Valor polític

Fa uns dies un noi d'uns trenta anys, tot xerrant, em va vindré a dir que la política es una feina, un treball. Em va donar la sensació que es referia a horari de feina, sou, ascensos, recompenses per la feina, etc. Li vaig contestar que portava quasi trenta anys en política i entenia la politica com un hobby. Com un voluntariat al servei de la societat i a on et sents feliç perquè et sents útil en vers els demés. 
Vaig asseverar la meva postura dient que sempre havia gaudit de la meva feina i, que fora de les hores de treball laboral m'havia dedicat a servir en la política: com a secretari general de la unio de joves, conseller nacional, regidor de govern i d'oposicio del meu poble, com a conseller comarcal, etc. Sempre sense horari i sense compensacions pecuniàries, que si les rebia les retornava al partit. El benefici es personal, intern, propi. 
El que em va saber greu es la pèrdua del valor de la política com a servei voluntari i gratuït, en essència, al servei del teu país i de la teva gent. Reitero la teoria de que les persones que es dediquen a la política han d'apendre també de les entitats social i cíviques. Seria bona la doble afiliacio: la política i la social. 

Una funció

Aquest cap de setmana hem omplert el teatre de la passio amb un espectacle surrealista. Cadascú intenta fer, sobre l'escenari, el que creu que sap fer. Tot ben ajuntat dona un espectacle de gran vistositat, molta lluminositat i ple d'alegria. Des de infants a gent ben gran. Cada grup amb el seu ben diferenciat espectacle. Vull destacar la quantitat de noies i nois joves que han participat amb una tecnica de ball formidable. Tan sols per això ja valdria la pena....  Però també els nens han gaudit de l'escenari, han fet riure i s'han emocionat. 
No cal dir que els grandets també hem intentat fer alguna cosa profitosa... Ja ja ja.... Crec que la gran ventatge es que no tenen vergonya. 
No se si la recaudacio que fa la passio es un ajut o tan sols es quadren els ingressos del espectacle amb les despesses, però sigui com sigui, no s'ha de perdre. Es un homenatge a la gresca, a l'esforç per preparar les actuacions, a la trobada amb amics, a la imaginació, a nous reptes, a perdre el ridícul, a fer poble, en resum a riure de tot i a enriures d'un mateix. 

Sense solucio

19.06.2012
Poques vegades a la vida, per no dir cap, m'he trobat amb un problema amb un altre persona i no hem pogut trobar una solució. La sensació d'impotència personal i de buidor d'estomac, es brutal. Si que es confirma que quan dues persones no es posen d'acord es perquè cap d'elles el busca i el vol. O perquè quan el vol l'una, l'altre no, o a la inversa. 
I s'arriba a un carrer sense sortida. Quan les paraules ofenen sentiments, actituds, principis, la marxa enrera es impensable. L'orgull mana. Si per arribar a un acord han d'haver-hi guanyadors i perdedors, segur que no s'acorda res. 
I, quan no s'hi pot fer res, sinó pots passar pagina, tan sols queda canviar de llibre.
Com tot a la vida, te la seva part positiva. Reconèixer, encara que sigui personalment els errors comesos crec que m'ha d'ensenyar a ser mes assenyat en el futur. 
El que no entenc de tot el que m'està passant es que persones, amics que em coneixen de tota la vida, dubtin dels meus valors, dels meus actes que he demostrat durant anys, de les meves conviccions.... Ara, sembla que tothom te dret a pensar en negre. Continuo pensant i actuant de la mateixa manera: la meva empresa es la generalitat i treballo per que aconsegueixi al millor, el meu sentiment està en el país i l'alegria es solucionar o minimitzar el problemes de la meva gent.
Sense perdre l'empenta... A seguir.

