La tristor del 14J

La tristor del 14J

Puc ser l'únic?. L'únic que no sap veure la grandesa del dia d'avui per la democràcia cristiana catalana?. Ara, fa un any de la gran decisió del trencament d'Unió.

Vaig apostar pel diàleg, pel pacte d'ambdues visions del moment, del respecte de les majories per les minories. Hi havien, i digueu-me il·lús, hi han, camins de concòrdia i possibilitat d'objectius i ideals, comuns.

En el tema del nacionalisme que tantes divergències comporta seguim tenint l'ideal del confederalisme. Tants sols entenent el respecte a la voluntat nacional, el dret d'autodeterminació, amb la fraternitat amb tots els altres pobles, espanyols i europeus tenim la feina feta. I sinó, que és Europa? una confederació de facto on cadascú és lliure d'acceptar o rebutjar, de cercar acords, de legislar i de canviar legislacions quan convé als estats. Nosaltres, amb l'ideal de l'Europa de les nacions podríem propulsar una Europa molt més justa perquè el gran obstacle de l'Europa actual és la prepotència i força dels estats.

Podria fer un llistat de temes a on en cada bogada hem perdut un llençol ideològic. Però aquesta no és la meva finalitat.

La meva creença és la de que els ideals democratacristians, amb les actualitzacions que requereix el nou món, son d'una gran amplitud política amb la cimentació del respecte a la dignitat de les persones, amb la paret de la cohesió social, amb la solidaritat i l'ecologia com a límits per l'economia de mercat, i amb la teulada de que tot un poble pugui decidir el que vol ser (dret d'autodeterminació).

Avui, totes dues bandes celebren el primer aniversari del trencament. Crec que tothom és necessari en política i totes les idees son respectables, però no crec en les tàctiques personals a curt termini perquè no son guies ni far de res i per tant no poden beneficiar a la societat a la que ens devem.

No, no tinc res a celebrar.

I el que més em dol és que no hem fet una reflexió profunda sobre els errors que ens han portat on som i no hi veig una manifesta voluntat de canviar d'actituds.

Avui, dec ser dels pocs que no tenim un pastís de primer aniversari ni una copa de cava per brindar del gran èxit de la divisió.

Tristor.

Responsabilitat

Us informo que la meva relació legal amb Excés d'Entusiasme, S.L., productora del musical Fang i Setge, és la de creditor. La meva relació personal amb el projecte ha estat d'implicació màxima i he fet tot el possible perquè el musical fos un èxit. El concurs de creditors m'afecta econòmicament, però sobretot  moralment. Seguiré col·laborant per alleugerir en lo possible els efectes negatius i les afectacions personals que provoquen unes circumstàncies com les explicades.

Fossar de les moreres

Per demà

Fang i Setge prepara una flashmob amb 200 persones al Fossar de les Moreres
Fang i Setge, el musical de 1714 està preparant una flashmob pel dia 1 de setembre a les 17.14h al Fossar de les Moreres. En l’acció hi participaran els actors protagonistes de l’espectacle i es preveu que també s’hi sumin a l’entorn de 200 persones. La flashmob, que promociona la segona temporada del musical, tindrà lloc en un espai amb gran simbolisme i pretén ser una mostra del que els espectadors podran veure al teatre: un espectacle èpic de gran format, amb més d’un centenar d’actors a escena.
Per fer aquesta mobilització, els participants es concentraran a les 5 de la tarda al carrer dels Ases i entraran pel carrer de Malcuinat cap a la plaça del Fossar de les Moreres, on aniran caient i estirant-se a terra fingint estar morts. Els actors protagonistes del musical se situaran en semicercle a dos metres de la flama, també a terra.
A la mateixa hora, la Coronela sortirà del Mercat del Born i pel passeig del Born arribarà fins al Fossar a les 17.14h. Se situarà davant del pedestal vermell i farà el seu crit. Tot seguit, començarà a sonar la música de la cançó emblema de Fang i Setge, Arrisquem!, i Marc Pujol, l’actor que interpreta el paper de Ramon i inicia la cançó, començarà a cantar. A continuació, s’aixecaran la resta d’actors per seguir la cançó. Poc a poc, la resta de gent també s’anirà alçant per fer de cor fins que, al final, restaran tots drets per acabar amb el puny enlaire cridant Arrisquem!

Per més informació:

Laura Guevara Monfort

comunicacio@fangisetge.cat

www.fangisetge.cat

Arrisquem

HOMES

1)Arrisquem!,

sense por d'arribar fins l'extrem.

Defensem,

per la urgència que ens prem...

DONES

Sempre tan immadurs!

HOMES

Perseguim el que és just!

És l'amor el vigor que ens fa

sortir al combat.

DONES 

Sou com nens exaltats,

i aquest joc no és segur,

ni ho serà mai.

HOMES 

Pel cas,

2) Arrisquem!,

Demostrem la fermesa i el tremp!

Defensem, 

per la urgència que ens prem.

Des del cor que ens encén

a la mà el sentiment...

Si gosem

podrem dir, amb l'orgull del valent,

que és la por la que ens tem 

i per tant...

