Governador civil versus Delgado del gobierno

Governadora civil
Hi ha un factor determinant que marca la diferència entre les funcions de ‘gobernador civil’ i les de ‘delegado del  gobierno ‘.  Mentre que el primer sembla que imposa, mana i obliga,  emparant-se en una mena de poder absolut que li brinda un estat arbitrari;  el delegat  més aviat controla l'administració de l'estat en un territori, vetlla per l’eficiència dels seus recursos i gestiona per servir eficaçment els interessos del  ciutadà de la comunitat on exerceix la responsabilitat que li pertoca. És a dir, que ha de coordinar-se amb l'administració pròpia reconeguda, com ara a Catalunya mitjançant la Constitució i l'Estatut que, encara que a algú no li sembli, son lleis.
A Catalunya, on sempre ens toca de rebre, semblaria que hem passat de un ‘delegado del gobierno’ a una ‘gobernadora civil’, si tenim en compte l’empremta que s’intenta imposar des de fa un temps ençà, amb l’obligatorietat i l’amenaça del pes de la llei estatal.
Ara, la  pretensió és fer-nos creure que la Generalitat no hi pinta res i que l'Estat, que ens ha espoliat durant més de trenta anys que portem de democràcia formal, és qui ens ho ha d'arreglar tot. Arriba a tal punt la seva fe amb l’Estat que parla de competències en Ensenyament, Cultura, Sanitat…, en fi un estat espanyol que ho és tot i a tot arreu.
El pitjor és l’hostilitat , si no amenaça, que comporta assegurar que “ qui no està amb mi està en contra meva, i li caurà tot el pes de la llei espanyola”.  
Els Ajuntaments, que conec prou bé per la meva feina, tenen problemes amb Adif, amb les costes, amb l’espai aeri, amb carreteres de l'estat, amb Renfe... Temes històrics, pendents fins a l’avorriment perquè s’arrosseguen indefinidament  sense que ningú no els arregli., de competències estatals i que s’encallen amb el pas del temps ocasionant mals de cap als qui ho pateixen de prop.
Parlem de les carreteres nacionals espanyoles convertides en autovies?  Dels peatges, que proliferen a Catalunya? Dels diners que no ens retornen encara que  la llei així ho digui? De les lleis de traspassos incomplides? De les infraestructures, aprovades legalment, i que no ens fan? Hi ha molt a parlar, molt terreny per conrear, molt per fer i molt per vetllar amb un sentit prioritari pel bé dels nostres ciutadans i pel bon funcionament del nostre país, Catalunya.
Si vol imposar les banderes, la policia o l'idioma, la governadora, perdó, la delegada, sabrà. A mi m'agradaria recordar-li (perquè ho sap, encara que sembli que s’oblida) que els catalans hem prioritzat sempre la cohesió social, hem pactat per aconseguir-la. Dividir ara la societat no portà enlloc, generar un conflicte addicional en el marca que ens trobem, només ens fa restar. Només cal mirar la Espanya del ‘pan para hoy y hambre para mañana’.  
Val mes la mà esquerra que el puny de ferro!.