Endavant

He tornat a aixecar el cap. Desprès de la decepció de la setmana passada amb la sentencia del Tribunal Constitucional, que vaig exposar al bloc del dia dos de juliol he tornat a mirar endavant. Necessitava una guia per saber com després de tant treballar i lluitar, no decaure i trobar un far que indiques com tornar a començar i si valia la pena.

Diumenge vaig assistir a la Universitat d’estiu d’Unió Democràtica i, realment em va servir per reenfocar el meu deprimit punt de vista.

Tan sols puc transcriure les frases que mes em varen motivar de JA Duran: La indignació ha d’anar “acompanyada d’una capacitat de reacció constant i de treball”. Catalunya “ha sobreviscut per fortalesa i perseverança, per ser una nació i per la capacitat d’esforç i d’excel•lència”. “El nostre deure és treballar per la dignitat de Catalunya en tots els àmbits”. “Si fóssim forts i respectats res d’això hauria passat”.

“Hem de treballar com mes aviat millor perquè Catalunya sigui una nació forta, cohesionada, ambiciosa, competitiva, amb voluntat d’anar mes enllà i de lluitar per el nostre futur nacional. Això s’aconsegueix picant pedra, la pedra de l’esforç diari.”

“Hem de portar tots plegats, en tots els fronts, la qüestió de Catalunya al cor d’Espanya” i, jo afegiria: ja no serem més la solució per espanya, serem el problema, en cada tema, en cada ocasió, llança punxeguda al cor d’espanya.