Death in venice

He tingut la sort de poder tornar al Liceu. Fantàstica opera de Britten ben coreografiada en aquesta versió, ben cantada tant pel tenor, el baix i el bon cor del teatre. Al director Sebastian Weigle li reconec una batuta màgica: per mi aconsegueix una sonoritat impecable, una vivacitat de l'orquestra i una coordinació amb el cant sense matar-lo. Per mi broda la musica. Ara, em costa mol entendre en Britten. Començo a copsar fragments de la seva musica i espero, algun dia, aconseguir que aquest tipus de musica m'arribi al sentiment.