A la Vanguardia d'ahir el sr Joaquim valls explica els trets que tenen en comú les persones afortunades, les persones amb bona sort i alhora satisfetes de la seva sort.
Aquest senyor exposa set premisses que s'han de tenir, incorporar o aprendre per gaudir d'aquesta fortuna o sort a la vida. I son:
Bon autoconcepte
Optimisme
Extraversió
Empatia
Autogestió emocional
Proactivitat
Perseverança
Un cop llegit he pensat: la meva filla tindrà sort o fortuna a la vida? I he anat desgranant las set qualitats necessàries aplicant-les al coneixement que tinc de ella.
Te bastant bon autoconcepte de ella mateixa, s'accepta amb millores. Es optimista, extravertida i disposa d'una gran empatia, de vegades massa i tot.
Autogestió emocional o capacitat d' enfadar-se la te enfront les cregudes injustícies. Es molt proactiva amb la idea de generar circumstàncies positives al seu voltant i te una excel•lent perseverança o capacitat de picar pedra per aconseguir objectius.
Un cop analitzades les dades subjectives, t'he analitzat amb la visió de pare, et recomano que no canviïs i seràs superafortunada en aquesta vida.
Petonets.
dimarts, 5 de juliol del 2011
dilluns, 4 de juliol del 2011
Dol
Ahir,per motius més seriosos ens van explicar les fases del dol. No sé per quin extrany i complex procés cerebral el vaig relacionar amb la situació actual.
El món ens ha canviat i hem donat la volta com un mitxó. Se'ns ha mort l'estat d'expectatives que havíem creat. La seguretat econòmica, la laboral, la sanitària, la de la jubilació, etc... Se'ns ha mort el món que coneixíem.
Diuen que el procés de dol té cinc fases:
La de shock
La de negació
La de ràbia
La de depressió
La d'acceptació
Crec que la de sochk la varem passar al 2008, quan varem rebre el cop de porta financer i la caiguda del mercat immobiliari.
Seguint el fil, durant el 2009 varem negar els canvis que s'estaven produint al món, i com exemple la negació dels govern català i espanyol a simplement parlar de crisi. Aquesta paraula malaïda tant sols era per EE.UU. Nosaltres havíem fet les coses ben fetes, els bancs eren sòlids i les prestacions socials consolidades.
L'any 2010 ha estat el de la ràbia. Ràbia per saber que hem viscut com a rics amb els diners dels demés. Tant a nivell personal com col·lectiu, tant per comprar com per malgastar diners públics per tot tipus d'inversions i serveis. La ràbia crec que s'ha concretat amb el moviment anomenat dels indignats.
L'any en curs hauría de ser el d'una certa depressió; esperem curta. La depressió quasi ha de ser de reflexió per constatar que el món proper a nosaltres trigarà a ser com era i hem de plantejar-nos-el de forma diferent.
M'agradaria que el 2012 fos el gran any de l' acceptació,i que aquesta acceptació ens fes superar el dol i iniciar el camí personal i comunitari cap a l'esforç de recuperació; de trobar camins de sortida, de treballar amb solidaritat, sabent que ens en hem de'n sortir tots junts, amb col·laboracions i complicitats.
Costa sortir del dol, però tothom se'n surt. Siguem forts per no trigar gaire més i per crear unes noves bases marcades pels valors personls i que ens permetin, potser sense tanta riquesa, una societat millor.
El món ens ha canviat i hem donat la volta com un mitxó. Se'ns ha mort l'estat d'expectatives que havíem creat. La seguretat econòmica, la laboral, la sanitària, la de la jubilació, etc... Se'ns ha mort el món que coneixíem.
Diuen que el procés de dol té cinc fases:
La de shock
La de negació
La de ràbia
La de depressió
La d'acceptació
Crec que la de sochk la varem passar al 2008, quan varem rebre el cop de porta financer i la caiguda del mercat immobiliari.
Seguint el fil, durant el 2009 varem negar els canvis que s'estaven produint al món, i com exemple la negació dels govern català i espanyol a simplement parlar de crisi. Aquesta paraula malaïda tant sols era per EE.UU. Nosaltres havíem fet les coses ben fetes, els bancs eren sòlids i les prestacions socials consolidades.
L'any 2010 ha estat el de la ràbia. Ràbia per saber que hem viscut com a rics amb els diners dels demés. Tant a nivell personal com col·lectiu, tant per comprar com per malgastar diners públics per tot tipus d'inversions i serveis. La ràbia crec que s'ha concretat amb el moviment anomenat dels indignats.
L'any en curs hauría de ser el d'una certa depressió; esperem curta. La depressió quasi ha de ser de reflexió per constatar que el món proper a nosaltres trigarà a ser com era i hem de plantejar-nos-el de forma diferent.
M'agradaria que el 2012 fos el gran any de l' acceptació,i que aquesta acceptació ens fes superar el dol i iniciar el camí personal i comunitari cap a l'esforç de recuperació; de trobar camins de sortida, de treballar amb solidaritat, sabent que ens en hem de'n sortir tots junts, amb col·laboracions i complicitats.
Costa sortir del dol, però tothom se'n surt. Siguem forts per no trigar gaire més i per crear unes noves bases marcades pels valors personls i que ens permetin, potser sense tanta riquesa, una societat millor.
dilluns, 13 de juny del 2011
Teatre
Quan vaig arribar a Olesa, ara farà ja vint i cinc anys, em vaig incorporar a les diferents activitats associatives d’Olesa de Montserrat. Ben aviat a la Passió, com a col•laborador amb papers secundaris, fariseo, poble, etc. Seguidament em varen proposar col•laborar amb la companyia amateur Locus, per realitzar obres de divertiment, amb la finalitat de recaptar fons per entitats sense ànim de lucre. En un inici aportaren els ingressos a l’Associació de Minusvàlids Psíquics i actualment a la UEC. També he intentat col•laborar en l’edició de les caramelles, les carreres d’andromines, la coral de Grans de l’Escola de Música, la cantata de Setmana Santa dels Misteris, etc.
És el primer cop que m’he plantejat, si degut al meu recent càrrec, hauria de deixar de col•laborar en aquestes entitats, atès que moltes vegades els papers que interpreto, com a mal actor que sóc, són còmics o es poden malinterpretar.
A la vida tot es pot malinterpretar. Confondre la feina i el hobbby demostra molt poc raonament. Recordo que fins i tot en alguna feina del sector privat em van exigir plegar dels càrrecs públics d’UNIÓ (regidor del meu poble) si volia continuar a la gerència d’una empresa.
Per motius laborals he hagut de reduir ostensiblement les meves distraccions personals però tinc la voluntat de seguir col•laborant, encara que sigui de forma menys intensa per restriccions de temps, en les entitats del meu poble.
Pels mal pensats, i parlo també pels meus amics, sols cerquem divertir i divertir-nos amb els companys i servir, col•laborant amb les entitats amb les quals ho fem des de fa anys.
Ser d’alguna manera útils a la nostra societat.
És el primer cop que m’he plantejat, si degut al meu recent càrrec, hauria de deixar de col•laborar en aquestes entitats, atès que moltes vegades els papers que interpreto, com a mal actor que sóc, són còmics o es poden malinterpretar.
A la vida tot es pot malinterpretar. Confondre la feina i el hobbby demostra molt poc raonament. Recordo que fins i tot en alguna feina del sector privat em van exigir plegar dels càrrecs públics d’UNIÓ (regidor del meu poble) si volia continuar a la gerència d’una empresa.
Per motius laborals he hagut de reduir ostensiblement les meves distraccions personals però tinc la voluntat de seguir col•laborant, encara que sigui de forma menys intensa per restriccions de temps, en les entitats del meu poble.
Pels mal pensats, i parlo també pels meus amics, sols cerquem divertir i divertir-nos amb els companys i servir, col•laborant amb les entitats amb les quals ho fem des de fa anys.
