Sentiment de culpabilitat

Un bon amic m’ha fet reflexionar sobre el poder del govern del nostre país. Diu que la base consisteix en fer sentir culpable al ciutadà de tot el que passa. Comencem: De bon matí et sents culpable d’haver desobeït el teu govern per haver gastat mes aigua al dutxar-te de la que et correspon, si no ha estat la dutxa segur que haurà estat quan et rentaves les dents o per que no has apagat aquella bombeta tot just t’has acabat de vestir. Tot seguit vas a fer un cafè a la cuina i, resulta que observes dos llumetes que t’han quedat enceses tota la nit, la vermelleta del televisor i la de la cafetera. Ja has contaminat el planeta, potser aquest és un dels pocs temes, que avui per avui, no esta penat, però si culpabilitzat. Agafes el cotxe i, tot i fer grans caravanes diàries, et sents culpable de no usar el transport públic, que es el correcte i sostenible. Però no tens temps de plantejar-t’ho que ja estàs preocupat de la velocitat, no sigui que l’únic quilòmetre que pots accelerar una miqueta hi hagi un radar. No tinguis pas un accident que la culpa sempre serà teva: excés de velocitat, mal manteniment del vehicle, distracció, etc. Mai serà per el mal estat de les carreteres, la mala senyalització o la manca de direcció policial en respecte a la circulació. Ja no et dic res si, per desgracia, et empresari: CULPABLE de tot. Tots els mals de la societat son per culpa de l’empresari: l’especulació, el increment de preus, els mileuristes, la no conciliació familiar, la venda de dades, el benefici sempre excessiu, l’evasió d’impostos, l’esclavatge laboral, el monopolisme, etc.

Seguim, no dinis i beguis qualsevol substancia que tingui un sol punt d’alcohol i condueixis: CULPABLE. No, perdoni, encara no he agafat cap vehicle, es igual, presumpte culpable i ja esta.

D’exemples en podem fer un llibre: boscos, incendis, aigua, contaminació, conductes socials, etc. El important es crear i conscienciar cadascú de tots nosaltres que no complim res del que sens diu, per tant podem ser penats amb tota la força de la llei. Això permet governar amb absoluta tranquil•litat: tothom es culpable d’alguna cosa i per tant no podrà ningú reclamar res. Si reclamen, segur que els hi trobarem un incompliment i els podrem comptabilitzar. Quin drama. Destorcen la persona, la sotmeten, la culpabilitzen i, si no s’ho creu, la penalitzen.

Contràriament existeixen els governs de convenciment i d’educació. Ens eduquen i ens convencent. Aquest tipus de governs serien mes adients al segle que estem, però requereixen mes esforç i mes força moral de la gent que mana. Que complicat. Culpabilitzar es mes fàcil.