"La ofrenda del Govern se protege de gritos y protestas
La organización sitúa a los ciudadanos mucho más lejos, a cien metros, con lo que los políticos se ahorran los tradicionales abucheos y silbidos " La vanguardia digital
L’ofrena a Rafael de Casanoves és un acte popular. El varem refer nosaltres, el poble. Avui m’he trobat que no hi podia arribar, a mi m’han barrat el pas. A en Guardiola l’han deixat passar. Els politics ja tenen prous actes per lluir-se i ningú els obliga a que s’acostin al poble. El que no poden es apartar a la gent, a la seva gent, de les seves pròpies festes, dels homenatges populars a figures emèrites pròpies de la nació catalana.
En Pujol en va suportar molts de xiulets, de encrespades populars, però es el teu poble, la teva gent, i si esta desencantada, si te problemes, si hi ha coses que no les veu be, te el dret a dir-ho.
I si els politics, de raça tripartita no ho volen escoltar, que no hi vagin, no els obliga ningú.
L’ofrena a Rafael de Casanoves es del poble i no crec que tingui que anar a donar vint voltes per arribar-hi i que em situïn a mes de dos-cents metres. Per cert si que feien fila els cotxes oficials, en filera, aparcats al carrer de sobre, un pel amagats, no fos cas.
dissabte, 11 de setembre del 2010
dilluns, 6 de setembre del 2010
Reflexio
Diuen, en castellà que “quien siembra vientos recoge tempestades”. Us asseguro que a mesura que em faig mes gran tinc mes ganes de retornar tempestes a coneguts que han anat sembrant vents.
Com a cas utòpic, en coneixia un, que des de altes responsabilitats politiques, va prendre un munt de decisions, en solitari o amb el seu assessor personal, que afectaven a gran part de la població. Després va passar temps vanagloriant-se per a tot arreu de la seva bona gestió. Seguir passant el temps i, com les coses mal fetes sempre supuren, han anat arribant les conseqüències maldestres d’aquelles “grans” decisions. I, ara que?.Que diu l’ètica que hem de fer?
Un altre cas pompós. La persona que conec que es mes rebuscada amb els cèntims, la mes preocupada per emmascarar i acusar a l’altra, encara que sigui per un duro que ell consideri que no ha estat una despesa perfectament justificada i moralment acceptada en base a la seva pròpia convicció, ara quan s’ha trobat immers amb un merder de mils d’euros que ell devia controlar, ara hem de fer la vista grossa?
A mi m’han ensenyat a no fer llenya de l’arbre caigut. Però es moralment acceptable que no siguin tractats amb la mateixa moneda? Els farà reflexionar el silenci de no fer-los passar per un examen públic? Callar els ajuda en un futur a ser millors? Son un bon exemple per a la societat el que se’n surtin indemnes?
Com a cas utòpic, en coneixia un, que des de altes responsabilitats politiques, va prendre un munt de decisions, en solitari o amb el seu assessor personal, que afectaven a gran part de la població. Després va passar temps vanagloriant-se per a tot arreu de la seva bona gestió. Seguir passant el temps i, com les coses mal fetes sempre supuren, han anat arribant les conseqüències maldestres d’aquelles “grans” decisions. I, ara que?.Que diu l’ètica que hem de fer?
Un altre cas pompós. La persona que conec que es mes rebuscada amb els cèntims, la mes preocupada per emmascarar i acusar a l’altra, encara que sigui per un duro que ell consideri que no ha estat una despesa perfectament justificada i moralment acceptada en base a la seva pròpia convicció, ara quan s’ha trobat immers amb un merder de mils d’euros que ell devia controlar, ara hem de fer la vista grossa?
A mi m’han ensenyat a no fer llenya de l’arbre caigut. Però es moralment acceptable que no siguin tractats amb la mateixa moneda? Els farà reflexionar el silenci de no fer-los passar per un examen públic? Callar els ajuda en un futur a ser millors? Son un bon exemple per a la societat el que se’n surtin indemnes?
diumenge, 5 de setembre del 2010
Absurditats d’aquest estiu
"He telefonat a no se quin subsecretari i no pararem les infraestructures de Catalunya.....". Si cada any ens menteixen i no en compleixen mai cap en temps i diners.
"Al setembre octubre rebrem les competències.......".
La competència de minyona d’Espanya, aquesta serà competència exclusiva i reservada a nosaltres sols
"Encara que no vingui en Cesc tenim una plantilla complerta......."
Tan fàcil que era contractar-lo i, ja veurem quan hi hagin lesions, cansament, o no puguem tirar endavant les tres competicions
"Aquest any portem menys suspensions de pagament...."
Dades per l’optimisme, tot el que es compari amb el 2009 es un èxit.
"Castells: necessitem grup parlamentari propi "
I per a que.... per continuar votant el mateix que el PSOE
I moltes mes que no he anat apuntant.
"Al setembre octubre rebrem les competències.......".
La competència de minyona d’Espanya, aquesta serà competència exclusiva i reservada a nosaltres sols
"Encara que no vingui en Cesc tenim una plantilla complerta......."
Tan fàcil que era contractar-lo i, ja veurem quan hi hagin lesions, cansament, o no puguem tirar endavant les tres competicions
"Aquest any portem menys suspensions de pagament...."
Dades per l’optimisme, tot el que es compari amb el 2009 es un èxit.
"Castells: necessitem grup parlamentari propi "
I per a que.... per continuar votant el mateix que el PSOE
I moltes mes que no he anat apuntant.
dimecres, 1 de setembre del 2010
Un regal
Aquesta setmana he rebut, per missatger un regal- Una fantàstica ampolla de cava, brut nature, Roger Gaulart. M’ha alegrat la vida. Que senzill i esplèndid que és el meu amic. Ja el tinc per una gran persona però conèixer algú que quan just inicies el retorn a la feina amb el trauma postvacances a sobre, sigui capaç de trencar tota malastrugança amb un regal, pocs.
El regal, a demes, es d’aquells que convida al repòs, a gaudir-lo amb calma, amb companyia, a gaudir del frescor del seu líquid, a contemplar la bellesa daurada del seu color daurat, a embaladir-te amb les bombolles que cerquen la sortida de la copa de vidre per arribar a conquerir el cel, l’univers sencer.
A tastar-lo per saber com es casa amb el paladar, com li dona gustet, plaer, com l’alegra, com s’expandeix per la gola i com suaument relaxa la musculatura tot arribant al cervell i, deixant convenientment saturat el sistema nerviós per concentrar-lo solsament en el gaudi. Quin pas, quina harmonia, quin bon començament de curs amb una bona ampolla de cava gelada regalada per un gran bon amic. Gracies.
El regal, a demes, es d’aquells que convida al repòs, a gaudir-lo amb calma, amb companyia, a gaudir del frescor del seu líquid, a contemplar la bellesa daurada del seu color daurat, a embaladir-te amb les bombolles que cerquen la sortida de la copa de vidre per arribar a conquerir el cel, l’univers sencer.
A tastar-lo per saber com es casa amb el paladar, com li dona gustet, plaer, com l’alegra, com s’expandeix per la gola i com suaument relaxa la musculatura tot arribant al cervell i, deixant convenientment saturat el sistema nerviós per concentrar-lo solsament en el gaudi. Quin pas, quina harmonia, quin bon començament de curs amb una bona ampolla de cava gelada regalada per un gran bon amic. Gracies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)