Reinventar la biblioteca del segle XXI
Sigui per a inaugurar o per pròpia iniciativa, he visitat i he estudiat els plànols de moltes biblioteques dels ajuntaments del nostre país. Com també he pogut parlar amb responsables de l'àrea de biblioteques de la Diputació de Barcelona. He consultat les bases normatives de la UNESCO per a la construcció, conservació i personal necessari per al funcionament. Tot plegat m'ha semblat arcaic.
Actualment les biblioteques han de disposar d'una superfície determinada segons la població a la que han de donar servei. Uns espais predeterminats per lectura de diaris, per revistes, per llibres, per infants, per cd's, per vídeos, per ordinadors fixos... Un personal predeterminat en funció del nombre d’habitants. Tot condicionat i normativitzat.
Crec que les biblioteques tal i com les coneixem són invents del segle XIX, construïdes per al segle XX i monumentalitzades al segle XXI. Per què no fem una nova reflexió, partint de cero, valorant el que necessita la joventut actual i la resta d’usuaris? Ara ja sabem que el més important de tot és el wifi, que els joves porten portàtil, mòbil o Tablet, que cerquen espais per estudiar, sobretot en grups petits. Que la consulta del llibre d'estudi es informàtica. Que la base de la biblioteca es el llibre, la novel·la, de paper... Que la biblioteca es més aviat un centre cultural, que s'hi fan múltiples activitats... Per descomptat que tot això sense obviar la necessitat de conrear la cultura implicant-hi els joves en el descobriment i el gaudi del coneixement mitjançant la lectura.
Potser no en sé prou però, de vegades, abans de gastar en monuments a la biblioteca, caldria dissenyar-la i construir-la en base a les necessitats actuals i de futur i no en base a normes preestablertes, per més abast mundial que tinguin. Crec que podem i hem fomentar entre els joves l’enriquiment que suposa la descoberta dels llibres alhora que introduir i aprofitar els canvis tecnològics que brinda la nova societat, propòsits que no són gens incompatibles.
Per pensar-hi.
dimarts, 27 de març del 2012
dimecres, 15 de febrer del 2012
Vaga de TMB
Estem devant una vaga del transport de Barcelona que coincidirà amb el Congres mundial de la telefonia mòbil.
Estic completament d'acord amb el dret a la vaga. Crec sincerament que la negociació es la base de l'acord. Penso que la vaga es, i ha de ser l'ultim recurs de pressió en front l'empresa. I, penso que els efectes de la vaga han de ser enfront l'empresa, salvaguardan al màxim possible els efectes col.laterals als altres treballadors.
Puc imaginar el que representa per Barcelona un Congres com el de telefonia mòbil. Aquest Congres ha situat la fira de barcelona com la primera de l'estat espanyol. Aquest Congres ajuda econòmicament de forma notable al comerç, al turisme i als centres de negoci. Funcionat tot això, funciona la feina i ens ajudem a tots nosaltres en detriment de l'atur.
Qui de nosaltres no te un conegut a l'atur. Qui de nosaltres no te un familiar patint per la feina? Com li podem dir que ensorren una oportunitat com aquesta?.
El Congres del mòbil portà darrera la tecnologia del futur. Tots nosaltres tenim un mobil a la butxaca. Cada dia podem fer mes coses amb ell. Te mes utilitats, es mes practic. Tots som conscients que es reinventa cada dia i tots sabem que en els vuit anys propers continuarà revolucionant-se i per tant la fira ha de durar vuit anys. No la podem perdre al primer any. Estem situats al centre del mon en tecnologia del futur. El Congres es tan important com en el seu dia varen serbles olimpíades.
Estic convençut que Barcelona acceptaria i aplaudiria una vaga en qualsevol altres dates. Estic segur que les reivindicacions laborals envers l'empresa serien mes fortes amb el suport dels veïns, amics, familiars i, perquè no dir-ho de tots els catalans. Un acte de sacrifici i de responsabiliat com aquest seria reconegut per tots. No es millor aquesta força constructiva? No s'aconseguiria el mateix, en front l'empresa, amb l'aplaudiement de tots? No es sentirien mes solidaris amb tots els que no tenen feina? No es sentirien mes forts èticament, com a persones responsables socialment?
Si canvien els dies hi guayem tots, però sobretot hi guanyen el treballadors de transports.
Estic completament d'acord amb el dret a la vaga. Crec sincerament que la negociació es la base de l'acord. Penso que la vaga es, i ha de ser l'ultim recurs de pressió en front l'empresa. I, penso que els efectes de la vaga han de ser enfront l'empresa, salvaguardan al màxim possible els efectes col.laterals als altres treballadors.
Puc imaginar el que representa per Barcelona un Congres com el de telefonia mòbil. Aquest Congres ha situat la fira de barcelona com la primera de l'estat espanyol. Aquest Congres ajuda econòmicament de forma notable al comerç, al turisme i als centres de negoci. Funcionat tot això, funciona la feina i ens ajudem a tots nosaltres en detriment de l'atur.
Qui de nosaltres no te un conegut a l'atur. Qui de nosaltres no te un familiar patint per la feina? Com li podem dir que ensorren una oportunitat com aquesta?.
El Congres del mòbil portà darrera la tecnologia del futur. Tots nosaltres tenim un mobil a la butxaca. Cada dia podem fer mes coses amb ell. Te mes utilitats, es mes practic. Tots som conscients que es reinventa cada dia i tots sabem que en els vuit anys propers continuarà revolucionant-se i per tant la fira ha de durar vuit anys. No la podem perdre al primer any. Estem situats al centre del mon en tecnologia del futur. El Congres es tan important com en el seu dia varen serbles olimpíades.
Estic convençut que Barcelona acceptaria i aplaudiria una vaga en qualsevol altres dates. Estic segur que les reivindicacions laborals envers l'empresa serien mes fortes amb el suport dels veïns, amics, familiars i, perquè no dir-ho de tots els catalans. Un acte de sacrifici i de responsabiliat com aquest seria reconegut per tots. No es millor aquesta força constructiva? No s'aconseguiria el mateix, en front l'empresa, amb l'aplaudiement de tots? No es sentirien mes solidaris amb tots els que no tenen feina? No es sentirien mes forts èticament, com a persones responsables socialment?
Si canvien els dies hi guayem tots, però sobretot hi guanyen el treballadors de transports.
diumenge, 22 de gener del 2012
Reflexions de l'amistat
Aquest cap de setmana ha caigut a les meves mans, estava per l'estanteria, un llibre de Ciceró que es titula de l'amistat. Es com un assaig filosòfic i posa en ordre el que es la verdadera amistat fins i tot oposant-la a la semblança d'amistat.
Aconsella que anteposem l'amistat a tots els interessos humans, car no hi ha cap altre cosa mes apropiada a la naturalesa ni més necessària per a la vida, tant en els moments favorables com en els adversos i que solsament pot existir entre persones bones, gent de bé.
L'amistat no es sinó una harmonia entre totes les coses, tant divines com humanes, acompanyada de benevolença i d'estimacio: crec de debò que, fent exepcio de la saviesa,no hi ha cap altre cosa més bona que ella atorgades pels déus immortals al gènere humà.
L'amistat fa brillar una bona esperança cap a l'esdevenidor, i no consent que els ànims s'afebleixin o es decandeixin, car aquell que posa la seva mirada en un veritable amic hi veu com un ideal de si mateix.
Procés de l'amistat
- L'amistat es lliure (amor vertader i voluntari)
- Es espontània, (sentiment d'afecte i no de càlcull)
- Es basa en la virtut (integritat i bondat) i en l'aurosuficiencia (confiança pròpia)
- Es desinteressada i condemna l'hedonisme.
- Es la naturalesa la que engendra el sentiment d'amor i l'afecte de l'amistat.
- Actitud positiva (honesta, disponible, aconsellar be)
- No a l'egocentrisme ( benevolença i afecte)
- L'amistat comporta preocupacions
- Benevolença: virtut + amor = amistat
- L'amistat és oberta a tothom
- L'amistat no es compra
- L'amistat es indulgent
Virtuts de l'amistat
- La fidelitat que és estabilitat
- La sinceritat
- La afabilitat, dolcesa en les paraules i en el caràcter
- La constància.
- La modèstia. Situar-se al mateix nivell
- La generositat
Sentencia l'autor: l'amistat és l'unica cosa de la qual tothom reconeix, unànimement, el seu avantatge.
Hem de crecar algú per estimar i que ens estimi, car la vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.
El recomano.
Credibilitat funcionarial
Si un metge ens digues que la seva manera de protestar per un ajust salarial o per les condicions salarials seria la de no receptar als malalts o la de no atendre'ls diríem que creuen una linea vermella de responsabilitat. L'efecte immediat per part dels malalts podria ser la desconfiança global que podria afectar fins i tot a la credibilitat del seucriteri profesional, provocant els dubtes, la solicitut de segons i tercers criteris i fins i tot les posibles demandes.
Entenent aixi que hi han col.lectius amb drets de manifestacions, pero amb limits de responsabilitat, imatge, credibilitats, on les repercusions poden ser determinants.
Seria el cas dels agents dels cossos de seguretat. Si la policia creua, com veiem aquests darrers dies,el que en podríem dir la linea de respecte profesional es perd el respecte que la societat te per a ells i per poder realitzar adecuadament la seva professió. Si la reclamació laboral de un cos imprescindible com aquest, actua canvian l'idioma propi, ocupant comissaries, retenit el transit pel sol fet de fer la guitza, inventant-se controls, etc...quina credibilitat els hi donarà després la societat quan el controla sigui de veritat, quan hagin de desocupar un local o un habitatge, en quin idioma voldran que la societat es dirigeixi a ells???. Hauran perdut el respecte, l'autoritat i l'ordre dins de les propies fronteres, hauran creuat aquesta linia vermella i la imatge que representa un cos de seguretat autonomic, fruit dels esforços de tots els nostre conciutadans, als que ara no representen ni tampoc reben la seva seguretat. En resum gaudiran de respecte i consideració?Tindran credibilitat??
Quasi el mateix podríem dir dels funcionaris de presons. Una competència que tan sols tenim a Catalunya. Una responsabilitat que no pot perdre tampoc la credibilitat.
Desitjo el retorn a la responsabilitat, l'abans possible, per la pròpia credibilitat dels funcionaris anomenats, pel respecte que mereixen per part de la societat, per la convivència general i pel retorn dels valors que representen.
Seria el cas dels agents dels cossos de seguretat. Si la policia creua, com veiem aquests darrers dies,el que en podríem dir la linea de respecte profesional es perd el respecte que la societat te per a ells i per poder realitzar adecuadament la seva professió. Si la reclamació laboral de un cos imprescindible com aquest, actua canvian l'idioma propi, ocupant comissaries, retenit el transit pel sol fet de fer la guitza, inventant-se controls, etc...quina credibilitat els hi donarà després la societat quan el controla sigui de veritat, quan hagin de desocupar un local o un habitatge, en quin idioma voldran que la societat es dirigeixi a ells???. Hauran perdut el respecte, l'autoritat i l'ordre dins de les propies fronteres, hauran creuat aquesta linia vermella i la imatge que representa un cos de seguretat autonomic, fruit dels esforços de tots els nostre conciutadans, als que ara no representen ni tampoc reben la seva seguretat. En resum gaudiran de respecte i consideració?Tindran credibilitat??
Quasi el mateix podríem dir dels funcionaris de presons. Una competència que tan sols tenim a Catalunya. Una responsabilitat que no pot perdre tampoc la credibilitat.
Desitjo el retorn a la responsabilitat, l'abans possible, per la pròpia credibilitat dels funcionaris anomenats, pel respecte que mereixen per part de la societat, per la convivència general i pel retorn dels valors que representen.
dimecres, 18 de gener del 2012
Feina feta 2011
INFORME BALANÇ ANUAL DELEGACIÓ DEL GOVERN A BARCELONA
Segons els índexs i els marcadors de visites territorials dutes a terme pel delegat del Govern a Barcelona, es poden comptabilitzar les diferents actuacions en les comarques de la demarcació territorial de Barcelona.
En el període del 21 de gener, data de pressa de possessió del càrrec fina la tancament de l’any a data 31 de desembre del 2011, el delegat ha fet un total de 162 visites al territori. La màxima incidència, també pel volum i concentració d’activitat, ha estat al Barcelonès amb un total de 40 actes. El segueix en nombre de volum de visites Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (27), Baix Llobregat (25), Maresme (20), Alt Penedès (7) i Garraf (5).
D’aquestes visites territorials, es desglossarien aquelles en les que el delegat ha assistit en acompanyament d’altres alts càrrecs del Govern de la Generalitat, complint amb una de les seves funcions pròpies com a delegat territorial. En total s’han dut a terme un total de 88 visites en acompanyament.
El màxim recompte de visites en acompanyament al territori, ha estat amb el President de la Generalitat, amb un total de 27, inclouen inauguracions i actes diversos de la nostra demarcació territorial.
El segueixen en aquest ordre d’acompanyament les visites realitzades amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat (11), la Vicepresidenta (8) i el Conseller de Benestar Social i Família (9) i el Conseller d’Interior (6). Considerant les bases competencials del delegat del Govern a Barcelona, són comprensibles les dades de més repercussió en àmbits propis.
Les conselleries que menys han estat objecte d’acompanyament són Cultura, Ensenyament i Justícia.
Motiu d’aquest resultats obtinguts podem ser conseqüència de dos factors diferenciats; un per manca de relació competencial en les matèries pròpies de la delegació o dos per manca de coordinació interdepartamental en el flux d’informació.
Dins del total de les 162 visites al territori, l’apartat que contempla les visites institucionals directes del delegat al territori, considerades com aquelles reunions de feina amb els alcaldes de les diferents comarques, comptabilitzem un total de 41 visites. Les tres comarques que han generat un màxim volum de visites i actuacions han estat el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Les menys visitades, a nivell de municipi, el Garraf i l’Alt Penedès.
Referent a les Juntes Locals de Seguretat, competència del delegat del Govern a Barcelona, com a representant dins dels cossos de seguretat municipals i de Catalunya.
El delegat ha tingut una assistència a 74 convocatòries.
Les comarques que més celebracions de Juntes Locals de Seguretat han realitzat, són el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.
Destacar que comarques com l’Alt Penedès (1) o el Garraf (0), encara no han realitzat Juntes Locals de Seguretat o molts dels seus municipis no ho contemplen.
Des de la Delegació del Govern de Barcelona, el delegat va adreçar una carta informativa a tots els alcaldes i alcaldesses del municipis que encara no tenien la Junta Local constituïda, aprofundint en els beneficis i millores que aporten les celebracions de les mateixes.
De les Juntes Locals de seguretat realitzades al Barcelonès, destacar l’assistència a les 5 convocatòries, que inclouen les celebrades al propi Ajuntament de Barcelona.
Aquest proper any 2012, cal potenciar més l’assistència en les Juntes Locals de Seguretat de la comarca del Baix Llobregat.
S’hauria de poder puntualitzar amb els Ajuntaments el poder rebre convocatòries amb antelació prèvia per tal de poder organitzar les agendes dels assistents, en concret del delegat.
Altres de les competències comptabilitzades en aquest informe per motius d’exigència al càrrec, són el Comitès d’Avaluació i Seguiment de Millora del Barris de la nostra demarcació territorial. Del total de les convocatòries rebudes, el delegat ha participat en 47 d’elles.
Destacar dins d’aquest àmbit que les comarques que més comitès han celebrat, tenint present que estan inclosos en el programa de Llei de Barris, són Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Com a objectiu de la delegació d’aquest any 2012, s’hauria de poder fer més seguiment en assistència a comarques com el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Tenint en compte les possibles incidències del Departament de Territori i Sostenibilitat en aquests programes per aquest nou any, el delegat haurà de poder donar més suport assistencial i explicacions.
La delegació del Govern a Barcelona, considerada com a òrgan gestor representatiu del Govern de la Generalitat al territori, programa la reunió de coordinació de matèries setmanalment i d’aquí es fa anàlisi de les visites dutes a termes en el territori per part del delegat. En aquestes reunions es plantegen els temes i sol·licituds que els alcaldes, entitats, associacions, empreses i ciutadans plantegen al delegat per tal d’agilització de tràmits o de resolucions de consultes o gestions paralitzades.
Durant l’any 2011 a la Delegació del Govern a Barcelona hem obert i gestionat un total de 310 expedients de treball. 261 expedients han comportat diferents tipus de gestió: ja sigui de consulta o ja sigui una reclamació d’intervenció per part d’altres Departaments i/o unitats de la Generalitat, altres Administracions Públiques (Ministeris, Ajuntaments afectats, Diputació...) i fer-ne de punt de coordinació entre el territori i els Departaments responsables de les matèries que plantegen consulta. Alguns d’aquests expedients, concretament 49, els hem obert a nivell informatiu per tenir constància i facilitar la informació quan el delegat es desplaça pel territori.
D’aquests 261 expedients, a data 31 de desembre de 2011, la situació era la següent:
127 exp. arxivats: Això vol dir que havíem obtingut la resposta corresponent per part de l’organisme consultat i s’havia respost, quan així fos necessari, al demandant (habitualment l’alcalde/essa d’algun municipi de la demarcació de Barcelona). Els departaments als que més gestions hem plantejat i s’ha obtingut un alt nivell de resolució, són Governació i Relacions Institucionals, Ensenyament i territori i Sostenibilitat.
14 exp. en tràmit: En aquest cas es troben tots aquells expedients que tot i haver obtingut resposta per part de l’organisme consultat, aquesta no és definitiva perquè s’ha traslladat a alguna altra unitat o està pendent d’algun tràmit administratiu fins que ens donin la resposta definitiva. Els més destacats són el departament d’Empresa i Ocupació, Governació i Relacions Institucionals seguit de Territori i Sostenibilitat.
50 exp. amb actuació de la DTGB feta: Són tots aquells expedients que des de la Delegació Territorial hem consultat al òrgan competent i no hem obtingut resposta. Són expedients que he traslladat als Departaments responsables en la matèria, però no ens han facilitat la resposta concreta a la consulta. El motiu d’aquesta manca de solvatació del problema potser per excés de volum de feina de la unitat enviada, per solapament de competències entre diferents òrgans o bé per manca de resolució. En els controls trimestrals d’aquest tipus d’expedient, s’han tornat a reclamar les gestions, obtenint resposta i informant als consultors o bé mantenint actualment alguns expedients en curs.
Els departaments que es veuen afectats per aquests tipus de consulta i falta de resolució coincideixen Governació, Ensenyament i Territori i Sostenibilitat.
70 exp. pendents d’actuació: Són els expedients generats arran d’alguna visita del delegat i que des de la Delegació resten pendents de gestió a les unitats responsables.
En funció de la temàtica i del organisme competent, dels 310 expedients oberts el Departaments més consultats han estat Governació i Relacions Institucionals (61) i Territori i Sostenibilitat (60), seguits d’Ensenyament (35) i Empresa i Ocupació (24).
D’una banda, dels Departaments que s’ha obtingut més resposta i hem pogut tancar definitivament els expedients, a nivell percentual, han estat Benestar Social i Família (11 de 16) i Ensenyament (20 de 35).
Dos dels Departaments a tenir presents pel nombre de gestions que han acumulat en el decurs d’aquest 2011, han estat el de Salut, per les consultes generades pels tancaments i regularitzacions de serveis dels CAPs i el Departament d’Interior, per la competència que representa la figura del delegat en la matèria.
En dades comparatives amb les gestions realitzades pels càrrecs anteriors, podem aportar que el nombre de gestions realitzades i compatibilitzades es xifra en un total de 388 expedients al llarg de les dues legislatures de mandat.
En els períodes compresos entre el 2004 i el 2007,es van generar un volum de 274 expedients i del període del 2008 al 2011, un total de 114 expedients.Dades que corraboren que la incidència del Govern en el territori actualment és de major presència, gestió i possibilitat de resposta resolutiva.
Com a objectius per aquest 2012, més tractament directa amb Ajuntaments de petits municipis que no han estat visitat al llarg dels darrers anys, fent presència del Govern al territori i generant més seguiment de les consultes plantejades per ser resolutius. Coordinació amb els Departaments, seguiment dels expedients generats i informació de les línies i polítiques de millora del Govern al territori. Seguir essent granet de sorra dins la Generalitat i col.laborant en la segura remontada del nostre país i la nostra gent.
Segons els índexs i els marcadors de visites territorials dutes a terme pel delegat del Govern a Barcelona, es poden comptabilitzar les diferents actuacions en les comarques de la demarcació territorial de Barcelona.
En el període del 21 de gener, data de pressa de possessió del càrrec fina la tancament de l’any a data 31 de desembre del 2011, el delegat ha fet un total de 162 visites al territori. La màxima incidència, també pel volum i concentració d’activitat, ha estat al Barcelonès amb un total de 40 actes. El segueix en nombre de volum de visites Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (27), Baix Llobregat (25), Maresme (20), Alt Penedès (7) i Garraf (5).
D’aquestes visites territorials, es desglossarien aquelles en les que el delegat ha assistit en acompanyament d’altres alts càrrecs del Govern de la Generalitat, complint amb una de les seves funcions pròpies com a delegat territorial. En total s’han dut a terme un total de 88 visites en acompanyament.
El màxim recompte de visites en acompanyament al territori, ha estat amb el President de la Generalitat, amb un total de 27, inclouen inauguracions i actes diversos de la nostra demarcació territorial.
El segueixen en aquest ordre d’acompanyament les visites realitzades amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat (11), la Vicepresidenta (8) i el Conseller de Benestar Social i Família (9) i el Conseller d’Interior (6). Considerant les bases competencials del delegat del Govern a Barcelona, són comprensibles les dades de més repercussió en àmbits propis.
Les conselleries que menys han estat objecte d’acompanyament són Cultura, Ensenyament i Justícia.
Motiu d’aquest resultats obtinguts podem ser conseqüència de dos factors diferenciats; un per manca de relació competencial en les matèries pròpies de la delegació o dos per manca de coordinació interdepartamental en el flux d’informació.
Dins del total de les 162 visites al territori, l’apartat que contempla les visites institucionals directes del delegat al territori, considerades com aquelles reunions de feina amb els alcaldes de les diferents comarques, comptabilitzem un total de 41 visites. Les tres comarques que han generat un màxim volum de visites i actuacions han estat el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Les menys visitades, a nivell de municipi, el Garraf i l’Alt Penedès.
Referent a les Juntes Locals de Seguretat, competència del delegat del Govern a Barcelona, com a representant dins dels cossos de seguretat municipals i de Catalunya.
El delegat ha tingut una assistència a 74 convocatòries.
Les comarques que més celebracions de Juntes Locals de Seguretat han realitzat, són el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.
Destacar que comarques com l’Alt Penedès (1) o el Garraf (0), encara no han realitzat Juntes Locals de Seguretat o molts dels seus municipis no ho contemplen.
Des de la Delegació del Govern de Barcelona, el delegat va adreçar una carta informativa a tots els alcaldes i alcaldesses del municipis que encara no tenien la Junta Local constituïda, aprofundint en els beneficis i millores que aporten les celebracions de les mateixes.
De les Juntes Locals de seguretat realitzades al Barcelonès, destacar l’assistència a les 5 convocatòries, que inclouen les celebrades al propi Ajuntament de Barcelona.
Aquest proper any 2012, cal potenciar més l’assistència en les Juntes Locals de Seguretat de la comarca del Baix Llobregat.
S’hauria de poder puntualitzar amb els Ajuntaments el poder rebre convocatòries amb antelació prèvia per tal de poder organitzar les agendes dels assistents, en concret del delegat.
Altres de les competències comptabilitzades en aquest informe per motius d’exigència al càrrec, són el Comitès d’Avaluació i Seguiment de Millora del Barris de la nostra demarcació territorial. Del total de les convocatòries rebudes, el delegat ha participat en 47 d’elles.
Destacar dins d’aquest àmbit que les comarques que més comitès han celebrat, tenint present que estan inclosos en el programa de Llei de Barris, són Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Com a objectiu de la delegació d’aquest any 2012, s’hauria de poder fer més seguiment en assistència a comarques com el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Tenint en compte les possibles incidències del Departament de Territori i Sostenibilitat en aquests programes per aquest nou any, el delegat haurà de poder donar més suport assistencial i explicacions.
La delegació del Govern a Barcelona, considerada com a òrgan gestor representatiu del Govern de la Generalitat al territori, programa la reunió de coordinació de matèries setmanalment i d’aquí es fa anàlisi de les visites dutes a termes en el territori per part del delegat. En aquestes reunions es plantegen els temes i sol·licituds que els alcaldes, entitats, associacions, empreses i ciutadans plantegen al delegat per tal d’agilització de tràmits o de resolucions de consultes o gestions paralitzades.
Durant l’any 2011 a la Delegació del Govern a Barcelona hem obert i gestionat un total de 310 expedients de treball. 261 expedients han comportat diferents tipus de gestió: ja sigui de consulta o ja sigui una reclamació d’intervenció per part d’altres Departaments i/o unitats de la Generalitat, altres Administracions Públiques (Ministeris, Ajuntaments afectats, Diputació...) i fer-ne de punt de coordinació entre el territori i els Departaments responsables de les matèries que plantegen consulta. Alguns d’aquests expedients, concretament 49, els hem obert a nivell informatiu per tenir constància i facilitar la informació quan el delegat es desplaça pel territori.
D’aquests 261 expedients, a data 31 de desembre de 2011, la situació era la següent:
127 exp. arxivats: Això vol dir que havíem obtingut la resposta corresponent per part de l’organisme consultat i s’havia respost, quan així fos necessari, al demandant (habitualment l’alcalde/essa d’algun municipi de la demarcació de Barcelona). Els departaments als que més gestions hem plantejat i s’ha obtingut un alt nivell de resolució, són Governació i Relacions Institucionals, Ensenyament i territori i Sostenibilitat.
14 exp. en tràmit: En aquest cas es troben tots aquells expedients que tot i haver obtingut resposta per part de l’organisme consultat, aquesta no és definitiva perquè s’ha traslladat a alguna altra unitat o està pendent d’algun tràmit administratiu fins que ens donin la resposta definitiva. Els més destacats són el departament d’Empresa i Ocupació, Governació i Relacions Institucionals seguit de Territori i Sostenibilitat.
50 exp. amb actuació de la DTGB feta: Són tots aquells expedients que des de la Delegació Territorial hem consultat al òrgan competent i no hem obtingut resposta. Són expedients que he traslladat als Departaments responsables en la matèria, però no ens han facilitat la resposta concreta a la consulta. El motiu d’aquesta manca de solvatació del problema potser per excés de volum de feina de la unitat enviada, per solapament de competències entre diferents òrgans o bé per manca de resolució. En els controls trimestrals d’aquest tipus d’expedient, s’han tornat a reclamar les gestions, obtenint resposta i informant als consultors o bé mantenint actualment alguns expedients en curs.
Els departaments que es veuen afectats per aquests tipus de consulta i falta de resolució coincideixen Governació, Ensenyament i Territori i Sostenibilitat.
70 exp. pendents d’actuació: Són els expedients generats arran d’alguna visita del delegat i que des de la Delegació resten pendents de gestió a les unitats responsables.
En funció de la temàtica i del organisme competent, dels 310 expedients oberts el Departaments més consultats han estat Governació i Relacions Institucionals (61) i Territori i Sostenibilitat (60), seguits d’Ensenyament (35) i Empresa i Ocupació (24).
D’una banda, dels Departaments que s’ha obtingut més resposta i hem pogut tancar definitivament els expedients, a nivell percentual, han estat Benestar Social i Família (11 de 16) i Ensenyament (20 de 35).
Dos dels Departaments a tenir presents pel nombre de gestions que han acumulat en el decurs d’aquest 2011, han estat el de Salut, per les consultes generades pels tancaments i regularitzacions de serveis dels CAPs i el Departament d’Interior, per la competència que representa la figura del delegat en la matèria.
En dades comparatives amb les gestions realitzades pels càrrecs anteriors, podem aportar que el nombre de gestions realitzades i compatibilitzades es xifra en un total de 388 expedients al llarg de les dues legislatures de mandat.
En els períodes compresos entre el 2004 i el 2007,es van generar un volum de 274 expedients i del període del 2008 al 2011, un total de 114 expedients.Dades que corraboren que la incidència del Govern en el territori actualment és de major presència, gestió i possibilitat de resposta resolutiva.
Com a objectius per aquest 2012, més tractament directa amb Ajuntaments de petits municipis que no han estat visitat al llarg dels darrers anys, fent presència del Govern al territori i generant més seguiment de les consultes plantejades per ser resolutius. Coordinació amb els Departaments, seguiment dels expedients generats i informació de les línies i polítiques de millora del Govern al territori. Seguir essent granet de sorra dins la Generalitat i col.laborant en la segura remontada del nostre país i la nostra gent.
dimarts, 3 de gener del 2012
A 80 km/h
Accidents
Si us entreteniu veient l’històric d’escrits publicats comprovareu, com vaig manifestar que el fet de limitar la velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona era una qüestió absolutament ideològica i no tenia res que veure amb la sinistralitat.
Per fi les dades em confirmen que les víctimes mortals i ferits de gravetat han baixat un 16,2 % tot i haver regulat amb un increment lògit les entrades a la capital.
De les 622 víctimes mortals de l’any 2000, hem passat a 200 a l’any 2011. Un bon auguri i, que serveixi per seguir posant seny a les normatives i per nosaltres els conductors, seny per quan conduïm.
Si us entreteniu veient l’històric d’escrits publicats comprovareu, com vaig manifestar que el fet de limitar la velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona era una qüestió absolutament ideològica i no tenia res que veure amb la sinistralitat.
Per fi les dades em confirmen que les víctimes mortals i ferits de gravetat han baixat un 16,2 % tot i haver regulat amb un increment lògit les entrades a la capital.
De les 622 víctimes mortals de l’any 2000, hem passat a 200 a l’any 2011. Un bon auguri i, que serveixi per seguir posant seny a les normatives i per nosaltres els conductors, seny per quan conduïm.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Catalunya 2012
CATALUNYA 2012
Catalunya 2012 l'acabarem millor que el present 2011.
Permeteu-me dirigir un missatge positiu i esperançador que contempli que la Catalunya del 2012, serà millor que la Catalunya que ens ha tocat viure en el 2011. Sé que les expectatives són difícils de poder complir quan no estàs sol en el camí i depens d’altres factors que et poden condicionar.
Dividirem els actius de que disposem en tres grans grups, el polític, l’econòmic i el social, com els tres peus d’un tamboret que son la base per poder seure.
Des del punt de vista polític disposem d’unes novetats positives:
Estats Units i Europa se’n han adonat, per fi, que han de restablir les bases econòmiques conjuntament. Em refereixo a les ultimes declaracions d’ambdós dirigents obama i Merkel.
A Europa iniciem estratègies econòmiques a nivell de tots els estats, reduccions de dèficits, topalls, inflació, i properarament es molt possible que polítiques fiscals comunes i fins i tot, una mica mes a la llarga,laborals. Amb moneda única, aquestes son bones noves.
A Espanya, es recent dir-ho, el govern es nou, però dona la sensació que a nivell econòmic atacaran el problema del dèficit seriosament i marcaran un realista full de ruta per sortir de l’atzucac econòmic on estem situats.
Els canvis ràpids de Govern que Europa ocasiona, els moviments econòmics que planteja generen en Catalunya una manca de normatives pròpies i clares per una visió conjunta de futur. Amb això vull dir, que la política no és una eina aïllada i hermètica, fruit de les idees d’un únic Govern, sinó que el marc global genera certs canvis i adaptacions i és aquí on es veu la capacitat de gestió del Govern que actualment tenim.
A Catalunya, ja esta demostrat, s’actua amb fermesa política i amb full de ruta clar i transparent. Tenim clar que les preocupacions son tres per ordre d’emergència: liquidés, dèficit i deute. Per solucionar-ho has de parar i intentar reduir el deute. No crear-ne mes que vol dir ajustar pressupostos per no tindre dèficit (ingressos i despeses). I tot això sense deixar els cobraments i pagaments per ajustar-los a uns terminis raonables i legals. Això es dur i s’està fent. Seria mes fàcil, ràpid i just si disposem d’un pacte fiscal, però això es, com diuen els castellans, harina de otro costal.
A Catalunya tenim la sort de un full de ruta clar, sabem cap on anem i quina direcció tenim. Volem tornar a ser el puntal del sud d’europa, molts recordareu allò dels quatre motors d’europa. Hem de tornar a ser els millors del sud d’europa i de la meditaranea i hem d’estar preparats per ser els primers en sortir-nos-en.
Per aquest 2012 els objectius primordials són la cohesió social, benestar social i l’atur. De vegades semblarà que anem lents perquè ens heu donat la confiança per governar, però hem d’aconseguir el consens per governar.
Quasi he donat el tret de sortida per parlar-vos dels factors postitius de que disposem en materia econòmica.
Obviarè referir-me al passat, donç tots el coneixem prou bé.
A Catalunya sempre diem que no tenim recursos naturals, i oblidem el més important: el geogràfic que es complementa amb el climatològic i paisatgístic. Disposem d’un atractiu natural (Pirineus, Costa Brava, Empordà, Delta de l’Ebre...) que atrau empreses i directius per la qualitat de vida que comporta.
Disposem també de sectors econòmics que són capdavanters en la recuperació econòmica. Destaco la importància de les empreses catalanes exportadores, que no fa falta que siguin grans empreses, com per exemple el món del Cava, on micro empreses familiars estan superant a la crisi amb exportacions del 20% a l’estranger.
El turisme tant poc considerat en aquest anys passats, torna a ser una dels grans puntals de la nostra economia. Tot i la última setmana blanca, on hi hagut una lleu punxada, tenim els nivells més alts de visitants turístics i de despeses per visitants. Aquesta línia te continuïtat en el temps i lluitarem per mantenir-ho i millorar-ho, aprofitant els propis recursos que ens dona el nostre país.
Un puntal econòmic a mig termini és l’ensenyament, la formació professional, la investigació i desenvolupament. En aquest últim ja són un referent a nivell mundial molt per sobre del que ens correspondria per població. En Ensenyament ja han iniciat les línies series de treball per acabar amb el mal anomenat fracàs escolar. En formació professional estem creant les bases per compaginar treball i formació que és el sistema d’èxit aplicat a Europa.
L’objectiu és recuperar la nostra preponderància dins d’Europa com un dels 4 motors d’Europa, que com recordareu ja hi erem.
Aquests punts forts econòmics, i a poc que bufin una mica de bons vents a favor, navegarem en la línia de ser un referent de potència econòmica dins d’Europa.
La tercera pota d’aquest tamboret al que m’he referit anteriorment és la societat catalana. Som tots nosaltres. Som els catalans que tenim el valor, la força i el coratge d’obrir el negoci, d’emprendre'n de nous, de reimaginar-nos els que tenim i, per tant, de donar sortida a l’emprenedoria.
Nosaltres, des de CiU, posem l’exemple del botiguer. Es lleva al matí ben d’hora per obrir la botiga, el negoci, amb un gran somriure a la boca per atendre als clients, presentant el millor gènere al millor preu, i amb la il·lusió de fer calaix. I quan tanca al vespre, sinó ha anat gaire bé, pensa en millorar i en la esperança de que l’endemà farà calaix.
Per més inri tenim una societat civil que està plena de persones amb gran qualitat de valors, que s’ajunten amb entitats de voluntaris per col·laborar amb la nostra societat. Persones de gran vàlua intel·lectual i social que col·laboren, ajuden, empenyen, dirigeiexen i motiven a tota una societat com la nostra per agafar rumbs de país, de solidaritat, d’investigació, de comerç, de formació, d’atenció a les persones... Es tant extens que mereixeria un altre discurs.
Amb aquesta força social i amb el compromís del Govern, la cohesió social no pot fallar. Aquell exemple que ens feia en Pujol del tren i que no podíem deixar el vagó de cua, ara, en èpoques en que la màquina va més a poc a poc, es quan més l’hem de tibar.
En un moment com l’actual és molt fàcil referir-me a en Guardiola, que ja va marcar els valors necessaris, i que ja tenim, per tirar endavant: Esforç, treball, contància, levar-se d'hora. I ja em permeto afegir: no defallir, col.laborar entre tots, remar plegats, la integració en el pais i lluitar pel que es nostre.
Tenim clar que políticament estem ben guiats, econòmicament gaudim de moltes possibilitats i socialment som una societat civil fortament arrelada i amb molta empenta. Aleshores em retorno a preguntar: Com serà Catalunya el 2012?
Per mi l’any vinent serà l’inici efectiu de la recuperació que podrem avaluar amb dates com avui, quan ens tornen a trobar l’any que ve.
Catalunya 2012 l'acabarem millor que el present 2011.
Permeteu-me dirigir un missatge positiu i esperançador que contempli que la Catalunya del 2012, serà millor que la Catalunya que ens ha tocat viure en el 2011. Sé que les expectatives són difícils de poder complir quan no estàs sol en el camí i depens d’altres factors que et poden condicionar.
Dividirem els actius de que disposem en tres grans grups, el polític, l’econòmic i el social, com els tres peus d’un tamboret que son la base per poder seure.
Des del punt de vista polític disposem d’unes novetats positives:
Estats Units i Europa se’n han adonat, per fi, que han de restablir les bases econòmiques conjuntament. Em refereixo a les ultimes declaracions d’ambdós dirigents obama i Merkel.
A Europa iniciem estratègies econòmiques a nivell de tots els estats, reduccions de dèficits, topalls, inflació, i properarament es molt possible que polítiques fiscals comunes i fins i tot, una mica mes a la llarga,laborals. Amb moneda única, aquestes son bones noves.
A Espanya, es recent dir-ho, el govern es nou, però dona la sensació que a nivell econòmic atacaran el problema del dèficit seriosament i marcaran un realista full de ruta per sortir de l’atzucac econòmic on estem situats.
