Cançó a Mahalta, de Màrius Torres
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada