Fa la impressió que hi ha una crisi profunda de comportaments i valors. En primer lloc, per part de la ciutadania i els polítics s'ha perdut el concepte d'economia, com a saber que procura la bona Administracio dels recursos escassos. Durant anys els polítics ens han parlat constantment de "demandes dels ciutadans" com si els recursos fossin il.limitats i calgués satisfer totes les demandes una rera l'altra. D'aqui ve que en l'actual generació de polítics locals sembla que dominin els que hi son per gastar i no per administrar, es a dir, per establir prioritats i satisfer unes demandes però no totes. Cal tenir present que el pressupost d'ingressos i despeses sempre ha de quadrar i el deute ha de ser retornable sense esforços extraordinaris i que els polítics futurs han de poder tenir també capacitat real per endeutar-se.
La crisi econòmica actual ens hauria de servir perquè tant els polítics locals com els ciutadans recuperessim el concepte d'economia. La il.lusio fiscal, la cultura del subsidi han penetrat perillosament en la ment d'un ampli nombre de ciutadans, ciutadans que voten. Sembla que per a molts ciutadans els recursos no siguin escassos per els governs i en canvi ho son. Sembla també que els governs no puguin estar en crisi financera i hi estan. Per rectificar això cal fer pedagogia des de tots els àmbits i no d'un dia o dos sinó molt de temps. Per això cal que hi hagi líders locals i líders d'opinio que facin pedagogia. Per fer pedagogia s'ha de tenir un missatge valent, un missatge clar i voluntat de comunicar-lo. En concret, s'ha de reconèixer que també a nivell municipal sovint hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Això cal dir-ho ben alt i cal prendre mesures dures a molts ajuntaments de cara al 2012.
Part de l'article de Joaquim Sole VILANOVA del periodico de 20 abril de 2011
diumenge, 14 d’agost del 2011
dijous, 11 d’agost del 2011
Menyspreu
"també l'esquerra Intel.lectual s'apunta al menyspreu de la veritat. Sense fer ni un gest d'autocrítica pels trenta anys d'hegemonia gestada des de prosperes càtedres, fundacions i tribunes, ara adula els indignats i els impulsa a creure una mentida:
Que la perfida especulació mundial desapareixerà només perquè n'hi ha ganes i perquè a espanya es canviarà la llei electoral i, gràcies a les noves tecnologies, es reinventara la democràcia.
La mentida de l'esquerra cultural te una derivada. Escamoteja una crua evidencia: no hi ha canvi sense trauma. un autèntic canvi de truita exigeix una revolució. I una revolució, no fotem, es fa a sang i fetge: provoca enormes sufriments a la generació que la protagonitza."
Part d'article d'antoni Puigverd, la vanguardia 3/08/11.
Que la perfida especulació mundial desapareixerà només perquè n'hi ha ganes i perquè a espanya es canviarà la llei electoral i, gràcies a les noves tecnologies, es reinventara la democràcia.
La mentida de l'esquerra cultural te una derivada. Escamoteja una crua evidencia: no hi ha canvi sense trauma. un autèntic canvi de truita exigeix una revolució. I una revolució, no fotem, es fa a sang i fetge: provoca enormes sufriments a la generació que la protagonitza."
Part d'article d'antoni Puigverd, la vanguardia 3/08/11.
divendres, 5 d’agost del 2011
El meu diputat
En Germà Capdevila (gcapdevila@cataloniatoday.cat) exposa en el seu article de dijous que el sistema de disciplina de vot repugna el sistema democràtic i es un insult als electors i remarca que vol votar un diputat que respongui als seus interesos.
No seré pas jo qui li porti la contrària però si que vull afegir-li dues reflexions. Primera: escollir diputat per diputat facilita l'egoisme insolidari, defensa el que m'interesa i els demés que es fotin. Es el que a usa en diuen lobbys.
El sistema de partits facilita el que podríem anomenar consens. En èpoques com la actual absolutament necessari per arribar a acords globals que afavoreixin. Els grups parlamentaris, i els partits, el que fan es conseuar abans entre els diputats, raonen, exposen, inciten noves propostes, convencen i voten.
Cap sistema es perfecte, però si que crec que el mixte pot ser el mes útil. De la mateixa manera que crec que el territori s'hauria de tenir en consideració per no caure en les dictadures de les metròpolis.
No seré pas jo qui li porti la contrària però si que vull afegir-li dues reflexions. Primera: escollir diputat per diputat facilita l'egoisme insolidari, defensa el que m'interesa i els demés que es fotin. Es el que a usa en diuen lobbys.
El sistema de partits facilita el que podríem anomenar consens. En èpoques com la actual absolutament necessari per arribar a acords globals que afavoreixin. Els grups parlamentaris, i els partits, el que fan es conseuar abans entre els diputats, raonen, exposen, inciten noves propostes, convencen i voten.
Cap sistema es perfecte, però si que crec que el mixte pot ser el mes útil. De la mateixa manera que crec que el territori s'hauria de tenir en consideració per no caure en les dictadures de les metròpolis.
dimarts, 5 de juliol del 2011
Afortunada
A la Vanguardia d'ahir el sr Joaquim valls explica els trets que tenen en comú les persones afortunades, les persones amb bona sort i alhora satisfetes de la seva sort.
Aquest senyor exposa set premisses que s'han de tenir, incorporar o aprendre per gaudir d'aquesta fortuna o sort a la vida. I son:
Bon autoconcepte
Optimisme
Extraversió
Empatia
Autogestió emocional
Proactivitat
Perseverança
Un cop llegit he pensat: la meva filla tindrà sort o fortuna a la vida? I he anat desgranant las set qualitats necessàries aplicant-les al coneixement que tinc de ella.
Te bastant bon autoconcepte de ella mateixa, s'accepta amb millores. Es optimista, extravertida i disposa d'una gran empatia, de vegades massa i tot.
Autogestió emocional o capacitat d' enfadar-se la te enfront les cregudes injustícies. Es molt proactiva amb la idea de generar circumstàncies positives al seu voltant i te una excel•lent perseverança o capacitat de picar pedra per aconseguir objectius.
Un cop analitzades les dades subjectives, t'he analitzat amb la visió de pare, et recomano que no canviïs i seràs superafortunada en aquesta vida.
Petonets.
Aquest senyor exposa set premisses que s'han de tenir, incorporar o aprendre per gaudir d'aquesta fortuna o sort a la vida. I son:
Bon autoconcepte
Optimisme
Extraversió
Empatia
Autogestió emocional
Proactivitat
Perseverança
Un cop llegit he pensat: la meva filla tindrà sort o fortuna a la vida? I he anat desgranant las set qualitats necessàries aplicant-les al coneixement que tinc de ella.
Te bastant bon autoconcepte de ella mateixa, s'accepta amb millores. Es optimista, extravertida i disposa d'una gran empatia, de vegades massa i tot.
Autogestió emocional o capacitat d' enfadar-se la te enfront les cregudes injustícies. Es molt proactiva amb la idea de generar circumstàncies positives al seu voltant i te una excel•lent perseverança o capacitat de picar pedra per aconseguir objectius.
Un cop analitzades les dades subjectives, t'he analitzat amb la visió de pare, et recomano que no canviïs i seràs superafortunada en aquesta vida.
Petonets.
dilluns, 4 de juliol del 2011
Dol
Ahir,per motius més seriosos ens van explicar les fases del dol. No sé per quin extrany i complex procés cerebral el vaig relacionar amb la situació actual.
El món ens ha canviat i hem donat la volta com un mitxó. Se'ns ha mort l'estat d'expectatives que havíem creat. La seguretat econòmica, la laboral, la sanitària, la de la jubilació, etc... Se'ns ha mort el món que coneixíem.
Diuen que el procés de dol té cinc fases:
La de shock
La de negació
La de ràbia
La de depressió
La d'acceptació
Crec que la de sochk la varem passar al 2008, quan varem rebre el cop de porta financer i la caiguda del mercat immobiliari.
Seguint el fil, durant el 2009 varem negar els canvis que s'estaven produint al món, i com exemple la negació dels govern català i espanyol a simplement parlar de crisi. Aquesta paraula malaïda tant sols era per EE.UU. Nosaltres havíem fet les coses ben fetes, els bancs eren sòlids i les prestacions socials consolidades.
L'any 2010 ha estat el de la ràbia. Ràbia per saber que hem viscut com a rics amb els diners dels demés. Tant a nivell personal com col·lectiu, tant per comprar com per malgastar diners públics per tot tipus d'inversions i serveis. La ràbia crec que s'ha concretat amb el moviment anomenat dels indignats.
L'any en curs hauría de ser el d'una certa depressió; esperem curta. La depressió quasi ha de ser de reflexió per constatar que el món proper a nosaltres trigarà a ser com era i hem de plantejar-nos-el de forma diferent.
M'agradaria que el 2012 fos el gran any de l' acceptació,i que aquesta acceptació ens fes superar el dol i iniciar el camí personal i comunitari cap a l'esforç de recuperació; de trobar camins de sortida, de treballar amb solidaritat, sabent que ens en hem de'n sortir tots junts, amb col·laboracions i complicitats.
Costa sortir del dol, però tothom se'n surt. Siguem forts per no trigar gaire més i per crear unes noves bases marcades pels valors personls i que ens permetin, potser sense tanta riquesa, una societat millor.
El món ens ha canviat i hem donat la volta com un mitxó. Se'ns ha mort l'estat d'expectatives que havíem creat. La seguretat econòmica, la laboral, la sanitària, la de la jubilació, etc... Se'ns ha mort el món que coneixíem.
