Vivències d’una nit electoral

Aquest any, a Olesa de Montserrat, i per par de CiU, vaig exercir d'apoderat en una taula del col·legi electoral situal al CEIP Sant Bernat. Com que el col·legi electoral era nou, no teníem dades anteriors i partíem de zero pel que fa a les intencions de vot. Per a més inri, en aquestes eleccions no es van fer les tradicionals enquestes de les vuit del vespre; per tant, fins a les onze de la nit, estàvem tots a cegues. I, en el meu cas, sense bastó.

Un cop tancades les portes del col·legi i fet el recompte, veig que a les meves taules quedem com a sisena força política. Bocabadat comprovo que Esquerra Republicana treu el triple de vots que nosaltres; i, a més, que Podemos i Ciutadans ens guanyen. Només el PP queda darrera nostra. No mo podia creure i vaig sentir-me abatut i desanimat.

Mireu el quadre de sota: és el recompte de vots de les meves taules; el pitjor resultat d'Olesa. Els qui vau llegir els comentaris que vaig fer abans de les onze de la nit, podreu entendre'n els motius i disculpar-ne els pessimisme. No van ser fruit d'una crisi maniaco-depressiva. És que em va tocar la pitjor realitat. Pels tuits que vaig escriure, tothom pot comprovar com vaig canviar d'ànim un cop vaig saber, a les onze de la nit, els resultats d'Olesa i els generals de Catalunya.

Gràcies als que em vàreu entendre. Si algú té ganes de sentir el que vaig sentir just després del recompte al meu col·legi, que extrapoli els resultats del CEIP Sant Bernat a tota Catalunya i veurà com n'eren d'escandalosos.