Ser d’alguna manera útils a la nostra societat.
divendres, 3 de juny del 2011
Informació sesgada
Ahir (El passat dimecres) vaig escoltar una excel•lent intervenció del Diputat al Parlament de Catalunya, el Sr. Fernandez-Teixidó. Al arribar a casa i veure el TN repetit al canal 33 no vaig veure ni un sol tall de la seva intervenció. Vaig quedar estorat. Hi reproduïen intervencions dures de l’oposició a la nova normativa sobre l’impost de successions però no mostraven les que es van manifestar a favor de CiU. És més, de la intervenció del grup del PP van reproduir els retrets, no la part que parlava a favor.
Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.
CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.
N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.
Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.
CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.
N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.
dimecres, 20 d’abril del 2011
Cultura
Llegeixo amb incredulitat les noticies d’aquests dies sobre la situació econòmica. Es incontestable que hem gastat mes del que teníem, molt mes del que ingressàvem i ingressarem, i ara s’ha d’anar tornant. Tothom s’ha d’ajustar el cinturó. Es com a casa, hem adquirit la llar, el cotxe, utensilis, tot a crèdit i, per tornar el capital i els interessos del diner que ens han prestat no ens queda mes remei que reduir les despeses i/o incrementar els ingressos. Com els ingresso tendeixen a la reducció, s’han d’atacar les despeses.
Doncs, a casa, al menys la meva, varem decidir concentrar els menys recursos en el menjar, la assistència sanitària, el pla de pensions i l’escola de la nena. Varem reduir telèfon, diaris, tv per cable, menjars de restaurant, esports, hobbys, etc.
Quan a l’administració demanes el mateix que fem a casa, tothom es rebota: La cultura és prioritària, la piscina és bàsica per l’esport, les festes son cultura i, la cultura és la base per els negocis culturals que mouen el país. L’ensenyament ha de ser informatitzat i la medecina tota d’urgències...
Carai, la situació és seriosa. Tan sols cal mirar Grècia per veure com imposen el que ells solets no son capaços de solucionar: estalviar per tornar el crèdit. Volem realment retallades de pensions, eliminacions de funcionaris, reducció dràstica d’un 30 % de la despesa pública ???. O preferim fer-ho a la nostra manera, conservant el que creiem prioritari i bàsic per a nosaltres???.
A casa meva deien: “Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”. O ens hi posem tots o no ens en sortirem. Prou queixes i mes efectivitat. Ho hem de fer i ho podem fer.
Doncs, a casa, al menys la meva, varem decidir concentrar els menys recursos en el menjar, la assistència sanitària, el pla de pensions i l’escola de la nena. Varem reduir telèfon, diaris, tv per cable, menjars de restaurant, esports, hobbys, etc.
Quan a l’administració demanes el mateix que fem a casa, tothom es rebota: La cultura és prioritària, la piscina és bàsica per l’esport, les festes son cultura i, la cultura és la base per els negocis culturals que mouen el país. L’ensenyament ha de ser informatitzat i la medecina tota d’urgències...
Carai, la situació és seriosa. Tan sols cal mirar Grècia per veure com imposen el que ells solets no son capaços de solucionar: estalviar per tornar el crèdit. Volem realment retallades de pensions, eliminacions de funcionaris, reducció dràstica d’un 30 % de la despesa pública ???. O preferim fer-ho a la nostra manera, conservant el que creiem prioritari i bàsic per a nosaltres???.
A casa meva deien: “Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”. O ens hi posem tots o no ens en sortirem. Prou queixes i mes efectivitat. Ho hem de fer i ho podem fer.
divendres, 11 de març del 2011
Reflexions sobre ensenyament
He tingut la sort d’acompanyar la consellera d’Ensenyament Irene Rigau als actes de nomenament dels directors territorials d’Ensenyament a les comarques de Barcelona. M’han agradat molt una sèrie d’idees que vull exposar públicament per la seva senzillesa i la seva racionalitati l’excel•lent descripció de la realitat.
1. Tenim el cervell dividit en dues parts. Quan a l’orella dreta ens arriba l’ímput que hem de millorar la nostra feina, de seguida posem l’altra per demanar diners. A partir d’ara l’orella esquerra ha de ser capaç d’escoltar amb els mateixos diners i la part dreta ha de posar-se en marxa per repetir que es pot millorar.
2. A partir de l’adveniment de la democràcia, la comunitat educativa va creure que a partir de la millora de l’ensenyament podria canviar la societat. Ara, després de 35 anys, els papers s’han invertit i és la pròpia societat que està a sobre de la comunitat educativa perquè canviï.
3. Al llarg d’aquests trenta-cinc anys de democràcia Catalunya ha anat augmentant el pressupost dedicat a l’ensenyament. Això vol dir que hem disposat de més recursos que mai. I quin ha estat el resultat? El major fracàs escolar de la història. El trinomi diners-millora de l’ensenyament-millors resultats no s’ha complert.
4. L’objectiu de l’educació són els alumnes. El compromís per l’educació parteix dels pares i dels mestres. Els mestres són l’exemple, els motivadors, l’autèntica màquina que empeny el funcionament del sistema educatiu i que desenvolupa la motivació dels alumnes. Mitjans i diners són, cal capdavall, el complement.
1. Tenim el cervell dividit en dues parts. Quan a l’orella dreta ens arriba l’ímput que hem de millorar la nostra feina, de seguida posem l’altra per demanar diners. A partir d’ara l’orella esquerra ha de ser capaç d’escoltar amb els mateixos diners i la part dreta ha de posar-se en marxa per repetir que es pot millorar.
2. A partir de l’adveniment de la democràcia, la comunitat educativa va creure que a partir de la millora de l’ensenyament podria canviar la societat. Ara, després de 35 anys, els papers s’han invertit i és la pròpia societat que està a sobre de la comunitat educativa perquè canviï.
3. Al llarg d’aquests trenta-cinc anys de democràcia Catalunya ha anat augmentant el pressupost dedicat a l’ensenyament. Això vol dir que hem disposat de més recursos que mai. I quin ha estat el resultat? El major fracàs escolar de la història. El trinomi diners-millora de l’ensenyament-millors resultats no s’ha complert.
4. L’objectiu de l’educació són els alumnes. El compromís per l’educació parteix dels pares i dels mestres. Els mestres són l’exemple, els motivadors, l’autèntica màquina que empeny el funcionament del sistema educatiu i que desenvolupa la motivació dels alumnes. Mitjans i diners són, cal capdavall, el complement.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Paraules
Aquest nou govern ha tornat a canviar paraules. Si mireu els noms de les conselleries indiquen noves prioritats. Ni ha una que s’anomena empresa i ocupació, mai havien anat mes lligats aquests dos assumptes que ara. Sene empresa no hi ha ocupació. Tornem a disposar d’ensenyament i eliminem el concepte educació. En algun article havia exposat la idea de que educar es concepte de tots, no solsament i menys exclusivament de l’administració. Tornem a disposar de Benestar i família. Torna la família com a concepte bàsic a protegir i a on s’ha d’incloure el benestar solidari. Agricultura, en el seu nom, torna a recollir tots els sectors, pesca, ramaderia i producció alimentaria. Un altre que vol dir moltes coses: Territori i sostenibilitat, l’ecologia al servei de les persones i les persones atenent a la sotenibilitat del territori. Paraules que aporten conceptes.
Ahir vaig veure el TN vespre i, curiosament, varen tornar a parlar de barracons. Ja no son caragoles prefabricades d’alt luxe i comoditats si no que torna la paraula depreciativa de barracó.
Les paraules son importants si no son simples reclams publicitaris sense contingut. Com crec en els continguts accepto la paraula barracó sobretot en el seu sentit de provisionalitat..
I les conselleries que treballin el contingut del seus noms que aleshores anirem be
Ahir vaig veure el TN vespre i, curiosament, varen tornar a parlar de barracons. Ja no son caragoles prefabricades d’alt luxe i comoditats si no que torna la paraula depreciativa de barracó.
Les paraules son importants si no son simples reclams publicitaris sense contingut. Com crec en els continguts accepto la paraula barracó sobretot en el seu sentit de provisionalitat..
I les conselleries que treballin el contingut del seus noms que aleshores anirem be
Subscriure's a:
Missatges (Atom)