dimecres, 7 d’abril del 2010
Messi
Gaudeixo d’un plaer i d’una alegria quan contemplo el Barça jugant be a futbol. Es per a mi relatiu si acaba guanyant o perdent, per que el que m’agrada es el joc. Es jugar pensant, amb tècnica, amb ofici, veient el conjunt del joc, distribuint, defensant amb ordre, parant l’inexplicable, combinant, situant-se al lloc pertinent, accelerant o frenant el joc segons necessitats el partit, trencant tàctiques de contrincants. I, al final la pilota pot entrar o no, però el partit l’has gaudit. Si a sobre de jugar be a futbol guanyes l’alegria es suprema.
Si a mes a mes, gaudeixes del millor jugador del món s’arriba a l’alegria folla. El cos s’inunda de sensacions inexplicables, omple l’esperit, l’adrenalina es dispara i la satisfacció és immensa. Per tant gracies Messi.
Però en un dia com avui que el somriure esta inscrit al meu rostre no vull deixar de reivindicar l’equip, el conjunt. I somiar amb diumenge parta de la lliga i aviat la final d’europa. Barça campió lliga, Barça campió d’Europa......
Tornem-hi
Sant tornem-hi. Ja sabeu que estic capficat amb el tema dels vuitanta k/h per que defenso des del primer dia que essent variable a l’alça o a la baixa es produiria la mateixa (si no mes baixa) contaminació i hi haurien els mateixos accidents.
Crec que es tan sols de sentit comú que hi ha hores i dies i situacions i circumstancies que permeten un increment o obliguen a un decrement de la velocitat d’entrada a les grans ciutats.
La reducció de velocitat normalment ve imposada per les caravanes i les retencions continues a les que per desgracia estem acostumats. El increment de velocitat be per la lliure penalització de l’administració tripartita o tripartida.
Un cop no han pogut demostrar si la reducció imposada redueix o no la contaminació ni la disminució d’accidents, com ja preveia, ara comencen a estudiar la possibilitat d’ampliar la velocitat limitada del 80 km/h.
Ens prenen per xais sotmesos i imbecils. Que rectifiquin ja i si no que demostrin amb dades seriades i serioses que l’han encertat. Les proves a casa (si pot ser seva) i amb gasosa.
Crec que es tan sols de sentit comú que hi ha hores i dies i situacions i circumstancies que permeten un increment o obliguen a un decrement de la velocitat d’entrada a les grans ciutats.
La reducció de velocitat normalment ve imposada per les caravanes i les retencions continues a les que per desgracia estem acostumats. El increment de velocitat be per la lliure penalització de l’administració tripartita o tripartida.
Un cop no han pogut demostrar si la reducció imposada redueix o no la contaminació ni la disminució d’accidents, com ja preveia, ara comencen a estudiar la possibilitat d’ampliar la velocitat limitada del 80 km/h.
Ens prenen per xais sotmesos i imbecils. Que rectifiquin ja i si no que demostrin amb dades seriades i serioses que l’han encertat. Les proves a casa (si pot ser seva) i amb gasosa.
dimecres, 10 de març del 2010
Nevada
Si el govern, diumenge al vespre, s’hagués pres en serio la nevada, nosaltres, els ciutadans també ens haguéssim pres seriosament les previsions meteorològiques. Hi ha tres mesures preventives que haurien fet canviar moltíssim la situació: Tancament de totes les escoles. Serveis mínims a funcionaris, excepte policia i protecció civil, bombers i sanitat i declarar dia inhàbil per tramitacions administratives.
Amb aquestes mesures et jugues el cap, com a polític, però per això estàs, per prendre decisions. I tot seguit molta informació, a tv i a la radio.
Temes complementaris de la mala gestió: Conseller a Palma, Director General anant a treballar com si fos un dia normal, la nit de diumenge ja nevava i arribava fins a la Catalunya central. Primera informació de la Conselleria a mig dia. Alcalde de Barcelona aparegut a les nou del vespre. Gabinet de crisi comandat pel president de la Generalitat a les deu del vespre, etc. etc.
Anècdotes de mala gestió: tancament de carreteres sense avisos per mitjans de comunicació, era la gent que telefonava a emissores i informava, multes als que varen deixar els cotxes mal aparcats per necessitat, etc. etc.
I per acabar el divertiment: Interior dona la culpa al seu amic de medi ambient de que la informació meteorològica no va ser prou clara.....
Fets i no paraules.
Amb aquestes mesures et jugues el cap, com a polític, però per això estàs, per prendre decisions. I tot seguit molta informació, a tv i a la radio.
Temes complementaris de la mala gestió: Conseller a Palma, Director General anant a treballar com si fos un dia normal, la nit de diumenge ja nevava i arribava fins a la Catalunya central. Primera informació de la Conselleria a mig dia. Alcalde de Barcelona aparegut a les nou del vespre. Gabinet de crisi comandat pel president de la Generalitat a les deu del vespre, etc. etc.
Anècdotes de mala gestió: tancament de carreteres sense avisos per mitjans de comunicació, era la gent que telefonava a emissores i informava, multes als que varen deixar els cotxes mal aparcats per necessitat, etc. etc.
I per acabar el divertiment: Interior dona la culpa al seu amic de medi ambient de que la informació meteorològica no va ser prou clara.....
Fets i no paraules.
divendres, 22 de gener del 2010
L’home de les tres paraules
M’ha sorprès l’acceptació i la justificació periodística de les dos diferents declaracions del Sr. Huguet. La primera criticant la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern, com a particular. L’altre com a Conseller de Comerç i Turisme dient que donava tot el suport a la candidatura. Suposo que no ha explicitat la tercera opinió, com a membre d’ERC, que suposo deu coincidir amb la del Sr. Portabella dient que si, que esta be però que la forma no és correcta i s’han d’estudiar les concrecions.
En definitiva el que m’ha fet reflexionar es que crec que una persona primerament es fa una opinió, pensa. Tot seguit l’expressa, la diu. I, en un tercer procés l’ha de posar en marxa, executat.
El Conseller com actuarà, amb la incredulitat de la primera expressió, amb la seguretat de la segona o amb l’ambigüitat de la tercera. Tres paraules per un únic fet.... i no es la primera vegada.
En definitiva el que m’ha fet reflexionar es que crec que una persona primerament es fa una opinió, pensa. Tot seguit l’expressa, la diu. I, en un tercer procés l’ha de posar en marxa, executat.
El Conseller com actuarà, amb la incredulitat de la primera expressió, amb la seguretat de la segona o amb l’ambigüitat de la tercera. Tres paraules per un únic fet.... i no es la primera vegada.
dijous, 21 de gener del 2010
Diagonal
Em sembla recordar, que en el seu dia, en el projecte de tramvia a l’avinguda Diagonal, es va preveure, en el projecte, un pas soterrat del carril central de la Diagonal al carrer Numancia per evitar la cruïlla amb el tramvia i amb el lateral de la pròpia avinguda. No soc capaç de recordar per a quins motius no es fa construir.
El que si es constata diàriament es l’embús que provoca aquest desviament, a ran de terra, a tota l’entrada de Barcelona per aquesta via. El que si que es real es que han de destinar-hi dos carrils al desviament, bloquejant la circulació d’aquesta important via. I, el que si es cert es que diàriament, ales hores punta, han de destinar-hi agents de la guàrdia urbana per posar una mica d’ordre. Si algú és va equivocar, tants anys costa rectificar?
El que si es constata diàriament es l’embús que provoca aquest desviament, a ran de terra, a tota l’entrada de Barcelona per aquesta via. El que si que es real es que han de destinar-hi dos carrils al desviament, bloquejant la circulació d’aquesta important via. I, el que si es cert es que diàriament, ales hores punta, han de destinar-hi agents de la guàrdia urbana per posar una mica d’ordre. Si algú és va equivocar, tants anys costa rectificar?
dijous, 7 de gener del 2010
Com pot ser
Com pot ser que el dia set de gener s’acabin totes les expectatives previstes per tot un any. Com pot ser que les il•lusions d’un cap d’any durin tan poc. Com pot ser que costi tan canviar les coses per millorar-les.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)