PARLAMENT AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL ‘DÍA MUNDIAL DE LES VÍCTIMES D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT’


(Barcelona, 18 de novembre de 2012)



Sra. Marilina Ferrer, directora de la delegació de Catalunya d’ ‘STOP ACCIDENTS’; autoritats, senyores i senyors,
Conm a delegat territorial a la demarcació de Barcelona, sóc testimoni de que per els alcaldes i alcaldesses i els consistoris municipals, és una preocupació constant garantir la seguretat del trànsit a la seva localitat i a les vies comarcals i nacionals dels seus termes municipals.
D’altra banda, la seguretat del trànsit i la lluita contra els accidents és també una prioritat del Govern de la Generalitat. Com a ciutadans estem consternats per les alarmants xifres de víctimes d’aquesta xacra. Resulta desesperançador assistir al reguitzell de víctimes i afectats per accidents de trànsit. I sovint sembla que no va amb nosaltres, fins que ho patim directament o toca de patir en el nostre cercle d’amistats properes o de la família.
Els accidents de trànsit, les causes i les propostes de solució conformen un debat social permanentment obert des de ja fa dècades. És un mal, una amenaça, amb la que sembla que ens toca viure-hi irremissiblement, malgrat els esforços d’administracions públiques, d’autoritats i de la major part dels conductors per evitar-los.
En determinats trams, en determinades vies, s’han establert mesures que en alguns casos han reduït el nombre i han millorat les dades estadístiques. Però la realitat és que la suma de persones que han mort i les persones que queden afectades resulta sempre molt i molt decebedor.
D’altra banda la indústria de l’automòbil està basada en una demanda que difícilment renunciaria als valors que avui presenta en el mercat aquest producte. Potència i velocitat formen part indestriable de l’oferta. I l’ús i avantatges de seguretat que efectivament ofereixen van unides al risc que representen. Si a això li afegim les conductes irresponsables que malauradament hi ha, el risc potencial dels vehicles es converteix en una amenaça i malauradament en armes letals.
Per tot això és molt important no resignar-se a les habituals notícies d’accidents, no perdre la sensibilitat i tenir presents els patiments dels altres. Això ho feu molt i molt bé a la ONG ‘STOP ACCIDENTS’ des que es va crear fa 12 any. Compteu amb el reconeixement d’utilitat pública per a l’ajuda i orientació als afectats per accidents de trànsit. Sou els nostres millors aliats en la lluita contra la violència vial i uns experts en l’ajuda a les víctimes.
Aquesta associació predica la responsabilitat col•lectiva per la seguretat vial i reclama la implicació de tothom. La Generalitat no s’inhibeix. Al contrari, comparteix aquests objectius, senzillament perquè la seguretat de les persones i el dret a la vida són prioritats irrenunciables.
Per això, el Servei Català de Trànsit ha endegat recentment, el 22 d’octubre, una campanya de conscienciació viària que protagonitzen víctimes reals d’accidents sota el lema ‘Sí, podem evitar-ho’.
Per això, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el Servei Català de Trànsit van signar al setembre un conveni de col•laboració que estableix l’adhesió d’aquesta corporació professional al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), al qual ja s’han adherit i continuen adherint-se ajuntaments i altres entitats territorials.
Per això hi ha milers de Mossos repartits per la xarxa viària nacional per garantir la seguretat viària. I per això no es deixa d’invertir en la qualitat del ferm de les carreteres i en els dispositius de control, malgrat la situació econòmica adversa i el dèficit acumulat amb que es va trobar el nou Govern i que minva les possibilitats actuals d’aquest Executiu.
És un honor compartir amb tots vostès aquest acte commemoratiu del Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents de Trànsit i d’homenatge a totes les víctimes i persones i famílies afectades. Compteu amb nosaltres i amb el Govern de la Generalitat per a tot el que signifiqui suport a la sensibilització social d’aquest drama, la reducció d’accidents, i rebeu un cop més el reconeixement institucional que la tasca que feu es mereix.

Moltes gràcies!

Casa de Ceuta

PARLAMENT AMB MOTIU DE LA PARTICIPACIÓ EN EL SOPAR DE LA CASA DE CEUTA

(Barcelona, 17.11. 2012)

Sr. Rafael Corral, president de la Casa de Ceuta a Barcelona; Excm. Sra. Rocio Salcedo, viceconsellera de Educación del Govern de Ceuta; Sr. Jordi Martí, delegat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona; autoritats, senyores i senyors,

Em sento feliç i molt honrat de compartir amb vosaltres aquests actes de celebració del 46è aniversari de la fundació de l’entitat i la 33a. celebració del Dia de Ceuta a Barcelona.

Feu cultura identitària, i aquest tipus de manifestacions són dignes de respecte i d’admiració, i un signe de convivència. Es comparteixen sentiments, s’aprofundeixen afectes i es fa cohesió col·lectiva.

