Governar i manar o pactar
Convergència i Unió, en les darreres conteses electorals, ha aconseguit un èxit electoral indiscutible, sense sense precedents. El suport explícit dels ciutadans ens ha permès governar en institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya, un bon grapat d’ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals. Per primer cop la nostra coalició també governa els emblemàtics ajuntaments de Barcelona i de Girona.
Aquesta constatació pot conduir a equívocs, com ara que CiU mana a tot arreu. I això senzillament no és cert. CiU ha assolit molt de poder per governar, però poc per poder manar efectivament. A la majoria de les institucions governem en majoria relativa, per la qual cosa les decisions rellevants s’han de negociar, consensuar i pactar. Això significa, en el fons, que la majoria de ciutadans ens han votat perquè pactem i, alhora, ens han escollit perquè han considerat que som els millors negociadors per superar la dura època que ens ha tocat viure. En definitiva, per concloure el raonament, crec que els ciutadans ens han atorgat el poder per poder governar pactant.
M’agradaria fer extensiva aquesta reflexió a tots els partits i coalicions que governen les institucions sense una majoria absoluta. També aquestes formacions polítiques tenen poder per governar, però no pas per manar; han de pactar.
Arribats a aquest punt goso plantejar als ciutadans la reflexió de si una majoria absoluta a Madrid, a les properes eleccions legislatives, ens ha anat alguna vegada bé al nostre país i als nostres ciutadans. Nosaltres, CiU, estem acostumats a negociar en favor dels interessos de Catalunya. També estem preparats per defensar Catalunya i els catalans si, el 20 de novembre, un mateix partit governa i mana i té la temptació d’anorrear-nos.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Solidaritat
Sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundancia. Estic avesat a tot: a menjar bé i a pasar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gráciesa a la familia i els amics que em donen forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivía en l'estretor. La societat m'ha donat, a la societat, als propers, retorno el rebut.
El paragraf anterior que podría ser, i que es, un alegat a la solidaritat, no es mes que una modificacio minima, he canviat divinitat per societat, de la carta de Sant Pau als cristians de Filips, d'aquest diumenge.
Si es entre els homes, se'n diu solidaritat. Si el perque, es l'amor a deu i als homes, se'n diu caritat.
El paragraf anterior que podría ser, i que es, un alegat a la solidaritat, no es mes que una modificacio minima, he canviat divinitat per societat, de la carta de Sant Pau als cristians de Filips, d'aquest diumenge.
Si es entre els homes, se'n diu solidaritat. Si el perque, es l'amor a deu i als homes, se'n diu caritat.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Un conte molt actual
Un gran capità mariner, fa més de cinc segles, mogut per una gran determinació i empenta, va decidir anar a cercar nous mons. Amb tres caravel•les, amarat d’il•lusió i alhora d’incertesa, Cristòfol Colom es va trobar un bon dia al bell mig de l’Atlàntic. Ben segur que, contràriament a algunes cròniques benitencionades però irreals, hi va haver moments força delicats: aigua per totes bandes, els mariners cansats, desanimats, malalts, desmoralitzats. En aquets moments dissortats li devia costar molt al nostre capità convèncer la seva tripulació que calia mirar endavant sense defallir i continuar la travessia. Més enllà d’aquell gran oceà segur que hi havia la terra preuada, una nova terra rica i curulla de tresors. I un dia, quan tot semblava perdut, van veure terra. Van aconseguir, malgrat tots els entrebancs, l’objectiu. I aquest descobriment va canviar la història del món.
Avui, més de cinc-cents anys després, el nostre país també es troba en una situació una mica semblant. També tenim un gran capità mariner, que va guanyar-se el prestigi i el suport majoritari del seu poble el darrer novembre i va decidir agafar el timó del vaixell. Un vaixell envoltat de problemes de tota mena, amb un fort índex d’atur, un gran deute, manca de liquiditat, un finançament injust i insuficient, dèficits fiscals insuportables, un munt d’obres pendents de pagar i una mentalitat instal•lada en el “tot gratis”. Tanmateix, el nostre capità ens anima a no deixar de remar, ens transmet l’afany de superació i ens encomana l’ideal del somni col•lectiu: val la pena hissar les veles, recollir els vents, enfilar la proa endavant i salpar sense mirar enrere.
