Duran, Política i sentiment
S'apropa el Congrés d’UDC i, a part de la ponència, sobre la taula hi ha dues candidatures al Comitè de Govern. Per sort, a Unió, en el temps que porto militant, hi estem molt acostumats.
Gairebé al inici de la meva militància a la Unió de Joves ja va començar el qüestionament de la figura d'en Duran i Lleida. Primer amb la dicotomia Rigolistes - Duranistes. Mes tard vaig viure la pugna dels militants agrupats sota la marca del Mati, també qüestionant la figura d'en Duran i, ara s'inicià l’època Vila d'Abadal.
Des del meu punt de vista el tema polític de fons, el fil ideològic, el denominador comú de les tres opcions es basa en l'apropament-fusió amb CDC. També hi ha una qüestió personal de fons, el fil conductor del qual és la manca d'entesa personal i, fins i tot, l'enfrontament.
Políticament parlant, en Duran mereix, més que mai, un suport massiu de la militància d'Unió. Mai Unió havia guanyat unes eleccions com a cap de llista en unes eleccions generals, mai Unió havia estat tan ben situada al centre de la política catalana, mai Unió Democràtica havia pogut influir tant en la millora de la nostra societat des dels diferents llocs de representativitat com ara. Els moments són complexes, però Unió té un líder polític que porta dècades demostrant l'estimació pel país a traves d'Unió Democràtica. Se li ha d'agrair, com a plus, que ens ha sabut conduir, que és un gran defensor, coneixedor i ambaixador de la nostra ideologia, que ha sabut fer-la arribar i estendre-la.
Des del punt de vista personal hi han dades que no es poden oblidar. En Duran, s'ha format i es forma per treballar pel país a traves d’Unió Democràtica. Ho ha fet tota la vida, per sentiment ideològic i de pertinença. En Duran és complidor, esforçat, valent i lluitador. Crec que la seva principal virtut és la de ser molt amic dels seus amics, no falla. Per això tampoc ha fallat mai al partit.
Com totes les persones, té virtuts i defectes, tan polítics com personals, però si féssim les sumes i les restes, com diu el president Pujol, el diferencial positiu és incontestable.
Mentre vulgui, tenim una gran sort de gaudir d'un gran líder. Sort que també vàrem tindré amb en Miquel Coll. Els dos són baluards de la nostra supervivència i d'haver fet històrica a Unió, sempre al servei del nostre país i de la nostra gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada