Quan vaig arribar a Olesa, ara farà ja vint i cinc anys, em vaig incorporar a les diferents activitats associatives d’Olesa de Montserrat. Ben aviat a la Passió, com a col•laborador amb papers secundaris, fariseo, poble, etc. Seguidament em varen proposar col•laborar amb la companyia amateur Locus, per realitzar obres de divertiment, amb la finalitat de recaptar fons per entitats sense ànim de lucre. En un inici aportaren els ingressos a l’Associació de Minusvàlids Psíquics i actualment a la UEC. També he intentat col•laborar en l’edició de les caramelles, les carreres d’andromines, la coral de Grans de l’Escola de Música, la cantata de Setmana Santa dels Misteris, etc.
És el primer cop que m’he plantejat, si degut al meu recent càrrec, hauria de deixar de col•laborar en aquestes entitats, atès que moltes vegades els papers que interpreto, com a mal actor que sóc, són còmics o es poden malinterpretar.
A la vida tot es pot malinterpretar. Confondre la feina i el hobbby demostra molt poc raonament. Recordo que fins i tot en alguna feina del sector privat em van exigir plegar dels càrrecs públics d’UNIÓ (regidor del meu poble) si volia continuar a la gerència d’una empresa.
Per motius laborals he hagut de reduir ostensiblement les meves distraccions personals però tinc la voluntat de seguir col•laborant, encara que sigui de forma menys intensa per restriccions de temps, en les entitats del meu poble.
Pels mal pensats, i parlo també pels meus amics, sols cerquem divertir i divertir-nos amb els companys i servir, col•laborant amb les entitats amb les quals ho fem des de fa anys.
Ser d’alguna manera útils a la nostra societat.
dilluns, 13 de juny del 2011
divendres, 3 de juny del 2011
Informació sesgada
Ahir (El passat dimecres) vaig escoltar una excel•lent intervenció del Diputat al Parlament de Catalunya, el Sr. Fernandez-Teixidó. Al arribar a casa i veure el TN repetit al canal 33 no vaig veure ni un sol tall de la seva intervenció. Vaig quedar estorat. Hi reproduïen intervencions dures de l’oposició a la nova normativa sobre l’impost de successions però no mostraven les que es van manifestar a favor de CiU. És més, de la intervenció del grup del PP van reproduir els retrets, no la part que parlava a favor.
Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.
CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.
N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.
Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.
CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.
N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.
dimecres, 20 d’abril del 2011
Cultura
Llegeixo amb incredulitat les noticies d’aquests dies sobre la situació econòmica. Es incontestable que hem gastat mes del que teníem, molt mes del que ingressàvem i ingressarem, i ara s’ha d’anar tornant. Tothom s’ha d’ajustar el cinturó. Es com a casa, hem adquirit la llar, el cotxe, utensilis, tot a crèdit i, per tornar el capital i els interessos del diner que ens han prestat no ens queda mes remei que reduir les despeses i/o incrementar els ingressos. Com els ingresso tendeixen a la reducció, s’han d’atacar les despeses.
Doncs, a casa, al menys la meva, varem decidir concentrar els menys recursos en el menjar, la assistència sanitària, el pla de pensions i l’escola de la nena. Varem reduir telèfon, diaris, tv per cable, menjars de restaurant, esports, hobbys, etc.
Quan a l’administració demanes el mateix que fem a casa, tothom es rebota: La cultura és prioritària, la piscina és bàsica per l’esport, les festes son cultura i, la cultura és la base per els negocis culturals que mouen el país. L’ensenyament ha de ser informatitzat i la medecina tota d’urgències...
Carai, la situació és seriosa. Tan sols cal mirar Grècia per veure com imposen el que ells solets no son capaços de solucionar: estalviar per tornar el crèdit. Volem realment retallades de pensions, eliminacions de funcionaris, reducció dràstica d’un 30 % de la despesa pública ???. O preferim fer-ho a la nostra manera, conservant el que creiem prioritari i bàsic per a nosaltres???.
A casa meva deien: “Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”. O ens hi posem tots o no ens en sortirem. Prou queixes i mes efectivitat. Ho hem de fer i ho podem fer.
Doncs, a casa, al menys la meva, varem decidir concentrar els menys recursos en el menjar, la assistència sanitària, el pla de pensions i l’escola de la nena. Varem reduir telèfon, diaris, tv per cable, menjars de restaurant, esports, hobbys, etc.
Quan a l’administració demanes el mateix que fem a casa, tothom es rebota: La cultura és prioritària, la piscina és bàsica per l’esport, les festes son cultura i, la cultura és la base per els negocis culturals que mouen el país. L’ensenyament ha de ser informatitzat i la medecina tota d’urgències...
Carai, la situació és seriosa. Tan sols cal mirar Grècia per veure com imposen el que ells solets no son capaços de solucionar: estalviar per tornar el crèdit. Volem realment retallades de pensions, eliminacions de funcionaris, reducció dràstica d’un 30 % de la despesa pública ???. O preferim fer-ho a la nostra manera, conservant el que creiem prioritari i bàsic per a nosaltres???.
A casa meva deien: “Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”. O ens hi posem tots o no ens en sortirem. Prou queixes i mes efectivitat. Ho hem de fer i ho podem fer.
divendres, 11 de març del 2011
Reflexions sobre ensenyament
He tingut la sort d’acompanyar la consellera d’Ensenyament Irene Rigau als actes de nomenament dels directors territorials d’Ensenyament a les comarques de Barcelona. M’han agradat molt una sèrie d’idees que vull exposar públicament per la seva senzillesa i la seva racionalitati l’excel•lent descripció de la realitat.
1. Tenim el cervell dividit en dues parts. Quan a l’orella dreta ens arriba l’ímput que hem de millorar la nostra feina, de seguida posem l’altra per demanar diners. A partir d’ara l’orella esquerra ha de ser capaç d’escoltar amb els mateixos diners i la part dreta ha de posar-se en marxa per repetir que es pot millorar.
2. A partir de l’adveniment de la democràcia, la comunitat educativa va creure que a partir de la millora de l’ensenyament podria canviar la societat. Ara, després de 35 anys, els papers s’han invertit i és la pròpia societat que està a sobre de la comunitat educativa perquè canviï.
3. Al llarg d’aquests trenta-cinc anys de democràcia Catalunya ha anat augmentant el pressupost dedicat a l’ensenyament. Això vol dir que hem disposat de més recursos que mai. I quin ha estat el resultat? El major fracàs escolar de la història. El trinomi diners-millora de l’ensenyament-millors resultats no s’ha complert.
4. L’objectiu de l’educació són els alumnes. El compromís per l’educació parteix dels pares i dels mestres. Els mestres són l’exemple, els motivadors, l’autèntica màquina que empeny el funcionament del sistema educatiu i que desenvolupa la motivació dels alumnes. Mitjans i diners són, cal capdavall, el complement.
1. Tenim el cervell dividit en dues parts. Quan a l’orella dreta ens arriba l’ímput que hem de millorar la nostra feina, de seguida posem l’altra per demanar diners. A partir d’ara l’orella esquerra ha de ser capaç d’escoltar amb els mateixos diners i la part dreta ha de posar-se en marxa per repetir que es pot millorar.
2. A partir de l’adveniment de la democràcia, la comunitat educativa va creure que a partir de la millora de l’ensenyament podria canviar la societat. Ara, després de 35 anys, els papers s’han invertit i és la pròpia societat que està a sobre de la comunitat educativa perquè canviï.
3. Al llarg d’aquests trenta-cinc anys de democràcia Catalunya ha anat augmentant el pressupost dedicat a l’ensenyament. Això vol dir que hem disposat de més recursos que mai. I quin ha estat el resultat? El major fracàs escolar de la història. El trinomi diners-millora de l’ensenyament-millors resultats no s’ha complert.
4. L’objectiu de l’educació són els alumnes. El compromís per l’educació parteix dels pares i dels mestres. Els mestres són l’exemple, els motivadors, l’autèntica màquina que empeny el funcionament del sistema educatiu i que desenvolupa la motivació dels alumnes. Mitjans i diners són, cal capdavall, el complement.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Paraules
Aquest nou govern ha tornat a canviar paraules. Si mireu els noms de les conselleries indiquen noves prioritats. Ni ha una que s’anomena empresa i ocupació, mai havien anat mes lligats aquests dos assumptes que ara. Sene empresa no hi ha ocupació. Tornem a disposar d’ensenyament i eliminem el concepte educació. En algun article havia exposat la idea de que educar es concepte de tots, no solsament i menys exclusivament de l’administració. Tornem a disposar de Benestar i família. Torna la família com a concepte bàsic a protegir i a on s’ha d’incloure el benestar solidari. Agricultura, en el seu nom, torna a recollir tots els sectors, pesca, ramaderia i producció alimentaria. Un altre que vol dir moltes coses: Territori i sostenibilitat, l’ecologia al servei de les persones i les persones atenent a la sotenibilitat del territori. Paraules que aporten conceptes.
Ahir vaig veure el TN vespre i, curiosament, varen tornar a parlar de barracons. Ja no son caragoles prefabricades d’alt luxe i comoditats si no que torna la paraula depreciativa de barracó.
Les paraules son importants si no son simples reclams publicitaris sense contingut. Com crec en els continguts accepto la paraula barracó sobretot en el seu sentit de provisionalitat..
I les conselleries que treballin el contingut del seus noms que aleshores anirem be
Ahir vaig veure el TN vespre i, curiosament, varen tornar a parlar de barracons. Ja no son caragoles prefabricades d’alt luxe i comoditats si no que torna la paraula depreciativa de barracó.
Les paraules son importants si no son simples reclams publicitaris sense contingut. Com crec en els continguts accepto la paraula barracó sobretot en el seu sentit de provisionalitat..
I les conselleries que treballin el contingut del seus noms que aleshores anirem be
dimarts, 8 de febrer del 2011
Limitació velocitat
Crec que estem confonent el discurs. Jo tinc escrit varies vegades en aquest bloc la meva opinió que resumida es:
primer la reducció d'accidents ha estat la mateixa que a la resta d’Espanya.
segon: la contaminació es efecte de múltiples factors, no es exclusiu ni únic la velocitat.
Però anem al fons de la qüestió: el dogmatisme. D’això es exemple aquesta i altres normatives del tripartit. La proposta contraria es confiar en la persona: normatives mes flexibles i mes confiança amb tots nosaltres que serem capaços d'aplicar la responsabilitat individual. I qui la faci que la pagui i, qui compleixi i sigui responsable
Que l’administració no ens culpabilitzi amb infinitat de vigilants normes que el sobrecarreguen i ens impedeixen l'auto desenvolupament personal i social. Per mi aquest és el debat i la limitació de velocitat és l'exemple.
primer la reducció d'accidents ha estat la mateixa que a la resta d’Espanya.
segon: la contaminació es efecte de múltiples factors, no es exclusiu ni únic la velocitat.
Però anem al fons de la qüestió: el dogmatisme. D’això es exemple aquesta i altres normatives del tripartit. La proposta contraria es confiar en la persona: normatives mes flexibles i mes confiança amb tots nosaltres que serem capaços d'aplicar la responsabilitat individual. I qui la faci que la pagui i, qui compleixi i sigui responsable
Que l’administració no ens culpabilitzi amb infinitat de vigilants normes que el sobrecarreguen i ens impedeixen l'auto desenvolupament personal i social. Per mi aquest és el debat i la limitació de velocitat és l'exemple.
diumenge, 30 de gener del 2011
FADAM
Divendres vaig acompanyar el Molt Honorable Sr. Artur Mas a la inauguració de la primera seu, petita i treballada, d’aquesta associació, FADAM dedicada a l’atenció als nens malats de càncer i als seus familiars, sobretot als pares.
Aquest acte potser no es considera important per sortir per la tele. Per mi va tenir una doble importància. Per una part l’esforç d'uns pares, que tot i el dolor de perdre un fill per un tumor al cervell, es sobreposen i lluiten per millorar l'entorn i intentar que altres no passin o temperin el que ells van patir. La família d’Àngel Manzanares és de una constància, serenitat i fortalesa digna d’esmentar.
Per altre part comprovar in situ la humanitat i solidaritat del president. Acostumats, com ens el presenta el programa de tele “Polònia”, altiu i cregut, seria bo el coneguéssim en les facetes mes personals i, en realitat molt mes ajustades a la seva personalitat. Ell, i la seva dona que també va voler assistir al modest acte, ja era des de fa molts anys col•laborador de l'entitat per convenciment personal. Això es va constatar amb les seves paraules de coneixement i solidaritat amb la família, i sobretot amb la humanitat en que va tractar a tothom.
Per aprendre. Reitero hauria de sortir per la tele.
Aquest acte potser no es considera important per sortir per la tele. Per mi va tenir una doble importància. Per una part l’esforç d'uns pares, que tot i el dolor de perdre un fill per un tumor al cervell, es sobreposen i lluiten per millorar l'entorn i intentar que altres no passin o temperin el que ells van patir. La família d’Àngel Manzanares és de una constància, serenitat i fortalesa digna d’esmentar.
Per altre part comprovar in situ la humanitat i solidaritat del president. Acostumats, com ens el presenta el programa de tele “Polònia”, altiu i cregut, seria bo el coneguéssim en les facetes mes personals i, en realitat molt mes ajustades a la seva personalitat. Ell, i la seva dona que també va voler assistir al modest acte, ja era des de fa molts anys col•laborador de l'entitat per convenciment personal. Això es va constatar amb les seves paraules de coneixement i solidaritat amb la família, i sobretot amb la humanitat en que va tractar a tothom.
Per aprendre. Reitero hauria de sortir per la tele.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)