Un conte molt actual

Un gran capità mariner, fa més de cinc segles, mogut per una gran determinació i empenta, va decidir anar a cercar nous mons. Amb tres caravel•les, amarat d’il•lusió i alhora d’incertesa, Cristòfol Colom es va trobar un bon dia al bell mig de l’Atlàntic. Ben segur que, contràriament a algunes cròniques benitencionades però irreals, hi va haver moments força delicats: aigua per totes bandes, els mariners cansats, desanimats, malalts, desmoralitzats. En aquets moments dissortats li devia costar molt al nostre capità convèncer la seva tripulació que calia mirar endavant sense defallir i continuar la travessia. Més enllà d’aquell gran oceà segur que hi havia la terra preuada, una nova terra rica i curulla de tresors. I un dia, quan tot semblava perdut, van veure terra. Van aconseguir, malgrat tots els entrebancs, l’objectiu. I aquest descobriment va canviar la història del món.

Avui, més de cinc-cents anys després, el nostre país també es troba en una situació una mica semblant. També tenim un gran capità mariner, que va guanyar-se el prestigi i el suport majoritari del seu poble el darrer novembre i va decidir agafar el timó del vaixell. Un vaixell envoltat de problemes de tota mena, amb un fort índex d’atur, un gran deute, manca de liquiditat, un finançament injust i insuficient, dèficits fiscals insuportables, un munt d’obres pendents de pagar i una mentalitat instal•lada en el “tot gratis”. Tanmateix, el nostre capità ens anima a no deixar de remar, ens transmet l’afany de superació i ens encomana l’ideal del somni col•lectiu: val la pena hissar les veles, recollir els vents, enfilar la proa endavant i salpar sense mirar enrere.

Cadascú de nosaltres té un paper protagonista en aquesta història. Tothom té el seu, per petit i senzill que sigui. Arribar a bon port és una tasca col•lectiva, de tot un poble que segueix navegant i no perd l’esperança. Tenim un bon capità amb ma ferma i objectius clars. Ara ens cal, perquè el país arribi tan lluny com sigui possible, que nosaltres també ens ho creguem. I remem amb força en una única direcció.