Món real

Avui al mati m'han telefonat per informar-me que una bona amiga, comuna a qui parlava, que esta a l’atur, té un càncer i li estan fent quimioteràpia. He quedat per fer un mos amb un gran amic, de la infància, i m’ha explicat que no pot pagar la hipoteca, que la feina no ven perquè la gent no consumeix, etc. Un empresari, que havia estat el meu cap, a part de passar-ho malament econòmicament, te una especia d’artritis o reuma que li provoca uns dolors insuportables des de ja fa sis mesos.
A primera hora de la tarda he anat al tanatori per donar el condol a una col·laboradora del despatx que ha perdut la seva parella de quaranta i tants anys i es queda amb una criatura de vint mesos. Quan retorno, a la porteria, m’explica un bon treballador el problema de la malaltia de la seva sogra, que no li troben d’on ve, que porta quinze dies i esta passant-t’ho fatal i tota la família al darrera. El conductor m’explica el procés accidentat que ahir va tenir el seu pare i que esta al hospital amb el peu i la cama feta un nyap.
Que algú em digui que no visc al món real.!!!! Que algú em digui com pots posar pau davant de tanta impotència !!!!!
 

Diumenge tarda

Aquesta tarda, després de dinar a casa, amb els meus sogres, he disposat d'una tarda lliure. He pogut acompanyar la meva filla a casa d'unes amigues, fer una miqueta de mig diada, endressar, amb calma, papers antics de feina, veure un tros de tenis, una mica de futbol, una puça d'automobilisme.... Diria que ha estat una tarda de col.lage, descansat i distret.
Entre tantes coses he repassat escrits del meu bloc de fa anys. Pot-ser matisaria cosetes, però en general, tot i el pas del temps, me'n sento bastant satisfet.
El mon es belluga boig. Les noticies negatives s'acumulen. Avui les he parat. Es facil netejar la ment amb una mica de descans. Resumit, una tarda carregant piles, agafant bon humor i tranquilitat. 
Pregunta, d'ultima hora, a l'aire: al meu poble es festa major, demà es festa local.... Perquè els concerts de nit comencen a les dotze de la nit ??????? .  A quina hora ha de tornar a casa la canalla????. Apa a patir una mica!!!!!

Enrocar-se

Moltes vegades, a la vida, trobes grans persones, treballadores, intel.ligents, simpàtiques, agradables, executives i vàlides que son sordes.  Son persones que van a la seva, que tot ha de voltar alrededor seu. Son estrelles, estels del firmament. Deu els hi ha donat existència perquè son el millor del millor. Tenen el dret diví de fer el que volen quan volen. Entenen la amistat com estar al  servei de les seves idees, de les seves prioritats. Però tot això es aguantable, les virtuts son potents i la simpatia guanya. 
Però, i a la vida sempre hi ha un però, tot no es blanc o negre. Hi han moltes coses per negociar, transaccionar,  comprendre, convèncer o cedir.  I per això fa falta una virtut, saber escoltar, saber veure, saber dialogar, saber acceptar raons i donar raons. Tothom pot modificar, lleugerament, actituts i comportaments... Però com diuen a la passio....  Com vols que puguin creure (jo posaria entendre) aquells que no tenen ulls per veure ni orelles per sentir.... 

Consell nacional

Consell Nacional
Els partits polítics tenen un òrgan anomenat Consell Nacional i que és el màxim òrgan del Partit entre congressos. Té, en resum, dues funcions: per una part, el control i seguiment de l’acció executiva del Comitè de Govern, i per l’altre part, adaptar i modular les bases ideològiques del partit a les situacions canviants de la societat. 

Un Consell Nacional ha d'intentar ser vital. Ha de reflectir les diferents opinions sobre els diferents temes per acordar posicions que reflecteixin les idees de la majoria del Partit. Ha d'intentar impulsar el debat dels temes d'actualitat, importar les consideracions de les intercomarcals, portar a estudi resolucions dels equips especialitzats o de les comissions....

Un Consell Nacional ha de ser vital per cohesionar el partit, aglutinar idees, ressaltar persones que poden ser nous valors, trobar ponts i punts de trobada.

Aposto per un Consell Nacional amb més vida política. És possible?