dimecres, 1 d’octubre del 2008

Economia

Estem fotuts, econòmicament parlant. Tothom ho comenta i ningú te la vareta màgica definitiva per solucionar la crisis mundial.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.