dijous, 25 de juliol del 2013

Cohesió Social

La cohesió social és un terme utilitzat en la política social, sociologia i ciències polítiques per descriure els nexes o lligams que uneixen a les persones en la societat, particularment en el context de la diversitat cultural. Aquesta definició és la que em permet reflexionar sobre el insistent recurs de que el dret a decidir, el referèndum, enfronta el catalans, els divideix i fa perillar la cohesió social.

Entenc la cohesió social com aquell àmbit cultural i social que permet la integració i el respecte a totes les persones per gaudir la seva llibertat i alhora per comprometre's amb responsabilitat amb la societat a la que pertanyen, per naixement, per residencia, per treball, per cultura, per sentiment, etc.

Entenc que un referèndum sobre el dret a decidir no és pot considerar trencador. Cap tipus de votació és per sé trencadora. Les votacions verifiquen, en democràcia i llibertat, majories i minories, per consolidar la cohesió social. A Espanya, a Catalunya, als Ajuntaments han governat diferents i distants grups polítics, en cap cas acceptats per majories de dos terços, o majories qualificades. I no s'ha trencat res, s'han acceptat resultats, per els guanyadors i pels perdedors, i cadascú ha assumit el rol dins la governança de la societat. No he sentit dir mai que si guanya tal o qual partit és trencarà la cohesió social. La realitat és que si algú ha volgut alarmar en aquest tema la constatació de la realitat ens confirma la mentida.

El dret a decidir, en referencia a la cohesió social, és simplement aixo: saber la opinió dels catalans sobre la relació que hem de mantenir amb l'estat espanyol. Que trenca això? Els que guanyin en faran governança i els que perdin seguiran fent campanya per algun dia guanyar en base al convenciment democràtic. I sempre restarà oberta la via de referèndum per repetir-lo si la minoria arriba a majoria i vol tornar a saber el que volen els ciutadans.

Trencar res. Votar es un exercici democràtic, de llibertat personal i de respecte a les decisions de la majoria i de consideració a les minories.


diumenge, 21 de juliol del 2013

Ser independentista no és cap pecat


Llibre de Hilari Raguer de lectura ràpida i consistent. El subtitula l'Església i el nacionalisme català.

El pròleg ès de Feancesc-Marc Álvaro i es de cinc pagines. Un resum impecable de la situació actual de Catalumya amb una conclusió clara sobre l'Esglesia: " la que vol ser al costat del sentit majoritari del poble és sempre conscient de la injustícia i dels seus efectes nocius sobre les dones i els homes  concrets, i això explicaria perquè catalanisme i catolicisme comparteixen tans espais i perquè la veu dels creients nacionalistes és una de les mes rellevants dins de la transversalitat del pensament i la pràctica nacionalistes a Catalunya".

El llibre ofereix una síntesi molt ben construïda de les relacions complexes entre el nacionalisme català, el nacionalisme espanyol, l'esglesia espanyola i l'esglesia catalana. Per a mi especial atenció al capítol " el Vaticà i els drets de les nacions"  explicant clarament la sobirania de les nacions. També es rellevant la distinció entre nacionalisme catòlic català i el nacionalcatolicismo espanyol.

El recomano, molt curt, fàcil de llegir i ple de contingut formatiu.