TUTTI

3) ... Arrisquem!

Travessant contratemps

treballem,

fent del cos, armament

I ningú

no ens podrà recordar

per haver estat covards,

i amb l’orgull del valent

podrem dir que és la por 

la que ens tem!

No hi ha temps per dubtes!

Per tant,

4) Arrisquem!

pel valor que es mereix el moment!

Resistim, amb les ungles, les dents!

Voleeeeeeeem! 

Podeeeeeeeem!

Arrisquem!

11 de setembre... 1714-1932

11 de setembre... 1714-1932

Per Manuel Carrasco i Formiguera

Revista Catalunya Radio

Dos-cents divuit anys d'esclavatge i d'opressió per a la pàtria nostra !

En caure el baluard de Sant Pere, la figura simbòlica del Conseller en Cap en Rafael de Casanova, era la llibertat de la terra catalana la que restava ofegada per la invasió dels exèrcits del Borbó.

Dues centúries llargues de vida esmorteida en les quals l'ànima catalana, la flama impulsadora de l'esperit de la nostra raça, semblava haver-se extingit per sempre; l'ànima dels pobles, però, és immortal i colgada es conservava com el caliu que espera tan sols la bufada del vent renovador perqué llançades les cendres per l'espai s'albori de nou la flama viva abrasadora.

I el vent de la llibertat va bufar i la terra catalana fou abrandada de cap a cap i es redreça amb un clam de redempció.

Fou en la històrica mesada de l'abril de 1931 quan el darrer Borbó, el fatídic renét d'aquell Felip de mala memòria, era foragitat per la voluntat sobirana de tots els pobles ibèrics que dempeus en un gest de regeneració, havien enterrat en la jornada memorable del 12 d'abril, les desferres de la monarquia hispànica , fent sortir triomfants de les urnes electorals, arreu de totes les contrades d'Ibèria, els partidaris de la República.

Després... uns dies d'eclosió sentimental, unes hores de veritable èxtasi patriòtic, seguides per uns mesos de laboriosa gestació per arribar a l'obtenció d'un règim d'autonomia que no correspon, certament, a la voluntat del poble, tan magníficament manifestada en el plebíscit del 2  d'agost de 1931.

Confiàvem en què aixi com l'adveniment del primer Borbó havia estat la fita de la decapitació de nostra personalitat nacional, la caiguda d'aquesta dinastia i l'ensorrada definitiva de les institucions monàrquiques haurien marcat l'auba gloriosa d'una nova vida de plenitud nacional.

No ha estat així, i és ben cert que no cal que donguem a ningú la culpa del que ha esdevingut, caldria, en tot cas, que féssim exàmen de consciència per esbrinar a qui s'ha d'atribuir la responsabilitat de qué no s'hagi aprofitat totalment per a Catalunya l'avinentesa excepcional que representava l'adveniment de la República.

No és peró, aquesta l'hora adient per fer retrets a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos. Catalunya celebra novament en la jornada de l'11 de setembre la festa nacional en commemoració  dels herois que ofrenaren llur vida en defensa de les pàtries llibertats i cal reconèixer que, enguany, la festa tindrà a l'hora el sentit d'una nova satisfacció de la voluntat dels catalans d'obtenir un règim de plena i completa autonomia.

En el moment d'escriure aquestes ratlles no sabem encara si la celebració de la festa nacional coincidirà o no amb l'aprovació de l'Estatut que les Corts Constituents de la Republica espanyola han volgut atorgar al nostre poble; no hem de regatejar l'aplaudiment als germans de terra d'Ibéria que ha fet un esforç innegable per a arribar a l'aprovació d'aquesta llei d'autonomia, voldríem, però, que en l'11 de setembre de 1932, Catalunya, tot i celebrant la indiscutible victòria parcial que comporta l'aprovació d'aquest Estatut, sabés emprendre l'embranzida formidable que serà encara necessària per a arribar al cim de la plena llibertat.

COPIA I ENGANXA AQUEST CODI A LA TEVA PÀGINA WEB

Decisió Personal

Estimats amics,

Recentment, Unió Democràtica de Catalunya ha viscut un procés democràtic en el que hem acceptat un full de ruta diferent a l'establert fins a la data i que no tinc clar cap a on ens porta. Crec que el dret a l'autodeterminació del nostre País el teniem tots clar i veig que el partit no entén les properes eleccions del 27 de setembre com a plebiscitàries sinó com a simple elecció autonòmica. 

Podria exposar moltes teories del que crec que estem fent malament però accepto, ja d'entrada, que puc estar equivocat i que essent el comité de govern el màxim representat d'UDC, i com que suposo que disposa de mes visió i informació, està menant el partit cap el camí correcte.

Donada la meva situació de divergència ideològica profunda sobre la posició d'UDC davant la possible convocatòria electoral del proper 27 de setembre, sol·licito la suspensió voluntària de la militància pels propers tres mesos.

En cap cas vull fer cap mal al partit que tant m'estimo i que m'ha donat la possibilitat de ser feliç treballant pel meu País i voldria, en un futur no llunyà, continuar servint Catalunya a través del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya.

Espero que accepteu la meva sol·licitud.