Vivències d’una nit electoral

Aquest any, a Olesa de Montserrat, i per par de CiU, vaig exercir d'apoderat en una taula del col·legi electoral situal al CEIP Sant Bernat. Com que el col·legi electoral era nou, no teníem dades anteriors i partíem de zero pel que fa a les intencions de vot. Per a més inri, en aquestes eleccions no es van fer les tradicionals enquestes de les vuit del vespre; per tant, fins a les onze de la nit, estàvem tots a cegues. I, en el meu cas, sense bastó.

Un cop tancades les portes del col·legi i fet el recompte, veig que a les meves taules quedem com a sisena força política. Bocabadat comprovo que Esquerra Republicana treu el triple de vots que nosaltres; i, a més, que Podemos i Ciutadans ens guanyen. Només el PP queda darrera nostra. No mo podia creure i vaig sentir-me abatut i desanimat.

Mireu el quadre de sota: és el recompte de vots de les meves taules; el pitjor resultat d'Olesa. Els qui vau llegir els comentaris que vaig fer abans de les onze de la nit, podreu entendre'n els motius i disculpar-ne els pessimisme. No van ser fruit d'una crisi maniaco-depressiva. És que em va tocar la pitjor realitat. Pels tuits que vaig escriure, tothom pot comprovar com vaig canviar d'ànim un cop vaig saber, a les onze de la nit, els resultats d'Olesa i els generals de Catalunya.

Gràcies als que em vàreu entendre. Si algú té ganes de sentir el que vaig sentir just després del recompte al meu col·legi, que extrapoli els resultats del CEIP Sant Bernat a tota Catalunya i veurà com n'eren d'escandalosos.

Reflexions sobre economia i Europa

Avui m'agradaries presentar-vos una sèrie de reflexions sobre els temes que crec que  ens afecten mol a tots i vull compartir-les. 

1. La feina de la Unió de Treballadors és útil. De la ponència que vàrem fer a l'ultim congrés, cinc punts han estat aprovats per la Unió Europea de Treballadors Democratacristians i passades al Partit Popular Europeu perquè les inclogui al programa electoral de les eleccions europees. No hi ha res fàcil, i canviar rols i sistemes establerts costa molt. Però anem fent pasos en la bona direcció. Hem traslladat la idea de que la prosperitat de la gent i els llocs de treball depenen del control de l'economia mundial; en definitiva: l'esclavitud del segle XXI ens ve del descontrol del mercat financer mundial. 
2. Lligat amb la primera reflexió ens trobem que a casa nostra estem iniciant un procés de canvi conceptual. L'economia social de mercat ens ha estat útil per fer els canvis del segle XIX i XX. Pero ara requerim una visió global del treball, l'economia i el diner. L'equilibri que l'Estat feia entre la llibertat de mercat i la redistribució i control ètic ha estat superat. Ideològicament s'ha iniciat una nova concepció economica que podem anomenar economia del bé comú. Aquesta visió econòmica incorpora els plantejaments ètics i els valora per una economia mundial basada en la redistribució del treball, del beneficis, amb concepció social. A través d'INEHCA s'aniran exposant aquests principis per poder defensar-los i aplicar-los. A nosaltres ens correspon ajustar les teories a la pràctica. A fer-los útils.
3. Crec que hauríem d'anar exposant els nous camins de solucions per al futur. No podem permetre que un cop sortits de la crisi no canvii res. Hem d'apostar per una major redistribució que aporti feina a les persones i qualitat de vida. La societat del benestar no es pot sostenir si hi ha mig mon que s'escapoleig de la redistribució dels benèfics.
4. Tot el que hem manifestat anteriorment no ens pot fer oblidar que, tot i que hi ha alguns indicadors positius que marquen una petita  tendència a la millora econòmica, la sortida de la crisi serà lenta i llarga per als treballadors, avui molts d'ells aturats. També costarà recuperar l'atencio individualitzada a les persones a través de programes de benestar social. En aquests temes encara hi hem d'esmerçar molts esforços.
5. A nivell polític cal reconèixer l'obsessió que té Unio Democràtica pel diàleg. Abans d'una ruptura, solucions. Primer vàrem apostar pel diàleg franc i obert; un cop negat, vàrem  aportar com a solució la mal anomenada tercera via. Ara, després del tancament de porta del dia vuit, proposem una disposicio addicional a la constitució que ens permeti ser políticament majors d'edat. Sempre amb la base que és la societat, que som tots nosaltres que al final decidirem votant. I sempre amb la convicció que l'Autodeterminació és un dret que tenim innegable. 
6. Ara tenim una oportunitat per demostrar on som i qui som. Tenim unes eleccions molt aviat. El candidat d'Unió Democràtica és en Francesc Gambús. En el programa electoral estan recollides propostes nostres sobre l'atur, la societat del benestar, el nou rumb mundial de l'economia, etc. Crec que li hem de donar el màxim suport. Votant i fent campanya. Convencent-nos i convencent. El nou ordre econòmic ha de ser mundial i per tant hem de començar a aplicar-lo als països europeus. El benestar social és europeu, depèn dels països democràtics del nostre entorn. I la nostra realitat nacional no serà, si no és democràticament reconeguda per Europa. Per tot això us demano força i convicció per treballar de valent per una gran victòria electoral a les eleccions europees.

L'Europa que desitgem!

He rebut el darrer numero de la revista d'unio de la gent gran d'unió democràtica anomenada "La Pastilla" que porta per subtítol que no fa mal a ningú. 

L'Editorial porta per títol La Europa que desitgem i de la mateixa m'ha sorprès agradablement el parragraf que us transcric:

"que és el que realment ens decep de la Unió Europea? ens decep que als seus inicis era clara, una actitut positiva envers el reconeixement dels pobles amb arrels històriques que la conformen i en canvi al llarg dels darrers anys, aquest impuls inicial ha sucumbit a la pressió dels estats que no volen perdre el seu "statu quo", sinó enfortir-lo.

Aquest és el seu error, i la seva mancança. Cal recuperar l'esperit inicial, obrir el diàleg i perdre la por futur, dins d'unes societats cada vegada més adultes i en conseqüència, més autènticament democràtiques. Què volen respectar i ser respectades a les seves essències. Volem ser europeus i mantenir la nostra identitat!"

La nostra gent gran recorda la il·lusio, la lluita  i l'esperança per aconseguir l'Europa  dels pobles.

Parresia

"la parresia és una forma d’activitat verbal en la qual el parlant té una relació específica amb la veritat a través de la franquesa, una certa relació amb la seva pròpia vida a través del perill, un certa relació amb ell mateix o amb els altres a través de la crítica (autocrítica o crítica a d’altres persones), i una relació específica amb la llei moral a través de la llibertat i el deure. Concretament, la parresia és una activitat verbal en la qual el parlant expressa la seva relació personal amb la veritat, i arrisca la seva pròpia vida perquè reconeix el fet de dir la veritat com un deure per millorar o ajudar d’altres persones (o també a si mateix). En la parresia, el parlant fa ús de la seva llibertat i escull la franquesa en lloc de la persuasió, la veritat en lloc de la falsedat o el silenci, el risc de mort en lloc de la vida i la seguretat, la crítica en lloc de l’adulació, i el deure moral en lloc del propi interès i l’apatia.” (FOUCAULT, M. 2004. Discurso y verdad en la Antigua Grecia, pàg 46).
Paraula usada pel Papa Bertogglio.
Tambe es pot entendre, resumit,  com a franquesa, llenguatge lliure, veritat dita amb atreviment i humilitat, prova de sinceritat. 
PARRESIA, per no oblidar la paraula i el contingut.

Reforma constitucional

 

S'està parlant d'urna reforma constitucional per encabir-hi el procés català. En realitat s'està buscant una solució que eviti el possible xoc de trens i que respecti la voluntat dels catalans, que ja som grandets i ens sabem governar. Estic convençut que un acord d'aquest tipus seria acceptable si contingués:

 

1. Un pacte fiscal just i específic per Catalunya, que reservés per a l'Administració catalana la recaptació d'impostos en el nostre territori i la gestió de les nostres infraestructures.

