19.06.2012
Poques vegades a la vida, per no dir cap, m'he trobat amb un problema amb un altre persona i no hem pogut trobar una solució. La sensació d'impotència personal i de buidor d'estomac, es brutal. Si que es confirma que quan dues persones no es posen d'acord es perquè cap d'elles el busca i el vol. O perquè quan el vol l'una, l'altre no, o a la inversa.
I s'arriba a un carrer sense sortida. Quan les paraules ofenen sentiments, actituds, principis, la marxa enrera es impensable. L'orgull mana. Si per arribar a un acord han d'haver-hi guanyadors i perdedors, segur que no s'acorda res.
I, quan no s'hi pot fer res, sinó pots passar pagina, tan sols queda canviar de llibre.
Com tot a la vida, te la seva part positiva. Reconèixer, encara que sigui personalment els errors comesos crec que m'ha d'ensenyar a ser mes assenyat en el futur.
El que no entenc de tot el que m'està passant es que persones, amics que em coneixen de tota la vida, dubtin dels meus valors, dels meus actes que he demostrat durant anys, de les meves conviccions.... Ara, sembla que tothom te dret a pensar en negre. Continuo pensant i actuant de la mateixa manera: la meva empresa es la generalitat i treballo per que aconsegueixi al millor, el meu sentiment està en el país i l'alegria es solucionar o minimitzar el problemes de la meva gent.
Sense perdre l'empenta... A seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada