guiats, econòmicament gaudim de moltes possibilitats i socialment som una societat civil fortament arrelada i amb molta empenta. Aleshores em retorno a preguntar: Com serà Catalunya el 2012?
Per mi l’any vinent serà l’inici efectiu de la recuperació que podrem avaluar amb dates com avui, quan ens tornen a trobar l’any que ve.
Catalunya 2012 l'acabarem millor que el present 2011.
Permeteu-me dirigir un missatge positiu i esperançador que contempli que la Catalunya del 2012, serà millor que la Catalunya que ens ha tocat viure en el 2011. Sé que les expectatives són difícils de poder complir quan no estàs sol en el camí i depens d’altres factors que et poden condicionar.
Dividirem els actius de que disposem en tres grans grups, el polític, l’econòmic i el social, com els tres peus d’un tamboret que son la base per poder seure.
Des del punt de vista polític disposem d’unes novetats positives:
Estats Units i Europa se’n han adonat, per fi, que han de restablir les bases econòmiques conjuntament. Em refereixo a les ultimes declaracions d’ambdós dirigents obama i Merkel.
A Europa iniciem estratègies econòmiques a nivell de tots els estats, reduccions de dèficits, topalls, inflació, i properarament es molt possible que polítiques fiscals comunes i fins i tot, una mica mes a la llarga,laborals. Amb moneda única, aquestes son bones noves.
A Espanya, es recent dir-ho, el govern es nou, però dona la sensació que a nivell econòmic atacaran el problema del dèficit seriosament i marcaran un realista full de ruta per sortir de l’atzucac econòmic on estem situats.
Els canvis ràpids de Govern que Europa ocasiona, els moviments econòmics que planteja generen en Catalunya una manca de normatives pròpies i clares per una visió conjunta de futur. Amb això vull dir, que la política no és una eina aïllada i hermètica, fruit de les idees d’un únic Govern, sinó que el marc global genera certs canvis i adaptacions i és aquí on es veu la capacitat de gestió del Govern que actualment tenim.
A Catalunya, ja esta demostrat, s’actua amb fermesa política i amb full de ruta clar i transparent. Tenim clar que les preocupacions son tres per ordre d’emergència: liquidés, dèficit i deute. Per solucionar-ho has de parar i intentar reduir el deute. No crear-ne mes que vol dir ajustar pressupostos per no tindre dèficit (ingressos i despeses). I tot això sense deixar els cobraments i pagaments per ajustar-los a uns terminis raonables i legals. Això es dur i s’està fent. Seria mes fàcil, ràpid i just si disposem d’un pacte fiscal, però això es, com diuen els castellans, harina de otro costal.
A Catalunya tenim la sort de un full de ruta clar, sabem cap on anem i quina direcció tenim. Volem tornar a ser el puntal del sud d’europa, molts recordareu allò dels quatre motors d’europa. Hem de tornar a ser els millors del sud d’europa i de la meditaranea i hem d’estar preparats per ser els primers en sortir-nos-en.
Per aquest 2012 els objectius primordials són la cohesió social, benestar social i l’atur. De vegades semblarà que anem lents perquè ens heu donat la confiança per governar, però hem d’aconseguir el consens per governar.
Quasi he donat el tret de sortida per parlar-vos dels factors postitius de que disposem en materia econòmica.
Obviarè referir-me al passat, donç tots el coneixem prou bé.
A Catalunya sempre diem que no tenim recursos naturals, i oblidem el més important: el geogràfic que es complementa amb el climatològic i paisatgístic. Disposem d’un atractiu natural (Pirineus, Costa Brava, Empordà, Delta de l’Ebre...) que atrau empreses i directius per la qualitat de vida que comporta.
Disposem també de sectors econòmics que són capdavanters en la recuperació econòmica. Destaco la importància de les empreses catalanes exportadores, que no fa falta que siguin grans empreses, com per exemple el món del Cava, on micro empreses familiars estan superant a la crisi amb exportacions del 20% a l’estranger.
El turisme tant poc considerat en aquest anys passats, torna a ser una dels grans puntals de la nostra economia. Tot i la última setmana blanca, on hi hagut una lleu punxada, tenim els nivells més alts de visitants turístics i de despeses per visitants. Aquesta línia te continuïtat en el temps i lluitarem per mantenir-ho i millorar-ho, aprofitant els propis recursos que ens dona el nostre país.
Un puntal econòmic a mig termini és l’ensenyament, la formació professional, la investigació i desenvolupament. En aquest últim ja són un referent a nivell mundial molt per sobre del que ens correspondria per població. En Ensenyament ja han iniciat les línies series de treball per acabar amb el mal anomenat fracàs escolar. En formació professional estem creant les bases per compaginar treball i formació que és el sistema d’èxit aplicat a Europa.
L’objectiu és recuperar la nostra preponderància dins d’Europa com un dels 4 motors d’Europa, que com recordareu ja hi erem.
Aquests punts forts econòmics, i a poc que bufin una mica de bons vents a favor, navegarem en la línia de ser un referent de potència econòmica dins d’Europa.
La tercera pota d’aquest tamboret al que m’he referit anteriorment és la societat catalana. Som tots nosaltres. Som els catalans que tenim el valor, la força i el coratge d’obrir el negoci, d’emprendre'n de nous, de reimaginar-nos els que tenim i, per tant, de donar sortida a l’emprenedoria.
Nosaltres, des de CiU, posem l’exemple del botiguer. Es lleva al matí ben d’hora per obrir la botiga, el negoci, amb un gran somriure a la boca per atendre als clients, presentant el millor gènere al millor preu, i amb la il·lusió de fer calaix. I quan tanca al vespre, sinó ha anat gaire bé, pensa en millorar i en la esperança de que l’endemà farà calaix.
Per més inri tenim una societat civil que està plena de persones amb gran qualitat de valors, que s’ajunten amb entitats de voluntaris per col·laborar amb la nostra societat. Persones de gran vàlua intel·lectual i social que col·laboren, ajuden, empenyen, dirigeiexen i motiven a tota una societat com la nostra per agafar rumbs de país, de solidaritat, d’investigació, de comerç, de formació, d’atenció a les persones... Es tant extens que mereixeria un altre discurs.
Amb aquesta força social i amb el compromís del Govern, la cohesió social no pot fallar. Aquell exemple que ens feia en Pujol del tren i que no podíem deixar el vagó de cua, ara, en èpoques en que la màquina va més a poc a poc, es quan més l’hem de tibar.
En un moment com l’actual és molt fàcil referir-me a en Guardiola, que ja va marcar els valors necessaris, i que ja tenim, per tirar endavant: Esforç, treball, contància, levar-se d'hora. I ja em permeto afegir: no defallir, col.laborar entre tots, remar plegats, la integració en el pais i lluitar pel que es nostre.
Tenim clar que políticament estem ben guiats, econòmicament gaudim de moltes possibilitats i socialment som una societat civil fortament arrelada i amb molta empenta. Aleshores em retorno a preguntar: Com serà Catalunya el 2012?
Per mi l’any vinent serà l’inici efectiu de la recuperació que podrem avaluar amb dates com avui, quan ens tornen a trobar l’any que ve.
dissabte, 17 de desembre del 2011
Ofegar i pontejar
Ofegar per pontejar.
En pocs mesos, el regne d'Espanya està treballant fermament per ofegar-nos econòmicament. Si no recordo malament primer va ser negar-nos la benestreta de 1500 M euros. Mes tard retardant i reduint la capacitat de la generalitat d'emetre deute. Mes recentment negar els 750 M euros que ens deuen d'inversions no realitzades.
Paral·lelament existeix un soroll de fons constant volent culpabilitzar a les comunitats autònomes del dèficit de l'estat. Sembla que la despesa incontrolada no depengui de los ministerios que avui dia no tenen raó d'existir, dels increments funcionarials sense solta ni volta que no disposen de competències, de les despeses electoralistes del govern Zapatero, del seu inútil desconeixement de que estàvem en crisi, reconeixent-la tard i malament, tot prenent un conjunt de messures inútils i costoses.
Pot ser una estratègia ofegar-nos econòmicament i que tot seguit ens aporti la solució el govern de l'estat i que comenci a vendre la pel·lícula de fer dubtar de la utilitat del govern català i de la generalitat, i intenti convèncer de que per disposar de diners s'ha de dependre directament de Madrid?????
En pocs mesos, el regne d'Espanya està treballant fermament per ofegar-nos econòmicament. Si no recordo malament primer va ser negar-nos la benestreta de 1500 M euros. Mes tard retardant i reduint la capacitat de la generalitat d'emetre deute. Mes recentment negar els 750 M euros que ens deuen d'inversions no realitzades.
Paral·lelament existeix un soroll de fons constant volent culpabilitzar a les comunitats autònomes del dèficit de l'estat. Sembla que la despesa incontrolada no depengui de los ministerios que avui dia no tenen raó d'existir, dels increments funcionarials sense solta ni volta que no disposen de competències, de les despeses electoralistes del govern Zapatero, del seu inútil desconeixement de que estàvem en crisi, reconeixent-la tard i malament, tot prenent un conjunt de messures inútils i costoses.
Pot ser una estratègia ofegar-nos econòmicament i que tot seguit ens aporti la solució el govern de l'estat i que comenci a vendre la pel·lícula de fer dubtar de la utilitat del govern català i de la generalitat, i intenti convèncer de que per disposar de diners s'ha de dependre directament de Madrid?????
dilluns, 21 de novembre del 2011
Ciu, Cdc i Udc
Aquesta campanya electoral es va iniciar, per part de la premsa, amb la "polémica", sempre buscada, de les relacions complicades entre convergencia i unio, i per personalizar-ho, entre en Mas i en Duran.
En tota la campanya en Mas i en Duran han fet pinya, tant en les ideies i aportacions per la campanya al Congres i senat, com en el suport a les mesures de govern que ha anat prenent l'executiu de Catalunya. I, per tant, la premsa no n'ha pogut treure suc.
Aquesta situació de companyerisme idilic entre els dos caps, el de convergencia i el d'unió, a mes, s'ha vist també reflectit en la militància d'ambdos partits que han actuat com una pinya.
Es molt bo constatar que la gent de CiU, nosaltres els militants, sabem anteposar la unitat devant les dificultats que pasa el país, enfont de petiteses de partit. La meva percepció es que tant a mítings, com a qualsevol tipus d'acte o feina de campanya, trobaves tans companys d'unió com de Convergencia. Així, units, som invencibles.
Cal agrair l'esforç i la feina feta de tota la militancia i de tots els simpatitzants. Ara cal no perdre aquest rumb en pro de la coalicio i en pro del país.
En tota la campanya en Mas i en Duran han fet pinya, tant en les ideies i aportacions per la campanya al Congres i senat, com en el suport a les mesures de govern que ha anat prenent l'executiu de Catalunya. I, per tant, la premsa no n'ha pogut treure suc.
Aquesta situació de companyerisme idilic entre els dos caps, el de convergencia i el d'unió, a mes, s'ha vist també reflectit en la militància d'ambdos partits que han actuat com una pinya.
Es molt bo constatar que la gent de CiU, nosaltres els militants, sabem anteposar la unitat devant les dificultats que pasa el país, enfont de petiteses de partit. La meva percepció es que tant a mítings, com a qualsevol tipus d'acte o feina de campanya, trobaves tans companys d'unió com de Convergencia. Així, units, som invencibles.
Cal agrair l'esforç i la feina feta de tota la militancia i de tots els simpatitzants. Ara cal no perdre aquest rumb en pro de la coalicio i en pro del país.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Governar, manar o pactar
Governar i manar o pactar
Convergència i Unió, en les darreres conteses electorals, ha aconseguit un èxit electoral indiscutible, sense sense precedents. El suport explícit dels ciutadans ens ha permès governar en institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya, un bon grapat d’ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals. Per primer cop la nostra coalició també governa els emblemàtics ajuntaments de Barcelona i de Girona.
Aquesta constatació pot conduir a equívocs, com ara que CiU mana a tot arreu. I això senzillament no és cert. CiU ha assolit molt de poder per governar, però poc per poder manar efectivament. A la majoria de les institucions governem en majoria relativa, per la qual cosa les decisions rellevants s’han de negociar, consensuar i pactar. Això significa, en el fons, que la majoria de ciutadans ens han votat perquè pactem i, alhora, ens han escollit perquè han considerat que som els millors negociadors per superar la dura època que ens ha tocat viure. En definitiva, per concloure el raonament, crec que els ciutadans ens han atorgat el poder per poder governar pactant.
M’agradaria fer extensiva aquesta reflexió a tots els partits i coalicions que governen les institucions sense una majoria absoluta. També aquestes formacions polítiques tenen poder per governar, però no pas per manar; han de pactar.
Arribats a aquest punt goso plantejar als ciutadans la reflexió de si una majoria absoluta a Madrid, a les properes eleccions legislatives, ens ha anat alguna vegada bé al nostre país i als nostres ciutadans. Nosaltres, CiU, estem acostumats a negociar en favor dels interessos de Catalunya. També estem preparats per defensar Catalunya i els catalans si, el 20 de novembre, un mateix partit governa i mana i té la temptació d’anorrear-nos.
Convergència i Unió, en les darreres conteses electorals, ha aconseguit un èxit electoral indiscutible, sense sense precedents. El suport explícit dels ciutadans ens ha permès governar en institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya, un bon grapat d’ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals. Per primer cop la nostra coalició també governa els emblemàtics ajuntaments de Barcelona i de Girona.
Aquesta constatació pot conduir a equívocs, com ara que CiU mana a tot arreu. I això senzillament no és cert. CiU ha assolit molt de poder per governar, però poc per poder manar efectivament. A la majoria de les institucions governem en majoria relativa, per la qual cosa les decisions rellevants s’han de negociar, consensuar i pactar. Això significa, en el fons, que la majoria de ciutadans ens han votat perquè pactem i, alhora, ens han escollit perquè han considerat que som els millors negociadors per superar la dura època que ens ha tocat viure. En definitiva, per concloure el raonament, crec que els ciutadans ens han atorgat el poder per poder governar pactant.
M’agradaria fer extensiva aquesta reflexió a tots els partits i coalicions que governen les institucions sense una majoria absoluta. També aquestes formacions polítiques tenen poder per governar, però no pas per manar; han de pactar.
Arribats a aquest punt goso plantejar als ciutadans la reflexió de si una majoria absoluta a Madrid, a les properes eleccions legislatives, ens ha anat alguna vegada bé al nostre país i als nostres ciutadans. Nosaltres, CiU, estem acostumats a negociar en favor dels interessos de Catalunya. També estem preparats per defensar Catalunya i els catalans si, el 20 de novembre, un mateix partit governa i mana i té la temptació d’anorrear-nos.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Solidaritat
Sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundancia. Estic avesat a tot: a menjar bé i a pasar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gráciesa a la familia i els amics que em donen forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivía en l'estretor. La societat m'ha donat, a la societat, als propers, retorno el rebut.
El paragraf anterior que podría ser, i que es, un alegat a la solidaritat, no es mes que una modificacio minima, he canviat divinitat per societat, de la carta de Sant Pau als cristians de Filips, d'aquest diumenge.
