Centralització

En època de bonança econòmica, les empreses tendeixen a centralitzar els processos empresarials. Tenen la idea, per a mi de curta volada, de què com més centralitzin, més diners guanyaran. El raonament és basa en la teoria de què sumant els marges de benefici dels serveis subcontractats, el benefici de l'empresa mare s'incrementarà de forma substanciosa. L'altra argument de la centralització de les empreses és el de què des de la casa mare donaran millor servei al client.

L’experiència reafirma la creença popular de "zapatero a tus zapatos". Cadascú fa millor allò en el què està especialitzat, sap fer i en el què ha de competir. A la llarga és millor un proveïdor especialitzat que ha de competir que una macro estructura empresarial acomodada.

La realitat econòmica és que en èpoques de bonança les empreses tendeixen a centralitzar i, en èpoques de crisi a descentralitzar. Ara es veu com és subroguen tots aquells processos empresarials que no son consubstancials i imprescindibles per la fabricació, comercialització i innovació. S'externalitza el transport, la producció de components del producte, la publicitat, parts de comptabilitat, etc.

Vaig treballar per un empresari que tenia el lema " tingues cura dels proveïdors i dels clients i tindràs empresa per anys, escanya’ls i guanyaràs més avui, però moriràs demà."

Al Govern central els hi ha agafat la mateixa "neura".  Ara volen centralitzar-ho tot. Possiblement, potser, l'efecte immediat sigui d'un estalvi a curt ermini, però perdrem dues coses bàsiques: futur sostenible i serveis. Un cop desmuntada l'empresa qui la tornarà a crear? Un cop perduts els serveis qui els tornarà a prestar?. Cal parlar de subsidiarietat i proximitat.

Això sense entrar en el debat, d’una banda,  del respecte a les competències que atorga l’Estatut d’Autonomia a Catalunya, ni de l’altra, de l’inexplicable manteniment de ministeris i d’altres organismes estatals anys després d’haver transferit totes les competències a les comunitats autònomes. La millor manera de donar exemple és començant per casa, no per la casa dels altres.

El baix llobregat nord

El Montserratí (comarca de Montserrat, Pla de Montserrat o Baix Llobregat Nord), és el territori situat a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat. Es proposà per primera vegada en el Pla d’organització Agrària de la Mancomunitat el 1924. Aquest àmbit també fou respectat pel geògraf Pau Vilà en l’organització de comarques de la república.

És un sentiment identitari estès majoritàriament entre el jovent de la subcomarca del Baix Llobregat Nord, consolidant-se amb l’aparició de l'informe Roca sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (any 2000) i reformant-se amb la proposta del 2005 de l'exconseller Carretero.

També sabem que el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en les dècades que porta exercitant llurs competències, no ha fixat mai els ulls en el Baix Llobregat Nord. Sempre ens ha mirat i tractat de reüll. Ja, ens els seus inicis, vàrem demanar la creació d'una subcomarca amb els alcaldes del Baix Llobregat Nord, amb un pressupost, i amb possibilitats de resoldre les nostres problemàtiques concretes. Mai se'ns ha escoltat.

Ara hi ha una oportunitat, anomenem-la Baix Llobregat Nord, Montserratí o pla de Montserrat, per desenvolupar-nos, degut a la proposta de modificació de les comarques, feta des del Govern de la Generalitat amb voluntat de ser pactada d’una manera àmplia.

Tothom sap que les nostres problemàtiques no tenen res a veure amb les de Gavà, Viladecans, Castelldefels, Cornellà o Sant Boi, per posar uns exemples. Nosaltres disposem de poblacions mitjanes, amb serveis molt per sota dels del Baix Llobregat Sud. Amb la nova proposta podrem coordinar-nos per millorar els serveis, sobretot els socials, per a les compres municipals, per a les inversions al territori, per als mitjans de comunicació i per a moltes altres coses més.

No entenc, per tot això i més coses, la reivindicació de la unitat territorial de la comarca signada, fa uns dies, pels alcaldes i alcaldesses del Montserratí. Dona la sensació que els signants han pensat més ens els seus interessos i en els de la burocràcia que tenen creada, que en els avantatges que tindria per la població, sobretot per als que residim a la nova comarca del Montserratí.

Col·laboració

            Sempre he cregut que és consubstancial en mi la col·laboració amb totes les persones, i sobretot les més properes. Indiscutiblement quan vaig venir a viure a Olesa de Montserrat em vaig incorporar a diferents entitats i associacions d'Olesa. Per tant, com a Olesà, en qualsevol de les meves activitats personals, professionals i polítiques que he desenvolupat he tingut espai per ajudar i col·laborar amb els olesans/nes i a qualsevol de les múltiples entitats, associacions i fundacions que existeixen i que treballen efectivament per la solidaritat, la cultura, l'esport, el voluntariat, la joventut, etc.

            Aquí a Olesa, he disposat d'un molt bon exemple: En Josep Oriol Segura. Em va ensenyar a treballar per la gent d'Olesa encara que no tingues cap reconeixement ni polític, ni personal, com va ser el seu cas, durant tota la seva vida.

            Davant de peticions de persones i entitats d'Olesa cal ajudar i dedicar-hi temps, esforç, gestió i posar-hi tota la bona voluntat possible per col·laborar. No pots garantir que les gestions fetes acabin resolent les problemàtiques o qüestions plantejades. El que si que es pot garantir és que faràs tot el que bonament puguis per ser d'utilitat.

            En tot cas, des de qualsevol lloc a on em porti la vida, sempre que pugui, trobareu, en mi, una mà que col·laborarà en tot allò en que bonament pugui ser útil per Olesa i per tots els olesans i olesanes.

            No es tan sols un compromís personal, sinó que porto mes de 30 anys reflectint-lo amb la meva militància política a Unió Democràtica de Catalunya. Sé que, políticament, es poden qüestionar les gestions que he pogut fer per a les persones i entitats del poble que m'ho han demanat. Soc conscient que algunes gestions no han donat els fruits que esperàvem. També crec que és millor intentar-ho que no girar la cara, fer veure que no saps la problemàtica, i preferir no fer res.

            Assumeixo el risc i la crítica, per tant, si creieu que puc se d'ajut, compteu amb mi.