Els canvis ràpids de Govern que Europa ocasiona, els moviments econòmics que planteja generen en Catalunya una manca de normatives pròpies i clares per una visió conjunta de futur. Amb això vull dir, que la política no és una eina aïllada i hermètica, fruit de les idees d’un únic Govern, sinó que el marc global genera certs canvis i adaptacions i és aquí on es veu la capacitat de gestió del Govern que actualment tenim.
A Catalunya, ja esta demostrat, s’actua amb fermesa política i amb full de ruta clar i transparent. Tenim clar que les preocupacions son tres per ordre d’emergència: liquidés, dèficit i deute. Per solucionar-ho has de parar i intentar reduir el deute. No crear-ne mes que vol dir ajustar pressupostos per no tindre dèficit (ingressos i despeses). I tot això sense deixar els cobraments i pagaments per ajustar-los a uns terminis raonables i legals. Això es dur i s’està fent. Seria mes fàcil, ràpid i just si disposem d’un pacte fiscal, però això es, com diuen els castellans, harina de otro costal.
A Catalunya tenim la sort de un full de ruta clar, sabem cap on anem i quina direcció tenim. Volem tornar a ser el puntal del sud d’europa, molts recordareu allò dels quatre motors d’europa. Hem de tornar a ser els millors del sud d’europa i de la meditaranea i hem d’estar preparats per ser els primers en sortir-nos-en.
Per aquest 2012 els objectius primordials són la cohesió social, benestar social i l’atur. De vegades semblarà que anem lents perquè ens heu donat la confiança per governar, però hem d’aconseguir el consens per governar.
Quasi he donat el tret de sortida per parlar-vos dels factors postitius de que disposem en materia econòmica.
Obviarè referir-me al passat, donç tots el coneixem prou bé.
A Catalunya sempre diem que no tenim recursos naturals, i oblidem el més important: el geogràfic que es complementa amb el climatològic i paisatgístic. Disposem d’un atractiu natural (Pirineus, Costa Brava, Empordà, Delta de l’Ebre...) que atrau empreses i directius per la qualitat de vida que comporta.
Disposem també de sectors econòmics que són capdavanters en la recuperació econòmica. Destaco la importància de les empreses catalanes exportadores, que no fa falta que siguin grans empreses, com per exemple el món del Cava, on micro empreses familiars estan superant a la crisi amb exportacions del 20% a l’estranger.
El turisme tant poc considerat en aquest anys passats, torna a ser una dels grans puntals de la nostra economia. Tot i la última setmana blanca, on hi hagut una lleu punxada, tenim els nivells més alts de visitants turístics i de despeses per visitants. Aquesta línia te continuïtat en el temps i lluitarem per mantenir-ho i millorar-ho, aprofitant els propis recursos que ens dona el nostre país.
Un puntal econòmic a mig termini és l’ensenyament, la formació professional, la investigació i desenvolupament. En aquest últim ja són un referent a nivell mundial molt per sobre del que ens correspondria per població. En Ensenyament ja han iniciat les línies series de treball per acabar amb el mal anomenat fracàs escolar. En formació professional estem creant les bases per compaginar treball i formació que és el sistema d’èxit aplicat a Europa.
L’objectiu és recuperar la nostra preponderància dins d’Europa com un dels 4 motors d’Europa, que com recordareu ja hi erem.
Aquests punts forts econòmics, i a poc que bufin una mica de bons vents a favor, navegarem en la línia de ser un referent de potència econòmica dins d’Europa.
La tercera pota d’aquest tamboret al que m’he referit anteriorment és la societat catalana. Som tots nosaltres. Som els catalans que tenim el valor, la força i el coratge d’obrir el negoci, d’emprendre'n de nous, de reimaginar-nos els que tenim i, per tant, de donar sortida a l’emprenedoria.
Nosaltres, des de CiU, posem l’exemple del botiguer. Es lleva al matí ben d’hora per obrir la botiga, el negoci, amb un gran somriure a la boca per atendre als clients, presentant el millor gènere al millor preu, i amb la il·lusió de fer calaix. I quan tanca al vespre, sinó ha anat gaire bé, pensa en millorar i en la esperança de que l’endemà farà calaix.
Per més inri tenim una societat civil que està plena de persones amb gran qualitat de valors, que s’ajunten amb entitats de voluntaris per col·laborar amb la nostra societat. Persones de gran vàlua intel·lectual i social que col·laboren, ajuden, empenyen, dirigeiexen i motiven a tota una societat com la nostra per agafar rumbs de país, de solidaritat, d’investigació, de comerç, de formació, d’atenció a les persones... Es tant extens que mereixeria un altre discurs.
Amb aquesta força social i amb el compromís del Govern, la cohesió social no pot fallar. Aquell exemple que ens feia en Pujol del tren i que no podíem deixar el vagó de cua, ara, en èpoques en que la màquina va més a poc a poc, es quan més l’hem de tibar.
En un moment com l’actual és molt fàcil referir-me a en Guardiola, que ja va marcar els valors necessaris, i que ja tenim, per tirar endavant: Esforç, treball, contància, levar-se d'hora. I ja em permeto afegir: no defallir, col.laborar entre tots, remar plegats, la integració en el pais i lluitar pel que es nostre.
Tenim clar que políticament estem ben guiats, econòmicament gaudim de moltes possibilitats i socialment som una societat civil fortament arrelada i amb molta empenta. Aleshores em retorno a preguntar: Com serà Catalunya el 2012?
Per mi l’any vinent serà l’inici efectiu de la recuperació que podrem avaluar amb dates com avui, quan ens tornen a trobar l’any que ve.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)