Cadascú de nosaltres té un paper protagonista en aquesta història. Tothom té el seu, per petit i senzill que sigui. Arribar a bon port és una tasca col•lectiva, de tot un poble que segueix navegant i no perd l’esperança. Tenim un bon capità amb ma ferma i objectius clars. Ara ens cal, perquè el país arribi tan lluny com sigui possible, que nosaltres també ens ho creguem. I remem amb força en una única direcció.
Avui, més de cinc-cents anys després, el nostre país també es troba en una situació una mica semblant. També tenim un gran capità mariner, que va guanyar-se el prestigi i el suport majoritari del seu poble el darrer novembre i va decidir agafar el timó del vaixell. Un vaixell envoltat de problemes de tota mena, amb un fort índex d’atur, un gran deute, manca de liquiditat, un finançament injust i insuficient, dèficits fiscals insuportables, un munt d’obres pendents de pagar i una mentalitat instal•lada en el “tot gratis”. Tanmateix, el nostre capità ens anima a no deixar de remar, ens transmet l’afany de superació i ens encomana l’ideal del somni col•lectiu: val la pena hissar les veles, recollir els vents, enfilar la proa endavant i salpar sense mirar enrere.
Cadascú de nosaltres té un paper protagonista en aquesta història. Tothom té el seu, per petit i senzill que sigui. Arribar a bon port és una tasca col•lectiva, de tot un poble que segueix navegant i no perd l’esperança. Tenim un bon capità amb ma ferma i objectius clars. Ara ens cal, perquè el país arribi tan lluny com sigui possible, que nosaltres també ens ho creguem. I remem amb força en una única direcció.
dijous, 29 de setembre del 2011
Patrimoni
Realment no crec que publicar el patrimoni personal sigui cap mostra de transparencia ni d'honradesa. Estic convençut que els valors i virtuts de les persones corren per altres camins molt diferents. Malgrat les meves opinions la societat sembla que necessita saber el patrimoni dels càrrecs públics, per ara diputats i senadors.
Voluntàriament, us exposo el meu patrimoni, anterior a la presa de possessió de gener d'enguany i declarat a la Generalitat. Disposo del meu domicili habitual en un 50% compartit amb la meva dona. Igualment compartim la hipoteca de 220.500 euros. Disposo de dos apartaments, un a barcelona i l'altre a la platja de Sant salvador adquirits fa mes de vint anys. Tenia un saldo en compte corrent 34.000 euros. Disposo de un vehicle Volvo xc60 i una moto Honda. Tinc participacions en dues societats, en una que tinc les accions en venda, controlo un 16,37 % i de l'altre, familiar, disposo del 0,06 %.
Ja es public, quan ho acabeu de llegir pregunteu-vos si ara em coneixeu millor com a persona i com a servidor public temporal.
Voluntàriament, us exposo el meu patrimoni, anterior a la presa de possessió de gener d'enguany i declarat a la Generalitat. Disposo del meu domicili habitual en un 50% compartit amb la meva dona. Igualment compartim la hipoteca de 220.500 euros. Disposo de dos apartaments, un a barcelona i l'altre a la platja de Sant salvador adquirits fa mes de vint anys. Tenia un saldo en compte corrent 34.000 euros. Disposo de un vehicle Volvo xc60 i una moto Honda. Tinc participacions en dues societats, en una que tinc les accions en venda, controlo un 16,37 % i de l'altre, familiar, disposo del 0,06 %.
Ja es public, quan ho acabeu de llegir pregunteu-vos si ara em coneixeu millor com a persona i com a servidor public temporal.
Rutes turístiques
A Barcelona tenim rutes turístiques arquitectòniques d'alt nivell. Tothom coneix la ruta del gòtic o la ruta del modernisme. Tothom queda embadalit contemplant la Sagrada Familia, que segons la intelectualitat mes esquerrana tenia que quedar inacabada. Tothom reconeix Santa Maria del Mar com un monument a la sobrietat i a l'elegància, i així no parariem. Son, tan sols, exemples.
