salvador

Reflexions de l'amistat

2012-01-22T19:15:00.003+01:00

Aquest cap de setmana ha caigut a les meves mans, estava per l'estanteria, un llibre de Ciceró que es titula de l'amistat. Es com un assaig filosòfic i posa en ordre el que es la verdadera amistat fins i tot oposant-la a la semblança d'amistat.

Aconsella que anteposem l'amistat a tots els interessos humans, car no hi ha cap altre cosa mes apropiada a la naturalesa ni més necessària per a la vida, tant en els moments favorables com en els adversos i que solsament pot existir entre persones bones, gent de bé.

L'amistat no es sinó una harmonia entre totes les coses, tant divines com humanes, acompanyada de benevolença i d'estimacio: crec de debò que, fent exepcio de la saviesa,no hi ha cap altre cosa més bona que ella atorgades pels déus immortals al gènere humà.

L'amistat fa brillar una bona esperança cap a l'esdevenidor, i no consent que els ànims s'afebleixin o es decandeixin, car aquell que posa la seva mirada en un veritable amic hi veu com un ideal de si mateix.

Procés de l'amistat

L'amistat es lliure (amor vertader i voluntari)
Es espontània, (sentiment d'afecte i no de càlcull)
Es basa en la virtut (integritat i bondat) i en l'aurosuficiencia (confiança pròpia)
Es desinteressada i condemna l'hedonisme.
Es la naturalesa la que engendra el sentiment d'amor i l'afecte de l'amistat.

Lleis de l'amistat

Actitud positiva (honesta, disponible, aconsellar be)
No a l'egocentrisme ( benevolença i afecte)
L'amistat comporta preocupacions
Benevolença: virtut + amor = amistat
L'amistat és oberta a tothom
L'amistat no es compra
L'amistat es indulgent

Qualitats dels amics: ferms, estables i constants. Prova: amb un grapadet de diners hom descobreix fins a quin punt son febles alguns. Prefereixen el diner a l'amistat.

Virtuts de l'amistat

La fidelitat que és estabilitat
La sinceritat
La afabilitat, dolcesa en les paraules i en el caràcter
La constància.
La modèstia. Situar-se al mateix nivell
La generositat

Indiscutiblement que Ciceró exposa els clarobscurs de l'amistat, el que sembla i no es amistat i, fins i tot com es pot trencar una amistat. Per mi el millor quan hi ha desamistat, o el amic a fallat, és el que diu Cató: cal descosir-les més que no pas esquinçar-les. I Ciceró diu: que sembli una amistat extinguida no ofegada.

Sentencia l'autor: l'amistat és l'unica cosa de la qual tothom reconeix, unànimement, el seu avantatge.

Hem de crecar algú per estimar i que ens estimi, car la vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.

El recomano.

Credibilitat funcionarial

2012-01-22T15:35:00.001+01:00

Si un metge ens digues que la seva manera de protestar per un ajust salarial o per les condicions salarials seria la de no receptar als malalts o la de no atendre'ls diríem que creuen una linea vermella de responsabilitat. L'efecte immediat per part dels malalts podria ser la desconfiança global que podria afectar fins i tot a la credibilitat del seucriteri profesional, provocant els dubtes, la solicitut de segons i tercers criteris i fins i tot les posibles demandes.

Entenent aixi que hi han col.lectius amb drets de manifestacions, pero amb limits de responsabilitat, imatge, credibilitats, on les repercusions poden ser determinants.

Seria el cas dels agents dels cossos de seguretat. Si la policia creua, com veiem aquests darrers dies,el que en podríem dir la linea de respecte profesional es perd el respecte que la societat te per a ells i per poder realitzar adecuadament la seva professió. Si la reclamació laboral de un cos imprescindible com aquest, actua canvian l'idioma propi, ocupant comissaries, retenit el transit pel sol fet de fer la guitza, inventant-se controls, etc...quina credibilitat els hi donarà després la societat quan el controla sigui de veritat, quan hagin de desocupar un local o un habitatge, en quin idioma voldran que la societat es dirigeixi a ells???. Hauran perdut el respecte, l'autoritat i l'ordre dins de les propies fronteres, hauran creuat aquesta linia vermella i la imatge que representa un cos de seguretat autonomic, fruit dels esforços de tots els nostre conciutadans, als que ara no representen ni tampoc reben la seva seguretat. En resum gaudiran de respecte i consideració?Tindran credibilitat??

Quasi el mateix podríem dir dels funcionaris de presons. Una competència que tan sols tenim a Catalunya. Una responsabilitat que no pot perdre tampoc la credibilitat.

Desitjo el retorn a la responsabilitat, l'abans possible, per la pròpia credibilitat dels funcionaris anomenats, pel respecte que mereixen per part de la societat, per la convivència general i pel retorn dels valors que representen.

Feina feta 2011

2012-01-18T20:12:00.001+01:00

INFORME BALANÇ ANUAL DELEGACIÓ DEL GOVERN A BARCELONA

Segons els índexs i els marcadors de visites territorials dutes a terme pel delegat del Govern a Barcelona, es poden comptabilitzar les diferents actuacions en les comarques de la demarcació territorial de Barcelona.

En el període del 21 de gener, data de pressa de possessió del càrrec fina la tancament de l’any a data 31 de desembre del 2011, el delegat ha fet un total de 162 visites al territori. La màxima incidència, també pel volum i concentració d’activitat, ha estat al Barcelonès amb un total de 40 actes. El segueix en nombre de volum de visites Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (27), Baix Llobregat (25), Maresme (20), Alt Penedès (7) i Garraf (5).

D’aquestes visites territorials, es desglossarien aquelles en les que el delegat ha assistit en acompanyament d’altres alts càrrecs del Govern de la Generalitat, complint amb una de les seves funcions pròpies com a delegat territorial. En total s’han dut a terme un total de 88 visites en acompanyament.

El màxim recompte de visites en acompanyament al territori, ha estat amb el President de la Generalitat, amb un total de 27, inclouen inauguracions i actes diversos de la nostra demarcació territorial.
El segueixen en aquest ordre d’acompanyament les visites realitzades amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat (11), la Vicepresidenta (8) i el Conseller de Benestar Social i Família (9) i el Conseller d’Interior (6). Considerant les bases competencials del delegat del Govern a Barcelona, són comprensibles les dades de més repercussió en àmbits propis.
Les conselleries que menys han estat objecte d’acompanyament són Cultura, Ensenyament i Justícia.

Motiu d’aquest resultats obtinguts podem ser conseqüència de dos factors diferenciats; un per manca de relació competencial en les matèries pròpies de la delegació o dos per manca de coordinació interdepartamental en el flux d’informació.

Dins del total de les 162 visites al territori, l’apartat que contempla les visites institucionals directes del delegat al territori, considerades com aquelles reunions de feina amb els alcaldes de les diferents comarques, comptabilitzem un total de 41 visites. Les tres comarques que han generat un màxim volum de visites i actuacions han estat el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Les menys visitades, a nivell de municipi, el Garraf i l’Alt Penedès.

Referent a les Juntes Locals de Seguretat, competència del delegat del Govern a Barcelona, com a representant dins dels cossos de seguretat municipals i de Catalunya.

El delegat ha tingut una assistència a 74 convocatòries.

Les comarques que més celebracions de Juntes Locals de Seguretat han realitzat, són el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.
Destacar que comarques com l’Alt Penedès (1) o el Garraf (0), encara no han realitzat Juntes Locals de Seguretat o molts dels seus municipis no ho contemplen.

Des de la Delegació del Govern de Barcelona, el delegat va adreçar una carta informativa a tots els alcaldes i alcaldesses del municipis que encara no tenien la Junta Local constituïda, aprofundint en els beneficis i millores que aporten les celebracions de les mateixes.

De les Juntes Locals de seguretat realitzades al Barcelonès, destacar l’assistència a les 5 convocatòries, que inclouen les celebrades al propi Ajuntament de Barcelona.

Aquest proper any 2012, cal potenciar més l’assistència en les Juntes Locals de Seguretat de la comarca del Baix Llobregat.

S’hauria de poder puntualitzar amb els Ajuntaments el poder rebre convocatòries amb antelació prèvia per tal de poder organitzar les agendes dels assistents, en concret del delegat.

Altres de les competències comptabilitzades en aquest informe per motius d’exigència al càrrec, són el Comitès d’Avaluació i Seguiment de Millora del Barris de la nostra demarcació territorial. Del total de les convocatòries rebudes, el delegat ha participat en 47 d’elles.

Destacar dins d’aquest àmbit que les comarques que més comitès han celebrat, tenint present que estan inclosos en el programa de Llei de Barris, són Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Com a objectiu de la delegació d’aquest any 2012, s’hauria de poder fer més seguiment en assistència a comarques com el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Tenint en compte les possibles incidències del Departament de Territori i Sostenibilitat en aquests programes per aquest nou any, el delegat haurà de poder donar més suport assistencial i explicacions.

La delegació del Govern a Barcelona, considerada com a òrgan gestor representatiu del Govern de la Generalitat al territori, programa la reunió de coordinació de matèries setmanalment i d’aquí es fa anàlisi de les visites dutes a termes en el territori per part del delegat. En aquestes reunions es plantegen els temes i sol·licituds que els alcaldes, entitats, associacions, empreses i ciutadans plantegen al delegat per tal d’agilització de tràmits o de resolucions de consultes o gestions paralitzades.

Durant l’any 2011 a la Delegació del Govern a Barcelona hem obert i gestionat un total de 310 expedients de treball. 261 expedients han comportat diferents tipus de gestió: ja sigui de consulta o ja sigui una reclamació d’intervenció per part d’altres Departaments i/o unitats de la Generalitat, altres Administracions Públiques (Ministeris, Ajuntaments afectats, Diputació...) i fer-ne de punt de coordinació entre el territori i els Departaments responsables de les matèries que plantegen consulta. Alguns d’aquests expedients, concretament 49, els hem obert a nivell informatiu per tenir constància i facilitar la informació quan el delegat es desplaça pel territori.

D’aquests 261 expedients, a data 31 de desembre de 2011, la situació era la següent:

127 exp. arxivats: Això vol dir que havíem obtingut la resposta corresponent per part de l’organisme consultat i s’havia respost, quan així fos necessari, al demandant (habitualment l’alcalde/essa d’algun municipi de la demarcació de Barcelona). Els departaments als que més gestions hem plantejat i s’ha obtingut un alt nivell de resolució, són Governació i Relacions Institucionals, Ensenyament i territori i Sostenibilitat.

14 exp. en tràmit: En aquest cas es troben tots aquells expedients que tot i haver obtingut resposta per part de l’organisme consultat, aquesta no és definitiva perquè s’ha traslladat a alguna altra unitat o està pendent d’algun tràmit administratiu fins que ens donin la resposta definitiva. Els més destacats són el departament d’Empresa i Ocupació, Governació i Relacions Institucionals seguit de Territori i Sostenibilitat.

50 exp. amb actuació de la DTGB feta: Són tots aquells expedients que des de la Delegació Territorial hem consultat al òrgan competent i no hem obtingut resposta. Són expedients que he traslladat als Departaments responsables en la matèria, però no ens han facilitat la resposta concreta a la consulta. El motiu d’aquesta manca de solvatació del problema potser per excés de volum de feina de la unitat enviada, per solapament de competències entre diferents òrgans o bé per manca de resolució. En els controls trimestrals d’aquest tipus d’expedient, s’han tornat a reclamar les gestions, obtenint resposta i informant als consultors o bé mantenint actualment alguns expedients en curs.
Els departaments que es veuen afectats per aquests tipus de consulta i falta de resolució coincideixen Governació, Ensenyament i Territori i Sostenibilitat.

70 exp. pendents d’actuació: Són els expedients generats arran d’alguna visita del delegat i que des de la Delegació resten pendents de gestió a les unitats responsables.

En funció de la temàtica i del organisme competent, dels 310 expedients oberts el Departaments més consultats han estat Governació i Relacions Institucionals (61) i Territori i Sostenibilitat (60), seguits d’Ensenyament (35) i Empresa i Ocupació (24).

D’una banda, dels Departaments que s’ha obtingut més resposta i hem pogut tancar definitivament els expedients, a nivell percentual, han estat Benestar Social i Família (11 de 16) i Ensenyament (20 de 35).

Dos dels Departaments a tenir presents pel nombre de gestions que han acumulat en el decurs d’aquest 2011, han estat el de Salut, per les consultes generades pels tancaments i regularitzacions de serveis dels CAPs i el Departament d’Interior, per la competència que representa la figura del delegat en la matèria.

En dades comparatives amb les gestions realitzades pels càrrecs anteriors, podem aportar que el nombre de gestions realitzades i compatibilitzades es xifra en un total de 388 expedients al llarg de les dues legislatures de mandat.

En els períodes compresos entre el 2004 i el 2007,es van generar un volum de 274 expedients i del període del 2008 al 2011, un total de 114 expedients.Dades que corraboren que la incidència del Govern en el territori actualment és de major presència, gestió i possibilitat de resposta resolutiva.

Com a objectius per aquest 2012, més tractament directa amb Ajuntaments de petits municipis que no han estat visitat al llarg dels darrers anys, fent presència del Govern al territori i generant més seguiment de les consultes plantejades per ser resolutius. Coordinació amb els Departaments, seguiment dels expedients generats i informació de les línies i polítiques de millora del Govern al territori. Seguir essent granet de sorra dins la Generalitat i col.laborant en la segura remontada del nostre país i la nostra gent.

A 80 km/h

2012-01-03T12:06:00.002+01:00

Accidents
Si us entreteniu veient l’històric d’escrits publicats comprovareu, com vaig manifestar que el fet de limitar la velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona era una qüestió absolutament ideològica i no tenia res que veure amb la sinistralitat.
Per fi les dades em confirmen que les víctimes mortals i ferits de gravetat han baixat un 16,2 % tot i haver regulat amb un increment lògit les entrades a la capital.
De les 622 víctimes mortals de l’any 2000, hem passat a 200 a l’any 2011. Un bon auguri i, que serveixi per seguir posant seny a les normatives i per nosaltres els conductors, seny per quan conduïm.

Catalunya 2012

2011-12-27T21:46:00.001+01:00

CATALUNYA 2012
Catalunya 2012 l'acabarem millor que el present 2011.
Permeteu-me dirigir un missatge positiu i esperançador que contempli que la Catalunya del 2012, serà millor que la Catalunya que ens ha tocat viure en el 2011. Sé que les expectatives són difícils de poder complir quan no estàs sol en el camí i depens d’altres factors que et poden condicionar.
Dividirem els actius de que disposem en tres grans grups, el polític, l’econòmic i el social, com els tres peus d’un tamboret que son la base per poder seure.
Des del punt de vista polític disposem d’unes novetats positives:
Estats Units i Europa se’n han adonat, per fi, que han de restablir les bases econòmiques conjuntament. Em refereixo a les ultimes declaracions d’ambdós dirigents obama i Merkel.
A Europa iniciem estratègies econòmiques a nivell de tots els estats, reduccions de dèficits, topalls, inflació, i properarament es molt possible que polítiques fiscals comunes i fins i tot, una mica mes a la llarga,laborals. Amb moneda única, aquestes son bones noves.
A Espanya, es recent dir-ho, el govern es nou, però dona la sensació que a nivell econòmic atacaran el problema del dèficit seriosament i marcaran un realista full de ruta per sortir de l’atzucac econòmic on estem situats.
Els canvis ràpids de Govern que Europa ocasiona, els moviments econòmics que planteja generen en Catalunya una manca de normatives pròpies i clares per una visió conjunta de futur. Amb això vull dir, que la política no és una eina aïllada i hermètica, fruit de les idees d’un únic Govern, sinó que el marc global genera certs canvis i adaptacions i és aquí on es veu la capacitat de gestió del Govern que actualment tenim.
A Catalunya, ja esta demostrat, s’actua amb fermesa política i amb full de ruta clar i transparent. Tenim clar que les preocupacions son tres per ordre d’emergència: liquidés, dèficit i deute. Per solucionar-ho has de parar i intentar reduir el deute. No crear-ne mes que vol dir ajustar pressupostos per no tindre dèficit (ingressos i despeses). I tot això sense deixar els cobraments i pagaments per ajustar-los a uns terminis raonables i legals. Això es dur i s’està fent. Seria mes fàcil, ràpid i just si disposem d’un pacte fiscal, però això es, com diuen els castellans, harina de otro costal.
A Catalunya tenim la sort de un full de ruta clar, sabem cap on anem i quina direcció tenim. Volem tornar a ser el puntal del sud d’europa, molts recordareu allò dels quatre motors d’europa. Hem de tornar a ser els millors del sud d’europa i de la meditaranea i hem d’estar preparats per ser els primers en sortir-nos-en.
Per aquest 2012 els objectius primordials són la cohesió social, benestar social i l’atur. De vegades semblarà que anem lents perquè ens heu donat la confiança per governar, però hem d’aconseguir el consens per governar.
Quasi he donat el tret de sortida per parlar-vos dels factors postitius de que disposem en materia econòmica.
Obviarè referir-me al passat, donç tots el coneixem prou bé.
A Catalunya sempre diem que no tenim recursos naturals, i oblidem el més important: el geogràfic que es complementa amb el climatològic i paisatgístic. Disposem d’un atractiu natural (Pirineus, Costa Brava, Empordà, Delta de l’Ebre...) que atrau empreses i directius per la qualitat de vida que comporta.
Disposem també de sectors econòmics que són capdavanters en la recuperació econòmica. Destaco la importància de les empreses catalanes exportadores, que no fa falta que siguin grans empreses, com per exemple el món del Cava, on micro empreses familiars estan superant a la crisi amb exportacions del 20% a l’estranger.
El turisme tant poc considerat en aquest anys passats, torna a ser una dels grans puntals de la nostra economia. Tot i la última setmana blanca, on hi hagut una lleu punxada, tenim els nivells més alts de visitants turístics i de despeses per visitants. Aquesta línia te continuïtat en el temps i lluitarem per mantenir-ho i millorar-ho, aprofitant els propis recursos que ens dona el nostre país.
Un puntal econòmic a mig termini és l’ensenyament, la formació professional, la investigació i desenvolupament. En aquest últim ja són un referent a nivell mundial molt per sobre del que ens correspondria per població. En Ensenyament ja han iniciat les línies series de treball per acabar amb el mal anomenat fracàs escolar. En formació professional estem creant les bases per compaginar treball i formació que és el sistema d’èxit aplicat a Europa.
L’objectiu és recuperar la nostra preponderància dins d’Europa com un dels 4 motors d’Europa, que com recordareu ja hi erem.
Aquests punts forts econòmics, i a poc que bufin una mica de bons vents a favor, navegarem en la línia de ser un referent de potència econòmica dins d’Europa.
La tercera pota d’aquest tamboret al que m’he referit anteriorment és la societat catalana. Som tots nosaltres. Som els catalans que tenim el valor, la força i el coratge d’obrir el negoci, d’emprendre'n de nous, de reimaginar-nos els que tenim i, per tant, de donar sortida a l’emprenedoria.
Nosaltres, des de CiU, posem l’exemple del botiguer. Es lleva al matí ben d’hora per obrir la botiga, el negoci, amb un gran somriure a la boca per atendre als clients, presentant el millor gènere al millor preu, i amb la il·lusió de fer calaix. I quan tanca al vespre, sinó ha anat gaire bé, pensa en millorar i en la esperança de que l’endemà farà calaix.
Per més inri tenim una societat civil que està plena de persones amb gran qualitat de valors, que s’ajunten amb entitats de voluntaris per col·laborar amb la nostra societat. Persones de gran vàlua intel·lectual i social que col·laboren, ajuden, empenyen, dirigeiexen i motiven a tota una societat com la nostra per agafar rumbs de país, de solidaritat, d’investigació, de comerç, de formació, d’atenció a les persones... Es tant extens que mereixeria un altre discurs.
Amb aquesta força social i amb el compromís del Govern, la cohesió social no pot fallar. Aquell exemple que ens feia en Pujol del tren i que no podíem deixar el vagó de cua, ara, en èpoques en que la màquina va més a poc a poc, es quan més l’hem de tibar.
En un moment com l’actual és molt fàcil referir-me a en Guardiola, que ja va marcar els valors necessaris, i que ja tenim, per tirar endavant: Esforç, treball, contància, levar-se d'hora. I ja em permeto afegir: no defallir, col.laborar entre tots, remar plegats, la integració en el pais i lluitar pel que es nostre.
Tenim clar que políticament estem ben guiats, econòmicament gaudim de moltes possibilitats i socialment som una societat civil fortament arrelada i amb molta empenta. Aleshores em retorno a preguntar: Com serà Catalunya el 2012?
Per mi l’any vinent serà l’inici efectiu de la recuperació que podrem avaluar amb dates com avui, quan ens tornen a trobar l’any que ve.

Ofegar i pontejar

2011-12-17T20:22:00.000+01:00

Ofegar per pontejar.

En pocs mesos, el regne d'Espanya està treballant fermament per ofegar-nos econòmicament. Si no recordo malament primer va ser negar-nos la benestreta de 1500 M euros. Mes tard retardant i reduint la capacitat de la generalitat d'emetre deute. Mes recentment negar els 750 M euros que ens deuen d'inversions no realitzades.

Paral·lelament existeix un soroll de fons constant volent culpabilitzar a les comunitats autònomes del dèficit de l'estat. Sembla que la despesa incontrolada no depengui de los ministerios que avui dia no tenen raó d'existir, dels increments funcionarials sense solta ni volta que no disposen de competències, de les despeses electoralistes del govern Zapatero, del seu inútil desconeixement de que estàvem en crisi, reconeixent-la tard i malament, tot prenent un conjunt de messures inútils i costoses.

Pot ser una estratègia ofegar-nos econòmicament i que tot seguit ens aporti la solució el govern de l'estat i que comenci a vendre la pel·lícula de fer dubtar de la utilitat del govern català i de la generalitat, i intenti convèncer de que per disposar de diners s'ha de dependre directament de Madrid?????

Ciu, Cdc i Udc

2011-11-21T20:14:00.002+01:00

Aquesta campanya electoral es va iniciar, per part de la premsa, amb la "polémica", sempre buscada, de les relacions complicades entre convergencia i unio, i per personalizar-ho, entre en Mas i en Duran.
En tota la campanya en Mas i en Duran han fet pinya, tant en les ideies i aportacions per la campanya al Congres i senat, com en el suport a les mesures de govern que ha anat prenent l'executiu de Catalunya. I, per tant, la premsa no n'ha pogut treure suc.
Aquesta situació de companyerisme idilic entre els dos caps, el de convergencia i el d'unió, a mes, s'ha vist també reflectit en la militància d'ambdos partits que han actuat com una pinya.
Es molt bo constatar que la gent de CiU, nosaltres els militants, sabem anteposar la unitat devant les dificultats que pasa el país, enfont de petiteses de partit. La meva percepció es que tant a mítings, com a qualsevol tipus d'acte o feina de campanya, trobaves tans companys d'unió com de Convergencia. Així, units, som invencibles.
Cal agrair l'esforç i la feina feta de tota la militancia i de tots els simpatitzants. Ara cal no perdre aquest rumb en pro de la coalicio i en pro del país.

Governar, manar o pactar

2011-10-31T20:30:00.000+01:00

Governar i manar o pactar

Convergència i Unió, en les darreres conteses electorals, ha aconseguit un èxit electoral indiscutible, sense sense precedents. El suport explícit dels ciutadans ens ha permès governar en institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya, un bon grapat d’ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals. Per primer cop la nostra coalició també governa els emblemàtics ajuntaments de Barcelona i de Girona.

Aquesta constatació pot conduir a equívocs, com ara que CiU mana a tot arreu. I això senzillament no és cert. CiU ha assolit molt de poder per governar, però poc per poder manar efectivament. A la majoria de les institucions governem en majoria relativa, per la qual cosa les decisions rellevants s’han de negociar, consensuar i pactar. Això significa, en el fons, que la majoria de ciutadans ens han votat perquè pactem i, alhora, ens han escollit perquè han considerat que som els millors negociadors per superar la dura època que ens ha tocat viure. En definitiva, per concloure el raonament, crec que els ciutadans ens han atorgat el poder per poder governar pactant.

M’agradaria fer extensiva aquesta reflexió a tots els partits i coalicions que governen les institucions sense una majoria absoluta. També aquestes formacions polítiques tenen poder per governar, però no pas per manar; han de pactar.

Arribats a aquest punt goso plantejar als ciutadans la reflexió de si una majoria absoluta a Madrid, a les properes eleccions legislatives, ens ha anat alguna vegada bé al nostre país i als nostres ciutadans. Nosaltres, CiU, estem acostumats a negociar en favor dels interessos de Catalunya. També estem preparats per defensar Catalunya i els catalans si, el 20 de novembre, un mateix partit governa i mana i té la temptació d’anorrear-nos.

Solidaritat

2011-10-09T18:04:00.002+01:00

Sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundancia. Estic avesat a tot: a menjar bé i a pasar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gráciesa a la familia i els amics que em donen forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivía en l'estretor. La societat m'ha donat, a la societat, als propers, retorno el rebut.

El paragraf anterior que podría ser, i que es, un alegat a la solidaritat, no es mes que una modificacio minima, he canviat divinitat per societat, de la carta de Sant Pau als cristians de Filips, d'aquest diumenge.

Si es entre els homes, se'n diu solidaritat. Si el perque, es l'amor a deu i als homes, se'n diu caritat.

Un conte molt actual

2011-10-04T11:13:00.000+01:00

Un gran capità mariner, fa més de cinc segles, mogut per una gran determinació i empenta, va decidir anar a cercar nous mons. Amb tres caravel•les, amarat d’il•lusió i alhora d’incertesa, Cristòfol Colom es va trobar un bon dia al bell mig de l’Atlàntic. Ben segur que, contràriament a algunes cròniques benitencionades però irreals, hi va haver moments força delicats: aigua per totes bandes, els mariners cansats, desanimats, malalts, desmoralitzats. En aquets moments dissortats li devia costar molt al nostre capità convèncer la seva tripulació que calia mirar endavant sense defallir i continuar la travessia. Més enllà d’aquell gran oceà segur que hi havia la terra preuada, una nova terra rica i curulla de tresors. I un dia, quan tot semblava perdut, van veure terra. Van aconseguir, malgrat tots els entrebancs, l’objectiu. I aquest descobriment va canviar la història del món.

Avui, més de cinc-cents anys després, el nostre país també es troba en una situació una mica semblant. També tenim un gran capità mariner, que va guanyar-se el prestigi i el suport majoritari del seu poble el darrer novembre i va decidir agafar el timó del vaixell. Un vaixell envoltat de problemes de tota mena, amb un fort índex d’atur, un gran deute, manca de liquiditat, un finançament injust i insuficient, dèficits fiscals insuportables, un munt d’obres pendents de pagar i una mentalitat instal•lada en el “tot gratis”. Tanmateix, el nostre capità ens anima a no deixar de remar, ens transmet l’afany de superació i ens encomana l’ideal del somni col•lectiu: val la pena hissar les veles, recollir els vents, enfilar la proa endavant i salpar sense mirar enrere.

Cadascú de nosaltres té un paper protagonista en aquesta història. Tothom té el seu, per petit i senzill que sigui. Arribar a bon port és una tasca col•lectiva, de tot un poble que segueix navegant i no perd l’esperança. Tenim un bon capità amb ma ferma i objectius clars. Ara ens cal, perquè el país arribi tan lluny com sigui possible, que nosaltres també ens ho creguem. I remem amb força en una única direcció.

Patrimoni

2011-09-29T22:26:00.000+01:00

Realment no crec que publicar el patrimoni personal sigui cap mostra de transparencia ni d'honradesa. Estic convençut que els valors i virtuts de les persones corren per altres camins molt diferents. Malgrat les meves opinions la societat sembla que necessita saber el patrimoni dels càrrecs públics, per ara diputats i senadors.
Voluntàriament, us exposo el meu patrimoni, anterior a la presa de possessió de gener d'enguany i declarat a la Generalitat. Disposo del meu domicili habitual en un 50% compartit amb la meva dona. Igualment compartim la hipoteca de 220.500 euros. Disposo de dos apartaments, un a barcelona i l'altre a la platja de Sant salvador adquirits fa mes de vint anys. Tenia un saldo en compte corrent 34.000 euros. Disposo de un vehicle Volvo xc60 i una moto Honda. Tinc participacions en dues societats, en una que tinc les accions en venda, controlo un 16,37 % i de l'altre, familiar, disposo del 0,06 %.
Ja es public, quan ho acabeu de llegir pregunteu-vos si ara em coneixeu millor com a persona i com a servidor public temporal.

Rutes turístiques

2011-09-29T10:08:00.001+01:00

A Barcelona tenim rutes turístiques arquitectòniques d'alt nivell. Tothom coneix la ruta del gòtic o la ruta del modernisme. Tothom queda embadalit contemplant la Sagrada Familia, que segons la intelectualitat mes esquerrana tenia que quedar inacabada. Tothom reconeix Santa Maria del Mar com un monument a la sobrietat i a l'elegància, i així no parariem. Son, tan sols, exemples.
Però jo he descobert una ruta nova: els edificis d'iniciativa. La ruta es pot iniciar a Terrassa contemplant la modernisima sala d'actes dels mossos, seguint per Barcelona per visitar el luxe a la seu de la conselleria, seguim per l'edifici del Sindic de greuges i acabant a Diagonal cantonada Balmes, seus de departaments de relacions institucionals. Contemplareu el que es el luxe, el disseny,, la modernitat aplicada, la comoditat, els grans espais pels grans directius.... Fantàstic. Com es una ruta que ha de ser pel poble i per el poble, recomano no cobrar entrades.
Les pedres també parlesin, les antigues expliquen historia, les noves el luxe d'esquerres d'esquena al poble. Quan conegui mes edificis aniré ampliant la ruta, ja m'han parlat de la seu de Emergencies.... Seguirem...

Dret a coneixer, deure d'igualtat

2011-09-19T22:18:00.000+01:00

La passada setmana es varen publicar a la pagina web del Congres de diputats i del senat els patrimonis de ses senyories. Es un reclam de la ciutadania i ho trobo molt be. Aviat ho farà el parlament de catalunya i altres institucions. Properament publicare el meu.
Tot hi estant d'acord en la proposta i la seva execució, crec que seria molt mes honrat que la publicació fos general. Un amic meu deia que a les platges nudistes, tots despullats, i a les tèxtils tots, vestits. Anar a una platja nudista, vestit, provoca que et poden confondre per un voayer, de la mateixa manera que un de nu, en una platja tèxtil, pot ser confós per un exibicionista.
Per no ser ni un voayer, ni un exibicionista l'ideal seria que totes les declaracions de renda, que ja estàn súper informatitzades, fosin publiques. Tinc dret a saber de que viu un jutge, un catedràtic, un paleta, un empresari, un metge, un fotograf, un periodista, etc. La transparencia per a tots i, a mes a mes, evitarien frau. Seria molt difícil d'amagar a la renda el que gaudeixes i fardes en public.
Provem-ho.

Chacon

2011-09-13T21:02:00.001+01:00

He llegit dos frases impactants de la candidata del PSC. La primera diu que vol "una catalunya sense aventures". Crec que podria haver dit sotmesa als interessos del regne d'espanya, com el PSC està sotmès al PSOE.Segona frase impactant: " quan més bé ha anat a espanya, mes be a catalunya". Jo ho tinc entès al revés, quan mes be li va a catalunya mes be li va a espanya. O sòc molt cec o jo no he vist mai que anant-li bé a espanya, catalunya en surti beneficiada. En canvi a la inversa està plè d'exemples, com més recaudem més diners se'ns queden.

Responsables, hem de ser responsables...

2011-08-31T18:07:00.002+01:00

Em comença a fer molta gracia quan, com ara, per la reforma de la constitució, el dos partits majoritaris comencen a demanar que CiU sigui responsable davant la situació econòmica, davant les necessitats d’Europa i davant els mercats internacionals.
Hem estat responsables des de la transició. Amb UCD, pactant la constitució, el pactes de la Moncloa i la serenitat i serietat davant el 23 F. Hem estat responsables amb el PSOE de Felipe Gonzalez per reorientar la maldestre Política econòmica que portava (vagó de cua) i poder entrar a Europa i al euro, tot i sabent com es va portar el socialisme amb majoria absoluta amb els catalans i Catalunya ( p. expl. Loapa). Hem estat responsables amb el PP d'Aznar, sobretot a la segona legislatura. Nosaltres varem complir, ell va destroçar tot el que va poder.
Hem estat responsables davant els reiterats incompliments del PSOE: aprovaremos el estatuto que salga del parlamento de catalunya. I ràpidament ribot, defensor del pueblo i tribunal constitucional. Per part del PP no calen gaires explicacions doncs la responsabilitat en vers a Catalunya tan sols es pot considerar com irresponsabilitat absoluta i, fins i tot amb campanyes de mala fe.
I, ells que pacten per fotre'ns ens demanen responsabilitat. Que algú em digui un partit a Espanya mes responsable històricament que CiU. Estic amb la línea que ja n’hi ha prou, que ja es hora que se’n adonin que Catalunya es un problema, que ells també tenen, i que ja no confiem a sacrificar-nos mes. Hem de ser una pedra a la sabata.

Memoria democratica

2011-08-28T11:47:00.000+01:00

Memorial Democràtic selectiu 28/08/11 02:00 - JORDI BADIA Altres articles de l'autor 14/08/2011 Molt més que un president 18/07/2011 A mi m'agraden els Manel Més articles ... A Catalunya, de problemes, gràcies a Déu (o gràcies a qui sigui), no ens en falten. Però hi deu haver qui troba que encara ens passa poc, i per això ens en fan saltar un o altre quan més distrets estem en les coses de menjar. L'últim exemple del que vull dir és el debat ressuscitat sobre el Memorial Democràtic que els d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) estan a punt per convertir en brega parlamentària. La raó és que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), ha anunciat que el Memorial canviarà de seu i anirà al Castell de Montjuïc, i perquè va dir, ja que hi era posada: “La voluntat és que ningú faci un ús partidista de la memòria democràtica. No es tracta de dividir entre bons i dolents, perquè de víctimes, en una guerra, ho són tots, els d'un bàndol i els de l'altre.” No només ICV s'ha alçat en escons contra el propòsit d'Ortega, que hauria de quedar fet a l'octubre. El PSC i les entitats més representatives del Consell de Participació del Memorial també hi han reaccionat i, en general, hi han dit la seva un bon nombre d'historiadors, intel·lectuals i articulistes. Les crítiques que s'han fet es poden resumir en quatre punts, almenys: no els agrada el castell de Montjuïc com a seu; troben que és un menysteniment cap al Memorial que no se n'hagi convocat el Consell des de fa deu mesos; pensen que la retallada d'un 30 per cent del pressupost és un intent d'asfixiar-lo; i, finalment, entenen que el discurs d'Ortega és “maliciós” i “revisionista”. Els tres primers punts són d'una importància molt relativa. El Memorial fa deu mesos que no té perquè l'edifici que ocupava està en un estat ruïnós i rehabilitar-lo costa un dineral que ara mateix fa de mal gastar i justificar. Dur-lo al castell de Montjuïc és una sortida que també ha rebut molts aplaudiments pel que té de simbòlic. És veritat que el Consell ha d'estar informat, que s'ha de convocar i que aviat s'haurà de nomenar un director del Memorial. En aquests punts no es pot fallar. Però la retallada pressupostària, veient el que passa en la sanitat, l'ensenyament o els serveis socials, fa tot l'efecte que és inevitable. En tot cas, no em semblen qüestions fonamentals del debat. El nervi de la discussió és el fons del Memorial, què s'hi explica i com s'explica. Tret de deshonroses excepcions, la historiografia ho té bastant clar: la guerra va fer víctimes en un bàndol i en l'altre, i la memòria els ha d'abastar tots; de fet, n'hi va haver moltes que ho van ser sense haver-se alineat en cap i que van rebre perquè algun veí els va denunciar, i això val tant per als qui van ser acusats, justament o injusta, de comunistes o catalanistes, com d'homes de missa, de dretes o propietaris. És indiscutible que el franquisme va tenir quaranta anys per homenatjar les seves víctimes i reparar els seus familiars, i que, en canvi, les víctimes republicanes no han estat ni prou reconegudes ni suficientment reparades. Tanmateix, la Guerra Civil espanyola és massa complexa per dividir-la entre bons i dolents, guanyadors i vençuts; aquestes divisions han de ser el punt de partida, però no poden ser-ne l'únic. Defensar-les de manera granítica equival a mantenir-les, i democràtic sempre ha casat més bé amb reconciliació que no pas amb sectarisme. És probable que al Govern de CiU –sobretot a UDC– aquest Memorial Democràtic li faci una certa mandra, pel desgast públic que li pot suposar. Però ICV, per més que n'hagi estat l'impulsor, i els partits de l'esquerra en general no l'haurien de convertir en cap trinxera política; alguna temptació sí que s'hauria de poder resistir. Si els partits no són capaços de posar-se d'acord en la manera com s'ha d'estructurar el Memorial Democràtic i quina funció ha de fer, val més que el deixin estar i que esmercin els esforços i els recursos escassos de què disposem en altres necessitats. Ja només ens faltaria tornar-nos a tirar la memòria pel cap.

Valors i Politica

2011-08-14T18:32:00.000+01:00

Fa la impressió que hi ha una crisi profunda de comportaments i valors. En primer lloc, per part de la ciutadania i els polítics s'ha perdut el concepte d'economia, com a saber que procura la bona Administracio dels recursos escassos. Durant anys els polítics ens han parlat constantment de "demandes dels ciutadans" com si els recursos fossin il.limitats i calgués satisfer totes les demandes una rera l'altra. D'aqui ve que en l'actual generació de polítics locals sembla que dominin els que hi son per gastar i no per administrar, es a dir, per establir prioritats i satisfer unes demandes però no totes. Cal tenir present que el pressupost d'ingressos i despeses sempre ha de quadrar i el deute ha de ser retornable sense esforços extraordinaris i que els polítics futurs han de poder tenir també capacitat real per endeutar-se.
La crisi econòmica actual ens hauria de servir perquè tant els polítics locals com els ciutadans recuperessim el concepte d'economia. La il.lusio fiscal, la cultura del subsidi han penetrat perillosament en la ment d'un ampli nombre de ciutadans, ciutadans que voten. Sembla que per a molts ciutadans els recursos no siguin escassos per els governs i en canvi ho son. Sembla també que els governs no puguin estar en crisi financera i hi estan. Per rectificar això cal fer pedagogia des de tots els àmbits i no d'un dia o dos sinó molt de temps. Per això cal que hi hagi líders locals i líders d'opinio que facin pedagogia. Per fer pedagogia s'ha de tenir un missatge valent, un missatge clar i voluntat de comunicar-lo. En concret, s'ha de reconèixer que també a nivell municipal sovint hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Això cal dir-ho ben alt i cal prendre mesures dures a molts ajuntaments de cara al 2012.
Part de l'article de Joaquim Sole VILANOVA del periodico de 20 abril de 2011

Menyspreu

2011-08-11T08:43:00.002+01:00

"també l'esquerra Intel.lectual s'apunta al menyspreu de la veritat. Sense fer ni un gest d'autocrítica pels trenta anys d'hegemonia gestada des de prosperes càtedres, fundacions i tribunes, ara adula els indignats i els impulsa a creure una mentida:
Que la perfida especulació mundial desapareixerà només perquè n'hi ha ganes i perquè a espanya es canviarà la llei electoral i, gràcies a les noves tecnologies, es reinventara la democràcia.
La mentida de l'esquerra cultural te una derivada. Escamoteja una crua evidencia: no hi ha canvi sense trauma. un autèntic canvi de truita exigeix una revolució. I una revolució, no fotem, es fa a sang i fetge: provoca enormes sufriments a la generació que la protagonitza."
Part d'article d'antoni Puigverd, la vanguardia 3/08/11.

El meu diputat

2011-08-05T11:11:00.002+01:00

En Germà Capdevila (gcapdevila@cataloniatoday.cat) exposa en el seu article de dijous que el sistema de disciplina de vot repugna el sistema democràtic i es un insult als electors i remarca que vol votar un diputat que respongui als seus interesos.
No seré pas jo qui li porti la contrària però si que vull afegir-li dues reflexions. Primera: escollir diputat per diputat facilita l'egoisme insolidari, defensa el que m'interesa i els demés que es fotin. Es el que a usa en diuen lobbys.
El sistema de partits facilita el que podríem anomenar consens. En èpoques com la actual absolutament necessari per arribar a acords globals que afavoreixin. Els grups parlamentaris, i els partits, el que fan es conseuar abans entre els diputats, raonen, exposen, inciten noves propostes, convencen i voten.
Cap sistema es perfecte, però si que crec que el mixte pot ser el mes útil. De la mateixa manera que crec que el territori s'hauria de tenir en consideració per no caure en les dictadures de les metròpolis.

Afortunada

2011-07-05T08:03:00.002+01:00

A la Vanguardia d'ahir el sr Joaquim valls explica els trets que tenen en comú les persones afortunades, les persones amb bona sort i alhora satisfetes de la seva sort.
Aquest senyor exposa set premisses que s'han de tenir, incorporar o aprendre per gaudir d'aquesta fortuna o sort a la vida. I son:
Bon autoconcepte
Optimisme
Extraversió
Empatia
Autogestió emocional
Proactivitat
Perseverança
Un cop llegit he pensat: la meva filla tindrà sort o fortuna a la vida? I he anat desgranant las set qualitats necessàries aplicant-les al coneixement que tinc de ella.
Te bastant bon autoconcepte de ella mateixa, s'accepta amb millores. Es optimista, extravertida i disposa d'una gran empatia, de vegades massa i tot.
Autogestió emocional o capacitat d' enfadar-se la te enfront les cregudes injustícies. Es molt proactiva amb la idea de generar circumstàncies positives al seu voltant i te una excel•lent perseverança o capacitat de picar pedra per aconseguir objectius.
Un cop analitzades les dades subjectives, t'he analitzat amb la visió de pare, et recomano que no canviïs i seràs superafortunada en aquesta vida.
Petonets.

Dol

2011-07-04T18:16:00.000+01:00

Ahir,per motius més seriosos ens van explicar les fases del dol. No sé per quin extrany i complex procés cerebral el vaig relacionar amb la situació actual.
El món ens ha canviat i hem donat la volta com un mitxó. Se'ns ha mort l'estat d'expectatives que havíem creat. La seguretat econòmica, la laboral, la sanitària, la de la jubilació, etc... Se'ns ha mort el món que coneixíem.
Diuen que el procés de dol té cinc fases:
La de shock
La de negació
La de ràbia
La de depressió
La d'acceptació

Crec que la de sochk la varem passar al 2008, quan varem rebre el cop de porta financer i la caiguda del mercat immobiliari.
Seguint el fil, durant el 2009 varem negar els canvis que s'estaven produint al món, i com exemple la negació dels govern català i espanyol a simplement parlar de crisi. Aquesta paraula malaïda tant sols era per EE.UU. Nosaltres havíem fet les coses ben fetes, els bancs eren sòlids i les prestacions socials consolidades.
L'any 2010 ha estat el de la ràbia. Ràbia per saber que hem viscut com a rics amb els diners dels demés. Tant a nivell personal com col·lectiu, tant per comprar com per malgastar diners públics per tot tipus d'inversions i serveis. La ràbia crec que s'ha concretat amb el moviment anomenat dels indignats.
L'any en curs hauría de ser el d'una certa depressió; esperem curta. La depressió quasi ha de ser de reflexió per constatar que el món proper a nosaltres trigarà a ser com era i hem de plantejar-nos-el de forma diferent.
M'agradaria que el 2012 fos el gran any de l' acceptació,i que aquesta acceptació ens fes superar el dol i iniciar el camí personal i comunitari cap a l'esforç de recuperació; de trobar camins de sortida, de treballar amb solidaritat, sabent que ens en hem de'n sortir tots junts, amb col·laboracions i complicitats.
Costa sortir del dol, però tothom se'n surt. Siguem forts per no trigar gaire més i per crear unes noves bases marcades pels valors personls i que ens permetin, potser sense tanta riquesa, una societat millor.

Teatre

2011-06-13T10:40:00.002+01:00

Quan vaig arribar a Olesa, ara farà ja vint i cinc anys, em vaig incorporar a les diferents activitats associatives d’Olesa de Montserrat. Ben aviat a la Passió, com a col•laborador amb papers secundaris, fariseo, poble, etc. Seguidament em varen proposar col•laborar amb la companyia amateur Locus, per realitzar obres de divertiment, amb la finalitat de recaptar fons per entitats sense ànim de lucre. En un inici aportaren els ingressos a l’Associació de Minusvàlids Psíquics i actualment a la UEC. També he intentat col•laborar en l’edició de les caramelles, les carreres d’andromines, la coral de Grans de l’Escola de Música, la cantata de Setmana Santa dels Misteris, etc.

És el primer cop que m’he plantejat, si degut al meu recent càrrec, hauria de deixar de col•laborar en aquestes entitats, atès que moltes vegades els papers que interpreto, com a mal actor que sóc, són còmics o es poden malinterpretar.

A la vida tot es pot malinterpretar. Confondre la feina i el hobbby demostra molt poc raonament. Recordo que fins i tot en alguna feina del sector privat em van exigir plegar dels càrrecs públics d’UNIÓ (regidor del meu poble) si volia continuar a la gerència d’una empresa.

Per motius laborals he hagut de reduir ostensiblement les meves distraccions personals però tinc la voluntat de seguir col•laborant, encara que sigui de forma menys intensa per restriccions de temps, en les entitats del meu poble.

Pels mal pensats, i parlo també pels meus amics, sols cerquem divertir i divertir-nos amb els companys i servir, col•laborant amb les entitats amb les quals ho fem des de fa anys.

Ser d’alguna manera útils a la nostra societat.

Informació sesgada

2011-06-03T16:17:00.000+01:00

Ahir (El passat dimecres) vaig escoltar una excel•lent intervenció del Diputat al Parlament de Catalunya, el Sr. Fernandez-Teixidó. Al arribar a casa i veure el TN repetit al canal 33 no vaig veure ni un sol tall de la seva intervenció. Vaig quedar estorat. Hi reproduïen intervencions dures de l’oposició a la nova normativa sobre l’impost de successions però no mostraven les que es van manifestar a favor de CiU. És més, de la intervenció del grup del PP van reproduir els retrets, no la part que parlava a favor.

Conclusió; si em quedava tant sols amb una part de la informació emesa per un mitjà d’àmplia difusió com la TV; concloïes que s’havia aprovat una nova normativa que no vol ningú, que no afavoreix a ningú, que no beneficia a ningú, que no serveix per a res.

CiU va explicar clarament els dos objectius fonamentals: El primer perquè no marxin les inversions fora del país amb els efectes de no pagar successions i el segon, i més important ,el que si no hi ha transmissions sense impostos (cal recordar que ja s’han pagat abans) no hi ha estalvi, i sense estalvi i inversions, no hi ha economia productiva.

N’hi ha que segueixen pensant que l’economia millorarà a través del BOE, i l’economia i els llocs de treball tant sols milloraran per l’esforç individual, les empreses, l’estalvi i la inversió.

Cultura

2011-04-20T12:22:00.002+01:00

Llegeixo amb incredulitat les noticies d’aquests dies sobre la situació econòmica. Es incontestable que hem gastat mes del que teníem, molt mes del que ingressàvem i ingressarem, i ara s’ha d’anar tornant. Tothom s’ha d’ajustar el cinturó. Es com a casa, hem adquirit la llar, el cotxe, utensilis, tot a crèdit i, per tornar el capital i els interessos del diner que ens han prestat no ens queda mes remei que reduir les despeses i/o incrementar els ingressos. Com els ingresso tendeixen a la reducció, s’han d’atacar les despeses.
Doncs, a casa, al menys la meva, varem decidir concentrar els menys recursos en el menjar, la assistència sanitària, el pla de pensions i l’escola de la nena. Varem reduir telèfon, diaris, tv per cable, menjars de restaurant, esports, hobbys, etc.
Quan a l’administració demanes el mateix que fem a casa, tothom es rebota: La cultura és prioritària, la piscina és bàsica per l’esport, les festes son cultura i, la cultura és la base per els negocis culturals que mouen el país. L’ensenyament ha de ser informatitzat i la medecina tota d’urgències...
Carai, la situació és seriosa. Tan sols cal mirar Grècia per veure com imposen el que ells solets no son capaços de solucionar: estalviar per tornar el crèdit. Volem realment retallades de pensions, eliminacions de funcionaris, reducció dràstica d’un 30 % de la despesa pública ???. O preferim fer-ho a la nostra manera, conservant el que creiem prioritari i bàsic per a nosaltres???.
A casa meva deien: “Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”. O ens hi posem tots o no ens en sortirem. Prou queixes i mes efectivitat. Ho hem de fer i ho podem fer.

Reflexions sobre ensenyament

2011-03-11T18:54:00.000+01:00

He tingut la sort d’acompanyar la consellera d’Ensenyament Irene Rigau als actes de nomenament dels directors territorials d’Ensenyament a les comarques de Barcelona. M’han agradat molt una sèrie d’idees que vull exposar públicament per la seva senzillesa i la seva racionalitati l’excel•lent descripció de la realitat.

1. Tenim el cervell dividit en dues parts. Quan a l’orella dreta ens arriba l’ímput que hem de millorar la nostra feina, de seguida posem l’altra per demanar diners. A partir d’ara l’orella esquerra ha de ser capaç d’escoltar amb els mateixos diners i la part dreta ha de posar-se en marxa per repetir que es pot millorar.

2. A partir de l’adveniment de la democràcia, la comunitat educativa va creure que a partir de la millora de l’ensenyament podria canviar la societat. Ara, després de 35 anys, els papers s’han invertit i és la pròpia societat que està a sobre de la comunitat educativa perquè canviï.

3. Al llarg d’aquests trenta-cinc anys de democràcia Catalunya ha anat augmentant el pressupost dedicat a l’ensenyament. Això vol dir que hem disposat de més recursos que mai. I quin ha estat el resultat? El major fracàs escolar de la història. El trinomi diners-millora de l’ensenyament-millors resultats no s’ha complert.

4. L’objectiu de l’educació són els alumnes. El compromís per l’educació parteix dels pares i dels mestres. Els mestres són l’exemple, els motivadors, l’autèntica màquina que empeny el funcionament del sistema educatiu i que desenvolupa la motivació dels alumnes. Mitjans i diners són, cal capdavall, el complement.

Paraules

2011-02-15T08:29:00.002+01:00

Aquest nou govern ha tornat a canviar paraules. Si mireu els noms de les conselleries indiquen noves prioritats. Ni ha una que s’anomena empresa i ocupació, mai havien anat mes lligats aquests dos assumptes que ara. Sene empresa no hi ha ocupació. Tornem a disposar d’ensenyament i eliminem el concepte educació. En algun article havia exposat la idea de que educar es concepte de tots, no solsament i menys exclusivament de l’administració. Tornem a disposar de Benestar i família. Torna la família com a concepte bàsic a protegir i a on s’ha d’incloure el benestar solidari. Agricultura, en el seu nom, torna a recollir tots els sectors, pesca, ramaderia i producció alimentaria. Un altre que vol dir moltes coses: Territori i sostenibilitat, l’ecologia al servei de les persones i les persones atenent a la sotenibilitat del territori. Paraules que aporten conceptes.

Ahir vaig veure el TN vespre i, curiosament, varen tornar a parlar de barracons. Ja no son caragoles prefabricades d’alt luxe i comoditats si no que torna la paraula depreciativa de barracó.

Les paraules son importants si no son simples reclams publicitaris sense contingut. Com crec en els continguts accepto la paraula barracó sobretot en el seu sentit de provisionalitat..

I les conselleries que treballin el contingut del seus noms que aleshores anirem be

Limitació velocitat

2011-02-08T17:36:00.000+01:00

Crec que estem confonent el discurs. Jo tinc escrit varies vegades en aquest bloc la meva opinió que resumida es:
primer la reducció d'accidents ha estat la mateixa que a la resta d’Espanya.
segon: la contaminació es efecte de múltiples factors, no es exclusiu ni únic la velocitat.

Però anem al fons de la qüestió: el dogmatisme. D’això es exemple aquesta i altres normatives del tripartit. La proposta contraria es confiar en la persona: normatives mes flexibles i mes confiança amb tots nosaltres que serem capaços d'aplicar la responsabilitat individual. I qui la faci que la pagui i, qui compleixi i sigui responsable

Que l’administració no ens culpabilitzi amb infinitat de vigilants normes que el sobrecarreguen i ens impedeixen l'auto desenvolupament personal i social. Per mi aquest és el debat i la limitació de velocitat és l'exemple.

FADAM

2011-01-30T22:19:00.000+01:00

Divendres vaig acompanyar el Molt Honorable Sr. Artur Mas a la inauguració de la primera seu, petita i treballada, d’aquesta associació, FADAM dedicada a l’atenció als nens malats de càncer i als seus familiars, sobretot als pares.

Aquest acte potser no es considera important per sortir per la tele. Per mi va tenir una doble importància. Per una part l’esforç d'uns pares, que tot i el dolor de perdre un fill per un tumor al cervell, es sobreposen i lluiten per millorar l'entorn i intentar que altres no passin o temperin el que ells van patir. La família d’Àngel Manzanares és de una constància, serenitat i fortalesa digna d’esmentar.

Per altre part comprovar in situ la humanitat i solidaritat del president. Acostumats, com ens el presenta el programa de tele “Polònia”, altiu i cregut, seria bo el coneguéssim en les facetes mes personals i, en realitat molt mes ajustades a la seva personalitat. Ell, i la seva dona que també va voler assistir al modest acte, ja era des de fa molts anys col•laborador de l'entitat per convenciment personal. Això es va constatar amb les seves paraules de coneixement i solidaritat amb la família, i sobretot amb la humanitat en que va tractar a tothom.

Per aprendre. Reitero hauria de sortir per la tele.

Discurs

2011-01-17T22:10:00.000+01:00

El dia 11.1.11 el recordaré com el compliment d’un somni d’aquells que penses que mai es faran realitat. Com els diaris tan sols portaran la part política del discurs, us adjunto les dues parts mes personals.

"....
M’agradaria molt poder exportar, en la meva tasca, la sèrie de valors, que ara s’intenten recuperar, i que gracies als meus pares, aquí presents, vaig aprendre des de petit. Ells em varen educar sobretot en els valors de treball, esforç, la responsabilitat, la solidaritat, l’estalvi, i el respecte. Tot aprés amb molt d’amor i en el marc d’una família compacta que es solidaritza i s’agrupa tant en el moments de dificultat com en els d’alegries i celebracions. Valors que intentem transmetre a la nostra filla i que creiem també hauríem de saber transmetre i hauria d’assumir la societat actual per retrobar el rumb de solidaritat i prosperitat que mereixen tots els nostres conciutadans.

No puc menys que agrair als meus amics d’Unió Democràtica, també avui aquí presents, l’aprenentatge durant aquests mes de vint-i-cinc anys de compartir il•lusions, programes i propostes per el nostre país. Som gent de pedra picada, no ens rendim, per que tenim molt clara la nostra ideologia social cristiana, per que la compartim des de l’amistat i per la voluntat de exportar-la a través del convenciment i al servei a les persones i al país. Ja ho manifestaven a l’any 1936 els Consellers Nacionals d’Unió “ ultra els ideals basics de democràcia cristiana: llibertat nacional i justícia social “
...."

Dclaracions Radio

2010-12-30T22:16:00.002+01:00

Pel que fa a CiU, el seu secretari d'organització, Salvador Jorba, ha comentat que, tot i que encara no s'ha tancat el període per presentar candidatures dins la formació, sap que de moment només ho ha fet la regidora Mercè Jou. En el seu cas, ha explicat Jorba, Convergència Democràtica de Catalunya pot suggerir el seu alcaldable, Unió Democràtica un altre, o bé poden coincidir en el candidat o candidata preferible.

A finals del mes de gener o principis de febrer l'assemblea de CiU a Olesa haurà de votar i escollir entre les persones que s'hagin presentat. Segons Salvador Jorba, habitualment sempre hi ha quòrum en aquesta elecció interna. Com comentàvem, però, el secretari d'organització de CiU no té coneixement que hi hagi de moment més candidatura que la de l'actual regidora olesana i flamant diputada al Parlament de Catalunya Mercè Jou. Jorba ha confirmat que l'alcaldessa Magda Graells no tornarà a ser cap de llista i s'ha descartat fer un relleu de candidata a mig mandat.

Després d'escollir candidata o candidat, CiU elaborarà la seva llista amb militants del partit i independents simpatitzants. Salvador Jorba ha explicat que els dos partits de la formació marquen unes quotes, a més de les de paritat entre homes i dones, que són flexibles a cada municipi. Tot i que encara s'ha d'elaborar aquesta llista, el secretari d'organització de CiU ha assegurat que està sorprès de la quantitat de persones joves que tenen “ganes de tirar en poble endavant”, i més en els temps que corren.

Construir o destruir

2010-12-07T14:13:00.000+01:00

S’han fet molts anàlisis sobre els resultats electorals i quasi tots tenen les conclusions encertades. Sobre el fracàs estrepitós del tripartit, s’ha dit que si massa soroll, que si eren govern i oposició a l’hora, si no tenien una idea conjunta de país, si la feina feta no l’han sabut explicar be, si hi havia manca de líder, si massa subordinació al PSOE, si massa cap a la independència, etc. etc. etc.

Jo crec que el tripartit, des de el primer, es va construir en contra de i no a favor de. En contra de CiU i amb la ferma voluntat de fer-la desaparèixer. Com una UCD sense Suarez. Pensaven que CiU sense Pujol s’esmicolaria tota sola. El segon tripartit va tornar a destruir, i aquest cop amb mes mala sanya. Les eleccions havien demostrat que CiU no s’havia mort sinó que incrementava vots i diputats. L’odi a CiU no va deixar veure a cap dels tres membres del tripartit que l’escena a Catalunya estava canviant. Es demanaven altres coses però es va tornar a confiar tot en les matemàtiques.

Construir País, no destruir adversaris.

Un vot pel meu país

2010-11-27T19:23:00.000+01:00

Sempre he estimat i estimo aquest petit meu país. Ara fa set anys vaig a arribar a creure que si el nostre poble havia escollit un canvi era per que anéssim a millor. Ara fa quatre anys vaig arribar a voler entendre que si un partit tan nacionalista com ERC donava suport al PSC tot i tenint la possibilitat de confirmar una majoria amb CiU, era pel be del país. Ara, tots ells, menys IU que sempre son i seran la marca blanca del PSC, han renegat del que han fet. S’han equivocat, se’n han adonat i n’han renegat. I de savis es rectificar. I, de savis es donar-se un temps, reflexionar del per que, i quan convingui, ja tornaran a començar. CiU ha fet aquesta reflexió, ha entès el que no va fer be i te una idea clara, de on, en aquest moment tan dolent econòmicament, ha de portar el país i la seva gent. No ha fet promeses boges, ni ha ofert un paradís. Tenim ara una terra dura, àrida, seca, que s’ha de tornar a llaurar, a regar, a sembrar, a recol•lectar per que ens doni bons fruits.

I, si demana guanya Mas, que espero i desitjo que si, pot comptar amb mi per el seu projecte: Treball, valors, esforç... Des de qualsevol àmbit haurem de treballar tots per retornar aquest país a quotes de solidaritat, de transparència, de valors, de prestigi intern i extern... Costarà, el camí serà llarg i de pujada. Podem, el país i la gent, en tenim ganes d’arribar molt, molt mes lluny, i hi posarem el coll. Ara s’han d’ajuntar aquelles dues frases: Que pot fer el govern per a mi i que pot fer cadascú de nosaltres per el nostre país. Votaré CiU, es el inici de la il•lusió i l’esperança d’un nou camí.

El somni de Gaudi

2010-11-07T23:44:00.002+01:00

Vaig tenir la sort, als tretze ans, de fer un treball d’escola, amb dos companys, sobre Gaudí. En aquelles èpoques varem intentar realitzar un treball “modern”. Varem fer filmacions de totes les obres de Gaudí, de Barcelona, varem fer el muntatge i la incorporació de so amb totes les explicacions possibles. No se pas on a anat a parar. Però em vaig enamorar de tota la seva obra, de la seva profunditat, de les seves solucions constructives i decoratives i, de la seva interactuació amb la natura i la fe.

He viscut per tant, durant molts anys, el pesat debat que es va formular en aquest nostre i petit país sobre la necessitat de deixar la Sagrada Família com la obra inacabada de Gaudí. Intel•lectuals i arquitectes defenien la seva paralització i fins i tot ens acusaven el continuistes de l’obre de desgraciar la obra de Gaudí amb el intent de la seva continuació. No cal rebatre també aquelles mes malicioses opinions que simplement definien la sagrada família com a mona de pascua.

L’argument que acostumava a exposar, amb resum consistia en dos bases lògiques. Si Gaudí no l’hagués volgut acabar hagués projectat una capelleta, doncs la va dissenyar de gran i era conscient que no l’ha podia acabar ell. En segon lloc totes, o quasi, les grans esglésies i catedrals, han superat els seus arquitectes i ha incorporat diferents estils a través de les llargues èpoques de construcció. La sagrada família, per a mi, mereixia l’acabament, les aportacions de nous arquitectes, enginyers, nous escultors, nous vidriaires, nous organismes, etc..

El que us asseguro es que avui, en veure les imatges del interior, tot i que he anat seguint la seva construcció, m’ha meravellat i m’ha confirmat la bondat de les meves idees. La continuació n’ha fet una obra mestre, esplendorosa, oberta al cel i que toca de peus a terra, esvelta i lluminosa. Una gran catedral, un lloc on l’home pot estar a prop, molt a prop de ell mateix, d’autotrobar-te en pau. I, si a demes es home o dona de fe, segur que serà un lloc idoni per trobar-se i sentir-se prop de Deu.

coragre

2010-10-24T10:45:00.000+01:00

L’escrit que adjunto es de mossèn Ballarin però es tan aplicable les circumstàncies que visc, que me l’he apropiat:

El meu amic
està trasbalsat.
No m’hi amoïno gaire.
Se’n sortirà, no sé com,
no sé com, però se’n sortirà.

Més llàstima em fa l’altre,
endogalat pel coragre
del ressentiment.

Sandro:

2010-10-24T10:34:00.000+01:00

No entenc tot el rebombori. Si no vols que el Barça tingui pèrdues ven-te en Messi. I ja esta. Empresa amb beneficis i els títols, que mes donen...

Si en Laporta l’ha fet que la pagui. Però el Barça es un club de futbol i els números van obligatòriament lligats amb els resultats i, els del Barça son esportius, tan en Futbol, com en Basquet, Handbol, hoquei, etc.

Preferies que t’haguessin deixat un club ple de números positius, sense jugadors, i haver de reiniciar un equip des de cero?. No es millor reiniciar el club amb equips guanyadors? El sanejament econòmic, no es mes fàcil, no es mes possible, amb un bon equip?

Que costa no se anti i ser pro Barça. No tenim a la historia dels números els d’en Nuñez i el que ens costava, amb anys, aconseguir un títol.?

No en aprendre’m mai. Visca el Barça i els títols que seguirem guanyant. T’ha deixat bons equips. Agraeix-li.

PD, La meva filla es sòcia, jo ara econòmicament no puc. Espero poder ser-ho algun dia. Gracies

Psc- Pnb

2010-10-24T10:18:00.003+01:00

El Pnb, amb sis diputats ha aconseguit un reguitzell important de competències i de Diners cap a la seva comunitat. Si jo fos en Montilla simplement li diria al senyor Zapatero que els meus vint-i-cinc diputats han de servir, com a mínim, pera aconseguir el mateix que ha negocia el Pnb. I, esquera i iniciativa haurien de pressionar per que així fos.

Aquest país ja no aprofita ni el “peix al cove” tan criticat. Els bascos si. I ja no sabem ni anar a roda, copiar el que fan i fer el mateix.

Aquí Montilla, Saura i Carod tan sols es preocupen de les beques i els trens, que potser ens ho donaran però sense els dines necessaris. Els bascos mes i amb peles, euros.

Tan sols cal seguir el camí que marquen els altres. Ni això saben fer, i poden, amb els diputats que tenen.

Dogmatismes

2010-10-06T19:18:00.000+01:00

Si algú segueix aquest bloc haurà comprovat com, des de el primer dia, vaig aportar critiques a la normativa de limitació màxima de vuitanta per hora de l’àrea metropolitana de Barcelona i la seva reducció progressiva quan t’acostes a la capital. Ara, propet de les eleccions i, a proposta inicial de CiU, tothom creu que s’ha de modificar la maleïda normativa. Fins i tot iniciativa. Ni aquestos últims han estat capaços de demostrar els dos grans criteris dogmàtics:

a) la reducció d’accidents mortals (50%) es la mateixa que a la resta de Catalunya i, exactament igual que a Espanya i, en aquests dos últims llocs no existeix aquesta normativa estúpida.

b) La reducció de la contaminació s’ha reduït entre un 10 i un 15 %, i ha estat la mateixa que en totes les altres capitals. Es confirma que es degut a la crisi econòmica (menys fabriques, menys consum d’energia i menys cotxes que van a la feina per la reducció de llocs de treball i la rebaixa de sous).

La dogmàtica torna a ser rectificada. Quantes vegades els comunistes han hagut de renegar de la seva dogmàtica? I, pregunteu-vos quantes vegades ens han demanat perdó o disculpes per l’aplicació destructiva de les seves veritats dogmàtiques?.

Que es podrà fer ????

2010-10-06T19:15:00.000+01:00

Crec que a partir de les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya canviarà el govern. Jo crec que podrà governar el candidat de CiU Artur Mas. Jo, ja em pregunto que i com encararà el dema de les eleccions el nou president a la generalitat.

Tots sabem que a nivell dinerari la Generalitat quedarà buida i tan sols en quatre partides pressupostaries es menjaran tot el pressupost del 2011. Aquestes son: els crèdits que s’han de pagar (interessos i capital), deute compromesa a mig i llarg termini (sistema alemany de finançament de les infraestructures, escoles, jutjats, etc), personal i llei de dependència.

Aplicar el programa des de el primer anys és pràcticament impossible. Que s’ha de fer ales hores.

Crec que la primera necessitat del país es recuperar la confiança amb ell mateix. Cada persona ha de recuperar la confiança en ella mateixa, es la seva força. Cadascú ha de tornar a saber que pot exercir la llibertat personal amb la responsabilitat que porta intrínseca. Cada ú ha de ser guia i far del seu propi destí. Aquest arguments els podríem ampliar a la societat civil, al mon de les empreses, a la de les relacions laborals, comercials, educatives, a qualsevol àmbit de la nostra societat.

No existiran, al menys duran el primer any i possiblement durant el primer bienni, recursos suficients per que el “papa” generalitat solucioni tots els nostres problemes. Cadascú haurà de resoldre el seu. I que serà necessari? Que podem demanar a la Generalitat?.

Demanem una mes obertura legislativa i pràctica. Obrir les normes controladores i sancionadores que arriben fins extrems molt angoixats. Començar a permetre. Permetre desenvolupar-se personal, social i econòmicament. Tornar al pràctic binomi llibertat – responsabilitat. Es pot aixecar el país començant a deixar remuntar a les persones. Endavant.

Ofès

2010-09-11T11:18:00.000+01:00

"La ofrenda del Govern se protege de gritos y protestas

La organización sitúa a los ciudadanos mucho más lejos, a cien metros, con lo que los políticos se ahorran los tradicionales abucheos y silbidos " La vanguardia digital

L’ofrena a Rafael de Casanoves és un acte popular. El varem refer nosaltres, el poble. Avui m’he trobat que no hi podia arribar, a mi m’han barrat el pas. A en Guardiola l’han deixat passar. Els politics ja tenen prous actes per lluir-se i ningú els obliga a que s’acostin al poble. El que no poden es apartar a la gent, a la seva gent, de les seves pròpies festes, dels homenatges populars a figures emèrites pròpies de la nació catalana.

En Pujol en va suportar molts de xiulets, de encrespades populars, però es el teu poble, la teva gent, i si esta desencantada, si te problemes, si hi ha coses que no les veu be, te el dret a dir-ho.

I si els politics, de raça tripartita no ho volen escoltar, que no hi vagin, no els obliga ningú.

L’ofrena a Rafael de Casanoves es del poble i no crec que tingui que anar a donar vint voltes per arribar-hi i que em situïn a mes de dos-cents metres. Per cert si que feien fila els cotxes oficials, en filera, aparcats al carrer de sobre, un pel amagats, no fos cas.

Reflexio

2010-09-06T12:46:00.000+01:00

Diuen, en castellà que “quien siembra vientos recoge tempestades”. Us asseguro que a mesura que em faig mes gran tinc mes ganes de retornar tempestes a coneguts que han anat sembrant vents.

Com a cas utòpic, en coneixia un, que des de altes responsabilitats politiques, va prendre un munt de decisions, en solitari o amb el seu assessor personal, que afectaven a gran part de la població. Després va passar temps vanagloriant-se per a tot arreu de la seva bona gestió. Seguir passant el temps i, com les coses mal fetes sempre supuren, han anat arribant les conseqüències maldestres d’aquelles “grans” decisions. I, ara que?.Que diu l’ètica que hem de fer?

Un altre cas pompós. La persona que conec que es mes rebuscada amb els cèntims, la mes preocupada per emmascarar i acusar a l’altra, encara que sigui per un duro que ell consideri que no ha estat una despesa perfectament justificada i moralment acceptada en base a la seva pròpia convicció, ara quan s’ha trobat immers amb un merder de mils d’euros que ell devia controlar, ara hem de fer la vista grossa?

A mi m’han ensenyat a no fer llenya de l’arbre caigut. Però es moralment acceptable que no siguin tractats amb la mateixa moneda? Els farà reflexionar el silenci de no fer-los passar per un examen públic? Callar els ajuda en un futur a ser millors? Son un bon exemple per a la societat el que se’n surtin indemnes?

Absurditats d’aquest estiu

2010-09-05T20:47:00.000+01:00

"He telefonat a no se quin subsecretari i no pararem les infraestructures de Catalunya.....". Si cada any ens menteixen i no en compleixen mai cap en temps i diners.
"Al setembre octubre rebrem les competències.......".
La competència de minyona d’Espanya, aquesta serà competència exclusiva i reservada a nosaltres sols
"Encara que no vingui en Cesc tenim una plantilla complerta......."
Tan fàcil que era contractar-lo i, ja veurem quan hi hagin lesions, cansament, o no puguem tirar endavant les tres competicions
"Aquest any portem menys suspensions de pagament...."
Dades per l’optimisme, tot el que es compari amb el 2009 es un èxit.
"Castells: necessitem grup parlamentari propi "
I per a que.... per continuar votant el mateix que el PSOE

I moltes mes que no he anat apuntant.

Un regal

2010-09-01T16:36:00.002+01:00

Aquesta setmana he rebut, per missatger un regal- Una fantàstica ampolla de cava, brut nature, Roger Gaulart. M’ha alegrat la vida. Que senzill i esplèndid que és el meu amic. Ja el tinc per una gran persona però conèixer algú que quan just inicies el retorn a la feina amb el trauma postvacances a sobre, sigui capaç de trencar tota malastrugança amb un regal, pocs.

El regal, a demes, es d’aquells que convida al repòs, a gaudir-lo amb calma, amb companyia, a gaudir del frescor del seu líquid, a contemplar la bellesa daurada del seu color daurat, a embaladir-te amb les bombolles que cerquen la sortida de la copa de vidre per arribar a conquerir el cel, l’univers sencer.

A tastar-lo per saber com es casa amb el paladar, com li dona gustet, plaer, com l’alegra, com s’expandeix per la gola i com suaument relaxa la musculatura tot arribant al cervell i, deixant convenientment saturat el sistema nerviós per concentrar-lo solsament en el gaudi. Quin pas, quina harmonia, quin bon començament de curs amb una bona ampolla de cava gelada regalada per un gran bon amic. Gracies.

Un estiu complexa

2010-08-29T21:24:00.002+01:00

Aquest estiu, mig de vacances, mig treballant he hagut de destinar-lo a reorientar idees de futur, tant a nivell laboral com la seva repercussió a nivell personal.

A nivell laboral no tinc mes remei que reestructurar el negoci i preveure, fins i tot, la situació mes desfavorable. No perdo l’esperança de que l’economia en general iniciï la recuperació i això afecti positivament la situació dels negocis immobiliaris, sobretot els de protecció oficial, del que som especialistes.

Però també soc conscient que ja portem tres exercicis aguantant la depressió i no es preveu un horitzó gaire expansiu. Per tant, s’han de prendre decisions i preveure previsions a la baixa el que obliga a afrontar situacions dures a nivell professional i a preveure fins i tot la pèrdua del negoci i per tant de la pròpia feina.

Quan preveus la situació de pèrdua i/o acabament de la tasca professional, i comences a mirar de prop la situació d’atur inicies un període de reflexió sobre les possibilitats de feina de futur. T’obligues a repassar currículums, veure les expectatives de mercat, de nous negocis o reorientació del propi, repassar el realitzat amb trenta anys de feina i intentar preveure que es pot fer en un futur.

No es que ja tingui clar el futur. Depèn de moltissimes coses i bastants depenen de mi mateix. El que si he trobat es força interior i il•lusió per tornar a començar. He pres consciència dels errors, dels efectes externs que influeixen en un negoci i de que, encara que històricament ho sembli, no hi ha cap negoci segur. Ara a continuar fer la feina ben feta, i a seguir lluitant pel futur. Bona tardor.

Andoni Zubizarreta

2010-08-26T21:05:00.000+01:00

Tu ja ens coneixes. Vas estar vuit anys defensant a la porteria els nostres colors blaugranes i en reconec un gran admirador teu com a professional del futbol i com a persona. Em va desagradar la teva sortida del Barça, com a “culpable” d’Atenes. Jo era dels que creia que ens podies defensar algunes temporades mes i així ho vas fer al club del Valencia.

Estic satisfet de la teva tornada, com a director esportiu, i que consti que respecto molt al teu antecessor en el càrrec Tixi Beguiristain, i penso que pots realitzar una tasca professional tan bona com la seva per el bé del equip i del club.

Em sorprèn, però, que no t’adrecis a nosaltres en la nostra llengua després de tants anys a casa nostra. Ara tens una segona oportunitat, tens set anys de feina a Can Barça. No tornis a perdre l’oportunitat, su us plau. Fes-nos sentir a casa nostra en la nostra llengua. Intenta-ho. Si jo tingues contracte de treball al País Basc, també ho faria. Per respecte, per consideració, per agraïment i per valors. Gracies.

Manifestació

2010-07-12T14:06:00.000+01:00

Dissabte hi era. Hi eren els meus pares i algun germà. Hi vaig trobar amics i coneguts. Tots amb una idea al cap: Ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de falta de respecte, de manca de consideració, de despropòsits, d’indignitat, de falsedats, de mentides, de prendre’ns el pèl. Volem tornar a aixecar el cap, a ser nosaltres mateixos, a que no ens diguin que hem de fer qui no ens entén ni ens vol entendre. A decidir, ja som grans, ja fa segles que som grandets.

En comptes d’una manifestació va semblar una ocupació dels carrers de Barcelona. Ni bellugar-nos duran mes de dues hores. Un clam clamorós que ha d’escoltar, no ja Espanya perquè no te orelles qui no vol sentir, sinó Europa i el món sencer.

Jo potser no ho veure, el camí a la independència és llarg i dur. Ens costarà i serà dolorós, però desprès d’ahir si que puc creure que la meva filla gaudirà d’un país: Catalunya.

I, per part nostra, no cedim... siguem dignes del nostre pais.

Endavant

2010-07-09T12:35:00.000+01:00

He tornat a aixecar el cap. Desprès de la decepció de la setmana passada amb la sentencia del Tribunal Constitucional, que vaig exposar al bloc del dia dos de juliol he tornat a mirar endavant. Necessitava una guia per saber com després de tant treballar i lluitar, no decaure i trobar un far que indiques com tornar a començar i si valia la pena.

Diumenge vaig assistir a la Universitat d’estiu d’Unió Democràtica i, realment em va servir per reenfocar el meu deprimit punt de vista.

Tan sols puc transcriure les frases que mes em varen motivar de JA Duran: La indignació ha d’anar “acompanyada d’una capacitat de reacció constant i de treball”. Catalunya “ha sobreviscut per fortalesa i perseverança, per ser una nació i per la capacitat d’esforç i d’excel•lència”. “El nostre deure és treballar per la dignitat de Catalunya en tots els àmbits”. “Si fóssim forts i respectats res d’això hauria passat”.

“Hem de treballar com mes aviat millor perquè Catalunya sigui una nació forta, cohesionada, ambiciosa, competitiva, amb voluntat d’anar mes enllà i de lluitar per el nostre futur nacional. Això s’aconsegueix picant pedra, la pedra de l’esforç diari.”

“Hem de portar tots plegats, en tots els fronts, la qüestió de Catalunya al cor d’Espanya” i, jo afegiria: ja no serem més la solució per espanya, serem el problema, en cada tema, en cada ocasió, llança punxeguda al cor d’espanya.

Actituds

2010-07-05T13:31:00.002+01:00

Quan quelcom inicia un mandat, en qualsevol organització i/o empresa, es normal que vulgui distanciar-se i diferenciar-se de les persones que anteriorment dirigien el mateix estament i vulguin marcar característiques pròpies a través de les seves primeres actituds, decisions i/o declaracions.

Fa pocs dies, el nou president del Barça, va fer el discurs d’assumpció del càrrec, en tres idiomes, incloent-hi el castellà i l’anglès. Si ho va fer per marcar distancies amb el president anterior, te, per part meva, perdó. Si ho va fer per marcar decisió ideològica de cap a on anirà l’ús institucional de la llengua catalana, anem, des de el meu punt de vista, cap enrere. No em cap al cap un discurs de proclamació d’un president de qualsevol entitat catalana multilingüe. Quan podrem entendre que no es deixa de ser universal per la llengua que uses???? Quan podrem entendre que podem ser universals, com a club i com a poble, sense deixar de ser catalans ??????

Marcar diferencies amb l’antecessor hauria de ser sense odi ni rancúnies. Les dues primeres decisions de la no Junta son: Retirar la medalla d’honor i manifestar la crítica a la rescissió del contracte del gerent de l’entitat. Crec que, si ho trobava adient, podia haver pres la mateixa decisió, sense ser necessari a la primera reunió, es podia haver suspès la categoria de soci d’honor amb categoria de president d’honor i deixar la decisió final a una propera assemblea de compromissaris. O, altres opcions, que segur que n’hi ha i que no deixessin entreveure revenja.

En el tema de gerència, tard o d’hora, sabrem que cobra el nou gerent i la clàusula de rescissió pactada. I, no crec que sigui molt diferent, o pensem que les persones amb vàlua, no cobren ????????

Mal peu d’entrada, però com hi ha cent dies de gracia, i el que interessa és que tota l’entitat vagi sobre rodes, sobretot en resultats esportius, ho deixem com a critica a un mal començament, amb possibilitats de rectificar, i sobretot ànims per seguir amb un barça únic.

Estatut

2010-07-02T14:13:00.000+01:00

Desencoratjador. Si el que varem votar ja em va sembla de mínims, un cop retallat per Madrid. Si l’únic estatut que ens podia portar cap a la independència era el que va sortir del Parlament de Catalunya. Si les esperances ja les varem situar sota mínims. Ara un cop retallat reinterpretat i escapçat que hem de fer? Si, aniré a la manifestació, clar que si, es com el dret de pataleta. Però no en tinc prou. Vull mes.

I, no se pas com. Sense violència no veig camí cap a l’autodeterminació del meu país. Se que no ens volen i soc conscient que no ens deixaran marxar.

Tornar a negociar, tornar al peix al cove, tornar a esperar que no tinguin majories a les Corts Espanyoles per anar pidolant competències i marges de poder econòmic, financer i polític, ja em cansa. No n’hi ha prou.

I no hi veig sortida. Tan sols seria possible si els partits catalans tinguessin tots un mateix patró catalanista. Però quan tens partits politics, sobretot PP i PSOE, a casa, que et diuen que tan sols han retallat una miqueta, que ja l’usarem, que alguna coseta en sortirà, que no n’hi ha per tant, etc, etc. Que nassos s’ha de fer?.