Diuen que el procés de dol té cinc fases:
La de shock
La de negació
La de ràbia
La de depressió
La d'acceptació
Crec que la de sochk la varem passar al 2008, quan varem rebre el cop de porta financer i la caiguda del mercat immobiliari.
Seguint el fil, durant el 2009 varem negar els canvis que s'estaven produint al món, i com exemple la negació dels govern català i espanyol a simplement parlar de crisi. Aquesta paraula malaïda tant sols era per EE.UU. Nosaltres havíem fet les coses ben fetes, els bancs eren sòlids i les prestacions socials consolidades.
L'any 2010 ha estat el de la ràbia. Ràbia per saber que hem viscut com a rics amb els diners dels demés. Tant a nivell personal com col·lectiu, tant per comprar com per malgastar diners públics per tot tipus d'inversions i serveis. La ràbia crec que s'ha concretat amb el moviment anomenat dels indignats.
L'any en curs hauría de ser el d'una certa depressió; esperem curta. La depressió quasi ha de ser de reflexió per constatar que el món proper a nosaltres trigarà a ser com era i hem de plantejar-nos-el de forma diferent.
M'agradaria que el 2012 fos el gran any de l' acceptació,i que aquesta acceptació ens fes superar el dol i iniciar el camí personal i comunitari cap a l'esforç de recuperació; de trobar camins de sortida, de treballar amb solidaritat, sabent que ens en hem de'n sortir tots junts, amb col·laboracions i complicitats.
Costa sortir del dol, però tothom se'n surt. Siguem forts per no trigar gaire més i per crear unes noves bases marcades pels valors personls i que ens permetin, potser sense tanta riquesa, una societat millor.
dilluns, 13 de juny del 2011
Teatre
Quan vaig arribar a Olesa, ara farà ja vint i cinc anys, em vaig incorporar a les diferents activitats associatives d’Olesa de Montserrat. Ben aviat a la Passió, com a col•laborador amb papers secundaris, fariseo, poble, etc. Seguidament em varen proposar col•laborar amb la companyia amateur Locus, per realitzar obres de divertiment, amb la finalitat de recaptar fons per entitats sense ànim de lucre. En un inici aportaren els ingressos a l’Associació de Minusvàlids Psíquics i actualment a la UEC. També he intentat col•laborar en l’edició de les caramelles, les carreres d’andromines, la coral de Grans de l’Escola de Música, la cantata de Setmana Santa dels Misteris, etc.
És el primer cop que m’he plantejat, si degut al meu recent càrrec, hauria de deixar de col•laborar en aquestes entitats, atès que moltes vegades els papers que interpreto, com a mal actor que sóc, són còmics o es poden malinterpretar.
A la vida tot es pot malinterpretar. Confondre la feina i el hobbby demostra molt poc raonament. Recordo que fins i tot en alguna feina del sector privat em van exigir plegar dels càrrecs públics d’UNIÓ (regidor del meu poble) si volia continuar a la gerència d’una empresa.
Per motius laborals he hagut de reduir ostensiblement les meves distraccions personals però tinc la voluntat de seguir col•laborant, encara que sigui de forma menys intensa per restriccions de temps, en les entitats del meu poble.
Pels mal pensats, i parlo també pels meus amics, sols cerquem divertir i divertir-nos amb els companys i servir, col•laborant amb les entitats amb les quals ho fem des de fa anys.
Ser d’alguna manera útils a la nostra societat.
És el primer cop que m’he plantejat, si degut al meu recent càrrec, hauria de deixar de col•laborar en aquestes entitats, atès que moltes vegades els papers que interpreto, com a mal actor que sóc, són còmics o es poden malinterpretar.
A la vida tot es pot malinterpretar. Confondre la feina i el hobbby demostra molt poc raonament. Recordo que fins i tot en alguna feina del sector privat em van exigir plegar dels càrrecs públics d’UNIÓ (regidor del meu poble) si volia continuar a la gerència d’una empresa.
Per motius laborals he hagut de reduir ostensiblement les meves distraccions personals però tinc la voluntat de seguir col•laborant, encara que sigui de forma menys intensa per restriccions de temps, en les entitats del meu poble.
Pels mal pensats, i parlo també pels meus amics, sols cerquem divertir i divertir-nos amb els companys i servir, col•laborant amb les entitats amb les quals ho fem des de fa anys.
Ser d’alguna manera útils a la nostra societat.
divendres, 3 de juny del 2011
Informació sesgada
Ahir (El passat dimecres) vaig escoltar una excel•lent intervenció del Diputat al Parlament de Catalunya, el Sr. Fernandez-Teixidó. Al arribar a casa i veure el TN repetit al canal 33 no vaig veure ni un sol tall de la seva intervenció. Vaig quedar estorat. Hi reproduïen intervencions dures de l’oposició a la nova normativa sobre l’impost de successions però no mostraven les que es van manifestar a favor de CiU. És més, de la intervenció del grup del PP van reproduir els retrets, no la part que parlava a favor.
Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.
CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.
N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.
Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.
CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.
N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)