Baixa autoestima (M.Isern)

Les persones som egoistes per naturalesa. Tendim a pensar que el que ens passa a nosaltres, els desenganys que patim o les dificultats que ens anem trobant pel camí, són el pitjor desastre del món. Que als altres això no els passa, que els altres aparenten una felicitat quasi prohibida i que nosaltres només fem que caure en la nostra pròpia tristesa, sentint-nos dèbils i potser per sentir-nos menys culpables, excusem la nostra desgràcia dient que la vida és molt injusta.

Però a mesura que ens anem fent grans, veiem que la nostra realitat és aplicable a tothom. A la nostra mare, al veí de baix, a l’avi que ens trobem a l’ascensor o a la dependenta del supermercat de la plaça. Tothom pateix desgràcies, tothom se sent indefens, tothom passa etapes en què voldria que la terra se l’emportés i la majoria d’ells acaben aprenent que l’única diferència entre tots nosaltres és com enfrontem el problema. Amb quins ulls ens el mirem i com de forts som davant les adversitats perquè això és l’únic que demà ens farà sentir eufòrics. Saber que tot el que hem aconseguit ha sigut perquè ens hem aixecat després de mil derrotes. Perquè equivocar-se és viure. És gaudir. És aprendre. És fer-te gran.

Quan ens trenquen el cor o quan patim algun desengany, sentim que res del que ens puguin dir serà un consol. El món segueix rodant i no ho podem entendre. Com pot ser que els altres tinguin aquest somriure de felicitat immaculada quan nosaltres no tenim ni la força ni la moral per aixecar-nos del sofà?

Quan passem etapes fosques o quan no som feliços sembla que el demà no ens hagi de donar res. Els dies costen de passar perquè no hem assumit el dol, la pèrdua, la tristesa. Tendim a idealitzar la persona que ens ha fet mal perquè hi vam creure cegament i ho tornaríem a fer mil vegades més perquè aquesta és la nostra naturalesa. Confiar. Entregar-nos. Patir. Deixar-hi mitja ànima i tornar a estimar.

Però l’endemà sempre arriba i amb el pas dels dies et vas adonant que sempre surt el sol. Que si penses en lo infeliç que ets, encara ho seràs més. Que capficar-te i obsessionar-te gaire en el que no tens i trobes a faltar només et servirà per amargar-te i tancar-te més en tu mateix.

A vegades, va bé equivocar-se una i una altra vegada per aprendre que el camí es camina. Que ningú és imprescindible, que la felicitat és instantània i que tot està dins teu.

Cançó a Mahalta

Cançó a Mahalta, de Màrius Torres

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels.  No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.  En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau  i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.

La felicitat

"La felicitat la tenim en els petits detalls. Quan algú ens fa bategar el cor o tremolar les cames, quan rebem un regal inesperat o una notícia que fa feliços als nostres. Comences a ser feliç quan deixes d’obsessionar-te, de pensar massa, de preocupar-te de forma excessiva i comences a viure. A sentir. A deixar-te anar. A fer més cas al cor que al cap. Et sentiràs tan bé que hauràs de pessigar-te per creure’t que tanta felicitat és possible. I no, no és fàcil saber rodejar-te dels que verdaderament t’estimen. Res és fàcil, la vida tampoc."

Mariona Isern

Monarquía parlamentaria i democrática

Monarquia democràtica

 

Sóc d'aquells que creu molt en la democràcia. Sóc molt conscient que votant ens podem equivocar, pero també sé que dels error se n'apren i que la democràcia permet rectificar.

 

Sóc, per raonament, republicà; simplement perquè la República permet exercir la democràcia també per escollir el cap de l'Estat. Permet que nosaltres, els ciutadans, exposem en tot moment la nostra opinió i que aquesta opinió sigui executiva i atorgui i tregui poder.

 

A Espanya tenim una situació especial perquè tenim com a cap d'Estat un rei "escollit" per dret hereditari. Ja sé que té unes funcions molt limitades constitucionalment; però la principal de les quals és la representació de l'Estat, és a dir de tots nosaltres I això em em sembla prou important.

 

Una part de la població accepta la monarquia parlamentària i hi troba aspectes positius. Ho respecto.

 

Si, com he dit abans, la principal funció de la monarquia parlamentària és la representació, llavors el rei ha de tenir una conducta exemplar i una ètica fora de tot dubte. Però per poder mostrar que té suport popular, ens cal uns sistema seriós que mesuri aquest suport.

