dissabte, 26 de maig del 2012

País, partit, persona.

Des de els meus incís a Unio democràtica, vaig entendre aquesta tripleta com a guia de conducta per els càrrecs públics, com a minim del meu partit. Intentaré ampliar els tres conceptes.
País...  Es refereix al fet de treballar per catalunya. La voluntat de millorar el nostre país en totes les seves vessants: nacional, social, cultural, educativa, artística, científica, agrícola,....  Amb la mirada possada en la nostra gent, al servei de la nostra gent. Amb l'anima dirigida al servei. Es una visió de país, no tan sols amplia sinó alhora profunda. País com a conjunt de catalans. 
Partit.... Es el que ens dona la profunditat, la solidesa, la guia i la direcció. Ens ajuda a no moure'ns per visions personals. Permet consensuar objectius, trobar solucions, consensuar idees i estratègies. Aprens a compartir, a ampliar visions. Reafirmes ideologia. I, s'apren que sols no anem en lloc, que cal consensuar, acordar, compartir...  Es com la bota d'una bodega. Per la meva teoria, aquesta formació, en diríem intelectual-moral s'hauria de complementar amb la presencia en entitats social-civils del nostre país.
Persona... Em refereixo únicament al militant polític. Tota persona te interessos individualitzats que poden ser de reconeixement, de nivell social, econòmics, etc. Però, essent legítims, sempre han de quedar subordinats als dos anteriors. En política, crec, no es pot actuar si la mirada es tan curta, que tan sols pensa amb el retorn personal. 
Es pot aprofundir mes aquest esboç d'idea que m'acompanya des de ja fa molts anys. Accepto mes reflexions i, em sembla que el bloc es un bon lloc per fer-les.