Divendres vaig acompanyar el Molt Honorable Sr. Artur Mas a la inauguració de la primera seu, petita i treballada, d’aquesta associació, FADAM dedicada a l’atenció als nens malats de càncer i als seus familiars, sobretot als pares.
Aquest acte potser no es considera important per sortir per la tele. Per mi va tenir una doble importància. Per una part l’esforç d'uns pares, que tot i el dolor de perdre un fill per un tumor al cervell, es sobreposen i lluiten per millorar l'entorn i intentar que altres no passin o temperin el que ells van patir. La família d’Àngel Manzanares és de una constància, serenitat i fortalesa digna d’esmentar.
Per altre part comprovar in situ la humanitat i solidaritat del president. Acostumats, com ens el presenta el programa de tele “Polònia”, altiu i cregut, seria bo el coneguéssim en les facetes mes personals i, en realitat molt mes ajustades a la seva personalitat. Ell, i la seva dona que també va voler assistir al modest acte, ja era des de fa molts anys col•laborador de l'entitat per convenciment personal. Això es va constatar amb les seves paraules de coneixement i solidaritat amb la família, i sobretot amb la humanitat en que va tractar a tothom.
Per aprendre. Reitero hauria de sortir per la tele.
diumenge, 30 de gener del 2011
dilluns, 17 de gener del 2011
Discurs
El dia 11.1.11 el recordaré com el compliment d’un somni d’aquells que penses que mai es faran realitat. Com els diaris tan sols portaran la part política del discurs, us adjunto les dues parts mes personals.
"....
M’agradaria molt poder exportar, en la meva tasca, la sèrie de valors, que ara s’intenten recuperar, i que gracies als meus pares, aquí presents, vaig aprendre des de petit. Ells em varen educar sobretot en els valors de treball, esforç, la responsabilitat, la solidaritat, l’estalvi, i el respecte. Tot aprés amb molt d’amor i en el marc d’una família compacta que es solidaritza i s’agrupa tant en el moments de dificultat com en els d’alegries i celebracions. Valors que intentem transmetre a la nostra filla i que creiem també hauríem de saber transmetre i hauria d’assumir la societat actual per retrobar el rumb de solidaritat i prosperitat que mereixen tots els nostres conciutadans.
No puc menys que agrair als meus amics d’Unió Democràtica, també avui aquí presents, l’aprenentatge durant aquests mes de vint-i-cinc anys de compartir il•lusions, programes i propostes per el nostre país. Som gent de pedra picada, no ens rendim, per que tenim molt clara la nostra ideologia social cristiana, per que la compartim des de l’amistat i per la voluntat de exportar-la a través del convenciment i al servei a les persones i al país. Ja ho manifestaven a l’any 1936 els Consellers Nacionals d’Unió “ ultra els ideals basics de democràcia cristiana: llibertat nacional i justícia social “
...."
"....
M’agradaria molt poder exportar, en la meva tasca, la sèrie de valors, que ara s’intenten recuperar, i que gracies als meus pares, aquí presents, vaig aprendre des de petit. Ells em varen educar sobretot en els valors de treball, esforç, la responsabilitat, la solidaritat, l’estalvi, i el respecte. Tot aprés amb molt d’amor i en el marc d’una família compacta que es solidaritza i s’agrupa tant en el moments de dificultat com en els d’alegries i celebracions. Valors que intentem transmetre a la nostra filla i que creiem també hauríem de saber transmetre i hauria d’assumir la societat actual per retrobar el rumb de solidaritat i prosperitat que mereixen tots els nostres conciutadans.
No puc menys que agrair als meus amics d’Unió Democràtica, també avui aquí presents, l’aprenentatge durant aquests mes de vint-i-cinc anys de compartir il•lusions, programes i propostes per el nostre país. Som gent de pedra picada, no ens rendim, per que tenim molt clara la nostra ideologia social cristiana, per que la compartim des de l’amistat i per la voluntat de exportar-la a través del convenciment i al servei a les persones i al país. Ja ho manifestaven a l’any 1936 els Consellers Nacionals d’Unió “ ultra els ideals basics de democràcia cristiana: llibertat nacional i justícia social “
...."
dissabte, 1 de gener del 2011
Inici de bon any
Ahir em varen deixar començar be l’any. Anàvem a celebrar el inici d’any, amb la meva filla que estava amb uns amics, tot sortint de felicitar el cinquantè aniversari d’una bona amiga i, a l’alçada d’Abrera, em vaig equivocar de direcció. Veient que no venia ningú per cap banda, cop de volant i giravolta de canvi de sentit. A dos-cents metres, policia municipal d’Abrera. Dos agents al mig del carrer fent-me senyals de que pares. Tenien tota la raó del mon. Tres quarts de dotze de la nit. Cap d’any perdut, multa, retirada de punts..... tots aquests pensaments es concentren al meu cap. Nomes faltava això per acabar malament un any realment desastrós. Que hi farem, ho he fet malament i ho haig de pagar....
Li dono la raó a l’agent, li vaig per ensenyar el carnet, li demano disculpes, tot a resignat a les conseqüències. I, em diu que no ho torni a fer, que vigili i, que amb prudència, vagi a celebrar el inici d’any.
No cal dir que, no tan sols per la que em vaig lliurar, si no per la nova oportunitat que em va donar. Deu ser tonto, però si que em va semblar que aquest any 2011 podia ser molt i molt millor.
Bon any per tothom i, especialment per els agents de la Policia Local d’Abrera.
Li dono la raó a l’agent, li vaig per ensenyar el carnet, li demano disculpes, tot a resignat a les conseqüències. I, em diu que no ho torni a fer, que vigili i, que amb prudència, vagi a celebrar el inici d’any.
No cal dir que, no tan sols per la que em vaig lliurar, si no per la nova oportunitat que em va donar. Deu ser tonto, però si que em va semblar que aquest any 2011 podia ser molt i molt millor.
Bon any per tothom i, especialment per els agents de la Policia Local d’Abrera.
dijous, 30 de desembre del 2010
Dclaracions Radio
Pel que fa a CiU, el seu secretari d'organització, Salvador Jorba, ha comentat que, tot i que encara no s'ha tancat el període per presentar candidatures dins la formació, sap que de moment només ho ha fet la regidora Mercè Jou. En el seu cas, ha explicat Jorba, Convergència Democràtica de Catalunya pot suggerir el seu alcaldable, Unió Democràtica un altre, o bé poden coincidir en el candidat o candidata preferible.
A finals del mes de gener o principis de febrer l'assemblea de CiU a Olesa haurà de votar i escollir entre les persones que s'hagin presentat. Segons Salvador Jorba, habitualment sempre hi ha quòrum en aquesta elecció interna. Com comentàvem, però, el secretari d'organització de CiU no té coneixement que hi hagi de moment més candidatura que la de l'actual regidora olesana i flamant diputada al Parlament de Catalunya Mercè Jou. Jorba ha confirmat que l'alcaldessa Magda Graells no tornarà a ser cap de llista i s'ha descartat fer un relleu de candidata a mig mandat.
Després d'escollir candidata o candidat, CiU elaborarà la seva llista amb militants del partit i independents simpatitzants. Salvador Jorba ha explicat que els dos partits de la formació marquen unes quotes, a més de les de paritat entre homes i dones, que són flexibles a cada municipi. Tot i que encara s'ha d'elaborar aquesta llista, el secretari d'organització de CiU ha assegurat que està sorprès de la quantitat de persones joves que tenen “ganes de tirar en poble endavant”, i més en els temps que corren.
A finals del mes de gener o principis de febrer l'assemblea de CiU a Olesa haurà de votar i escollir entre les persones que s'hagin presentat. Segons Salvador Jorba, habitualment sempre hi ha quòrum en aquesta elecció interna. Com comentàvem, però, el secretari d'organització de CiU no té coneixement que hi hagi de moment més candidatura que la de l'actual regidora olesana i flamant diputada al Parlament de Catalunya Mercè Jou. Jorba ha confirmat que l'alcaldessa Magda Graells no tornarà a ser cap de llista i s'ha descartat fer un relleu de candidata a mig mandat.