En el mateix sentit, no és bo pretendre obviar les realitats nacionals, perquè és negar la realitat dels lligams humans i els seus fonaments. A Catalunya hi ha molta gent que cerca solucions per avançar i superar entrebancs i avui estem immersos en un procés democràtic de gran transcendència en què les majories assenyalaran el camí perquè aquest país continuï endavant. Corren temps difícils, tant per la situació econòmica adversa que travessem, com també per qüestions polítiques no resoltes que urgeixen solucions participatives, d’aquí que el president de la Generalitat convoqui a les urnes.

Em trobo molt a gust entre tothom que hi viu a Catalunya, sense excepcions, perquè per sobre dels sentiments de cadascú fem gala de compartir un sentiment de pertinença a Catalunya. Sovint ens congratulem de formar part d’una comunitat i un país que és un exemple d’harmonia en la convivència i, més enllà de tota mena de reivindicacions, continua essent un projecte de futur compartit.

A Catalunya el poble propugna més sobirania i reclama ser un estat més dins d’Europa, perquè no renuncia a la seva vocació europea, ni renuncia a la projecció internacional dels seus valors nacionals, la riquesa dels seus recursos i la seva capacitat productiva.

Catalunya és pacífica i pacient, molt pacient, i molt abnegada també, però no conformista. A la fi, reclama més espai de llibertat i prosperitat. Els habitants de Catalunya, o sigui tots nosaltres, tenim aspiracions, volen progressar, ser capaços d’atendre les necessitats familiars, créixer a la feina, i mantenir la cohesió social, un dels valors que identifiquen Catalunya.

Parlem de democràcia, parlem de llibertat, parlem de drets a continuar evolucionant, pacíficament, des de la responsabilitat...

El Govern de Catalunya té la obligació de trobar sortida a la demanda del seu poble i a reivindicar les seves forces i la seva disponibilitatper relacionar-se amb Espanya i també amb l’exterior. Aquest és el missatge d’estímul que m’agradaria difondre. Evitem enfrontaments identitaris i evitem les pors.

Tots els espanyols de totes les regions i nacionalitats de l’Estat són referència d’integració de ciutadans que han sabut instal·lar-s’hi, prosperar i fer-se també catalans sense renunciar als propis arrels. A Catalunya estem molt orgullosos de la nostra personalitat nacional, precisament perquè estem orgullosos d’haver sabut integrar els sentiments naturals de tothom en harmonia i fent-los compatibles amb la identitat pròpia catalana.  

Enhorabona per la fraternitat i el caliu de la vostra festa. Felicitats per les iniciatives de la Casa de Ceuta. Permeteu-me agrair la vostra presència a Catalunya i l’esforç que feu des de les vostres responsabilitats per tirar endavant la família i per aixecar aquest país.

Moltes gràcies!

Justo Molinero

Divendres  tenía que presentar en un acte en Justo Molinero. Com no ho vaig poder fer, us adjunto el que li hagues dit:

PRESENTACIÓ DE JUSTO MOLINERO

El comunicador i empresari Justo Molinero és clar i català. Andalús d’origen, de Villanueva de Còrdova, molt arrelat a Santa Coloma de Gramenet i català insubornable, sense renunciar a res. És un home que manté ben equilibrats el seus sentiments de pertinença.

Clar i català, i demòcrata radical, com ha deixat constància en moltes ocasions. Per exemple, a l’entrevista que li va fer el diari Avui el 15 d’abril de 2010, en què opinava que si el Tribunal Constitucional no donava la raó al poble quant a l’Estatut aprovat pel seu Parlament, calia reformar la Constitució. També defensava llavors, sense embuts, el dret a decidir.

A l’octubre del mateix any, en un acte de Plataforma per la Llengua, Justo Molinero defensava la llengua catalana i les aspiracions nacionals de Catalunya, i mostrava el seu convenciment que “abans o després serem un país més d'Europa”.

Molt més recentment, el passat 11 de novembre, reiterava el dret a decidir de Catalunya “sense que això vulgui dir que sigui necessàriament independentista” –puntualitzava, en un reportatge publicat a El Periódico.

Locutor de ràdio, presentador de TV... És un professional reconegut (amb premis de reconeixement però, sobretot, reconegut pel públic)  que ha triomfat també com empresari. Presideix el Grup TeleTaxi, que gestiona les emissores Ràdio TeleTaxi i Ràdio RM, el canal Teletaxi TV, i també la companyia discogràfica Moval Music.

Poca cosa puc dir més d’un personatge popular apreciat, que no sapigueu, com no sigui recordar-vos que complirà anys coincidint amb la jornada de reflexió de la pròxima convocatòria a les urnes, diumenge, 25N.

Ell té la paraula, la seva paraula franca, fàcil i càlida.

Monsalvat

Llibre de Joan Auladell i Fontseca, editat pel col.legi d'advocats de Mataró. Es un petit llibre que conté un divertiment. Llibre súper amè, que lliga Barcelona, Duran  i Bas, Wagner i l'opera  Parsifal. Una escudella,  creïble, i que dona com a resultat un caldo i una car d'olla per a sibilims paladars. Si teniu mitja hora us recomano aquest divertimento operístic. Moltes gràcies per regalar-m'el, bon amic. 

