dimarts, 15 de maig del 2012
Unió, un pas més
Un cop finalitzat el Congrés, amb el resultat conegut, amb el nou President del Comitè de Govern escollit, amb un bon programa marcat per la ponència, amb quatre anys per endavant i veient la situació social i econòmica present, crec que hauríem, entre tots, d’iniciar una nova etapa.
El primer que hauriem de proposar al partit es el d’ampliar, formar i cuidar la militància del partit. Necessitem una millor organització interna i una millor coordinació entre el carrer Nàpols i les seus territorials. Requerim, per tant que es faci un pla d’organització, implantació i formació per els propers quatre anys. Aquest pla hauria d’involucrar a tots els militants.
A nivell de càrrecs públics s'hauria de proposar, que a part de treballar, com treballen, s’impliquin en dues funcions especifiques de partit: implicació interna i la de coordinació amb els diferents càrrecs de les múltiples institucions en que estem representats.
El tercer aspecte que considero de rellevància es el d’obrir diàleg entre les diferents sensibilitats que existeixen al partit. No podem excloure a ningú, per minoritari que sigui. En la meva modesta opinió, crec que tots som necessaris. L’única base de treball hauria de ser, al partit, que les opinions siguin a favor de projectes, persones i idees. Hauríem de ser capaços de excloure del vocabulari del nostre partit la frase “en contra de”.
Ja, tan sols em queda dir, en marxa, endavant, que tal com estem, el País necessita un partit serè, raonat, eficaç, fort i amb moltes, moltíssimes ganes, il·lusió i confiança en el nostre País.
diumenge, 22 d’abril del 2012
Duran, Politica i sentiment
Duran, Política i sentiment
S'apropa el Congrés d’UDC i, a part de la ponència, sobre la taula hi ha dues candidatures al Comitè de Govern. Per sort, a Unió, en el temps que porto militant, hi estem molt acostumats.
Gairebé al inici de la meva militància a la Unió de Joves ja va començar el qüestionament de la figura d'en Duran i Lleida. Primer amb la dicotomia Rigolistes - Duranistes. Mes tard vaig viure la pugna dels militants agrupats sota la marca del Mati, també qüestionant la figura d'en Duran i, ara s'inicià l’època Vila d'Abadal.
Des del meu punt de vista el tema polític de fons, el fil ideològic, el denominador comú de les tres opcions es basa en l'apropament-fusió amb CDC. També hi ha una qüestió personal de fons, el fil conductor del qual és la manca d'entesa personal i, fins i tot, l'enfrontament.
Políticament parlant, en Duran mereix, més que mai, un suport massiu de la militància d'Unió. Mai Unió havia guanyat unes eleccions com a cap de llista en unes eleccions generals, mai Unió havia estat tan ben situada al centre de la política catalana, mai Unió Democràtica havia pogut influir tant en la millora de la nostra societat des dels diferents llocs de representativitat com ara. Els moments són complexes, però Unió té un líder polític que porta dècades demostrant l'estimació pel país a traves d'Unió Democràtica. Se li ha d'agrair, com a plus, que ens ha sabut conduir, que és un gran defensor, coneixedor i ambaixador de la nostra ideologia, que ha sabut fer-la arribar i estendre-la.
Des del punt de vista personal hi han dades que no es poden oblidar. En Duran, s'ha format i es forma per treballar pel país a traves d’Unió Democràtica. Ho ha fet tota la vida, per sentiment ideològic i de pertinença. En Duran és complidor, esforçat, valent i lluitador. Crec que la seva principal virtut és la de ser molt amic dels seus amics, no falla. Per això tampoc ha fallat mai al partit.
Com totes les persones, té virtuts i defectes, tan polítics com personals, però si féssim les sumes i les restes, com diu el president Pujol, el diferencial positiu és incontestable.
Mentre vulgui, tenim una gran sort de gaudir d'un gran líder. Sort que també vàrem tindré amb en Miquel Coll. Els dos són baluards de la nostra supervivència i d'haver fet històrica a Unió, sempre al servei del nostre país i de la nostra gent.
S'apropa el Congrés d’UDC i, a part de la ponència, sobre la taula hi ha dues candidatures al Comitè de Govern. Per sort, a Unió, en el temps que porto militant, hi estem molt acostumats.
Gairebé al inici de la meva militància a la Unió de Joves ja va començar el qüestionament de la figura d'en Duran i Lleida. Primer amb la dicotomia Rigolistes - Duranistes. Mes tard vaig viure la pugna dels militants agrupats sota la marca del Mati, també qüestionant la figura d'en Duran i, ara s'inicià l’època Vila d'Abadal.
Des del meu punt de vista el tema polític de fons, el fil ideològic, el denominador comú de les tres opcions es basa en l'apropament-fusió amb CDC. També hi ha una qüestió personal de fons, el fil conductor del qual és la manca d'entesa personal i, fins i tot, l'enfrontament.
Políticament parlant, en Duran mereix, més que mai, un suport massiu de la militància d'Unió. Mai Unió havia guanyat unes eleccions com a cap de llista en unes eleccions generals, mai Unió havia estat tan ben situada al centre de la política catalana, mai Unió Democràtica havia pogut influir tant en la millora de la nostra societat des dels diferents llocs de representativitat com ara. Els moments són complexes, però Unió té un líder polític que porta dècades demostrant l'estimació pel país a traves d'Unió Democràtica. Se li ha d'agrair, com a plus, que ens ha sabut conduir, que és un gran defensor, coneixedor i ambaixador de la nostra ideologia, que ha sabut fer-la arribar i estendre-la.
Des del punt de vista personal hi han dades que no es poden oblidar. En Duran, s'ha format i es forma per treballar pel país a traves d’Unió Democràtica. Ho ha fet tota la vida, per sentiment ideològic i de pertinença. En Duran és complidor, esforçat, valent i lluitador. Crec que la seva principal virtut és la de ser molt amic dels seus amics, no falla. Per això tampoc ha fallat mai al partit.
Com totes les persones, té virtuts i defectes, tan polítics com personals, però si féssim les sumes i les restes, com diu el president Pujol, el diferencial positiu és incontestable.
Mentre vulgui, tenim una gran sort de gaudir d'un gran líder. Sort que també vàrem tindré amb en Miquel Coll. Els dos són baluards de la nostra supervivència i d'haver fet històrica a Unió, sempre al servei del nostre país i de la nostra gent.
diumenge, 15 d’abril del 2012
Unio, idees...
Si la nova idea que es pot aportar a Unio Democratica de catalunya es la de que els seus líders no poden ser alhora càrrecs públics es una bona idea. Si la idea ha d'afectar tan sols a en duran i no afectar a la persona que la proposa, ja no es una idea es una manera com una altre de fer la guitza.
Podem discutir si els càrrecs públics han de ser membres del comitè de govern. A Unio ja ho hem fet en varis congresos. Hi havien les dues propostes que es necessari que hi siguin per lligar l'accio publica del partit amb la dels càrrecs públics, i la inversa, que no n'hi hagin i que el partit domini sobre els càrrecs públics.
Com pasa quasi sempre, ni una opció ni l'altre, es del tot correcte. A quadrets, com diem a Unio. Porció que permeti les sinergies entre càrrecs públics, partit i accio publica. La millor formula, a la fi es una combinació que permeti als càrrecs públics influir en l'opinio del partit i un partit fort que permeti influir en les decisions dels càrrecs públics.
El partit usa tres formules, com a mínim de direccio de l'accio Politica: el comitè de govern, el consell nacional i les comisions i equips especialitzats.
El que si confirmo es que les ideas son per aplicar a tothom, no per desgastar a algú i no aplicar-te-les per a tu.
Podem discutir si els càrrecs públics han de ser membres del comitè de govern. A Unio ja ho hem fet en varis congresos. Hi havien les dues propostes que es necessari que hi siguin per lligar l'accio publica del partit amb la dels càrrecs públics, i la inversa, que no n'hi hagin i que el partit domini sobre els càrrecs públics.
Com pasa quasi sempre, ni una opció ni l'altre, es del tot correcte. A quadrets, com diem a Unio. Porció que permeti les sinergies entre càrrecs públics, partit i accio publica. La millor formula, a la fi es una combinació que permeti als càrrecs públics influir en l'opinio del partit i un partit fort que permeti influir en les decisions dels càrrecs públics.
El partit usa tres formules, com a mínim de direccio de l'accio Politica: el comitè de govern, el consell nacional i les comisions i equips especialitzats.
El que si confirmo es que les ideas son per aplicar a tothom, no per desgastar a algú i no aplicar-te-les per a tu.
Amic/ga
Hi ha dies de feina que se'n tortolliguen. Plou i fa sol, calor i fred, el dia es fosc, de primavera plena. La feina va igual una cosa si, una altre no, una de blanca i una de negra, i tot amb un fosc panorama de fons.
Quan acabes el dia, sense una convicció de feina feta, que bo es rebre una telefonada, parar a fer un gintonic, o un xat, amb un amic/ga. Conversar, veure altres prismes, trobar una paraula acurada, escriure un somriure en un xat. Poqueta cosa que reconforta.
Te'n adones del que val una amic/ga.
Quan acabes el dia, sense una convicció de feina feta, que bo es rebre una telefonada, parar a fer un gintonic, o un xat, amb un amic/ga. Conversar, veure altres prismes, trobar una paraula acurada, escriure un somriure en un xat. Poqueta cosa que reconforta.
Te'n adones del que val una amic/ga.
dimecres, 4 d’abril del 2012
Governador civil versus Delgado del gobierno
Governadora civil
Hi ha un factor determinant que marca la diferència entre les funcions de ‘gobernador civil’ i les de ‘delegado del gobierno ‘. Mentre que el primer sembla que imposa, mana i obliga, emparant-se en una mena de poder absolut que li brinda un estat arbitrari; el delegat més aviat controla l'administració de l'estat en un territori, vetlla per l’eficiència dels seus recursos i gestiona per servir eficaçment els interessos del ciutadà de la comunitat on exerceix la responsabilitat que li pertoca. És a dir, que ha de coordinar-se amb l'administració pròpia reconeguda, com ara a Catalunya mitjançant la Constitució i l'Estatut que, encara que a algú no li sembli, son lleis.
A Catalunya, on sempre ens toca de rebre, semblaria que hem passat de un ‘delegado del gobierno’ a una ‘gobernadora civil’, si tenim en compte l’empremta que s’intenta imposar des de fa un temps ençà, amb l’obligatorietat i l’amenaça del pes de la llei estatal.
Ara, la pretensió és fer-nos creure que la Generalitat no hi pinta res i que l'Estat, que ens ha espoliat durant més de trenta anys que portem de democràcia formal, és qui ens ho ha d'arreglar tot. Arriba a tal punt la seva fe amb l’Estat que parla de competències en Ensenyament, Cultura, Sanitat…, en fi un estat espanyol que ho és tot i a tot arreu.
El pitjor és l’hostilitat , si no amenaça, que comporta assegurar que “ qui no està amb mi està en contra meva, i li caurà tot el pes de la llei espanyola”.
Els Ajuntaments, que conec prou bé per la meva feina, tenen problemes amb Adif, amb les costes, amb l’espai aeri, amb carreteres de l'estat, amb Renfe... Temes històrics, pendents fins a l’avorriment perquè s’arrosseguen indefinidament sense que ningú no els arregli., de competències estatals i que s’encallen amb el pas del temps ocasionant mals de cap als qui ho pateixen de prop.
Parlem de les carreteres nacionals espanyoles convertides en autovies? Dels peatges, que proliferen a Catalunya? Dels diners que no ens retornen encara que la llei així ho digui? De les lleis de traspassos incomplides? De les infraestructures, aprovades legalment, i que no ens fan? Hi ha molt a parlar, molt terreny per conrear, molt per fer i molt per vetllar amb un sentit prioritari pel bé dels nostres ciutadans i pel bon funcionament del nostre país, Catalunya.
Si vol imposar les banderes, la policia o l'idioma, la governadora, perdó, la delegada, sabrà. A mi m'agradaria recordar-li (perquè ho sap, encara que sembli que s’oblida) que els catalans hem prioritzat sempre la cohesió social, hem pactat per aconseguir-la. Dividir ara la societat no portà enlloc, generar un conflicte addicional en el marca que ens trobem, només ens fa restar. Només cal mirar la Espanya del ‘pan para hoy y hambre para mañana’.
Val mes la mà esquerra que el puny de ferro!.
Hi ha un factor determinant que marca la diferència entre les funcions de ‘gobernador civil’ i les de ‘delegado del gobierno ‘. Mentre que el primer sembla que imposa, mana i obliga, emparant-se en una mena de poder absolut que li brinda un estat arbitrari; el delegat més aviat controla l'administració de l'estat en un territori, vetlla per l’eficiència dels seus recursos i gestiona per servir eficaçment els interessos del ciutadà de la comunitat on exerceix la responsabilitat que li pertoca. És a dir, que ha de coordinar-se amb l'administració pròpia reconeguda, com ara a Catalunya mitjançant la Constitució i l'Estatut que, encara que a algú no li sembli, son lleis.
A Catalunya, on sempre ens toca de rebre, semblaria que hem passat de un ‘delegado del gobierno’ a una ‘gobernadora civil’, si tenim en compte l’empremta que s’intenta imposar des de fa un temps ençà, amb l’obligatorietat i l’amenaça del pes de la llei estatal.
Ara, la pretensió és fer-nos creure que la Generalitat no hi pinta res i que l'Estat, que ens ha espoliat durant més de trenta anys que portem de democràcia formal, és qui ens ho ha d'arreglar tot. Arriba a tal punt la seva fe amb l’Estat que parla de competències en Ensenyament, Cultura, Sanitat…, en fi un estat espanyol que ho és tot i a tot arreu.
El pitjor és l’hostilitat , si no amenaça, que comporta assegurar que “ qui no està amb mi està en contra meva, i li caurà tot el pes de la llei espanyola”.
Els Ajuntaments, que conec prou bé per la meva feina, tenen problemes amb Adif, amb les costes, amb l’espai aeri, amb carreteres de l'estat, amb Renfe... Temes històrics, pendents fins a l’avorriment perquè s’arrosseguen indefinidament sense que ningú no els arregli., de competències estatals i que s’encallen amb el pas del temps ocasionant mals de cap als qui ho pateixen de prop.
Parlem de les carreteres nacionals espanyoles convertides en autovies? Dels peatges, que proliferen a Catalunya? Dels diners que no ens retornen encara que la llei així ho digui? De les lleis de traspassos incomplides? De les infraestructures, aprovades legalment, i que no ens fan? Hi ha molt a parlar, molt terreny per conrear, molt per fer i molt per vetllar amb un sentit prioritari pel bé dels nostres ciutadans i pel bon funcionament del nostre país, Catalunya.
Si vol imposar les banderes, la policia o l'idioma, la governadora, perdó, la delegada, sabrà. A mi m'agradaria recordar-li (perquè ho sap, encara que sembli que s’oblida) que els catalans hem prioritzat sempre la cohesió social, hem pactat per aconseguir-la. Dividir ara la societat no portà enlloc, generar un conflicte addicional en el marca que ens trobem, només ens fa restar. Només cal mirar la Espanya del ‘pan para hoy y hambre para mañana’.
Val mes la mà esquerra que el puny de ferro!.
diumenge, 1 d’abril del 2012
Llum, estalvi
Estalvi de llum
Avui s'apuja el rebut de la llum. Pagarem l'energia mes cara.
Quan jo era petit, ma mare em va ensenyar que llum oberta era un lladre a casa. Vaig aprendre a usar la llum quan la necessitava. Mecanicament obro i tanco llums. Es un clic.
A l'escola, sobretot, varen ensenyar a la meva filla l'estalvi de l'aigua. En aquest cas era per sostenibilitat. Va aprendre a obrir i tencar aixetes. A usar l'aigua tan sols quan es necessari. A no llençarla perquè es un be escàs.
Pot-ser ara podríem unir les dues causes, la del aigua i la de la llum, i ajuntar-les sota els lemes: per la sostenibilitat i l'estalvi. I aviat pensar amb el gas, la benzina, etc...
Avui s'apuja el rebut de la llum. Pagarem l'energia mes cara.
Quan jo era petit, ma mare em va ensenyar que llum oberta era un lladre a casa. Vaig aprendre a usar la llum quan la necessitava. Mecanicament obro i tanco llums. Es un clic.
A l'escola, sobretot, varen ensenyar a la meva filla l'estalvi de l'aigua. En aquest cas era per sostenibilitat. Va aprendre a obrir i tencar aixetes. A usar l'aigua tan sols quan es necessari. A no llençarla perquè es un be escàs.
Pot-ser ara podríem unir les dues causes, la del aigua i la de la llum, i ajuntar-les sota els lemes: per la sostenibilitat i l'estalvi. I aviat pensar amb el gas, la benzina, etc...
dimarts, 27 de març del 2012
Reinventar la biblioteca del segle XXI
Reinventar la biblioteca del segle XXI
Sigui per a inaugurar o per pròpia iniciativa, he visitat i he estudiat els plànols de moltes biblioteques dels ajuntaments del nostre país. Com també he pogut parlar amb responsables de l'àrea de biblioteques de la Diputació de Barcelona. He consultat les bases normatives de la UNESCO per a la construcció, conservació i personal necessari per al funcionament. Tot plegat m'ha semblat arcaic.
Actualment les biblioteques han de disposar d'una superfície determinada segons la població a la que han de donar servei. Uns espais predeterminats per lectura de diaris, per revistes, per llibres, per infants, per cd's, per vídeos, per ordinadors fixos... Un personal predeterminat en funció del nombre d’habitants. Tot condicionat i normativitzat.
Crec que les biblioteques tal i com les coneixem són invents del segle XIX, construïdes per al segle XX i monumentalitzades al segle XXI. Per què no fem una nova reflexió, partint de cero, valorant el que necessita la joventut actual i la resta d’usuaris? Ara ja sabem que el més important de tot és el wifi, que els joves porten portàtil, mòbil o Tablet, que cerquen espais per estudiar, sobretot en grups petits. Que la consulta del llibre d'estudi es informàtica. Que la base de la biblioteca es el llibre, la novel·la, de paper... Que la biblioteca es més aviat un centre cultural, que s'hi fan múltiples activitats... Per descomptat que tot això sense obviar la necessitat de conrear la cultura implicant-hi els joves en el descobriment i el gaudi del coneixement mitjançant la lectura.
Potser no en sé prou però, de vegades, abans de gastar en monuments a la biblioteca, caldria dissenyar-la i construir-la en base a les necessitats actuals i de futur i no en base a normes preestablertes, per més abast mundial que tinguin. Crec que podem i hem fomentar entre els joves l’enriquiment que suposa la descoberta dels llibres alhora que introduir i aprofitar els canvis tecnològics que brinda la nova societat, propòsits que no són gens incompatibles.
Per pensar-hi.
Sigui per a inaugurar o per pròpia iniciativa, he visitat i he estudiat els plànols de moltes biblioteques dels ajuntaments del nostre país. Com també he pogut parlar amb responsables de l'àrea de biblioteques de la Diputació de Barcelona. He consultat les bases normatives de la UNESCO per a la construcció, conservació i personal necessari per al funcionament. Tot plegat m'ha semblat arcaic.
Actualment les biblioteques han de disposar d'una superfície determinada segons la població a la que han de donar servei. Uns espais predeterminats per lectura de diaris, per revistes, per llibres, per infants, per cd's, per vídeos, per ordinadors fixos... Un personal predeterminat en funció del nombre d’habitants. Tot condicionat i normativitzat.
Crec que les biblioteques tal i com les coneixem són invents del segle XIX, construïdes per al segle XX i monumentalitzades al segle XXI. Per què no fem una nova reflexió, partint de cero, valorant el que necessita la joventut actual i la resta d’usuaris? Ara ja sabem que el més important de tot és el wifi, que els joves porten portàtil, mòbil o Tablet, que cerquen espais per estudiar, sobretot en grups petits. Que la consulta del llibre d'estudi es informàtica. Que la base de la biblioteca es el llibre, la novel·la, de paper... Que la biblioteca es més aviat un centre cultural, que s'hi fan múltiples activitats... Per descomptat que tot això sense obviar la necessitat de conrear la cultura implicant-hi els joves en el descobriment i el gaudi del coneixement mitjançant la lectura.
Potser no en sé prou però, de vegades, abans de gastar en monuments a la biblioteca, caldria dissenyar-la i construir-la en base a les necessitats actuals i de futur i no en base a normes preestablertes, per més abast mundial que tinguin. Crec que podem i hem fomentar entre els joves l’enriquiment que suposa la descoberta dels llibres alhora que introduir i aprofitar els canvis tecnològics que brinda la nova societat, propòsits que no són gens incompatibles.
Per pensar-hi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)