L'ultim patriarca

Aquest estiu he pogut llegir diversos llibres. M’ha agradat, i per això el vull comentar, un relat novel•lat, “L’últim patriarca”, de pràcticament tres generacions de magrebins que emigren a Catalunya. Explica les dificultats, les peculiaritats, però el que mes m’ha enganxat son les diferencies culturals i religioses que fan de llast per a la integració en cultures europees. La mes perjudicada: la dona. I per això es important que el llibre estigui escrit per una autora que, essent magrebí, no demostra ni odi, ni incomprensió, ni revenja cap a la seva cultura si no, crec que el llibre desprèn una súplica cap a la seva pròpia cultura per ampliar les concepcions mentals, poc a poc, i per aconseguir una adaptació de la societat de la que parteix cap a una obertura diríem mes oberta sense necessitat de perdre tradicions i costums que no contradiguin la dignitat de la persona i, sobre tot de la dona.