Moltes vegades, a la vida, trobes grans persones, treballadores, intel.ligents, simpàtiques, agradables, executives i vàlides que son sordes. Son persones que van a la seva, que tot ha de voltar alrededor seu. Son estrelles, estels del firmament. Deu els hi ha donat existència perquè son el millor del millor. Tenen el dret diví de fer el que volen quan volen. Entenen la amistat com estar al servei de les seves idees, de les seves prioritats. Però tot això es aguantable, les virtuts son potents i la simpatia guanya.
Però, i a la vida sempre hi ha un però, tot no es blanc o negre. Hi han moltes coses per negociar, transaccionar, comprendre, convèncer o cedir. I per això fa falta una virtut, saber escoltar, saber veure, saber dialogar, saber acceptar raons i donar raons. Tothom pot modificar, lleugerament, actituts i comportaments... Però com diuen a la passio.... Com vols que puguin creure (jo posaria entendre) aquells que no tenen ulls per veure ni orelles per sentir....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada