dissabte, 3 de febrer del 2007
Justificacions
No puc entendre com justifiquem tot el que pasa en referencia als nostres interessos. Les persones perdem l'objectivitat quan repensem opinions sobre temes que ens han afectat directament. Intentem justificar-ho tots si ens interesa i maxacar-ho tot quan o veiem a l'inreves. Aixó mateix es dona a la feina, al periodisme, a la politica i a tota la resta d'activitats. El problema no es que succeixi personalment un conjunt explicable de justificacions, el problema es que a les feines, incloc periodistes i politics, succeix el mateix pero no es vol reconeixer. La paraula jo soc imparcial, jo no em decanto, jo soc neutral, etc, son simples justificacions d'una mentida sabuda. Tothom justifica en base les seves experiencies, la seva ideologia, els seus principis i els seus raonaments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola,
He llegit la teva reflexió. Hi estic d'acord, però en part. És cert que hi ha gent que s'autoproclama independent i no ho és (crec que no hi ha ningú independent i menys en "política".
En el dia a dia, i en aspectes més personals crec que no hi ha un blanc o negre, sinó que hi ha tot uns matisos de grisos que poden ser clars per uns i foscos per uns altres.
A vegades la mateixa claredat que un demana als altres és incapaç d'aplicar-se-la a un mateix.
Hi ha gent, per exemple, que és capaç de demanar fidelitat absoluta i en canvi no es capaç d'autoexigir-se-la. Això si, pot cercar l'explicació més convincent del món (per ell /ella, és clar). No hi ha res millor que ser coherent en tot però també és el més difícil. Sobretot si es tracta d'autojutjar-se a un mateix.
Jo mateix podria dir-te qui soc, d'on vinc i en canvi no tenir justificació per tot allò que he fet o he viscut voluntàriament. A vegades per covardia, a vegades per deixadesa i a vegades per no afrontar una veritat que talla més que un ganivet ben esmolat.
Publica un comentari a l'entrada