dilluns, 4 de juliol del 2011

Dol

Ahir,per motius més seriosos ens van explicar les fases del dol. No sé per quin extrany i complex procés cerebral el vaig relacionar amb la situació actual.
El món ens ha canviat i hem donat la volta com un mitxó. Se'ns ha mort l'estat d'expectatives que havíem creat. La seguretat econòmica, la laboral, la sanitària, la de la jubilació, etc... Se'ns ha mort el món que coneixíem.
Diuen que el procés de dol té cinc fases:
La de shock
La de negació
La de ràbia
La de depressió
La d'acceptació

Crec que la de sochk la varem passar al 2008, quan varem rebre el cop de porta financer i la caiguda del mercat immobiliari.
Seguint el fil, durant el 2009 varem negar els canvis que s'estaven produint al món, i com exemple la negació dels govern català i espanyol a simplement parlar de crisi. Aquesta paraula malaïda tant sols era per EE.UU. Nosaltres havíem fet les coses ben fetes, els bancs eren sòlids i les prestacions socials consolidades.
L'any 2010 ha estat el de la ràbia. Ràbia per saber que hem viscut com a rics amb els diners dels demés. Tant a nivell personal com col·lectiu, tant per comprar com per malgastar diners públics per tot tipus d'inversions i serveis. La ràbia crec que s'ha concretat amb el moviment anomenat dels indignats.
L'any en curs hauría de ser el d'una certa depressió; esperem curta. La depressió quasi ha de ser de reflexió per constatar que el món proper a nosaltres trigarà a ser com era i hem de plantejar-nos-el de forma diferent.
M'agradaria que el 2012 fos el gran any de l' acceptació,i que aquesta acceptació ens fes superar el dol i iniciar el camí personal i comunitari cap a l'esforç de recuperació; de trobar camins de sortida, de treballar amb solidaritat, sabent que ens en hem de'n sortir tots junts, amb col·laboracions i complicitats.
Costa sortir del dol, però tothom se'n surt. Siguem forts per no trigar gaire més i per crear unes noves bases marcades pels valors personls i que ens permetin, potser sense tanta riquesa, una societat millor.