Església i IBI

L’ESGLESIA I L’EXEMPCIÓ DE L’IBI (Impost de Bens Immobles)
 
Aquesta exempció es va aprovar, inicialment, a través de l'acord de 1979 entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. El 1992, però, es va ampliar a altres confessions religioses de l’Estat mitjançant successius acords de cooperació: Entitats Religioses Evangèliques, Comunitats Israelites i Comissió Islàmica. Posteriorment, la Llei 49/2002 d'incentius fiscals al mecenatge, va establir uns supòsits d'exempció aplicables a totes les entitats sense fins lucratius si compleixen els requisits de la Llei, incloses les esmentades confessions religioses. A més, la Llei d'Hisendes Locals de 2004 preveu l'exempció de l'IBI, entre altres, per entitats públiques, ambaixades i seus diplomàtiques, béns declarats d'interès cultural i col·legis concertats.
 
Per tant, l'exempció no s'aplica només a l'Església catòlica, afecta també a altres religions (evangèlica, jueva, islàmica) i a altres edificis dels quals són titulars entitats sense fins lucratius,
 
Concretament, són lliures de pagar l’IBI, entre d’altres, els serveis públics (defensa, seguretat, educació pública i presons); els immobles religiosos (Església Catòlica, la Federació d’entitats religioses Evangèliques, la Federació de Comunitats Israelianes i la Comissió Islàmica); els immobles de governs estrangers; de la Creu Roja; el terrenys ocupats per línies ferroviàries; els col•legis concertats exclusivament en la part del centre que es destini a l’ensenyament reglat concertat; els edificis pertanyents al patrimoni històric artístic i, en general, les entitats sense fins lucratius.
 
En els últims dies alguns ajuntaments s'han plantejat la supressió de l'exempció de l'IBI a l'Església catòlica. La cúpula del PSOE ha ordenat presentar una moció en els 2.500 ajuntaments en què governa per tal que es cobri l’IBI (Impost sobre Béns Immobles) a totes aquelles propietats de l’Església que no estan dedicades al culte. Hom es pregunta per què a l’Església, quan només el 4,9% dels edificis exempts de pagar IBI són d’aquesta institució?
 
Concretament, per exemple a Madrid es podria recaptar 109 milions d'euros si se suprimís l'exempció, dels quals els edificis públics suposen més de 60 milions, els edificis del patrimoni històric 30 milions, les ambaixades tres milions i els temples i seus religioses menys de cinc milions. Com es pot observar, la major pèrdua de recaptació no correspon a les confessions religioses, entre les quals es troba l'Església
catòlica.
 
Davant la pregunta de quina és la justificació de l'exempció en el cas de l'Església, es pot assenyalar que a l'article 16 de la Constitució estableix la llibertat religiosa i de culte. Una manera de promoure-ho és mitjançant beneficis fiscals, com l'exempció de l'IBI. Però, a més l'Església presta un important servei a la societat difonent valors com la justícia i la solidaritat -també recollits en la Constitució- i suplint en molts casos la ineficiència del mercat i de l'actuació de l'Estat. La tasca seva tasca assistencial (hospitals, cases d'ancians, malalts crònics i minusvàlids, orfenats, escoles bressol, víctimes de violència, ex-reclusos, centres d'assessoria jurídica, promoció del treball, assistència a immigrants, rehabilitació de drogoaddictes) suposa un benefici molt important per a la societat.
 
Afortunadament, hi ha milers i milers de ciutadans i famílies que actuen solidàriament,
més enllà dels impostos. Impostos redistributius sí, però, també solidaritat. La solidaritat és molt més que pagar impostos.
 
Posats a suprimir exempcions, podria suprimir l'exempció de la loteria en l'IRPF, que suposaria una important partida d'ingressos en una època de crisi com l'actual.