 

Per quadrar totes les variables exposades se m'ha acudit una "boutade": La monarquia parlamentària i democràtica. L'única diferencia amb l'actual monarquia parlamentària seria l'obligació de passar per les urnes cada cert període de temps, posem per exemple cada quinze anys. Un SI majoritari en aquest referèndum avalaria democràticament el comportament exemplar del rei en el servei a l'Estat. Un NO majoritari obligaria al rei a abdicar a petició de les Corts i a passar el títol al seu successor dinàstic.

 

I no cal que ens preocupen, sempre tindrem reines i reis; de successors dinàstics rieals no en falten mai. Quina il·lusió, un rei democràtic.

 

Es seriosa la consulta popular que vol fer el govern municipal?

L'equip de govern de l'Ajuntament d'Olesa, IC-IUIA i el Bloc, ens ha plantejat la necessitat que hi ha, segons ells, de fer al nostre municipi una consulta popular sobre tres temes transcendentals, també segons ells, per als olesans. Són tres temes, dit sigui de passada, referents a urbanisme, per la qual cosa suposo que han renunciat a fer un nou Pla General Urbanístic. En fi, els temes de la consulta són, ras i curt: eliminar la zona ARE, conservar el camp de futbol com equipament i mantenir la qualificació agrícola de Can LLimona.

 

Vagi per endavant que sóc favorable a les consultes populars, només faltaria! I és perquè em semblen un assumpte molt seriós que no m'agrada que siguin, com aquesta que volen fer, una pantomima, una actuació de cara a la galeria, un recurs innecessari a la legitimació popular directa d'unes decisions que es podrien prendre pels canals habituals de la democràcia representativa. (De fet, si el que està en qüestio és la democràcia representativa, hi ha moltes més preguntes molt més interessants que es podrien fer a la ciutadania. Però no seguirem per aquí, que sóm gent assenyada i responsable). Reprenc el fil: deia que com que les consultes populars són una cosa seriosa, crec que han de complir certs requisits bàsics:

• Les consultes populars han de partir de la població. No crec que sigui gens seriós utilitzar la consulta popular per temes que es podien haver resolt. Això és utilitzar el poble per amagar certa incapacitat o manca de responsabilitat dels governants.
• Darrera de cada consulta hi ha d'haver una clara divisió d'opinions en els temes debatuts. En aquest cas no és així. El govern municipal compte amb una majoria qualificada que li permetria demanar la supressió de l'ARE i que la zona de Can Llimona continuï protegida, com ja ho està actualment. Potser, com a molt, podria quedar en dubte el tema del camp de futbol.
• Les consultes han de tenir una cobertura legal correcta. Es impresentable que dues de les tres preguntes superin la competència municipal i hagin de tornar a ser redactades i aprovades.
• Les consultes populars no han de servir com a tapadora de la manca de participació. Si, quasi acabat el mandat, els responsables del govern municipal s'adonen que no han complert la participació promesa, no està bé implicar a tota la població per fer veure que sí.

Els punts anteriors són aplicables a totes les consultes en general i a la que volen fer a Olesa en particular. Però, encara tinc un parell d'arguments contra la consulta municipal de l'equip de govern. El primer és que no veig ètic fer una consulta poc abans d'una campanya electoral, com si en fós el preàmbul. Em sembla una mostra de poca "finesa" política i d'un ús irresponsable de les consultes populars.

 

El segon, i final, és que em sembla una aberració política pretendre que la consulta municipal coincideixi amb el referèndum del nou de novembre. Això és no tenir gens clara la importància per als olesans, com per a tots els catalans, de decidir el futur del nostre país. No m'entra al cap que el Bloc IC-IUIA vulgui fer coincidir la pregunta que representa el fet més important de la nostra historia en tres-cents anys amb tres preguntes sobre urbanisme que es poden resoldre redactant-ne un Pla General, tal com preveu el seu programa electoral.

Vivències d’una nit electoral

Aquest any, a Olesa de Montserrat, i per par de CiU, vaig exercir d'apoderat en una taula del col·legi electoral situal al CEIP Sant Bernat. Com que el col·legi electoral era nou, no teníem dades anteriors i partíem de zero pel que fa a les intencions de vot. Per a més inri, en aquestes eleccions no es van fer les tradicionals enquestes de les vuit del vespre; per tant, fins a les onze de la nit, estàvem tots a cegues. I, en el meu cas, sense bastó.

Un cop tancades les portes del col·legi i fet el recompte, veig que a les meves taules quedem com a sisena força política. Bocabadat comprovo que Esquerra Republicana treu el triple de vots que nosaltres; i, a més, que Podemos i Ciutadans ens guanyen. Només el PP queda darrera nostra. No mo podia creure i vaig sentir-me abatut i desanimat.

Mireu el quadre de sota: és el recompte de vots de les meves taules; el pitjor resultat d'Olesa. Els qui vau llegir els comentaris que vaig fer abans de les onze de la nit, podreu entendre'n els motius i disculpar-ne els pessimisme. No van ser fruit d'una crisi maniaco-depressiva. És que em va tocar la pitjor realitat. Pels tuits que vaig escriure, tothom pot comprovar com vaig canviar d'ànim un cop vaig saber, a les onze de la nit, els resultats d'Olesa i els generals de Catalunya.

Gràcies als que em vàreu entendre. Si algú té ganes de sentir el que vaig sentir just després del recompte al meu col·legi, que extrapoli els resultats del CEIP Sant Bernat a tota Catalunya i veurà com n'eren d'escandalosos.

Reflexions sobre economia i Europa

Avui m'agradaries presentar-vos una sèrie de reflexions sobre els temes que crec que  ens afecten mol a tots i vull compartir-les. 

1. La feina de la Unió de Treballadors és útil. De la ponència que vàrem fer a l'ultim congrés, cinc punts han estat aprovats per la Unió Europea de Treballadors Democratacristians i passades al Partit Popular Europeu perquè les inclogui al programa electoral de les eleccions europees. No hi ha res fàcil, i canviar rols i sistemes establerts costa molt. Però anem fent pasos en la bona direcció. Hem traslladat la idea de que la prosperitat de la gent i els llocs de treball depenen del control de l'economia mundial; en definitiva: l'esclavitud del segle XXI ens ve del descontrol del mercat financer mundial. 
2. Lligat amb la primera reflexió ens trobem que a casa nostra estem iniciant un procés de canvi conceptual. L'economia social de mercat ens ha estat útil per fer els canvis del segle XIX i XX. Pero ara requerim una visió global del treball, l'economia i el diner. L'equilibri que l'Estat feia entre la llibertat de mercat i la redistribució i control ètic ha estat superat. Ideològicament s'ha iniciat una nova concepció economica que podem anomenar economia del bé comú. Aquesta visió econòmica incorpora els plantejaments ètics i els valora per una economia mundial basada en la redistribució del treball, del beneficis, amb concepció social. A través d'INEHCA s'aniran exposant aquests principis per poder defensar-los i aplicar-los. A nosaltres ens correspon ajustar les teories a la pràctica. A fer-los útils.
3. Crec que hauríem d'anar exposant els nous camins de solucions per al futur. No podem permetre que un cop sortits de la crisi no canvii res. Hem d'apostar per una major redistribució que aporti feina a les persones i qualitat de vida. La societat del benestar no es pot sostenir si hi ha mig mon que s'escapoleig de la redistribució dels benèfics.
4. Tot el que hem manifestat anteriorment no ens pot fer oblidar que, tot i que hi ha alguns indicadors positius que marquen una petita  tendència a la millora econòmica, la sortida de la crisi serà lenta i llarga per als treballadors, avui molts d'ells aturats. També costarà recuperar l'atencio individualitzada a les persones a través de programes de benestar social. En aquests temes encara hi hem d'esmerçar molts esforços.
5. A nivell polític cal reconèixer l'obsessió que té Unio Democràtica pel diàleg. Abans d'una ruptura, solucions. Primer vàrem apostar pel diàleg franc i obert; un cop negat, vàrem  aportar com a solució la mal anomenada tercera via. Ara, després del tancament de porta del dia vuit, proposem una disposicio addicional a la constitució que ens permeti ser políticament majors d'edat. Sempre amb la base que és la societat, que som tots nosaltres que al final decidirem votant. I sempre amb la convicció que l'Autodeterminació és un dret que tenim innegable. 
6. Ara tenim una oportunitat per demostrar on som i qui som. Tenim unes eleccions molt aviat. El candidat d'Unió Democràtica és en Francesc Gambús. En el programa electoral estan recollides propostes nostres sobre l'atur, la societat del benestar, el nou rumb mundial de l'economia, etc. Crec que li hem de donar el màxim suport. Votant i fent campanya. Convencent-nos i convencent. El nou ordre econòmic ha de ser mundial i per tant hem de començar a aplicar-lo als països europeus. El benestar social és europeu, depèn dels països democràtics del nostre entorn. I la nostra realitat nacional no serà, si no és democràticament reconeguda per Europa. Per tot això us demano força i convicció per treballar de valent per una gran victòria electoral a les eleccions europees.