Estem devant una vaga del transport de Barcelona que coincidirà amb el Congres mundial de la telefonia mòbil.
Estic completament d'acord amb el dret a la vaga. Crec sincerament que la negociació es la base de l'acord. Penso que la vaga es, i ha de ser l'ultim recurs de pressió en front l'empresa. I, penso que els efectes de la vaga han de ser enfront l'empresa, salvaguardan al màxim possible els efectes col.laterals als altres treballadors.
Puc imaginar el que representa per Barcelona un Congres com el de telefonia mòbil. Aquest Congres ha situat la fira de barcelona com la primera de l'estat espanyol. Aquest Congres ajuda econòmicament de forma notable al comerç, al turisme i als centres de negoci. Funcionat tot això, funciona la feina i ens ajudem a tots nosaltres en detriment de l'atur.
Qui de nosaltres no te un conegut a l'atur. Qui de nosaltres no te un familiar patint per la feina? Com li podem dir que ensorren una oportunitat com aquesta?.
El Congres del mòbil portà darrera la tecnologia del futur. Tots nosaltres tenim un mobil a la butxaca. Cada dia podem fer mes coses amb ell. Te mes utilitats, es mes practic. Tots som conscients que es reinventa cada dia i tots sabem que en els vuit anys propers continuarà revolucionant-se i per tant la fira ha de durar vuit anys. No la podem perdre al primer any. Estem situats al centre del mon en tecnologia del futur. El Congres es tan important com en el seu dia varen serbles olimpíades.
Estic convençut que Barcelona acceptaria i aplaudiria una vaga en qualsevol altres dates. Estic segur que les reivindicacions laborals envers l'empresa serien mes fortes amb el suport dels veïns, amics, familiars i, perquè no dir-ho de tots els catalans. Un acte de sacrifici i de responsabiliat com aquest seria reconegut per tots. No es millor aquesta força constructiva? No s'aconseguiria el mateix, en front l'empresa, amb l'aplaudiement de tots? No es sentirien mes solidaris amb tots els que no tenen feina? No es sentirien mes forts èticament, com a persones responsables socialment?
Si canvien els dies hi guayem tots, però sobretot hi guanyen el treballadors de transports.
2 comentaris:
Estic bastant d'acord amb la seva reflexió. Amb tot permetim que dubti de la responsabilitat d'uns sindicats que fins ara els ha preocupat molt més la defensa dels privilegis dels treballadors fixos que la dels temporals o dels aturats.
Uns sindicats que demanen transparencia a tothom però que no expliquen ni que cobren els seus liders ni tampoc el total del que reben de totes les administracions´públiques directament o indirecta.
És evident que el congrés de la telefonia pot representar una empenta important en termes econòmics i que això ara és més important que mai. Jo també defenso el dret a la vaga però sempre que aquest dret no vulneri el d'altres col.lectius. Però actualment que molts treballadors han vist reduits els seus salaris, no puc entendre com uns treballadors públics demananen increments retributitus, quan, si la premsa no informa malament, sembla que disposen de 17 pagues anuals.
amic salva , son temps dificils entre els ciutadans tenim molt de nerviosisim.I tothom veuu perillar la seva situació ecònomica .tota vaga es dolenta tant per uns com per altres ,una vaga es un fracas amb unes persones que han fet imposible un dialeg. Es important sapiguer explicar als ciutadans en quina situció estem els catalans pero de una manera que el ciutada de peu sapigue de que parlas i no amb aquestes fraces molt academiques pero que només entenen cuatre Alonso
Publica un comentari a l'entrada