divendres, 4 de juny del 2010

Sous i politics

En Iu Forn escriu avui al seu diari del mateix nom:


"Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials. Què passa, que fa un mes no calia? És evident que o bé són uns mentiders, o bé són uns inútils, o bé continuen pensant que som imbècils (jo voto per un pica-pica de totes tres opcions)."

A Olesa, ni som uns inútils, ni som uns mentiders. Des de CiU, que ja fa molt de temps que plantegem propostes a ZP per anar sortint de la crisi, com la veiem, i amb el sentit de responsabilitat que ens caracteritza, quan varem assumir l’alcaldia, fa mes de vint-i-tres dies, l’alcaldessa es va reduir el sou un 36 %. Ni un 5 %, ni un 15 % com el Montilla a final de legislatura, si no un 36 % al inici del seu compromís com alcaldessa en respecte el seu antecessor.

Paraules i fets, CiU d’Olesa

dijous, 13 de maig del 2010

Crisis !!!!!!!

Per fi, el que molts sabíem, el que molts patíem, per fi a arribat a orelles del govern. I com a casa, quan es gasta mes del que s’ingressa, ràpidament s’han d’agafar les despeses i reduir totes les que podem, perden el mínim el ritme i nivell de vida. A l’estat el problema es que en plena crisi han gastat encara mes que mai amb la idea que ja passarà i quan ja no puguem gastar mes, l’economia millorarà i pagarem el deute amb els nous, mes esplèndids i millors ingressos. Però això de la crisi dura i els millors ingressos no arriben, aleshores ja no queda mes remei que, com no has usat les estisoretes de costura, has d’agafar les estisores de podar. I, a per totes, branques primes i branques gruixudes, a la poda bestia. El que t’ha donat un got d’aigua de més, ara et pren un menjar necessari de la boca. I estaria content si amb això ni hagués prou.

Ara, torno a resar per que l’any turístic funcioni bé. Per que encara que ningú en parla, i sembla que la depreciem, una de les nostres “industries” mes importants es el turisme. I, realment mes ben igual que sigui de xiruca, de luxe, de borratxera, d’enamorats, que vingui en vaixell, en cotxe, en avió o en caravàning. Ara no en podem depreciar cap, el necessitem tot per incrementar el PIB, i en conseqüència els ingressos de l’estat i que, si us plau, no ens tornin a retallar les misèries del menjar.

dimecres, 5 de maig del 2010

Diagonal

Crec que ens tornen a prendre el pèl. El debat hauria de ser Tranvia o Metro

Aigua

He sentit a dir que l’aigua que consumim a Catalunya és barata. Diuen que no paguem el cost de l’aigua i que no tenen mes remei que encarir-la un 60 % aproximadament duran els propers cinc anys.

M’agradaria, per convencem de la bondat del increment saber un parell de dades:

La primera seria la comparativa del preu mig de l’aigua a casa nostra amb la mitjana espanyola i la d’altres països europeus.

La segona si em poguessin informar si la macroestructura de l’Agencia Catalana de l’Aigua, que s’ha mes que duplicat en menys de set anys, esta inclosa es aquests càlculs i per quin import.

Digueu-me mal pensat però per un instant m’ha passat pel cap que ens volien fer pagar el dèficit de l’ACA.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Canço de record

Quan l'escolto encara recordo el mòn millor que esperava, espero i seguiré esperant

Messi

Gaudeixo d’un plaer i d’una alegria quan contemplo el Barça jugant be a futbol. Es per a mi relatiu si acaba guanyant o perdent, per que el que m’agrada es el joc. Es jugar pensant, amb tècnica, amb ofici, veient el conjunt del joc, distribuint, defensant amb ordre, parant l’inexplicable, combinant, situant-se al lloc pertinent, accelerant o frenant el joc segons necessitats el partit, trencant tàctiques de contrincants. I, al final la pilota pot entrar o no, però el partit l’has gaudit. Si a sobre de jugar be a futbol guanyes l’alegria es suprema.

Si a mes a mes, gaudeixes del millor jugador del món s’arriba a l’alegria folla. El cos s’inunda de sensacions inexplicables, omple l’esperit, l’adrenalina es dispara i la satisfacció és immensa. Per tant gracies Messi.

Però en un dia com avui que el somriure esta inscrit al meu rostre no vull deixar de reivindicar l’equip, el conjunt. I somiar amb diumenge parta de la lliga i aviat la final d’europa. Barça campió lliga, Barça campió d’Europa......

Tornem-hi

Sant tornem-hi. Ja sabeu que estic capficat amb el tema dels vuitanta k/h per que defenso des del primer dia que essent variable a l’alça o a la baixa es produiria la mateixa (si no mes baixa) contaminació i hi haurien els mateixos accidents.
Crec que es tan sols de sentit comú que hi ha hores i dies i situacions i circumstancies que permeten un increment o obliguen a un decrement de la velocitat d’entrada a les grans ciutats.
La reducció de velocitat normalment ve imposada per les caravanes i les retencions continues a les que per desgracia estem acostumats. El increment de velocitat be per la lliure penalització de l’administració tripartita o tripartida.
Un cop no han pogut demostrar si la reducció imposada redueix o no la contaminació ni la disminució d’accidents, com ja preveia, ara comencen a estudiar la possibilitat d’ampliar la velocitat limitada del 80 km/h.
Ens prenen per xais sotmesos i imbecils. Que rectifiquin ja i si no que demostrin amb dades seriades i serioses que l’han encertat. Les proves a casa (si pot ser seva) i amb gasosa.