Diagonal

Em sembla recordar, que en el seu dia, en el projecte de tramvia a l’avinguda Diagonal, es va preveure, en el projecte, un pas soterrat del carril central de la Diagonal al carrer Numancia per evitar la cruïlla amb el tramvia i amb el lateral de la pròpia avinguda. No soc capaç de recordar per a quins motius no es fa construir.
El que si es constata diàriament es l’embús que provoca aquest desviament, a ran de terra, a tota l’entrada de Barcelona per aquesta via. El que si que es real es que han de destinar-hi dos carrils al desviament, bloquejant la circulació d’aquesta important via. I, el que si es cert es que diàriament, ales hores punta, han de destinar-hi agents de la guàrdia urbana per posar una mica d’ordre. Si algú és va equivocar, tants anys costa rectificar?

Com pot ser

Com pot ser que el dia set de gener s’acabin totes les expectatives previstes per tot un any. Com pot ser que les il•lusions d’un cap d’any durin tan poc. Com pot ser que costi tan canviar les coses per millorar-les.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.

El rei d’Uruk

Ara he acabat la novel•la escrita magistralment per Santi Baró. No tan sols m’ha agradat si no que m’ha entusiasmat. L’argument o arguments son molt bons, molt ben escrits, amb unes descripcions suggerents. El llibre omple, quan l’he començat no he pogut parar fins el final. Jo no soc un literat ni un expert, però t’asseguro que el recomano i el recomanaré. Estic agraït per l’estona, les reflexions que aporta el llibre, pel ritme de la novel•la, el contingut, la manera d’escriure’l, les histories intercalades. El llibre te histories que colpegen, fan reflexionar i pensar, aporta principis, te vitalitat, energia i esta relatat de tal manera que enganxa i sedueix.

Confiança

Desprès d’aquest caos de rodalies, que estem vivint, per culpa de desperfectes d’un túnel del TGV, qui ens garanteix el pas d’aquest tren per el centre de Barcelona ? I qui garanteix la seguretat del edificis i de la Sagrada Família?

Guardiola guru

M’agrada el futbol i especialment el Barça. M’agrada en Guardiola, m’agradava i l’he considerat sempre un senyor. Un home d’idees clares carregades de valors i amb la salsa del sentiment. I, no nomes en el futbol. Espero que el barça vagi molt be per que ara tothom t’enlaira a uns altars que no son reals. Quan, espero que molt tard, la pilota no entri, encara que tu facis la mateixa feina amb la mateixa honestedat, aquí trobaràs una illa que et seguirà respectant com a gran persona que ets.

Informes

Quan eren d’altres que governaven Catalunya resulta que si demanaven algun informe, que l’oposició no creia prou justificat de seguit s’insinuava que era per comprar amics i/o per finançar el partit. Ara, tenim reconeguts els informes descarats i inútils de l’any 2007. Ara resulta que son legals i, ni insinuacions ni clientelisme, ni robatori a les arques publiques, ni res de res..... es normal ho fan els d’esquerres. Ah i no parlem del informe que estudiava el criteri polític dels periodistes..... Perdoneu-me però tan sols de repensar-ho, de escriure-ho se m’han embrutat les mans i jo soc de ..... mans netes.

Justícia

Un divertiment a partir del cas Millet. La consellera de Justícia ha dit que es molt difícil trobar una estafa d’aquesta mena per que tenia voluntat de delinquir, d’amagar-ho i ho va fer molt be. I jo em pregunto si tots els delinqüents no tenen la mateixa voluntat, no ho volen amagar i no ho volen fer be..... Jo no vull fer un delicte, no el vull amagar i ho vull fer malament... pot ser els mossos no s’ho creuen i no m’enxampen.