Però jo he descobert una ruta nova: els edificis d'iniciativa. La ruta es pot iniciar a Terrassa contemplant la modernisima sala d'actes dels mossos, seguint per Barcelona per visitar el luxe a la seu de la conselleria, seguim per l'edifici del Sindic de greuges i acabant a Diagonal cantonada Balmes, seus de departaments de relacions institucionals. Contemplareu el que es el luxe, el disseny,, la modernitat aplicada, la comoditat, els grans espais pels grans directius.... Fantàstic. Com es una ruta que ha de ser pel poble i per el poble, recomano no cobrar entrades.
Les pedres també parlesin, les antigues expliquen historia, les noves el luxe d'esquerres d'esquena al poble. Quan conegui mes edificis aniré ampliant la ruta, ja m'han parlat de la seu de Emergencies.... Seguirem...
Però jo he descobert una ruta nova: els edificis d'iniciativa. La ruta es pot iniciar a Terrassa contemplant la modernisima sala d'actes dels mossos, seguint per Barcelona per visitar el luxe a la seu de la conselleria, seguim per l'edifici del Sindic de greuges i acabant a Diagonal cantonada Balmes, seus de departaments de relacions institucionals. Contemplareu el que es el luxe, el disseny,, la modernitat aplicada, la comoditat, els grans espais pels grans directius.... Fantàstic. Com es una ruta que ha de ser pel poble i per el poble, recomano no cobrar entrades.
Les pedres també parlesin, les antigues expliquen historia, les noves el luxe d'esquerres d'esquena al poble. Quan conegui mes edificis aniré ampliant la ruta, ja m'han parlat de la seu de Emergencies.... Seguirem...
dilluns, 19 de setembre del 2011
Dret a coneixer, deure d'igualtat
La passada setmana es varen publicar a la pagina web del Congres de diputats i del senat els patrimonis de ses senyories. Es un reclam de la ciutadania i ho trobo molt be. Aviat ho farà el parlament de catalunya i altres institucions. Properament publicare el meu.
Tot hi estant d'acord en la proposta i la seva execució, crec que seria molt mes honrat que la publicació fos general. Un amic meu deia que a les platges nudistes, tots despullats, i a les tèxtils tots, vestits. Anar a una platja nudista, vestit, provoca que et poden confondre per un voayer, de la mateixa manera que un de nu, en una platja tèxtil, pot ser confós per un exibicionista.
Per no ser ni un voayer, ni un exibicionista l'ideal seria que totes les declaracions de renda, que ja estàn súper informatitzades, fosin publiques. Tinc dret a saber de que viu un jutge, un catedràtic, un paleta, un empresari, un metge, un fotograf, un periodista, etc. La transparencia per a tots i, a mes a mes, evitarien frau. Seria molt difícil d'amagar a la renda el que gaudeixes i fardes en public.
Provem-ho.
Tot hi estant d'acord en la proposta i la seva execució, crec que seria molt mes honrat que la publicació fos general. Un amic meu deia que a les platges nudistes, tots despullats, i a les tèxtils tots, vestits. Anar a una platja nudista, vestit, provoca que et poden confondre per un voayer, de la mateixa manera que un de nu, en una platja tèxtil, pot ser confós per un exibicionista.
Per no ser ni un voayer, ni un exibicionista l'ideal seria que totes les declaracions de renda, que ja estàn súper informatitzades, fosin publiques. Tinc dret a saber de que viu un jutge, un catedràtic, un paleta, un empresari, un metge, un fotograf, un periodista, etc. La transparencia per a tots i, a mes a mes, evitarien frau. Seria molt difícil d'amagar a la renda el que gaudeixes i fardes en public.
Provem-ho.
dimarts, 13 de setembre del 2011
Chacon
He llegit dos frases impactants de la candidata del PSC. La primera diu que vol "una catalunya sense aventures". Crec que podria haver dit sotmesa als interessos del regne d'espanya, com el PSC està sotmès al PSOE.
Segona frase impactant: " quan més bé ha anat a espanya, mes be a catalunya". Jo ho tinc entès al revés, quan mes be li va a catalunya mes be li va a espanya. O sòc molt cec o jo no he vist mai que anant-li bé a espanya, catalunya en surti beneficiada. En canvi a la inversa està plè d'exemples, com més recaudem més diners se'ns queden.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)