Si es entre els homes, se'n diu solidaritat. Si el perque, es l'amor a deu i als homes, se'n diu caritat.
El paragraf anterior que podría ser, i que es, un alegat a la solidaritat, no es mes que una modificacio minima, he canviat divinitat per societat, de la carta de Sant Pau als cristians de Filips, d'aquest diumenge.
Si es entre els homes, se'n diu solidaritat. Si el perque, es l'amor a deu i als homes, se'n diu caritat.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Un conte molt actual
Un gran capità mariner, fa més de cinc segles, mogut per una gran determinació i empenta, va decidir anar a cercar nous mons. Amb tres caravel•les, amarat d’il•lusió i alhora d’incertesa, Cristòfol Colom es va trobar un bon dia al bell mig de l’Atlàntic. Ben segur que, contràriament a algunes cròniques benitencionades però irreals, hi va haver moments força delicats: aigua per totes bandes, els mariners cansats, desanimats, malalts, desmoralitzats. En aquets moments dissortats li devia costar molt al nostre capità convèncer la seva tripulació que calia mirar endavant sense defallir i continuar la travessia. Més enllà d’aquell gran oceà segur que hi havia la terra preuada, una nova terra rica i curulla de tresors. I un dia, quan tot semblava perdut, van veure terra. Van aconseguir, malgrat tots els entrebancs, l’objectiu. I aquest descobriment va canviar la història del món.
Avui, més de cinc-cents anys després, el nostre país també es troba en una situació una mica semblant. També tenim un gran capità mariner, que va guanyar-se el prestigi i el suport majoritari del seu poble el darrer novembre i va decidir agafar el timó del vaixell. Un vaixell envoltat de problemes de tota mena, amb un fort índex d’atur, un gran deute, manca de liquiditat, un finançament injust i insuficient, dèficits fiscals insuportables, un munt d’obres pendents de pagar i una mentalitat instal•lada en el “tot gratis”. Tanmateix, el nostre capità ens anima a no deixar de remar, ens transmet l’afany de superació i ens encomana l’ideal del somni col•lectiu: val la pena hissar les veles, recollir els vents, enfilar la proa endavant i salpar sense mirar enrere.
Cadascú de nosaltres té un paper protagonista en aquesta història. Tothom té el seu, per petit i senzill que sigui. Arribar a bon port és una tasca col•lectiva, de tot un poble que segueix navegant i no perd l’esperança. Tenim un bon capità amb ma ferma i objectius clars. Ara ens cal, perquè el país arribi tan lluny com sigui possible, que nosaltres també ens ho creguem. I remem amb força en una única direcció.
Avui, més de cinc-cents anys després, el nostre país també es troba en una situació una mica semblant. També tenim un gran capità mariner, que va guanyar-se el prestigi i el suport majoritari del seu poble el darrer novembre i va decidir agafar el timó del vaixell. Un vaixell envoltat de problemes de tota mena, amb un fort índex d’atur, un gran deute, manca de liquiditat, un finançament injust i insuficient, dèficits fiscals insuportables, un munt d’obres pendents de pagar i una mentalitat instal•lada en el “tot gratis”. Tanmateix, el nostre capità ens anima a no deixar de remar, ens transmet l’afany de superació i ens encomana l’ideal del somni col•lectiu: val la pena hissar les veles, recollir els vents, enfilar la proa endavant i salpar sense mirar enrere.
Cadascú de nosaltres té un paper protagonista en aquesta història. Tothom té el seu, per petit i senzill que sigui. Arribar a bon port és una tasca col•lectiva, de tot un poble que segueix navegant i no perd l’esperança. Tenim un bon capità amb ma ferma i objectius clars. Ara ens cal, perquè el país arribi tan lluny com sigui possible, que nosaltres també ens ho creguem. I remem amb força en una única direcció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)