Després d'escollir candidata o candidat, CiU elaborarà la seva llista amb militants del partit i independents simpatitzants. Salvador Jorba ha explicat que els dos partits de la formació marquen unes quotes, a més de les de paritat entre homes i dones, que són flexibles a cada municipi. Tot i que encara s'ha d'elaborar aquesta llista, el secretari d'organització de CiU ha assegurat que està sorprès de la quantitat de persones joves que tenen “ganes de tirar en poble endavant”, i més en els temps que corren.
dimarts, 7 de desembre del 2010
Construir o destruir
S’han fet molts anàlisis sobre els resultats electorals i quasi tots tenen les conclusions encertades. Sobre el fracàs estrepitós del tripartit, s’ha dit que si massa soroll, que si eren govern i oposició a l’hora, si no tenien una idea conjunta de país, si la feina feta no l’han sabut explicar be, si hi havia manca de líder, si massa subordinació al PSOE, si massa cap a la independència, etc. etc. etc.
Jo crec que el tripartit, des de el primer, es va construir en contra de i no a favor de. En contra de CiU i amb la ferma voluntat de fer-la desaparèixer. Com una UCD sense Suarez. Pensaven que CiU sense Pujol s’esmicolaria tota sola. El segon tripartit va tornar a destruir, i aquest cop amb mes mala sanya. Les eleccions havien demostrat que CiU no s’havia mort sinó que incrementava vots i diputats. L’odi a CiU no va deixar veure a cap dels tres membres del tripartit que l’escena a Catalunya estava canviant. Es demanaven altres coses però es va tornar a confiar tot en les matemàtiques.
Construir País, no destruir adversaris.
Jo crec que el tripartit, des de el primer, es va construir en contra de i no a favor de. En contra de CiU i amb la ferma voluntat de fer-la desaparèixer. Com una UCD sense Suarez. Pensaven que CiU sense Pujol s’esmicolaria tota sola. El segon tripartit va tornar a destruir, i aquest cop amb mes mala sanya. Les eleccions havien demostrat que CiU no s’havia mort sinó que incrementava vots i diputats. L’odi a CiU no va deixar veure a cap dels tres membres del tripartit que l’escena a Catalunya estava canviant. Es demanaven altres coses però es va tornar a confiar tot en les matemàtiques.
Construir País, no destruir adversaris.
dissabte, 27 de novembre del 2010
Un vot pel meu país
Sempre he estimat i estimo aquest petit meu país. Ara fa set anys vaig a arribar a creure que si el nostre poble havia escollit un canvi era per que anéssim a millor. Ara fa quatre anys vaig arribar a voler entendre que si un partit tan nacionalista com ERC donava suport al PSC tot i tenint la possibilitat de confirmar una majoria amb CiU, era pel be del país. Ara, tots ells, menys IU que sempre son i seran la marca blanca del PSC, han renegat del que han fet. S’han equivocat, se’n han adonat i n’han renegat. I de savis es rectificar. I, de savis es donar-se un temps, reflexionar del per que, i quan convingui, ja tornaran a començar. CiU ha fet aquesta reflexió, ha entès el que no va fer be i te una idea clara, de on, en aquest moment tan dolent econòmicament, ha de portar el país i la seva gent. No ha fet promeses boges, ni ha ofert un paradís. Tenim ara una terra dura, àrida, seca, que s’ha de tornar a llaurar, a regar, a sembrar, a recol•lectar per que ens doni bons fruits.
I, si demana guanya Mas, que espero i desitjo que si, pot comptar amb mi per el seu projecte: Treball, valors, esforç... Des de qualsevol àmbit haurem de treballar tots per retornar aquest país a quotes de solidaritat, de transparència, de valors, de prestigi intern i extern... Costarà, el camí serà llarg i de pujada. Podem, el país i la gent, en tenim ganes d’arribar molt, molt mes lluny, i hi posarem el coll. Ara s’han d’ajuntar aquelles dues frases: Que pot fer el govern per a mi i que pot fer cadascú de nosaltres per el nostre país. Votaré CiU, es el inici de la il•lusió i l’esperança d’un nou camí.
I, si demana guanya Mas, que espero i desitjo que si, pot comptar amb mi per el seu projecte: Treball, valors, esforç... Des de qualsevol àmbit haurem de treballar tots per retornar aquest país a quotes de solidaritat, de transparència, de valors, de prestigi intern i extern... Costarà, el camí serà llarg i de pujada. Podem, el país i la gent, en tenim ganes d’arribar molt, molt mes lluny, i hi posarem el coll. Ara s’han d’ajuntar aquelles dues frases: Que pot fer el govern per a mi i que pot fer cadascú de nosaltres per el nostre país. Votaré CiU, es el inici de la il•lusió i l’esperança d’un nou camí.
diumenge, 7 de novembre del 2010
El somni de Gaudi
Vaig tenir la sort, als tretze ans, de fer un treball d’escola, amb dos companys, sobre Gaudí. En aquelles èpoques varem intentar realitzar un treball “modern”. Varem fer filmacions de totes les obres de Gaudí, de Barcelona, varem fer el muntatge i la incorporació de so amb totes les explicacions possibles. No se pas on a anat a parar. Però em vaig enamorar de tota la seva obra, de la seva profunditat, de les seves solucions constructives i decoratives i, de la seva interactuació amb la natura i la fe.
He viscut per tant, durant molts anys, el pesat debat que es va formular en aquest nostre i petit país sobre la necessitat de deixar la Sagrada Família com la obra inacabada de Gaudí. Intel•lectuals i arquitectes defenien la seva paralització i fins i tot ens acusaven el continuistes de l’obre de desgraciar la obra de Gaudí amb el intent de la seva continuació. No cal rebatre també aquelles mes malicioses opinions que simplement definien la sagrada família com a mona de pascua.
L’argument que acostumava a exposar, amb resum consistia en dos bases lògiques. Si Gaudí no l’hagués volgut acabar hagués projectat una capelleta, doncs la va dissenyar de gran i era conscient que no l’ha podia acabar ell. En segon lloc totes, o quasi, les grans esglésies i catedrals, han superat els seus arquitectes i ha incorporat diferents estils a través de les llargues èpoques de construcció. La sagrada família, per a mi, mereixia l’acabament, les aportacions de nous arquitectes, enginyers, nous escultors, nous vidriaires, nous organismes, etc..
El que us asseguro es que avui, en veure les imatges del interior, tot i que he anat seguint la seva construcció, m’ha meravellat i m’ha confirmat la bondat de les meves idees. La continuació n’ha fet una obra mestre, esplendorosa, oberta al cel i que toca de peus a terra, esvelta i lluminosa. Una gran catedral, un lloc on l’home pot estar a prop, molt a prop de ell mateix, d’autotrobar-te en pau. I, si a demes es home o dona de fe, segur que serà un lloc idoni per trobar-se i sentir-se prop de Deu.
He viscut per tant, durant molts anys, el pesat debat que es va formular en aquest nostre i petit país sobre la necessitat de deixar la Sagrada Família com la obra inacabada de Gaudí. Intel•lectuals i arquitectes defenien la seva paralització i fins i tot ens acusaven el continuistes de l’obre de desgraciar la obra de Gaudí amb el intent de la seva continuació. No cal rebatre també aquelles mes malicioses opinions que simplement definien la sagrada família com a mona de pascua.
L’argument que acostumava a exposar, amb resum consistia en dos bases lògiques. Si Gaudí no l’hagués volgut acabar hagués projectat una capelleta, doncs la va dissenyar de gran i era conscient que no l’ha podia acabar ell. En segon lloc totes, o quasi, les grans esglésies i catedrals, han superat els seus arquitectes i ha incorporat diferents estils a través de les llargues èpoques de construcció. La sagrada família, per a mi, mereixia l’acabament, les aportacions de nous arquitectes, enginyers, nous escultors, nous vidriaires, nous organismes, etc..
El que us asseguro es que avui, en veure les imatges del interior, tot i que he anat seguint la seva construcció, m’ha meravellat i m’ha confirmat la bondat de les meves idees. La continuació n’ha fet una obra mestre, esplendorosa, oberta al cel i que toca de peus a terra, esvelta i lluminosa. Una gran catedral, un lloc on l’home pot estar a prop, molt a prop de ell mateix, d’autotrobar-te en pau. I, si a demes es home o dona de fe, segur que serà un lloc idoni per trobar-se i sentir-se prop de Deu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)