Policies i persones

Durant l’octubre es multipliquen cada any els actes de celebració de diferents cossos policials. Com a delegat vaig assistir el dia 2 d’octubre a Barcelona als actes de celebració del Dia de la Policia Nacional, juntament amb el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Milán. Vam estar presents al lliurament de condecoracions i reconeixements que s’atorguen tradicionalment aquest dia, un acte presidit per la delegada del Govern de l’Estat, Maria de los Llanos de Luna, i amb la presència del president del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el cap superior de Policia, Agustín Castro, així com els alts representants de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit.

Llanos de Luna va fer un discurs a favor de la Constitució i la unitat d’Espanya, un marc legal d’un estat de dret que contrasta amb la obligació que tenen els Mossos de defensar, sobretot, la llibertat i la seguretat de les persones, essent ja avui  la policia ordinària, integral i de referència de Catalunya, que ha contribuït a la normalització de la societat i del país.

També vaig ser present als actes de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, dia de la Hispanitat, a la caserna de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), seu central d’aquest cos a Catalunya, una celebració que també va presidir la delegada, qui va destacar que aquest altre cos representa “una peça indispensable en el model policial català en l'àmbit de les seves competències”. Però també va dir el General de Brigada Jefe de la Zona de la Guardia Civil de Cataluña, Ángel Gozalo Martín, que la Guàrdia Civil serveix l'Estatut de Catalunya i el que determinen les Juntes Locals de Seguretat.

Només durant aquest mes d’octubre he participat en varies Juntes Locals de Seguretat a diferents municipis, quelcom que fem ordinàriament tot l’any per resseguir la situació de seguretat territorialment. La Guàrdia Urbana fa una tasca excel·lent de proximitat amb els seus conciutadans. Diferents públics, diferents actors, però al final, darrera de les polítiques de seguretat i les estratègies d’actuacions policials, res més i res menys que persones.

L’atapeïda xarxa social que vertebra la societat civil de Catalunya, el ric patrimoni de serveis que neixen i funcionen a totes les contrades del nostre territori, fonamenta les possibilitats de bastir estructures d’Estat pròpies del país. Al final, eines per servir persones. Tots som ciutadans beneficiaris del que aporta la nostra societat.

Seria impensable que cap responsable dels cossos de seguretat desplegats a Catalunya actués en contra de les persones. Hem superat definitivament pretèrits exercicis de bogeria armada que van alimentar determinats fets històrics. A tots els cossos, tots els policies, són servidors de la seguretat de les persones, a banda de les diferents sensibilitats amb que cada institució es pugui manifestar.

Eleccions

La crisi aguditza a Catalunya la percepció de desemparament i ineficàcia de l’Estat espanyol i encoratja l’aprofundiment de sentiments nacionals. A un repartiment poc equitatiu de la riquesa territorial que aquest país aporta se sumen signes inequívocs de recentralització estatal. S’allunyen cada cop més les possibilitats de més quotes d’autogovern i s’esdevé impossible l’encaix polític.

El clam massiu per la independència durant la manifestació de la darrera Diada a Barcelona palesa arreu del món la divergència entre Catalunya i Espanya. I la negativa del president Rajoy a atendre les reivindicacions fiscals que va formalitzar el president Mas el proppassat dia 20, ha estat l’enèsim episodi d’un mantingut desacord que posa fi a una de les prioritats d’aquest govern i que precipitarà una nova contesa electoral.

La crida a la renovació de la representació política parlamentària servirà per fugir d’incerteses i generar confiança. Sóc coneixedor privilegiat de les expectatives de país des de molts governs locals, i testimoni de molts clams municipals per renovar la relació amb Espanya i disposar d’instruments d’Estat propis.

Catalunya té aspiracions i projecte i les solucions als problemes nacionals, que vol dir també socials i econòmics, han de venir pel recurs a les eleccions. Cal refermar programes polítics i renovar majories des del rigor democràtic, des del respecte entre les diferents opcions polítiques, des d’una llibertat  d’expressió on no càpiga la revenja. El respecte a la majoria enforteix la democràcia i la nació, que som tots.

El dir i el fer

Resum històric-ideològic d'Unió Democratica. "El dir i el fer" una aproximació a la historia d'unió democràtica de catalunya d'en Joan Auladell i Fontseca, es un compendi històric amb tots els elements ideològics específics demòcrata cristians i amb les lineas estratègiques adoptades des de la seva constitució, l'any 1931. 

Es un manual obligatori per a tots els militants d'unió democràtica, però es també un compendi interesantissim per qui vulgui coneixe'ns millor i mes a fons.

Personalment, a part d'avivar records llegits i records viscuts, m'ha fet renéixer l'orgull de pertànyer a unio, que sense perdre'l mai, es bo renovar-lo.