dilluns, 11 de febrer del 2013

Credibilitat

Fa un parell d'anys em varen dir que l'unic que ens queda als polítics per presentar-nos com a útils a la societat es la credibilitat. La credibilitat, m'explicaven, es una làmina molt fina, fàcil de trencar i difícil de conservar. La credibilitat sembla que requereix sobre tot dir la veritat i complir el que es diu. 
Fa dies que es llegeix als diaris un conjunt de temes de corrupció, presumpta, politico-empresarial que com a mínim ens avergonyeix i que haurien de ser jutjades amb rapidesa, amb rigor, amb aplicació rígida de la llei i que servís de exempleritzacio.
Però el que mes em preocupa ara es que tot i que fem net amb la corrupció quedi un pòsit de desconfiança política devant de la ciutadania impossible de remuntar. I, com hem de ser conscients que moltes vegades els comportaments personals que depenen exclusivament de la moralitat i els valors de cadascú, poden afectar al grup, al partit i a la societat, hem de trobar topalls interns de resolució ràpida d'aquestes males conductes.
El "i tu mes..." , el no trobar solucions ràpides i conjuntes, el no aportar mesures dràstiques i excepcionals per parar la sangria, el fet de no exemplificar devant la opinió publica, ens fa tan de mal que anem perden la poca credibilitat que teníem. 
Si deixem un forat com aquest, s'omplirà fàcilment de demagòcs que d'inici es presentaran com honrats i creïbles. Deu meu. 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Poca credibilitat podeu tenir TOTS els polítics si només parleu i parleu del que s'hauria o no s'hauria de fer sense actuar en conseqüència amb el que dieu. Tot això que dius, ho has tret d'algun llibre? ho dic bàsicament per que ho escrius com si fos un altre qui hagi de fer tot el que comentes. Comença per ser coherent i no acceptar càrrecs d'assessor que no tenen cap mena de justificació davant la continua política de retallades que estan patint tots els empleats públics. Crec que acceptar un càrrec d'assessor de Conseller del Departament d'Agricultura quan ara fa més o menys un any el Conseller va nomenar un altre assessor,... bé, sobren comentaris i més tenint en compte la relació sentimental entre aquest i el Cap del Gabinet. Fins quan anirem afegint assessors al voltant del Conseller? Fins que se li acabin els amics? Ah! que potser no són amics,... són companys de partit als que se li deu algun favor,... "favor con favor se paga", oi? Senyor super-miraquinesreflexionsmesmaquesfaigalmeublocperòdesprèsla_pela_és_la_pela,.... Déu meu, on anirem a parar... Aneu a prendre vent!!!!