Unitat pel finançament

Ja n’hi ha prou. Saura pacta la pròrroga de Vilanova amb la ministra De la Vega i aquest termini es incomplert, com tothom ja preveia, igual com el del propi Estatut. Mentida. Montilla ha pactat un aplaçament de l’acord de finançament pel 2009. Retard i mes i mes incompliment. Unitat de les forces catalanes. Mentida. Els primers que cedeixen: els mentiders.

El pitjor de tot plegat es que el propi Montilla haurà de gestionar la misèria econòmica que ens arriba. Fets i no paraules. Ara es el moment de demostrar com es gestiona de be, ja que no saps exigir el que es nostre vull veure com de tres pessetes en fas un duro. O dit modernament com ens dones els serveis que necessitem, sense mes diners. Sort.

Educació

El govern vol educar els infants i el jovent. Jo sempre he cregut que l’escola ensenya i paral•lelament educa i la família educa i alhora ensenya. Sembla que amb el títol “educació” ho voldria fer tot l’estat: marcar que s’ha d’aprendre i amb quins valors. Crec que el fracàs de l’ensenyament democràtic d’aquest país esta mes que demostrat i mes que certificat. Es molt trist que un dels temes mes importants de la democràcia que era, i es, formar persones, ciutadans, que entenguessin valors com la democràcia, el respecte, la llibertat, la responsabilitat, etc. I això creiem que era possible amb un nivell cultural alt que sorgiria d’una bona escola, d’una bona educació.

Ara hem de recomençar. Primer saber en que l’hem cagada, analitzar-ho be. Veure en que ens superen els països que estan millor. Concloure el que s’ha de millorar, el que s’ha de canviar i consensuar d’una vegada un model educatiu perdurable. Que requereixi ajustos, no lleis noves per a cada fase política. Hem d’arribar al objectiu de país amb ciutadans lliures, que tinguin opinió, capacitat de disposar de treball de qualitat i alt nivell cultural i social.

Hem perdut mes de vint-i-cinc anys, no en podem perdre mes.

Nazisme

M’atreveixo a aconsellar un altre llibre “El niño con el pijama de rayas” de John Boyne. Es un llibre curt de llenguatge ràpid. Argumentalment sembla que toqui el nazisme de costat. Vas llegint i aconsegueix el més valuós, tocar profundament el sentiment del lector, emocionar. A mi m’ha fet emocionar dolorosament fins el punt de veure com llàgrimes de pena i de dolor afectaven el meu rostre. Diu que el deixem llegir als nostres fills, encara no m’atreveixo però serà bo que aprengui la historia que no s’ha de repetir a través d’una novel•la que protagonitzen nens.

L’AP7

L’autopista del Mediterrani eixampla la seva capacitat amb un carril mes del Vendrell fins passat Tarragona. Aquestes obres suposen l’ampliació de la concessió administrativa. Aquestes obres suposen una sèrie de molèsties per els consumidors/ usuaris obligats a circular a 80 km/hora. L’administració amplia la recaptació multant constantment tots els vehicles que superen aquesta velocitat. Aquestes obres no han suposat cap descompte del peatge pel sofert consumidor per un servei reduït i perillós, que res te a veure amb el que se suposa ha de ser un autopista.
Ja que l’administració no ens ha tingut en compte per defensar-nos davant aquest greuge, proposo, que per el proper any no s’incrementin les tarifes per compensar al client/consumidor d’un mal servei. Si recordeu va ser fàcil demanar a renfe, adif, una compensació per les molèsties ocasionades. Ara es hora de que l’administració catalana ho faci amb temes de la seva competència. I, per la recaptació, amb els radars, de 80 a 120 km/h, s’ha fet d’or. Esteu per defensar al ciutadà-contribuent, feu-ho.

L'ultim patriarca

Aquest estiu he pogut llegir diversos llibres. M’ha agradat, i per això el vull comentar, un relat novel•lat, “L’últim patriarca”, de pràcticament tres generacions de magrebins que emigren a Catalunya. Explica les dificultats, les peculiaritats, però el que mes m’ha enganxat son les diferencies culturals i religioses que fan de llast per a la integració en cultures europees. La mes perjudicada: la dona. I per això es important que el llibre estigui escrit per una autora que, essent magrebí, no demostra ni odi, ni incomprensió, ni revenja cap a la seva cultura si no, crec que el llibre desprèn una súplica cap a la seva pròpia cultura per ampliar les concepcions mentals, poc a poc, i per aconseguir una adaptació de la societat de la que parteix cap a una obertura diríem mes oberta sense necessitat de perdre tradicions i costums que no contradiguin la dignitat de la persona i, sobre tot de la dona.

El juego del angel

Distret, amè. Em sembla que es el segon llibre que llegeixo de Carlos Ruiz Zafón. No he trobat gaires diferencies amb el primer. Histories ben pensades, amb un toc policial i de misteri que permeten el seu seguiment constant del llibre. Jo el trobo molt ben escrit i relatat. M’agraden les seves descripcions concises però definitòries. La lectura m’ha aportat distracció, que la necessitava molt. La lectura abans d’anar a dormir m’ha permès oblidar les cabòries de la vida diària i el llibre va dient segueix, segueix... Frases que m’han frepat: “ Toda oportunidad de negocio parte de una incapacidad ajena de resolver un problema simple e inevitable”. “Siempre encontramos a alguien culpable de nuestro infortunio o fracaso, a alguien a quien queremos excluir”. I, el final, no l’explico però sorprenentment màgic.

Sensibilitat

Tots sabem que l’antiga església d’Olesa disposava d’orgue. Ara els amics de l’Orgue i de les arts han fet un llibret per recordar la inauguració del nou i m’agradaria fer un repàs del que ha escrit cadascú. Francesc Ferrés: “...hem pogut recuperar per a la nostra vila l’orgue de tubs que havíem perdut durant la Guerra Civil dels anys 1936-1939. En Jaume Monné escriu “... que va quedar completament destruït l’any 1936. “ . En Esteve Fernández es refereix al mateix tema i exposa: “ Crec que tornar a dotar el poble d’Olesa d’un nou orgue, instal•lat a l’església parroquial, com hi havia estat des del 1556 fins al 1936, ha de ser per tots nosaltres motiu d’orgull, de joia i de satisfacció.” En Xavier Rota, tret de l’arxiu, escriu: “ Amb 266 anys d’antiguitat l’orgue de tubs de l’església parroquial de Santa Maria d’Olesa de Montserrat va ser destruït en el incendi intencionat de l’església el 21 de juliol de 1936.”

Tan sols ho reescric remarcant com pot coexistir la memòria històrica amb sensibilitat i sense ferir a ningú i sense refregar ferides. Gracies a tots.