No recordo com a arribat a les meves mans un llibre que es titula L’Art de Viure de Golianda Sapienza. Me l’he polit amb quatre dies de l’últim pont. M’ha frepat per la seva cruesa i el descarnament d’ideologies, sobretot nacistes i comunistes. He conclòs, llegint el llibre, que el individualisme portat al màxim extrem no respecta ni la vida, ni l’amor, ni la historia, ni la cultura, ni res de res. Es un mateix per sobre de tot. Tot és momentani i intangible respecta al futur. Per exemple: “ Estimo en Carlo i la meva natura et vol a tu. He après a no oposar-me a la meva natura i la pago però no li dono l’ànima “.
Alhora aporta filosofia real de la vida com aquest fragment: “ La paraula amor tenia terminis improrrogables i precisos com el naixement i la mort, i se l’havia d’acceptar amb la consciència de no saber qui era, ni quan ni com es produïa, ni cap a quines platges desertes o prats verds ens acabaria portant”. Com el fet cru d’anar contra la guerra des de el individualisme: “La guerra no és cap aventura, l’aventura és la de l’individuo que escull, no es una cosa que t’obliguen a fer!”. I per acabar el tastet, una frase que m’ha semblat molt útil: “Les paraules menteixen, així que has dit una paraula et cau a sobre com la tapa d’un taüt”.
Un gran llibre, que omple, deprimeix, fa pensar, que esta molt ben escrit i, en resum crec que val la pena recomanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada