Matthew Tree

La vida després de Déu. Aquest es el llibre que he acabat de llegir ara mateix. Crec que esta ben documentat i que la finalitat real del llibre es expulsar els “dimonis” religiosos del propi autor. Potser estic errat, però durant tota la lectura m’ha donat la sensació que el llibre era una excusa del autor per autojustificar-se i acabar amb els seus propis fantasmes. M’ha agradat la reflexió de Jesús Purroy, que no el conec, però m’interessaré per ell, que es defineix com ateu però amb raonaments individualistes oberts a tothom. Jo potser em definiria com a catòlic, no dogmàtic, seguint el seu esquema.