Tinc necessitat de que algú m’indiqui camins de sortida d’aquest atzucac. Gracies

Inicis i finals

2010-06-29T18:01:00.000+01:00

Quan inicies nous projectes no penses mai en el seu final. La il•lusió, l’empenta, l’esperança, els esforços dedicats, el temps esmerçat, tot es poc. I fa que el final no existeixi. Inundes el cervell de projectes per engrandir l’empresa encomanada, organitzada i oblides en el mes absolut que tot inici te un fi.

Assumir que el projecte s’acaba es difícil. L’has de compaginar amb la realitat. No és un acabament brusc, es lent, complicat, carregat de traïcions, de dobles paraules i de grans costos emocionals. I, cada dia t’has de tornar a llevar, i intentar tornar a il•lusionar-te per que a casa et varen educar a lluitar fins el final, en deien acabar com un senyor.

I, quan la llarga agonia, amb alegries pròpies, personals, no reconegudes de la feina ben feta, arribi al seu fi caldrà cercar-ne de noves, encara que siguin petites i no tan reconfortants. Ja ho deia el poeta amb Itaca, és un llarg camí, i quan sembla que l’has trobada sabràs el que volen dir les itaques...

Josep Oriol

2010-06-26T09:49:00.000+01:00

Josep Oriol , tu ets d’aquells que m’entendrà si et dic fins aviat. Les teves virtuts personals i el teu amor per la família han estat ben recordades. A mi m’agradaria remarcar la teva implicació política per Catalunya, des del respecte i comprensió de les persones, a traves d’Unió Democràtica. Ha estat un honor i un gran aprenentatge tindre’t com a mestre. La virtut que més et valoro es la de lligar els valors morals de l’Església amb els principis humanístic i socials d’Unió i intentar sempre aplicar-los.

Jo no soc nascut a Olesa, però no oblidaré l’acolliment a casa seva. Els mestratge polític, respecte i estimació a les persones, treball per la pàtria a través d’Olesa i per benefici de la seva població. Sempre parlaves de paus politiques, sempre home de seny i home de pacte. Sense defallir, tot i les adverses circumstancies.

T’haig de reconèixer, ara fa poques setmanes, que en visitar-te, vas saber confortar-nos mes a nosaltres que nosaltres a tu. Serenitat, confiança, fe, segur de la feina ben feta, del sembrat que deixes aquí, i preparat per a més. T’explicàvem problemes d’Olesa i repeties: “no us hi enfadeu”, “feu les paus”. Mestratge fins al final.

Josep Oriol, amb tu si que podem acomiadar-nos dient-nos “Fins aviat”.

Morro

2010-06-22T15:14:00.000+01:00

Porto dies veïnet una campanya que exposa paraules del President Montilla, dites a Pinós el 10.04.2010.

La primera que m’agrada es la de “Segueixo creient en la política”. Crec que deu ser la seva política, la de qualsevol cosa pel càrrec. Trair Maragall, pactar amb qui sigui, destrossar l’Estatut quan era ministre, cobrar com el de mes quan es President. Humiliar al President de la Generalitat al besa peus “del presidente del partido socialista....”!!!! Fets i no paraules....

La segona es “Segueixo creient en la Catalunya de tots”. Ara si que el meu desconcert augmenta. La Catalunya d’esquerres es la de tots. Ells que han abanderat les esquerres per damunt de qualsevol visió global de país, de les persones que poblem Catalunya. Carai, fets i no paraules.

La tercera es de “Segueixo creient en la justícia social”. Ara, amb fets, que els hi demostrin als pensionistes, als aturats i als mes desvalguts de tots, els que esperaven tant de la Llei de la dependència. A veure com els hi demostra amb els seus fets. Fets i no paraules.

Has convertit la Generalitat amb una Diputació de tercera, que potser es el teu objectiu. Qui es tort sap que tan sols pot manar en un país de cecs.

Burka

2010-06-11T08:39:00.000+01:00

Avui he escoltat el President del Parlament exposant que si ara, el ús del burka, no era un problema expansiu, no feia falta una regulació. Em recorda aquella famosa frase de quan estudies dret que diu: “les lleis sempre van al darrera de la realitat”. Per una vegada, si tots, en general, tenim clar que aquest tipus de vestimenta va en contra de la identificació de la persona i, el que es mes greu, comporta una rebaixa dels drets de la dona, s’ha de legislar prohibint-la als àmbits que li son propis de regular per la Administració: Carrers, locals de concurrència pública, hospitals, escoles, etc...

Seria, a demes, un nou pas en defensa de la dignitat i els drets de la dona. Crec que el parlament s’ha d’avançar als esdeveniments i no esperar a que la bola se li faci grossa. Ja veurem

Sous i politics

2010-06-04T07:52:00.000+01:00

En Iu Forn escriu avui al seu diari del mateix nom:

"Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials. Què passa, que fa un mes no calia? És evident que o bé són uns mentiders, o bé són uns inútils, o bé continuen pensant que som imbècils (jo voto per un pica-pica de totes tres opcions)."

A Olesa, ni som uns inútils, ni som uns mentiders. Des de CiU, que ja fa molt de temps que plantegem propostes a ZP per anar sortint de la crisi, com la veiem, i amb el sentit de responsabilitat que ens caracteritza, quan varem assumir l’alcaldia, fa mes de vint-i-tres dies, l’alcaldessa es va reduir el sou un 36 %. Ni un 5 %, ni un 15 % com el Montilla a final de legislatura, si no un 36 % al inici del seu compromís com alcaldessa en respecte el seu antecessor.

Paraules i fets, CiU d’Olesa

Crisis !!!!!!!

2010-05-13T16:43:00.000+01:00

Per fi, el que molts sabíem, el que molts patíem, per fi a arribat a orelles del govern. I com a casa, quan es gasta mes del que s’ingressa, ràpidament s’han d’agafar les despeses i reduir totes les que podem, perden el mínim el ritme i nivell de vida. A l’estat el problema es que en plena crisi han gastat encara mes que mai amb la idea que ja passarà i quan ja no puguem gastar mes, l’economia millorarà i pagarem el deute amb els nous, mes esplèndids i millors ingressos. Però això de la crisi dura i els millors ingressos no arriben, aleshores ja no queda mes remei que, com no has usat les estisoretes de costura, has d’agafar les estisores de podar. I, a per totes, branques primes i branques gruixudes, a la poda bestia. El que t’ha donat un got d’aigua de més, ara et pren un menjar necessari de la boca. I estaria content si amb això ni hagués prou.

Ara, torno a resar per que l’any turístic funcioni bé. Per que encara que ningú en parla, i sembla que la depreciem, una de les nostres “industries” mes importants es el turisme. I, realment mes ben igual que sigui de xiruca, de luxe, de borratxera, d’enamorats, que vingui en vaixell, en cotxe, en avió o en caravàning. Ara no en podem depreciar cap, el necessitem tot per incrementar el PIB, i en conseqüència els ingressos de l’estat i que, si us plau, no ens tornin a retallar les misèries del menjar.

Diagonal

2010-05-05T15:38:00.002+01:00

Crec que ens tornen a prendre el pèl. El debat hauria de ser Tranvia o Metro

Aigua

2010-05-05T15:37:00.000+01:00

He sentit a dir que l’aigua que consumim a Catalunya és barata. Diuen que no paguem el cost de l’aigua i que no tenen mes remei que encarir-la un 60 % aproximadament duran els propers cinc anys.

M’agradaria, per convencem de la bondat del increment saber un parell de dades:

La primera seria la comparativa del preu mig de l’aigua a casa nostra amb la mitjana espanyola i la d’altres països europeus.

La segona si em poguessin informar si la macroestructura de l’Agencia Catalana de l’Aigua, que s’ha mes que duplicat en menys de set anys, esta inclosa es aquests càlculs i per quin import.

Digueu-me mal pensat però per un instant m’ha passat pel cap que ens volien fer pagar el dèficit de l’ACA.

Canço de record

2010-04-07T16:26:00.000+01:00

Quan l'escolto encara recordo el mòn millor que esperava, espero i seguiré esperant

Messi

2010-04-07T11:31:00.000+01:00

Gaudeixo d’un plaer i d’una alegria quan contemplo el Barça jugant be a futbol. Es per a mi relatiu si acaba guanyant o perdent, per que el que m’agrada es el joc. Es jugar pensant, amb tècnica, amb ofici, veient el conjunt del joc, distribuint, defensant amb ordre, parant l’inexplicable, combinant, situant-se al lloc pertinent, accelerant o frenant el joc segons necessitats el partit, trencant tàctiques de contrincants. I, al final la pilota pot entrar o no, però el partit l’has gaudit. Si a sobre de jugar be a futbol guanyes l’alegria es suprema.

Si a mes a mes, gaudeixes del millor jugador del món s’arriba a l’alegria folla. El cos s’inunda de sensacions inexplicables, omple l’esperit, l’adrenalina es dispara i la satisfacció és immensa. Per tant gracies Messi.

Però en un dia com avui que el somriure esta inscrit al meu rostre no vull deixar de reivindicar l’equip, el conjunt. I somiar amb diumenge parta de la lliga i aviat la final d’europa. Barça campió lliga, Barça campió d’Europa......

Tornem-hi

2010-04-07T11:12:00.000+01:00

Sant tornem-hi. Ja sabeu que estic capficat amb el tema dels vuitanta k/h per que defenso des del primer dia que essent variable a l’alça o a la baixa es produiria la mateixa (si no mes baixa) contaminació i hi haurien els mateixos accidents.
Crec que es tan sols de sentit comú que hi ha hores i dies i situacions i circumstancies que permeten un increment o obliguen a un decrement de la velocitat d’entrada a les grans ciutats.
La reducció de velocitat normalment ve imposada per les caravanes i les retencions continues a les que per desgracia estem acostumats. El increment de velocitat be per la lliure penalització de l’administració tripartita o tripartida.
Un cop no han pogut demostrar si la reducció imposada redueix o no la contaminació ni la disminució d’accidents, com ja preveia, ara comencen a estudiar la possibilitat d’ampliar la velocitat limitada del 80 km/h.
Ens prenen per xais sotmesos i imbecils. Que rectifiquin ja i si no que demostrin amb dades seriades i serioses que l’han encertat. Les proves a casa (si pot ser seva) i amb gasosa.

Nevada

2010-03-10T09:38:00.002+01:00

Si el govern, diumenge al vespre, s’hagués pres en serio la nevada, nosaltres, els ciutadans també ens haguéssim pres seriosament les previsions meteorològiques. Hi ha tres mesures preventives que haurien fet canviar moltíssim la situació: Tancament de totes les escoles. Serveis mínims a funcionaris, excepte policia i protecció civil, bombers i sanitat i declarar dia inhàbil per tramitacions administratives.
Amb aquestes mesures et jugues el cap, com a polític, però per això estàs, per prendre decisions. I tot seguit molta informació, a tv i a la radio.

Temes complementaris de la mala gestió: Conseller a Palma, Director General anant a treballar com si fos un dia normal, la nit de diumenge ja nevava i arribava fins a la Catalunya central. Primera informació de la Conselleria a mig dia. Alcalde de Barcelona aparegut a les nou del vespre. Gabinet de crisi comandat pel president de la Generalitat a les deu del vespre, etc. etc.

Anècdotes de mala gestió: tancament de carreteres sense avisos per mitjans de comunicació, era la gent que telefonava a emissores i informava, multes als que varen deixar els cotxes mal aparcats per necessitat, etc. etc.

I per acabar el divertiment: Interior dona la culpa al seu amic de medi ambient de que la informació meteorològica no va ser prou clara.....

Fets i no paraules.

L’home de les tres paraules

2010-01-22T15:00:00.000+01:00

M’ha sorprès l’acceptació i la justificació periodística de les dos diferents declaracions del Sr. Huguet. La primera criticant la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern, com a particular. L’altre com a Conseller de Comerç i Turisme dient que donava tot el suport a la candidatura. Suposo que no ha explicitat la tercera opinió, com a membre d’ERC, que suposo deu coincidir amb la del Sr. Portabella dient que si, que esta be però que la forma no és correcta i s’han d’estudiar les concrecions.

En definitiva el que m’ha fet reflexionar es que crec que una persona primerament es fa una opinió, pensa. Tot seguit l’expressa, la diu. I, en un tercer procés l’ha de posar en marxa, executat.

El Conseller com actuarà, amb la incredulitat de la primera expressió, amb la seguretat de la segona o amb l’ambigüitat de la tercera. Tres paraules per un únic fet.... i no es la primera vegada.

Diagonal

2010-01-21T17:25:00.001+01:00

Em sembla recordar, que en el seu dia, en el projecte de tramvia a l’avinguda Diagonal, es va preveure, en el projecte, un pas soterrat del carril central de la Diagonal al carrer Numancia per evitar la cruïlla amb el tramvia i amb el lateral de la pròpia avinguda. No soc capaç de recordar per a quins motius no es fa construir.
El que si es constata diàriament es l’embús que provoca aquest desviament, a ran de terra, a tota l’entrada de Barcelona per aquesta via. El que si que es real es que han de destinar-hi dos carrils al desviament, bloquejant la circulació d’aquesta important via. I, el que si es cert es que diàriament, ales hores punta, han de destinar-hi agents de la guàrdia urbana per posar una mica d’ordre. Si algú és va equivocar, tants anys costa rectificar?

Com pot ser

2010-01-07T12:32:00.001+01:00

Com pot ser que el dia set de gener s’acabin totes les expectatives previstes per tot un any. Com pot ser que les il•lusions d’un cap d’any durin tan poc. Com pot ser que costi tan canviar les coses per millorar-les.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.

El rei d’Uruk

2010-01-05T21:38:00.000+01:00

Ara he acabat la novel•la escrita magistralment per Santi Baró. No tan sols m’ha agradat si no que m’ha entusiasmat. L’argument o arguments son molt bons, molt ben escrits, amb unes descripcions suggerents. El llibre omple, quan l’he començat no he pogut parar fins el final. Jo no soc un literat ni un expert, però t’asseguro que el recomano i el recomanaré. Estic agraït per l’estona, les reflexions que aporta el llibre, pel ritme de la novel•la, el contingut, la manera d’escriure’l, les histories intercalades. El llibre te histories que colpegen, fan reflexionar i pensar, aporta principis, te vitalitat, energia i esta relatat de tal manera que enganxa i sedueix.

Confiança

2009-09-29T19:34:00.000+01:00

Desprès d’aquest caos de rodalies, que estem vivint, per culpa de desperfectes d’un túnel del TGV, qui ens garanteix el pas d’aquest tren per el centre de Barcelona ? I qui garanteix la seguretat del edificis i de la Sagrada Família?

Guardiola guru

2009-09-24T17:43:00.001+01:00

M’agrada el futbol i especialment el Barça. M’agrada en Guardiola, m’agradava i l’he considerat sempre un senyor. Un home d’idees clares carregades de valors i amb la salsa del sentiment. I, no nomes en el futbol. Espero que el barça vagi molt be per que ara tothom t’enlaira a uns altars que no son reals. Quan, espero que molt tard, la pilota no entri, encara que tu facis la mateixa feina amb la mateixa honestedat, aquí trobaràs una illa que et seguirà respectant com a gran persona que ets.

Informes

2009-09-24T17:38:00.001+01:00

Quan eren d’altres que governaven Catalunya resulta que si demanaven algun informe, que l’oposició no creia prou justificat de seguit s’insinuava que era per comprar amics i/o per finançar el partit. Ara, tenim reconeguts els informes descarats i inútils de l’any 2007. Ara resulta que son legals i, ni insinuacions ni clientelisme, ni robatori a les arques publiques, ni res de res..... es normal ho fan els d’esquerres. Ah i no parlem del informe que estudiava el criteri polític dels periodistes..... Perdoneu-me però tan sols de repensar-ho, de escriure-ho se m’han embrutat les mans i jo soc de ..... mans netes.

Justícia

2009-09-24T17:30:00.000+01:00

Un divertiment a partir del cas Millet. La consellera de Justícia ha dit que es molt difícil trobar una estafa d’aquesta mena per que tenia voluntat de delinquir, d’amagar-ho i ho va fer molt be. I jo em pregunto si tots els delinqüents no tenen la mateixa voluntat, no ho volen amagar i no ho volen fer be..... Jo no vull fer un delicte, no el vull amagar i ho vull fer malament... pot ser els mossos no s’ho creuen i no m’enxampen.

Acabat l'estiu

2009-08-31T15:04:00.000+01:00

Acabat el mes d’agost. Ja he fet els dies suposats de vacances que haurien de servir, segons la teoria, per desconnectar i agafar noves energies pel inici del curs laboral que es presenta com una ascensió al Everest, o per a mi, igual de difícil, a la Pica d’Estats o al Pedraforca. La reflexió de les hores, poques, de que he disposat aquest calorós estiu tan sols m’han aportat visions negatives del futur. Sembla, em dona la sensació, de que no he fet res ben fet i, ara, és gira la truita i la vida ho torna amb un tornar a començar general que, no se si em veig en cor d’assumir-lo. Reflexiones i penses en tot allò que podries haver fet millor, aquelles decisions que podrien haver estat d’altra manera... a on has arribat, quan ja has sobrepassat el mig camí de la vida. I, m’agradaria conservar la il•lusió i la força de fa un anys, quan el perill no existia i el futur es construïa dia a dia, quan al mati, renovava energies per afrontar nous aconteixements. Com enyoro ara tots aquests matins llevant-me amb un somriure de fe, de força d’il•lusió, de confiança, de noves idees i noves solucions.
I, cal tirar endavant, oblidar la nit de cada jornada i concentrar-se en el sol de cada dia. Em caldrà molt d’esforç i, sens dubte retrobar una llum que guiï aquest vaixell que navega a ritme de tramuntana sense saber trobar fars, calma i bon port.

Ignasi Farreres

2009-08-23T09:13:00.001+01:00

Et vaig conèixer quan era molt jove. Recordo els ajuts per els campaments d’estiu i les múltiples vegades que he pogut comptar amb tu. Hi un detall de la teva persona que, apart dels que s’han mencionat, que subscric, que valoro moltíssim i és el de la teva especial modèstia. Passar desapercebut, fent molta feina i molt bona. Ajudar des del darrera sense protagonisme. Crec saber el dur que pot ser per persones amb tanta valia humana, i afegeixo l’amic Josep Maria, veure’s cada dia maltractats i insultats, sense raó, ni vergonya ni fonament moral. Simplement per burda, cínica i malintencionada acció política. Et tinc com a exemple i referent.

Sardana

2009-08-15T01:10:00.001+01:00

Avui he assistit a una festa de poble, realment un poblet, que tot hi comptant els estiuejants, no deuen passar de les dues-centes cinquanta persones. M’he quedat gratament sorprès, no ja de la coneixença de totes les persones, entre elles, si no també l’acolliment de les no pròpies. El que mes m’ha agradat ha estat poder ballar sardanes amb il•lusió, amb alegria. Sardanes de festa, com devia ser antigament. Ara, a molts llocs, sembla que per ballar sardanes es necessitin un d’aquests dos requisits: O ser un gran ballador, de colla, o ballar sardanes com a símbol de demostració de la pertinença, de la terra, de país.

Avui he ballat sardanes de festa. Ballar la nostra dansa rient, passant-t’ho bé. Comentant els passos, alegrant el ball, amb gent que en sabia moltíssim i amb “turistes” que n’aprenien, amb gent gran, molt gran, gent jove, nens, adolescents, tots junts amb una gran rondalla, com ha de ser, o com jo crec que ha de ser. El que és realment curiós és que m’hagi sorprès.

Poderós

2009-08-01T10:32:00.000+01:00

No crec ser poderós en res. La individualitat no és poderosa.
Poderosos som com a família, he tingut la sort de tenir-la sempre ben a prop, pare i germans. Poderoses son la meva dona i la meva filla que m’han sabut guiar, una excel•lent companya i una filla que es com el sol de cada mati i la bellesa de la lluna cada nit.
Poderosos son els amics que m’accepten amb les meves virtuts i defectes i em demanen el que puc donar i m’aporten el que puc necessitar.
Poderosa es la feina, on sempre m’he trobat a gust treballant, m’agrada l’adrenalina del risc i la satisfacció de feina ben feta, ben resolta.
Poderosos sou vosaltres, sense unes persones excepcionals no es pot fer una bona feina. Un, no es perfecte, però he gaudit d’un equip perfecte. Heu aportat il•lusió i empenta, intentant cada dia fer les coses ben fetes i, això, per justícia ha de tenir el seu premi. El primer el de la satisfacció personal de la feina ben feta al servei d’altres, que de vegades, a l’iniciï no ho valoren o no ens ho diuen, però sabem que queden satisfets i un pis, es un projecte de vida.
El segon es el que tots junts hem après. La feina es un constant aprendre coses noves, normatives, tècniques d’edificació, nova burocràcia, noves tècniques de venda, tot canvia, i hem estat al món, ben desperts per aprendre.
El tercer es el grup de treball, de tots vosaltres com a grup. Jo, al menys estic convençut que hem fet un bon grup d’amics, que serà impossible d’oblidar.
Poderós es el grup, l’equip, el conjunt, mai la persona. Som tots, i junts.....

Parlar per parlar

2009-06-06T19:26:00.000+01:00

Avui, al diari del mateix nom he llegit, textualment, aquesta frase de Joan Puigcercós: “ Els 25 diputats que el PSC té a Madrid han demostrat que no serveixen per a res”. I, de seguida m’ha vingut al cap la següent pregunta: “Per que serveixen els teus diputats al Parlament de Catalunya?. Saps que amb els teus d’aquí pots bellugar els 25 del PSC allà?. No ets tu el mestre que disposa de la clau?. S’ha d’anar en compte en veure la palla a l’ull de l’altre i no veure la biga en el propi.

Contaminació

2009-05-28T12:03:00.000+01:00

Les dades continuen donant-me la raó. Segons CCOO la reducció de contaminació a Espanya duran el 2008 es de un 6,5 % i segons dades del govern espanyol d’un 8 % (publicat a l’Avui el 22-05-09) La reducció, segons ambdues fonts, es deguda a la crisis econòmica: reducció de producció de les empreses, disminució del transport de camions, disminució d'us de l’automòbil, entrada en funcionament de noves fonts ecològiques d'energia. I del vuitanta o menys per hora, res de res... Com ens enganyen aquests ideòlegs mentiders que tenim al govern.
Per cert a l'autovia que va a la Cerdanya ja hi han trams que es pot anar a 120 km/h. Un altre demostració de la ignomínia ideològica. Ah, conserven el tram de 100 km/h allà on hi han radars... Penseu-hi .

Sempre tenen la raó

2009-05-28T12:02:00.000+01:00

A Olesa hi ha un partit polític, el Bloc Olesà, que sempre te la raó. Ara, hem rebut una sentencia sobre un projecte de reparcel•lació on ells asseguraven que hi havia de tot. Això ho van manifestar en un escrit d’al•legacions, entre d’altres llocs com revistes i manifestacions. Doncs que carai, diuen els interessats que la sentencia no posa en qüestió els arguments del Bloc Olesà. La sentència retorna la validesa del projecte de reparcel•lació i, entre d’altres coses els hi dedica el següent paràgraf: “... ergo ni existia justificacion para revocar el Proyecto de Reparcelación debiendo el Ayuntamiento desestimar las alegaciones efectuadas por los recurrentes Sres. Segado y Prat” (Bloc Olesà). Jo, frase mes clara no l’havia llegida mai. Vostès opinin.

Julio

2009-04-28T10:07:00.001+01:00

Diu en Jean Giono que per que el caràcter d’un esser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme, si el principi que els dirigeix es una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant un caràcter inoblidable.”

Quan l’he llegit he pensat amb tu i per això te’l dedico. No se si has deixat una empremta al món, però t’asseguro que ven forta amb els teus amics, amb els companys de partit, a moltíssima gent del poble, i sobretot a mi. Gracies

Barça

2009-03-17T21:43:00.001+01:00

He escoltat que el Camp Nou no es pot remodelar i reorganitzar per que, segons l’alcalde Hereu, el Barça ha de donar compensacions a la ciutat de Barcelona. No recordo compensacions en el cas de l’Espanyol, ni a Sarria ni a Cornella. De totes maneres el Barça s’hauria de plantejar sortir de la ciutat que expulsa al soci i al aficionat i dona, segons l'Ajuntament, tantes molèsties a la ciutat.

Plantejo que es marxi de la ciutat de Barcelona. Podeu fer al camp al meu poble: Olesa de Montserrat. Pels turistes seria visita de pas a Montserrat. Pels socis molt bones comunicacions, Ap7, N2 i la futura B 40, ferrocarrils, etc. Crec que el meu poble us oferirà sòl a bon preu, us requalificarà el que volgueu i facilitara la vida i les comoditats per el soci.
Tots encantats lluny del cap i casal de Catalunya.

Enquesta

2008-11-25T20:41:00.000+01:00

Una petita enquesta a contestar: amb 5 preguntes amb respostes breus
- quines creus que son les causes de la crisi?

Les causes de la crisi, segons la meva opinió, son mes profundes que el que ens comuniquen als mitjans informatius. La crisi parteix de la pèrdua, durant els quinze anys passats de dos valors essencials en l’economia: el treball i l’estalvi. Aquests valors tradicionals s’han canviat per l’especulació o benefici immediat i la despesa com a objectiu de la felicitat immediata. A partir d’aquí podem aplicar aquesta teoria, al sistema financer, al sistema immobiliari i fins i tot a les economies domèstiques.

- S’hauria de penalitzar als responsables?

Els responsable de les empreses financeres indiscutiblement, en tan en quant no les regula el mercat per que reben ajuts estatals. La resta les penalitzarà el propi mercat. On son ara els grans especuladors immobiliaris, i els borsaris, i .... aniran caient per la pròpia regulació del mercat i a traves de concursos de creditors aniran pagant les seves culpes.

- Com et sembla que afectarà a l’economia productiva(empreses)?

L’economia productiva, que no ha viscut d’especular, si no del rendiment ordinari dels seu treball esta en franca destrucció. Aquesta producció requereix obligatòriament de finançament divers,: per descomptar efectes, per inversions, pòlisses de crèdit, etc. Ara no poden acollir-se al finançament ordinari que es basic per a la seva supervivència. A demes s’acumulan els impagats que provenen de les empreses especuladores. Tan sols els hi queda la teoria de trinxeres: Aguantar amb el que tenen i si no plegar.

- Quines propostes a curt i mig termini s’haurien de fer?

Tornar a l’economia productiva saltant els entrebancs financers. Els diners d’ajuts haurien de servir per cobrir petites i mitjanes empreses per les necessitats explicades anteriorment. Per la crisi especifica de l’habitatge (propi de l’estat espanyol) s’haurien de subvencionar les compres d’habitatges a preus determinats (d’Hpo i similars) directament als compradors (mai a empreses o entitats financeres) per que aquests remourien el mercat de la despesa necessària. Hauriem de ser capaços de fer entendre a l’administració, i a l’administrat que ha arribat l’hora d’estrenyens el cinturó, a nivell de despeses (considerar les imprescindibles: sanitat, educació, immigració, serveis socials, etc... i ajustar les de segon grau: esports, cultura, festes, publicitat i propaganda, etc.)

- Que creus que s’hauria de modificar del sistema econòmic?

Creure que un sistema econòmic es bo o dolent, per si, per a mi és una bajanada. Som les persones, amb les seves actuacions, las que malmetem qualsevol sistema organitzatiu. Sempre he cregut que el primer que ens ha de preocupar es l’educació en els valors, formar persones, amb criteri, amb capacitat de valorar, de raonar i sobretot en economia de equilibrar el benefici propi amb el benefici social. No podem pensar que educant a traves de d’individualisme, la comoditat pròpia, el benefici rapit, l’odi per la feina, la felicitat en el consum, i tantes i tantes coses que s’em acuden, formarem persones que després amb les seves actuacions han de demostrar honradesa, responsabilitat social i mediambiental, solidaritat, orgull per la feina ben feta, consum responsable, felicitat amb les petites coses de cada dia, compromís amb les persones companyes i amb la societat en general, respecte, consideració, el plaer de gaudir de la vida, per se, etc. Etc.

Aquestes consideracions les he fet a salt de mata, no se si et seran gaire útils per l’enquesta.

Qui fa el que pot no esta obligat a mes

Cotxe oficial

2008-10-29T11:17:00.000+01:00

A mi m'agradaria que la polèmica de la despesa, no justificada, i per tant reemborsada del president Benach no quedi amb una anècdota.
A mi m'agradaria que el president Benach m'expliques les mesures preses al parlament per estrènyer-se el cinturo amb època de crisi, com hem de fer totes les famílies en la nostra domestica economia.
A mi m'agradaria que la generalitat, l'estat, l'Unió europea, les diputacions, els ajuntaments, el defensor de greuges o el del pueblo, m’expliquessin quines mesures han pres per reduir les despeses, el que suposaran a fi d'any i el seguiment del seu compliment.
A mi em sembla que seria mes útil i responsable.

Justificacions paracientífiques

2008-10-24T19:24:00.000+01:00

Ens han obligat a circular a 80 km/h per entrar i sortir de l’àrea metropolitana amb els lemes de menys contaminació i menys accidents. La Generalitat ens ha venut un informe científic que diu que la contaminació s’ha reduït un 4 % i, en base al mateix, per l’any que be preveu reduir la velocitat encara més i engrandir l’àrea d’afectació.
Resulta que el informe esta fet amb una base científica de la primera setmana de gener d’enguany. Setmana que inclou l’u de gener, reis i festa d’escoles. A partir d’aquestes dades la resta son càlculs matemàtics estimatius realitzats, això si, per una súpercomputadora. Aquests càlculs, per se, ja poden aportar unes desviacions de mes, menys el 4 %. Fantàstic informe. Tan sols demostra que l’esforç representat en percentatge de reducció de la velocitat te una influència pràcticament nul•la en la reducció de contaminació mediambiental.
Per altre part la reducció d’accidents mortals, si els comparem amb els percentatges de reducció d’accidents tan a la resta de Catalunya, com als percentatges espanyols, estem en les mateixes mitjanes. Potser la reducció d’accidents mortals es basa en la gran millora de seguretat dels vehicles, la major responsabilitat dels conductors i la millora de les infraestructures.
Si aquestes dues premisses, que he escoltat en emissores de radio exposades per científics reconeguts, fossin certes caldria remarcar que la idea d’anar reduint la velocitat es simplement una imposició ideològica-política del grup eco del govern. I el tema es greu quan la convicció política i ideològica no es confirmada per estudis científics acurats. En aquest termes podríem començar a parlar de imposició religiosa, dogmàtica o sectària. Encara que els resultats científics contradiguin, o no avalin la nostra teoria, com es nostra i nosaltres la entenem com a veritat absoluta , la apliquem amb raó o sense.
Per acabar ressaltar que la lògica d’aquests que manen es la següent: A menor velocitat, menys contaminació i menys accidents. Si segueixen amb aquest raonament ideològic arribarem a l’absurd de conduir a deu per hora i, en primera.

Sobre l'estupidesa humana

2008-10-12T09:33:00.001+01:00

Ahir, al vespre, vaig anar a veure una obra de teatre, un monòleg, d’una molt bona redacció literària, d'una acurada investigació tècnica i d'una interpretació complicadíssima. Una conferencia, portada amb ritme, apropant el públic i representativament fent-la interessant. L’obre de teatre portava a una reflexió sobre l’univers de l’estupidesa.

A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.

Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.

Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.

L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.

Economia

2008-10-01T16:56:00.002+01:00

Estem fotuts, econòmicament parlant. Tothom ho comenta i ningú te la vareta màgica definitiva per solucionar la crisis mundial.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.

Catalunya radio

2008-10-01T16:56:00.001+01:00

M'ha fet reflexionar el nou anunci:''la radio que fem entre tots''. Primer depuren i netegen, un cop l'han fet a la seva mida, absolutament polititzada i dirigida, aleshores ens presenten el gran lema publicitari. Jo afegiria a veure si son capaços de fer una radio per a tots. Com diuen ara ''som-hi''.

Unitat pel finançament

2008-09-22T10:03:00.001+01:00

Ja n’hi ha prou. Saura pacta la pròrroga de Vilanova amb la ministra De la Vega i aquest termini es incomplert, com tothom ja preveia, igual com el del propi Estatut. Mentida. Montilla ha pactat un aplaçament de l’acord de finançament pel 2009. Retard i mes i mes incompliment. Unitat de les forces catalanes. Mentida. Els primers que cedeixen: els mentiders.

El pitjor de tot plegat es que el propi Montilla haurà de gestionar la misèria econòmica que ens arriba. Fets i no paraules. Ara es el moment de demostrar com es gestiona de be, ja que no saps exigir el que es nostre vull veure com de tres pessetes en fas un duro. O dit modernament com ens dones els serveis que necessitem, sense mes diners. Sort.

Educació

2008-09-21T21:25:00.001+01:00

El govern vol educar els infants i el jovent. Jo sempre he cregut que l’escola ensenya i paral•lelament educa i la família educa i alhora ensenya. Sembla que amb el títol “educació” ho voldria fer tot l’estat: marcar que s’ha d’aprendre i amb quins valors. Crec que el fracàs de l’ensenyament democràtic d’aquest país esta mes que demostrat i mes que certificat. Es molt trist que un dels temes mes importants de la democràcia que era, i es, formar persones, ciutadans, que entenguessin valors com la democràcia, el respecte, la llibertat, la responsabilitat, etc. I això creiem que era possible amb un nivell cultural alt que sorgiria d’una bona escola, d’una bona educació.

Ara hem de recomençar. Primer saber en que l’hem cagada, analitzar-ho be. Veure en que ens superen els països que estan millor. Concloure el que s’ha de millorar, el que s’ha de canviar i consensuar d’una vegada un model educatiu perdurable. Que requereixi ajustos, no lleis noves per a cada fase política. Hem d’arribar al objectiu de país amb ciutadans lliures, que tinguin opinió, capacitat de disposar de treball de qualitat i alt nivell cultural i social.

Hem perdut mes de vint-i-cinc anys, no en podem perdre mes.

Nazisme

2008-09-21T21:04:00.000+01:00

M’atreveixo a aconsellar un altre llibre “El niño con el pijama de rayas” de John Boyne. Es un llibre curt de llenguatge ràpid. Argumentalment sembla que toqui el nazisme de costat. Vas llegint i aconsegueix el més valuós, tocar profundament el sentiment del lector, emocionar. A mi m’ha fet emocionar dolorosament fins el punt de veure com llàgrimes de pena i de dolor afectaven el meu rostre. Diu que el deixem llegir als nostres fills, encara no m’atreveixo però serà bo que aprengui la historia que no s’ha de repetir a través d’una novel•la que protagonitzen nens.

L’AP7

2008-09-19T20:39:00.000+01:00

L’autopista del Mediterrani eixampla la seva capacitat amb un carril mes del Vendrell fins passat Tarragona. Aquestes obres suposen l’ampliació de la concessió administrativa. Aquestes obres suposen una sèrie de molèsties per els consumidors/ usuaris obligats a circular a 80 km/hora. L’administració amplia la recaptació multant constantment tots els vehicles que superen aquesta velocitat. Aquestes obres no han suposat cap descompte del peatge pel sofert consumidor per un servei reduït i perillós, que res te a veure amb el que se suposa ha de ser un autopista.
Ja que l’administració no ens ha tingut en compte per defensar-nos davant aquest greuge, proposo, que per el proper any no s’incrementin les tarifes per compensar al client/consumidor d’un mal servei. Si recordeu va ser fàcil demanar a renfe, adif, una compensació per les molèsties ocasionades. Ara es hora de que l’administració catalana ho faci amb temes de la seva competència. I, per la recaptació, amb els radars, de 80 a 120 km/h, s’ha fet d’or. Esteu per defensar al ciutadà-contribuent, feu-ho.

L'ultim patriarca

2008-08-31T21:07:00.001+01:00

Aquest estiu he pogut llegir diversos llibres. M’ha agradat, i per això el vull comentar, un relat novel•lat, “L’últim patriarca”, de pràcticament tres generacions de magrebins que emigren a Catalunya. Explica les dificultats, les peculiaritats, però el que mes m’ha enganxat son les diferencies culturals i religioses que fan de llast per a la integració en cultures europees. La mes perjudicada: la dona. I per això es important que el llibre estigui escrit per una autora que, essent magrebí, no demostra ni odi, ni incomprensió, ni revenja cap a la seva cultura si no, crec que el llibre desprèn una súplica cap a la seva pròpia cultura per ampliar les concepcions mentals, poc a poc, i per aconseguir una adaptació de la societat de la que parteix cap a una obertura diríem mes oberta sense necessitat de perdre tradicions i costums que no contradiguin la dignitat de la persona i, sobre tot de la dona.

El juego del angel

2008-07-20T20:13:00.000+01:00

Distret, amè. Em sembla que es el segon llibre que llegeixo de Carlos Ruiz Zafón. No he trobat gaires diferencies amb el primer. Histories ben pensades, amb un toc policial i de misteri que permeten el seu seguiment constant del llibre. Jo el trobo molt ben escrit i relatat. M’agraden les seves descripcions concises però definitòries. La lectura m’ha aportat distracció, que la necessitava molt. La lectura abans d’anar a dormir m’ha permès oblidar les cabòries de la vida diària i el llibre va dient segueix, segueix... Frases que m’han frepat: “ Toda oportunidad de negocio parte de una incapacidad ajena de resolver un problema simple e inevitable”. “Siempre encontramos a alguien culpable de nuestro infortunio o fracaso, a alguien a quien queremos excluir”. I, el final, no l’explico però sorprenentment màgic.

Sensibilitat

2008-06-17T20:05:00.001+01:00

Tots sabem que l’antiga església d’Olesa disposava d’orgue. Ara els amics de l’Orgue i de les arts han fet un llibret per recordar la inauguració del nou i m’agradaria fer un repàs del que ha escrit cadascú. Francesc Ferrés: “...hem pogut recuperar per a la nostra vila l’orgue de tubs que havíem perdut durant la Guerra Civil dels anys 1936-1939. En Jaume Monné escriu “... que va quedar completament destruït l’any 1936. “ . En Esteve Fernández es refereix al mateix tema i exposa: “ Crec que tornar a dotar el poble d’Olesa d’un nou orgue, instal•lat a l’església parroquial, com hi havia estat des del 1556 fins al 1936, ha de ser per tots nosaltres motiu d’orgull, de joia i de satisfacció.” En Xavier Rota, tret de l’arxiu, escriu: “ Amb 266 anys d’antiguitat l’orgue de tubs de l’església parroquial de Santa Maria d’Olesa de Montserrat va ser destruït en el incendi intencionat de l’església el 21 de juliol de 1936.”

Tan sols ho reescric remarcant com pot coexistir la memòria històrica amb sensibilitat i sense ferir a ningú i sense refregar ferides. Gracies a tots.

Death in venice

2008-05-21T20:00:00.000+01:00

He tingut la sort de poder tornar al Liceu. Fantàstica opera de Britten ben coreografiada en aquesta versió, ben cantada tant pel tenor, el baix i el bon cor del teatre. Al director Sebastian Weigle li reconec una batuta màgica: per mi aconsegueix una sonoritat impecable, una vivacitat de l'orquestra i una coordinació amb el cant sense matar-lo. Per mi broda la musica. Ara, em costa mol entendre en Britten. Començo a copsar fragments de la seva musica i espero, algun dia, aconseguir que aquest tipus de musica m'arribi al sentiment.

Bernadette

2008-05-21T19:58:00.000+01:00

El llibre de Pep Coll, les senyoretes de Lourdes es un llibre ben redactat i sembla que esta ben documentat. No es una historia que m'hagi portat a il•lusionar-me en la seva lectura. De les histories paral•leles del llibre he anat seguint el de l’ús de les llengües minoritàries, en aquest cas el patuès, que es va perdent per que no es llengua de prestigi fins al punt que costa entendre que la Verge pogués expressar-se en aquest idioma. La novel•la busca la polèmica religiosa, però crec que tot el que exposa i les fòbies que expressa ja son arxiconegudes i no crec que afectin gaire als creients que ja fa temps entenen que l’església es imperfecte com les persones que la composen i que el perdó i el recomençar cada dia es el camí per a la perfecció individual, la convivència social i la recerca religiosa. La religió habita dins de cadascú.

Matthew Tree

2008-05-10T09:35:00.000+01:00

La vida després de Déu. Aquest es el llibre que he acabat de llegir ara mateix. Crec que esta ben documentat i que la finalitat real del llibre es expulsar els “dimonis” religiosos del propi autor. Potser estic errat, però durant tota la lectura m’ha donat la sensació que el llibre era una excusa del autor per autojustificar-se i acabar amb els seus propis fantasmes. M’ha agradat la reflexió de Jesús Purroy, que no el conec, però m’interessaré per ell, que es defineix com ateu però amb raonaments individualistes oberts a tothom. Jo potser em definiria com a catòlic, no dogmàtic, seguint el seu esquema.

Sentiment de culpabilitat

2008-05-09T19:49:00.001+01:00

Un bon amic m’ha fet reflexionar sobre el poder del govern del nostre país. Diu que la base consisteix en fer sentir culpable al ciutadà de tot el que passa. Comencem: De bon matí et sents culpable d’haver desobeït el teu govern per haver gastat mes aigua al dutxar-te de la que et correspon, si no ha estat la dutxa segur que haurà estat quan et rentaves les dents o per que no has apagat aquella bombeta tot just t’has acabat de vestir. Tot seguit vas a fer un cafè a la cuina i, resulta que observes dos llumetes que t’han quedat enceses tota la nit, la vermelleta del televisor i la de la cafetera. Ja has contaminat el planeta, potser aquest és un dels pocs temes, que avui per avui, no esta penat, però si culpabilitzat. Agafes el cotxe i, tot i fer grans caravanes diàries, et sents culpable de no usar el transport públic, que es el correcte i sostenible. Però no tens temps de plantejar-t’ho que ja estàs preocupat de la velocitat, no sigui que l’únic quilòmetre que pots accelerar una miqueta hi hagi un radar. No tinguis pas un accident que la culpa sempre serà teva: excés de velocitat, mal manteniment del vehicle, distracció, etc. Mai serà per el mal estat de les carreteres, la mala senyalització o la manca de direcció policial en respecte a la circulació. Ja no et dic res si, per desgracia, et empresari: CULPABLE de tot. Tots els mals de la societat son per culpa de l’empresari: l’especulació, el increment de preus, els mileuristes, la no conciliació familiar, la venda de dades, el benefici sempre excessiu, l’evasió d’impostos, l’esclavatge laboral, el monopolisme, etc.

Seguim, no dinis i beguis qualsevol substancia que tingui un sol punt d’alcohol i condueixis: CULPABLE. No, perdoni, encara no he agafat cap vehicle, es igual, presumpte culpable i ja esta.

D’exemples en podem fer un llibre: boscos, incendis, aigua, contaminació, conductes socials, etc. El important es crear i conscienciar cadascú de tots nosaltres que no complim res del que sens diu, per tant podem ser penats amb tota la força de la llei. Això permet governar amb absoluta tranquil•litat: tothom es culpable d’alguna cosa i per tant no podrà ningú reclamar res. Si reclamen, segur que els hi trobarem un incompliment i els podrem comptabilitzar. Quin drama. Destorcen la persona, la sotmeten, la culpabilitzen i, si no s’ho creu, la penalitzen.

Contràriament existeixen els governs de convenciment i d’educació. Ens eduquen i ens convencent. Aquest tipus de governs serien mes adients al segle que estem, però requereixen mes esforç i mes força moral de la gent que mana. Que complicat. Culpabilitzar es mes fàcil.

Xavier Sala

2008-05-04T20:40:00.001+01:00

Llegit el llibre de Converses, escrit per Jordi Graupera no aporta res de nou als que hem anat seguint la història i les creences econòmiques d’aquest economista transgressor. Ja fa temps que no creiem en teories absolutes aplicades a l’economia, ni Smith ni Keynes, i per tant fa temps que ens incorporem, de forma generalitzada, en el realisme de Sala que confirma que cada població, concepció poblacional, religió, costums, etc. afecta a les teories económiques essent difícil aplicar-les sense tindre totes aquestes variables en compte. Son per reflexionar la seva visió de Catalunya, el que s’ha de fer, o es pot fer, per anar pal•liant la pobresa al Africa i les seves teories sobre el creixement de la renda mundial en les últimes dècades.

El que es reiterant en les seves teories es la capacitat per preguntar-se les coses sense creure-les perquè si i, aleshores, a través del mètode, trobar respostes científiques. I, el que més m’ha agradat el la transposició del sistema de dubte-observació, passar-lo a pregunta i trobar la resposta al sistema educatiu. Reduir la importància de la memòria i de les veritats en l’educació i cercar el mètode del dubte observació, les preguntes i cercar empíricament les solucions. Un llibre, sobretot, de reflexions.

Sant Jordi

2008-04-24T10:08:00.001+01:00

Si la faula fos diferent podria ser que el drac representes les crostes de l'amor. Tothom sap que per mes que estimis, aquest mateix amor, poc a poc i quasi sense voler, va deixant llastra de malentesos, certes insinceritats, dubtes, gelós, rancunietes, mentides, enganys, etc. Si tot això ho representa el drac amb la seva altivesa, poderiu, por, supèrbia, terror, etc i es mort per una llança portada per sant Jordi que encarna l'amor, la lleialtat, els principis, l'honor, la sinceritat, la veritat podria voler representar la diada de Sant Jordi com el dia de començar de nou en el difícil joc de l'amor. Matar antigues histories i amb una rosa i un llibre recomençar l'historia d'amor. Que maca seria la faula i que impossible es la realitat.

Departament d’atenció al client

2008-04-24T10:02:00.000+01:00

El problema de l’atenció al client depèn tan sols de la captivitat a la que el tinguis sotmès. Pot ser client captiu perquè existeixi un monopoli, perquè tinguis l'exclusivitat d'un producte, perquè el negoci visqui de clients passa volants o perquè tinguis un producte d'una sola venda. En tots aquests casos no hi ha cap necessitat de fidelitzar al client i per tant, de vegades sense voler, inconscientment, el client no es tractat com a tal, sino com a consumidor obligat, circumstancial, esporàdic o unicomprador. En aquests casos l'esforç ha de ser superior perquè mentalment l'empresa ha d'oblidar la captivitat, la superioritat en vers els client i posar-se en el seu lloc. S'ha d'intentar ser client.

Tannhauser

2008-04-12T23:25:00.000+01:00

Quina opera. Em meravella Wagner. La seva musica penetra en les fibres dels sentiments i evoca amb força i contundència les contradiccions humanes que parteixen del raonament i es contraposen al sentiment. Que es l'amor plaer o virtut? Quin dilema portat a l'extrem. Dualitat entre l'home raonat que estima amb virtuositat i l'home fogós que estima amb plaer. Dualitat entre la deessa Venus i la Verge Maria. Que escollir? Raó o sentiment. Amor cast o plaer il•limitat?. Indissolublement estem lligats a raó i sentiment, aquesta dualitat es conjunta i es complementa alhora que indissociablement ens turmenta. La resposta la dona Wagner a la pròpia obertura. La sabre llegir?

Velocitat

2008-04-11T10:54:00.001+01:00

Ja hem finalitzat el primer trimestre. Jo, innocent de mi, hem pensava que cada mes ens donarien les dades de reducció de la contaminació a l’àrea metropolitana degut a la superreducció de velocitat a 80 per hora. Esperaré a veure si ens les donen trimestrals. I si es demostra que la velocitat dels vehicles no afecta substancialment al efecte contaminació, espero, aleshores que rectifiquin i, si us plau puguem circular a 100 que ja esta be per reduir accidents.

Garantia de subministrament

2008-04-01T10:32:00.000+01:00

Unaltre cop peruque el tema segueix i segueix. Com deia des de fa molts anys l'ecosocialisme i el progressisme d'esquerres ha confós garantir el subministrament amb ecologia. Els mercats municipals obligatoris eren una manera de garantir el subministrament d'aliments a la població de les ciutats. Actualment les administracions no tenen necessitat de garantir el subministrament d'aliments però si el de l'aigua, l'energia,les comunicacions, el transport com han de garantir la seguretat i toles les prestacions socials com l’educació, sanitat, serveis socials, etc. Tot aquest garantiment amb totes les garanties ecològiques possibles, es clar i necessari. El lema hauria d'haver estat garantir subministraments amb el màxim respecte ecològic. Ara mesures urgents, anti-ecològiques, i repartint culpes a tort i a dret. Viure per veure, i no pas aigua.....