Un amic meu de Valladolid em va comentar que tot i que s'han dit moltes coses en el debat sobre la independència de Catalunya, creu que ningú no ha expressat encara la seva opinió. Ell pensa que Espanya s’enfonsa i que Catalunya se n'ha adonat; per això, lògicament, se'n vol anar. Per què creu ell que Espanya s'enfonsa? Doncs perquè Espanya no està treballant seriosament en cap projecte que transformi l'Administració i la societat en un país del segle XXI. El meu amic creu que, en molts aspectes, Espanya encara està ancorada en punts de vista i maneres de fer del segle XIX. Ell em va enviar la llista següent de qüestions que impossibiliten la modernització del país:
1r. La persistència de la "hidalguía" com a sistema de vida àmpliament estès: treballar poc i mostrar-se molt important.
2n. L'emparament de les grans empreses estatals mitjançant el BOE.
3r. La inexistència a l'Estat espanyol d'una veritable divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial.
4t. La variabilitat del sistema d'ensenyament: set lleis diferents des de l’establiment de la democràcia.
5è. La incapacitat de la classe política espanyola de veure que la ciutadania els acabarà passant per davant en la presa de decisions.
6è. L’obstinació en pretendre que una ideologia "religiosa" influeixi decisivament en la legislació.
7è. La tossuderia en ocultar o agredir les comunitats nacionals diverses que hi ha al territori de l'Estat.
8è. La passivitat en promoure una economia diversificada: no es pot basar tot en el turisme.
9è. La manca d'una veritable aposta per la recerca, la investigació i la innovació; pilars d'una societat i d'una economia modernes.
10è. L'interès dels poders fàctics espanyols en mantenir subvencionada una part significativa de la població.
Segons el meu amic, aquestes són les 10 mancances principals, però n'hi ha moltes mes. Jo penso que el meu amic té raó: Espanya s’enfonsa perquè no pot modernitzar-se, principalment perquè no vol fer-ho. I nosaltres els catalans, davant d’aquesta impossible modernització de l'Estat espanyol, només tenim dues opcions: enfonsar-nos amb ell o intentar botar la nostra barqueta i deixar el vaixell, ni que sigui remant.
1 comentari:
Dons crec que el teu amic de Valladolidad te una bona part de raò, però també hi han les raons sentimentals, aquest matrimoni amb Espanya sempre ha tingut data de caducitat, mai hem estat enamorats, ha estat un matrimoni arreglat en que una de les dos part havia de ser sempre "sumisa", estar el seu servei, però aquesta part ha dit prou i vol viure "sola"
Publica un comentari a l'entrada