Sentiment de culpabilitat

Un bon amic m’ha fet reflexionar sobre el poder del govern del nostre país. Diu que la base consisteix en fer sentir culpable al ciutadà de tot el que passa. Comencem: De bon matí et sents culpable d’haver desobeït el teu govern per haver gastat mes aigua al dutxar-te de la que et correspon, si no ha estat la dutxa segur que haurà estat quan et rentaves les dents o per que no has apagat aquella bombeta tot just t’has acabat de vestir. Tot seguit vas a fer un cafè a la cuina i, resulta que observes dos llumetes que t’han quedat enceses tota la nit, la vermelleta del televisor i la de la cafetera. Ja has contaminat el planeta, potser aquest és un dels pocs temes, que avui per avui, no esta penat, però si culpabilitzat. Agafes el cotxe i, tot i fer grans caravanes diàries, et sents culpable de no usar el transport públic, que es el correcte i sostenible. Però no tens temps de plantejar-t’ho que ja estàs preocupat de la velocitat, no sigui que l’únic quilòmetre que pots accelerar una miqueta hi hagi un radar. No tinguis pas un accident que la culpa sempre serà teva: excés de velocitat, mal manteniment del vehicle, distracció, etc. Mai serà per el mal estat de les carreteres, la mala senyalització o la manca de direcció policial en respecte a la circulació. Ja no et dic res si, per desgracia, et empresari: CULPABLE de tot. Tots els mals de la societat son per culpa de l’empresari: l’especulació, el increment de preus, els mileuristes, la no conciliació familiar, la venda de dades, el benefici sempre excessiu, l’evasió d’impostos, l’esclavatge laboral, el monopolisme, etc.

Seguim, no dinis i beguis qualsevol substancia que tingui un sol punt d’alcohol i condueixis: CULPABLE. No, perdoni, encara no he agafat cap vehicle, es igual, presumpte culpable i ja esta.

D’exemples en podem fer un llibre: boscos, incendis, aigua, contaminació, conductes socials, etc. El important es crear i conscienciar cadascú de tots nosaltres que no complim res del que sens diu, per tant podem ser penats amb tota la força de la llei. Això permet governar amb absoluta tranquil•litat: tothom es culpable d’alguna cosa i per tant no podrà ningú reclamar res. Si reclamen, segur que els hi trobarem un incompliment i els podrem comptabilitzar. Quin drama. Destorcen la persona, la sotmeten, la culpabilitzen i, si no s’ho creu, la penalitzen.

Contràriament existeixen els governs de convenciment i d’educació. Ens eduquen i ens convencent. Aquest tipus de governs serien mes adients al segle que estem, però requereixen mes esforç i mes força moral de la gent que mana. Que complicat. Culpabilitzar es mes fàcil.

Xavier Sala

Llegit el llibre de Converses, escrit per Jordi Graupera no aporta res de nou als que hem anat seguint la història i les creences econòmiques d’aquest economista transgressor. Ja fa temps que no creiem en teories absolutes aplicades a l’economia, ni Smith ni Keynes, i per tant fa temps que ens incorporem, de forma generalitzada, en el realisme de Sala que confirma que cada població, concepció poblacional, religió, costums, etc. afecta a les teories económiques essent difícil aplicar-les sense tindre totes aquestes variables en compte. Son per reflexionar la seva visió de Catalunya, el que s’ha de fer, o es pot fer, per anar pal•liant la pobresa al Africa i les seves teories sobre el creixement de la renda mundial en les últimes dècades.

El que es reiterant en les seves teories es la capacitat per preguntar-se les coses sense creure-les perquè si i, aleshores, a través del mètode, trobar respostes científiques. I, el que més m’ha agradat el la transposició del sistema de dubte-observació, passar-lo a pregunta i trobar la resposta al sistema educatiu. Reduir la importància de la memòria i de les veritats en l’educació i cercar el mètode del dubte observació, les preguntes i cercar empíricament les solucions. Un llibre, sobretot, de reflexions.

Sant Jordi

Si la faula fos diferent podria ser que el drac representes les crostes de l'amor. Tothom sap que per mes que estimis, aquest mateix amor, poc a poc i quasi sense voler, va deixant llastra de malentesos, certes insinceritats, dubtes, gelós, rancunietes, mentides, enganys, etc. Si tot això ho representa el drac amb la seva altivesa, poderiu, por, supèrbia, terror, etc i es mort per una llança portada per sant Jordi que encarna l'amor, la lleialtat, els principis, l'honor, la sinceritat, la veritat podria voler representar la diada de Sant Jordi com el dia de començar de nou en el difícil joc de l'amor. Matar antigues histories i amb una rosa i un llibre recomençar l'historia d'amor. Que maca seria la faula i que impossible es la realitat.

Departament d’atenció al client

El problema de l’atenció al client depèn tan sols de la captivitat a la que el tinguis sotmès. Pot ser client captiu perquè existeixi un monopoli, perquè tinguis l'exclusivitat d'un producte, perquè el negoci visqui de clients passa volants o perquè tinguis un producte d'una sola venda. En tots aquests casos no hi ha cap necessitat de fidelitzar al client i per tant, de vegades sense voler, inconscientment, el client no es tractat com a tal, sino com a consumidor obligat, circumstancial, esporàdic o unicomprador. En aquests casos l'esforç ha de ser superior perquè mentalment l'empresa ha d'oblidar la captivitat, la superioritat en vers els client i posar-se en el seu lloc. S'ha d'intentar ser client.

Tannhauser

Quina opera. Em meravella Wagner. La seva musica penetra en les fibres dels sentiments i evoca amb força i contundència les contradiccions humanes que parteixen del raonament i es contraposen al sentiment. Que es l'amor plaer o virtut? Quin dilema portat a l'extrem. Dualitat entre l'home raonat que estima amb virtuositat i l'home fogós que estima amb plaer. Dualitat entre la deessa Venus i la Verge Maria. Que escollir? Raó o sentiment. Amor cast o plaer il•limitat?. Indissolublement estem lligats a raó i sentiment, aquesta dualitat es conjunta i es complementa alhora que indissociablement ens turmenta. La resposta la dona Wagner a la pròpia obertura. La sabre llegir?

Velocitat

Ja hem finalitzat el primer trimestre. Jo, innocent de mi, hem pensava que cada mes ens donarien les dades de reducció de la contaminació a l’àrea metropolitana degut a la superreducció de velocitat a 80 per hora. Esperaré a veure si ens les donen trimestrals. I si es demostra que la velocitat dels vehicles no afecta substancialment al efecte contaminació, espero, aleshores que rectifiquin i, si us plau puguem circular a 100 que ja esta be per reduir accidents.

Garantia de subministrament

Unaltre cop peruque el tema segueix i segueix. Com deia des de fa molts anys l'ecosocialisme i el progressisme d'esquerres ha confós garantir el subministrament amb ecologia. Els mercats municipals obligatoris eren una manera de garantir el subministrament d'aliments a la població de les ciutats. Actualment les administracions no tenen necessitat de garantir el subministrament d'aliments però si el de l'aigua, l'energia,les comunicacions, el transport com han de garantir la seguretat i toles les prestacions socials com l’educació, sanitat, serveis socials, etc. Tot aquest garantiment amb totes les garanties ecològiques possibles, es clar i necessari. El lema hauria d'haver estat garantir subministraments amb el màxim respecte ecològic. Ara mesures urgents, anti-ecològiques, i repartint culpes a tort i a dret. Viure per veure, i no pas aigua.....