2. El reconeixement de la competència exclusiva de l'Administració catalana en matèries com la llengua, la cultura, l'ensenyament, el dret civil, la sanitat i el benestar social.

3. El reconeixement del dret de Catalunya a tenir representació en organismes internacionals i estats, mitjançant representants triats per l'Administració catalana.

4. La inclusió del dret d'autodeterminació de Catalunya en la constitució espanyola.

 

L'última és la mes important, doncs és la nostra garantia. Tots coneixem els incompliments, les interpretacions, els retards i els greuges que els catalans i les nostres institucions hem rebut de l'Estat espanyol. Si Espanya incomplís aquest acord, que considerem acceptable, podríem exercir legalment el dret a l'autodeterminació.

 

És una última oportunitat que té l'Estat i que podria quallar, doncs és realista i inclou una garantia prou forta contra l'incompliment.

Voreres a mida

Vorera a mida

Sorprenentment han suprimit aparcaments que hi havia davant del nou local de Mercadona per eixamplar la vorera. Recordo, fa anys, una actuació similar al carrer de la Clota, on un regidor d'aleshores també va fer eixamplar la vorera del davant de casa seva, tot deixant l'altra banda del carrer amb una vorera tan estreta que encara avui es difícil que hi passi una persona. Va ser un cas de vorera a mida.

Crec que les actuacions a la via pública han d'estar pensades per afavorir el conjunt de la ciutadania. Tant els veïns d'una banda de carrer com els de l'altra tenen dret a gaudir d'una vorera prou ampla. Si l'empresa Mercadona volia més vorera, no podia haver posat la façana un metre enrere? Per què té aquest privilegi i els veïns del davant no? Altres comerços d'Olesa també podrien eixamplar les voreres? És sorprenent que l'equip de govern hagi acceptat una actuació tant injusta, tan feta a mida i tant afavoridora d'un negoci privat. Aquest cas és semblant al que us he explicat que va dur a terme aquell regidor. El fet d'eixamplar la vorera per afavorir l'interès privat és un exemple de com dues ideologies extremes coincideixen en menystenir la igualtat de drets i la comoditat del ciutadans.

Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo.

Albert Espinosa

“Mi madre decía que la edad verdadera está en el estómago y en la cabeza. Las arrugas son tan sólo fruto de las preocupaciones y de comer mal.

“Creo que para cambiar una parte esencial de ti mismo, en este caso dejar de dormir, no se debería vivir solo. Debería haber alguien a tu lado, alguna persona diciéndote: «Va a ser genial, es tu gran día»”
“Yo siempre he defendido que X no era guapa sino mágica. Y que su magia se confundía con la belleza.”
“Mi madre me dijo una vez: «Ser diferente depende tan sólo de cuántos estén en tu bando».”
“El amor solitario no deja de ser amor, pero es totalmente diferente al de la pareja que se quiere, la que se desea y el que se alegra de su propia pérdida."

“Dice un proverbio chino que adoro: «No abras una tienda si no sabes sonreír"

“Tu yo sexual es lo más importante de tu vida porque cuando entres en un lugar donde nunca has estado se activará. Notarás cómo rastrea, busca lo que desea, se enamora, se encandila, se llena de pasión.”
“ese amor no deseado, ese deseo no correspondido, es un gran regalo que te hacen. No lo desprecies simplemente porque no te sea útil.”

“Mi madre siempre me enseñó que no se puede confiar en los que no dicen «lo siento» o «perdón».”
“Ella creía que cada día debía uno ganarse la confianza de la otra persona. Exigir al otro o a la otra que te gane, que te sorprenda y que tú debas demostrarle lo mismo.”

“La sinceridad recompensada es uno de los placeres más gratificantes que existen en esta vida.”

“»Una caricia, un beso, solicitar el calor de una mano en el ombligo no deben ir acompañados con el sentimiento de que eso provocará o derivará en sexo”

“no se había ido la persona que más había querido, se había ido la persona que más me ha querido.”

Fragment de: Espinosa, Albert. “Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo.” Grijalbo, 2010-01-01. iBooks.
Aquest material pot estar protegit sota drets d’autor.