He escoltat que el Camp Nou no es pot remodelar i reorganitzar per que, segons l’alcalde Hereu, el Barça ha de donar compensacions a la ciutat de Barcelona. No recordo compensacions en el cas de l’Espanyol, ni a Sarria ni a Cornella. De totes maneres el Barça s’hauria de plantejar sortir de la ciutat que expulsa al soci i al aficionat i dona, segons l'Ajuntament, tantes molèsties a la ciutat.
Plantejo que es marxi de la ciutat de Barcelona. Podeu fer al camp al meu poble: Olesa de Montserrat. Pels turistes seria visita de pas a Montserrat. Pels socis molt bones comunicacions, Ap7, N2 i la futura B 40, ferrocarrils, etc. Crec que el meu poble us oferirà sòl a bon preu, us requalificarà el que volgueu i facilitara la vida i les comoditats per el soci.
Tots encantats lluny del cap i casal de Catalunya.
dimarts, 17 de març del 2009
dimarts, 25 de novembre del 2008
Enquesta
Una petita enquesta a contestar: amb 5 preguntes amb respostes breus
- quines creus que son les causes de la crisi?
Les causes de la crisi, segons la meva opinió, son mes profundes que el que ens comuniquen als mitjans informatius. La crisi parteix de la pèrdua, durant els quinze anys passats de dos valors essencials en l’economia: el treball i l’estalvi. Aquests valors tradicionals s’han canviat per l’especulació o benefici immediat i la despesa com a objectiu de la felicitat immediata. A partir d’aquí podem aplicar aquesta teoria, al sistema financer, al sistema immobiliari i fins i tot a les economies domèstiques.
- S’hauria de penalitzar als responsables?
Els responsable de les empreses financeres indiscutiblement, en tan en quant no les regula el mercat per que reben ajuts estatals. La resta les penalitzarà el propi mercat. On son ara els grans especuladors immobiliaris, i els borsaris, i .... aniran caient per la pròpia regulació del mercat i a traves de concursos de creditors aniran pagant les seves culpes.
- Com et sembla que afectarà a l’economia productiva(empreses)?
L’economia productiva, que no ha viscut d’especular, si no del rendiment ordinari dels seu treball esta en franca destrucció. Aquesta producció requereix obligatòriament de finançament divers,: per descomptar efectes, per inversions, pòlisses de crèdit, etc. Ara no poden acollir-se al finançament ordinari que es basic per a la seva supervivència. A demes s’acumulan els impagats que provenen de les empreses especuladores. Tan sols els hi queda la teoria de trinxeres: Aguantar amb el que tenen i si no plegar.
- Quines propostes a curt i mig termini s’haurien de fer?
Tornar a l’economia productiva saltant els entrebancs financers. Els diners d’ajuts haurien de servir per cobrir petites i mitjanes empreses per les necessitats explicades anteriorment. Per la crisi especifica de l’habitatge (propi de l’estat espanyol) s’haurien de subvencionar les compres d’habitatges a preus determinats (d’Hpo i similars) directament als compradors (mai a empreses o entitats financeres) per que aquests remourien el mercat de la despesa necessària. Hauriem de ser capaços de fer entendre a l’administració, i a l’administrat que ha arribat l’hora d’estrenyens el cinturó, a nivell de despeses (considerar les imprescindibles: sanitat, educació, immigració, serveis socials, etc... i ajustar les de segon grau: esports, cultura, festes, publicitat i propaganda, etc.)
- Que creus que s’hauria de modificar del sistema econòmic?
Creure que un sistema econòmic es bo o dolent, per si, per a mi és una bajanada. Som les persones, amb les seves actuacions, las que malmetem qualsevol sistema organitzatiu. Sempre he cregut que el primer que ens ha de preocupar es l’educació en els valors, formar persones, amb criteri, amb capacitat de valorar, de raonar i sobretot en economia de equilibrar el benefici propi amb el benefici social. No podem pensar que educant a traves de d’individualisme, la comoditat pròpia, el benefici rapit, l’odi per la feina, la felicitat en el consum, i tantes i tantes coses que s’em acuden, formarem persones que després amb les seves actuacions han de demostrar honradesa, responsabilitat social i mediambiental, solidaritat, orgull per la feina ben feta, consum responsable, felicitat amb les petites coses de cada dia, compromís amb les persones companyes i amb la societat en general, respecte, consideració, el plaer de gaudir de la vida, per se, etc. Etc.
Aquestes consideracions les he fet a salt de mata, no se si et seran gaire útils per l’enquesta.
Qui fa el que pot no esta obligat a mes
- quines creus que son les causes de la crisi?
Les causes de la crisi, segons la meva opinió, son mes profundes que el que ens comuniquen als mitjans informatius. La crisi parteix de la pèrdua, durant els quinze anys passats de dos valors essencials en l’economia: el treball i l’estalvi. Aquests valors tradicionals s’han canviat per l’especulació o benefici immediat i la despesa com a objectiu de la felicitat immediata. A partir d’aquí podem aplicar aquesta teoria, al sistema financer, al sistema immobiliari i fins i tot a les economies domèstiques.
- S’hauria de penalitzar als responsables?
Els responsable de les empreses financeres indiscutiblement, en tan en quant no les regula el mercat per que reben ajuts estatals. La resta les penalitzarà el propi mercat. On son ara els grans especuladors immobiliaris, i els borsaris, i .... aniran caient per la pròpia regulació del mercat i a traves de concursos de creditors aniran pagant les seves culpes.
- Com et sembla que afectarà a l’economia productiva(empreses)?
L’economia productiva, que no ha viscut d’especular, si no del rendiment ordinari dels seu treball esta en franca destrucció. Aquesta producció requereix obligatòriament de finançament divers,: per descomptar efectes, per inversions, pòlisses de crèdit, etc. Ara no poden acollir-se al finançament ordinari que es basic per a la seva supervivència. A demes s’acumulan els impagats que provenen de les empreses especuladores. Tan sols els hi queda la teoria de trinxeres: Aguantar amb el que tenen i si no plegar.
- Quines propostes a curt i mig termini s’haurien de fer?
Tornar a l’economia productiva saltant els entrebancs financers. Els diners d’ajuts haurien de servir per cobrir petites i mitjanes empreses per les necessitats explicades anteriorment. Per la crisi especifica de l’habitatge (propi de l’estat espanyol) s’haurien de subvencionar les compres d’habitatges a preus determinats (d’Hpo i similars) directament als compradors (mai a empreses o entitats financeres) per que aquests remourien el mercat de la despesa necessària. Hauriem de ser capaços de fer entendre a l’administració, i a l’administrat que ha arribat l’hora d’estrenyens el cinturó, a nivell de despeses (considerar les imprescindibles: sanitat, educació, immigració, serveis socials, etc... i ajustar les de segon grau: esports, cultura, festes, publicitat i propaganda, etc.)
- Que creus que s’hauria de modificar del sistema econòmic?
Creure que un sistema econòmic es bo o dolent, per si, per a mi és una bajanada. Som les persones, amb les seves actuacions, las que malmetem qualsevol sistema organitzatiu. Sempre he cregut que el primer que ens ha de preocupar es l’educació en els valors, formar persones, amb criteri, amb capacitat de valorar, de raonar i sobretot en economia de equilibrar el benefici propi amb el benefici social. No podem pensar que educant a traves de d’individualisme, la comoditat pròpia, el benefici rapit, l’odi per la feina, la felicitat en el consum, i tantes i tantes coses que s’em acuden, formarem persones que després amb les seves actuacions han de demostrar honradesa, responsabilitat social i mediambiental, solidaritat, orgull per la feina ben feta, consum responsable, felicitat amb les petites coses de cada dia, compromís amb les persones companyes i amb la societat en general, respecte, consideració, el plaer de gaudir de la vida, per se, etc. Etc.
Aquestes consideracions les he fet a salt de mata, no se si et seran gaire útils per l’enquesta.
Qui fa el que pot no esta obligat a mes
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Cotxe oficial
A mi m'agradaria que la polèmica de la despesa, no justificada, i per tant reemborsada del president Benach no quedi amb una anècdota.
A mi m'agradaria que el president Benach m'expliques les mesures preses al parlament per estrènyer-se el cinturo amb època de crisi, com hem de fer totes les famílies en la nostra domestica economia.
A mi m'agradaria que la generalitat, l'estat, l'Unió europea, les diputacions, els ajuntaments, el defensor de greuges o el del pueblo, m’expliquessin quines mesures han pres per reduir les despeses, el que suposaran a fi d'any i el seguiment del seu compliment.
A mi em sembla que seria mes útil i responsable.
A mi m'agradaria que el president Benach m'expliques les mesures preses al parlament per estrènyer-se el cinturo amb època de crisi, com hem de fer totes les famílies en la nostra domestica economia.
A mi m'agradaria que la generalitat, l'estat, l'Unió europea, les diputacions, els ajuntaments, el defensor de greuges o el del pueblo, m’expliquessin quines mesures han pres per reduir les despeses, el que suposaran a fi d'any i el seguiment del seu compliment.
A mi em sembla que seria mes útil i responsable.
divendres, 24 d’octubre del 2008
Justificacions paracientífiques
Ens han obligat a circular a 80 km/h per entrar i sortir de l’àrea metropolitana amb els lemes de menys contaminació i menys accidents. La Generalitat ens ha venut un informe científic que diu que la contaminació s’ha reduït un 4 % i, en base al mateix, per l’any que be preveu reduir la velocitat encara més i engrandir l’àrea d’afectació.
Resulta que el informe esta fet amb una base científica de la primera setmana de gener d’enguany. Setmana que inclou l’u de gener, reis i festa d’escoles. A partir d’aquestes dades la resta son càlculs matemàtics estimatius realitzats, això si, per una súpercomputadora. Aquests càlculs, per se, ja poden aportar unes desviacions de mes, menys el 4 %. Fantàstic informe. Tan sols demostra que l’esforç representat en percentatge de reducció de la velocitat te una influència pràcticament nul•la en la reducció de contaminació mediambiental.
Per altre part la reducció d’accidents mortals, si els comparem amb els percentatges de reducció d’accidents tan a la resta de Catalunya, com als percentatges espanyols, estem en les mateixes mitjanes. Potser la reducció d’accidents mortals es basa en la gran millora de seguretat dels vehicles, la major responsabilitat dels conductors i la millora de les infraestructures.
Si aquestes dues premisses, que he escoltat en emissores de radio exposades per científics reconeguts, fossin certes caldria remarcar que la idea d’anar reduint la velocitat es simplement una imposició ideològica-política del grup eco del govern. I el tema es greu quan la convicció política i ideològica no es confirmada per estudis científics acurats. En aquest termes podríem començar a parlar de imposició religiosa, dogmàtica o sectària. Encara que els resultats científics contradiguin, o no avalin la nostra teoria, com es nostra i nosaltres la entenem com a veritat absoluta , la apliquem amb raó o sense.
Per acabar ressaltar que la lògica d’aquests que manen es la següent: A menor velocitat, menys contaminació i menys accidents. Si segueixen amb aquest raonament ideològic arribarem a l’absurd de conduir a deu per hora i, en primera.
Resulta que el informe esta fet amb una base científica de la primera setmana de gener d’enguany. Setmana que inclou l’u de gener, reis i festa d’escoles. A partir d’aquestes dades la resta son càlculs matemàtics estimatius realitzats, això si, per una súpercomputadora. Aquests càlculs, per se, ja poden aportar unes desviacions de mes, menys el 4 %. Fantàstic informe. Tan sols demostra que l’esforç representat en percentatge de reducció de la velocitat te una influència pràcticament nul•la en la reducció de contaminació mediambiental.
Per altre part la reducció d’accidents mortals, si els comparem amb els percentatges de reducció d’accidents tan a la resta de Catalunya, com als percentatges espanyols, estem en les mateixes mitjanes. Potser la reducció d’accidents mortals es basa en la gran millora de seguretat dels vehicles, la major responsabilitat dels conductors i la millora de les infraestructures.
Si aquestes dues premisses, que he escoltat en emissores de radio exposades per científics reconeguts, fossin certes caldria remarcar que la idea d’anar reduint la velocitat es simplement una imposició ideològica-política del grup eco del govern. I el tema es greu quan la convicció política i ideològica no es confirmada per estudis científics acurats. En aquest termes podríem començar a parlar de imposició religiosa, dogmàtica o sectària. Encara que els resultats científics contradiguin, o no avalin la nostra teoria, com es nostra i nosaltres la entenem com a veritat absoluta , la apliquem amb raó o sense.
Per acabar ressaltar que la lògica d’aquests que manen es la següent: A menor velocitat, menys contaminació i menys accidents. Si segueixen amb aquest raonament ideològic arribarem a l’absurd de conduir a deu per hora i, en primera.
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Sobre l'estupidesa humana
Ahir, al vespre, vaig anar a veure una obra de teatre, un monòleg, d’una molt bona redacció literària, d'una acurada investigació tècnica i d'una interpretació complicadíssima. Una conferencia, portada amb ritme, apropant el públic i representativament fent-la interessant. L’obre de teatre portava a una reflexió sobre l’univers de l’estupidesa.
A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.
Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.
Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.
L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.
A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.
Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.
Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.
L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Economia
Estem fotuts, econòmicament parlant. Tothom ho comenta i ningú te la vareta màgica definitiva per solucionar la crisis mundial.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.
Catalunya radio
M'ha fet reflexionar el nou anunci:''la radio que fem entre tots''. Primer depuren i netegen, un cop l'han fet a la seva mida, absolutament polititzada i dirigida, aleshores ens presenten el gran lema publicitari. Jo afegiria a veure si son capaços de fer una radio per a tots. Com diuen ara ''som-hi''.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)