Cruïlla de camins

Cruïlla de camins
Catalunya està en una cruïlla de camins. Crec que tenim dos camins per escollir i, tots dos, ben tortuosos. Hem caminat durant aquests anys de democràcia pel camí de l'autonomisme, que ha anat més o menys bé, depenent dels governs de Madrid, de les majories, i de les interpretacions constitucionalistes. 
 
Hem trobat un semàfor vermell. Aquest stop es diu procés, sentencia, resultat d'un Estatut en vigor que no és el referendat pel poble català. A partir d'aquell moment, perdut l'Estat autonòmic,  han sorgit dues variables crec que incontestables.
 
Per una part, Espanya es radicalitza amb l’idea de l'estricte unitat, una llengua única, una sola cultura i la sensacional idea que a través de la llei espanyola i del control de la hisenda sotmetrà qualsevol aspiració catalana. Per l’altre part, Catalunya se sent ofesa, maltractada tant políticament (Estatut), com culturalment (llengua a les escoles, a les administracions...) com econòmicament (dèficit fiscal), com socialment (retallades que no es donen amb la mateixa intensitat a cap altre lloc).  
 
Per tant, resumint, tenim dos camins: o província sotmesa a l’Estat espanyol o futur Estat propi. 
 
El resultat d’una Catalunya com a província està contrastat a través dels segles. No hem, ni han sabut, entendre les diferències. Ens han tractat com a borreguets. Mentre en treuen, cap problema. Mentre demanem el que pensen que es raonable, concedeixen. Però no podem pas oblidar que no volen la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra forma de ser. Només volen que treballem i paguem. A canvi, ens tracten com a nens petits sotmesos a una paternitat. O, per ser mes dur, com a esclaus al servei de l'amo. Pagar i callar. 
 
Catalunya, com a Estat propi, tan sols en tenim referència d' hores. Per tant és un camí nou. 
 
Del que sí estic convençut és que per l’èxit necessitem disposar de diners (si no paguem pensions, atur, viudetat, funcionaris, etc. des del primer moment, el canvi durarà quatre dies). Les empreses i els ciutadans del país han d’ingressar els seus impostos aquí des de el primer dia. No podem disposar d'una Generalitat- Estat, sense complir les obligacions dineràries.
 
També requerim suport europeu. Normalment els europeus ens han donat l'esquema a l'hora de la veritat. Aquesta vegada els compromisos europeus amb Catalunya haurien de ser el mes sòlids possibles. No podem jugar a que no ens reconeguin amb immediatesa cap estat europeu.
 
Per tant el camí que requerim passa per un ampli suport dels catalans, compromís dels països europeus i caixa pròpia. Diguem-li com vulguem, però ja s’entén el concepte.